Té sentit i molt sentit des del meu punt de vista. Penso que és necessari visitar-los, ja que són espais que ens apropen a un escenari d'un període de la història determinat. Aquests espais són vius ja que s'hi van produir uns fets, i hi podem reflexionar i valorar-los in situ. Serveixen per conscienciar-nos i aprendre de manera més vivencial allò que hi va succeir.
Imatge Ignasi Bea Seguí
Sense més preàmbuls:
Penso que visitar espais de memòria no tan sols té sentit, sinó que cada cop és més necessari. Aviat, esdevindrà imprescindible. Per què? doncs perquè cada any que passa els alumnes estan més distanciats de molts dels fets que expliquem a classe i els espais de memòria, quasi sempre vinculats a fets especialment tràgics, acostumen a ser espais colpidors que poden generar un interès en l'alumnat que, d'una altra manera, és més difícil. El tema de la Guerra Civil i l'exili em sembla paradigmàtic. Els que a dia d'avui fem de professors, tenim, com a molt lluny, algun avi que ha viscut aquests fets, però els nostres alumnes cada dia estan més lluny.
Aquest mateix curs m'he trobat, a 4rt d'ESO, amb una majoria aclaparadora d'alumnes que a casa mai han sentit històries d'aquest període. Això, naturalment, anirà a més.
Els espais de memòria, que proliferen arreu del país, juguen un paper important a l'hora de mantenir el vincle amb l'alumnat. No és res de nou: allò que toques, allò que vius, allò que "passeges", t'arriba més que allò que simplement llegeixes o t'explica un professor, per bo que sigui.
Com veieu, un Sí rotund als espais de memòria.
Rosa precisament a les terres de l'Ebre va ser un lloc on la classe obrera va perdre tot ,un lloc de resistència molt diferent a la Barcelona que no va resistir res a l'entrada de les tropes de Franco , a diferència de Madrid o Bilbao o Terol que si van lluitar contra el franquisme i el cop militar . Això explica molt la Guerra civil i les diferències socials i com la memòria acaba sent dels més desvalguts , llegeix si pots "Els impostors " de Pilar Romera , una novel·la que ben documentada ens parla dels enganys per totes bandes .
És sorprenent Xavi que hi hagi famílies que s’oposin a fer aquest tipus de propostes i que pretenguin que el temari que s’imparteix a l’escola publica es converteixi en una carta a escollir què ens ve de gust i què no. Crear tabús a la història pot encaminar-nos a oferir la part més amable i oblidar-nos que cal recuperar aquelles vides i relats que costen de trobar en els llibres d’història. Des de les ciències socials sempre he pensat que treballar l’holocaust és una gran oportunitat per descobrir el que va passar i el perquè amb la principal finalitat de que no es torni a repetir. Evidentment no pots obligar a les famílies, però amb una bona feina prèvia i posant en context que a part de jueus, hi van anar catalans i espanyols en aquests camps, crec que aquest tipus d’experiències difícilment es poden considerar una més de la seva formació com alumnes i persones.
Efectivament, i d'altres que van" morir" a Sant Sebastián, i d'altres a qui van "matar per dins" amb violacions multitudinàries de soldats del nord d'Àfrica, amb "presó venjativa" quan van tornar de França, amb "expropiacions" d'algunes hisendes mentre estaven a l'exili i anys havent d'exiliar-se i buscar-se la vida... i va quedar tot amb un no-res.
Efectivament , la memòria que segons el mite platònic sobre la invenció de l'escriptura per part del déu egipci Theut i Thamus , es parla que aquesta és un instrument de rememoració però extrínsec , o sigui , que fins i tot pot resultar perjudicial respecte a la memòria , entesa com a capacitat interior. De fet la discussió gira entorn a si la memòria oral és la mateixa que l'escrita i si les dues tenen validesa , així com la memòria possible dels vençuts i la dels vencedors ... A diferència del nostre país a Alemanya la revisió de la memòria ha estat molt treballada o a França per part de molts experts siguin historiadors , antropòlegs, sociòlegs , polítics, etc ... Clar com tu dius la revisió històrica exigeix el reconeixement de les víctimes de totes dues parts però humanament potser resulta difícil justificar les víctimes de segons quin bàndol o quina opció política . Aquí és quan entra en conflicte la memòria perquè la gent no es capaç de superar segons quines idees . Gràcies per la teva aportació , i molt encertada com tu dius ... no és el mateix , recorda en Joan Pinyol que encara no té el cos del seu avi ...
Apropar els estudiants en els espais de memòria és una gran oportunitat per reviure en primera persona els fets que han estudiat a classe. Avui en dia disposem de molts recursos com per poder fer un recorregut a mida a la recerca de trobar aquells espais que donen sentit la temàtica treballada. Per posar un exemple d'aquest any, amb els alumnes de 1er de batxillerat, vam començar visitant el refugi 307 del Poble Nou i vam acabar visitant el refugis antiaeris del Carmel. Entre un punt i l'altre, vam recórrer part del centre de la ciutat per explicar espais que poden passar desapercebuts i que com a estudiants d'història és molt important que els coneguin i entenguin què va passar-hi. Els alumnes van veure com els edificis tenen una història i com alguns d'ells encara la tenen gravada, tot i el pas del temps. En aquest cas la temàtica de la ruta va estar orientada a la Guerra Civil i els fets que van tenir lloc a Barcelona com noms de personatges històrics (carrers i places), els bombardejos del març del 1937, els Fets de Maig, cop d'estat del juliol del 1936,...
Una de les conclusions que en vaig treure és la valoració positiva de l'alumnat, que afirmava que per primera vegada s'ho havien passat bé en una sortida de ciències socials. Estic segur que es pot millorar encara més aquest tipus de propostes i fer-les encara més vivencials, com per exemple la possibilitat de fer els camins de l'exili (llibertat) o la visita als camps de concentració / extermini del III Reich, amb un alumnat que treballa la memòria de manera gradual i escalonada.
Pel que tinc entès, els represaliats i, en certa manera menyspreats, van ser els republicans: alguns amb exili forçat, violacions, béns requisats, presó, afusellaments... A alguns dels quals mai s'ha fet justícia ni s'ha demanat perdó. Simplement, van passar, injnustament, a l'anonimat.
La meva pregunta Anna seria per si consideres que és bo preparar abans la sortida , si cal que qui viatgi a aquest espais no sigui tothom potser perquè no volen o no estan preparats o preparades . Ho comento pel fet que el curs anterior ens hi vàrem trobar en la trobada amb famílies a Polònia que no volien que els seus fills anessin : en un cas era una família jueva , en l'altre era un tema de considerar que el lloc no era agradable per veure i en altre que l'escola no havia de promoure aquest tipus de viatges o sortides . No és el mateix que la Maternitat d'Elna està clar però si que es pot presentar aquestes situacions , potser cal fer molta pedagogia prèvia a families i alumnat abans de la sortida i el viatge ...Què en penses ?
Sí, tot seguit us adjunto els meus arguments.
El tema dels espais : museus, entitats , testimonis , etc com tu senyales Rosa són bàsics , molt i molt important . De fet el projecte de visitar camps com Auschwitz -Birkenau o fer la ruta de l'exili tenen aquest sentit . I la prova com tu bé dius en el teu cas personal , resulta evident quan els nois i noies més adults es troben directament amb un camp que en aparença sembla no tocar-los però en entrar en ell les llàgrimes avancen , els cors s'encongeixen i la maduresa que adquireixen és enorme . Els hi fem un exercici bonic dient al final que posin tres indicadors de que han viscuts en l'experiència : un color com emoció primera que els hi ve al cor , una part del cos que senyalin el que han experimentat , i una idea que resumeixi des del pensament el que han viscut . Molt sorprenent com recorden i com agraeixen el que han vist i sentit ... això dóna moltes esperances ...
Hi ha molts espais per visitar per exemple els bunquers a Barcelona, o els de Martinet de la Cerdanya, o bé el refugi antiaeri de Poble Nou , o el MUME sobre l'exili , o els propis Memorials i recorreguts com a Portbou arribant en tren i visitant la tomba i el monument preciós a W.Benjamin. Un recorregut també bonic és el seguiment de les llambordes dels deportats o morts als camps com Mauthausen , Auschwitz,Gusen, Buchenwald , ...
..
Jo encara recordo vívament el testimoni del guia de la visita a poble antic de Corbera d'Ebre: "Quan la meva mare, a la nit, venia a tapar-me amb la flassada jo aprofitava per tornar a fer-li les preguntes que no m'havia deixat fer-li i ella em deia en veu molt baixa:
- Shhhh!! Calla! D'això no s'en parla! Que les parets escolten!"
Aquest senyor, fill del poble, per explicar-nos això es va plantar davant d'una de les moltes intervencions artístiques exposades, un mural de mans petites de diferents colors. Em va portar a connectar amb la meva infància, amb tot allò que jo tampoc no vaig saber fins molt més tard. Però també vaig sentir la fragilitat de la situació, el desig de protecció dels adults cap els infants i el preu que van pagar. Ho vaig sentir, no només ho vaig pensar.
Per això crec que sí que té sentit visitar espais de memòria, a més de llegir llibres.
Rosa Sánchez Cerro
Un dels darrers documentals que han generat una certa discussió ha estat la rehabilitació de l'espai sobre la memòria com el camp de Sorvirbor , actualment no hi queda cap resta , va ser uns dels camps d'extermini no de treball ni de concentració . El bosc on es troba aquest espai ha generat una discussió important doncs hi ha qui ha estat rescatant restes de tot tipus i no vol que es faci un museu , volen deixar el bosc com un espai on la pau interior ens permet sentir el silenci dels morts com Birkenau a Polònia .
Per això hi ha un llibre que acaba de sortir molt recomanable anomenatscripo els Monstres de la memòria de l'escriptor jueu https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/la-novella-el-monstre-de-la-memoria-de-yish
https://blocs.mesvilaweb.cat/vicentmontesinos/?p=270744
Què penseu ? Ara a Sant Cugat s'està restituint les plaques i les llambordes històriques dels represaliats però s'ha de fer dels dos bàndols ? Republicans i franquistes ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada