ELS VALORS DE LA MEMÒRIA ; PER QUÈ RECORDAR ?

1. Què és la memòria ? sessió 1 
2. Quin és el seu significat històric i origen dins la mitologia ? sessió 2 El mite de Taut i Tamus ( el el diàleg de Plató) . 

      En les dues primeres sessions fem un tast a la memòria personal : què recordes de l'estiu ?  Quin fet sents com més impactant ?  Fes un guió i redacta la narració del record  més important viscut . 

     En comú com s'estableix el relat sobre la memòria ?   Hi ha memòria col·lectiva ? Tan sols pot ser individual i per tant no es pot transmetre de persona a persona ? 

La  construcció del relat:  Què recordem, Com ho recordem, Quan ho recordem, On ho recordem, Per què recordem . Exemples de memòria i desmemòria en història , literatura, art, ciència, llenguatge , filosofia , política, ...  
Documents i Documentals sobre les memòries . Un poble, una ciutat, una província, una cultura, un país, un Estat, un Continent, una espècie ...

3.-Hi ha una memòria escrita , una memòria oral , .. les formes de la memòria

 diferències entre les fonts orals i escrites, secundàries i primàries , què ens permet recordar el paper, els objectes, les fotografies ...  exemples 

4.-Preparar un guió per saber entrevistar i saber valorar (inici guió ) 

5.- Preparar l'entrevista i grabar l'entrevista sobre la memòria ... Abans - durant -després ( fitxa biogràfica de la persona- preparar les preguntes- signar permís d'enregistrament- demanar documents, fotos, objectes per fer una caixa sobre la memòria biogràfica de la persona - A continuació enregistrar entrevista audio o video i trascriure literalment el que succeeix , ús dels parèntesi per indicar escenari per exemple tos seca, plor, nerviosisme, mossegar-se ungles, o sigui la comunicació no verbal i resum idees de l'entrevista  - finalment després presentar un document on s'inclogui fitxa biogràfica dades , permís, fotos de la persona , trascripció entrevista, resum, i caixa documental de la persona) .


Una vegada hem après a saber entrevistar ara aterrarem en el context històric : perióde del franquisme i transcisió democràtica o sigui ( 1939- 1975) . Triem en primer lloc un tema i subtemàtica en concret : l'alimentació , l'educació, la sanitat, les institucions com l'alcaldia, els llibres escolars, la llibertat i la tolerància dins la dictadura , la repressió , i busquem informació en les fonts fiables dins internet i en els llibres d'història de la Biblioteca , cal saber trobar les fonts vàlides i indicar la procedència , fent un resum del que ens servirà per aquest apropament al context. 
Una vegada triat el tema ara ens cal fer un guió del treball cooperatiu per analitzar causes, conseqüències, conclusions sobre el tema i subtema estudiat . En format treball escrit per equip de treball de 3 persones . 
Es presentarà oralment les valoracions i síntesi del que hem estudiat . 

CREO QUE NO VALE TODO EN HISTORIA .. O IGNORAR A ÉVOLE.

No ví el programa que ha dado tanto que hablar el domingo pasado sin embargo en el trabajo , en las redes sociales, en las noticias parece que ha ocasionado cierta conmoción social por el planteamiento. 

Informado sobre el programa y recuperado el documental que encontramos en la sexta


¿Puede una mentira explicar una verdad? La respuesta en ‘Operación Palace’, una historia de Jordi Évole que profundiza en todo lo que rodea al 23-F. El programa cuenta con el testimonio de algunos de los que fueron sus protagonistas, recuperando el momento histórico que tuvo en vilo a todos los españoles durante el 23 de febrero de 1981, cuando el teniente coronel Antonio Tejero asaltó el Congreso de los Diputados.


No creo que todo valga y menos creer como Orson Welles que siempre nos mienten y nos engañan en estos tiempos. Este director de cine cuando pretendió hablar de los fraudes , título de su película , que se cometían en el periodo de la guerra fría entre EUA  y la antigua URSS narraba algo que no se situaba en el escenario de estos tiempos . 

Es cierto que el relato de la historia ahora permite novelar y narrar todos los hechos y acontecimientos pero consideremos lo siguiente : 

en primer lugar un periodista que ha desvelado aparentemente tantos casos de corrupción y ha revelado cosas y hechos creando una opinión pública que le es favorable ¿puede jugar con esa credibilidad que él sabe que ofrece en el espectador ? 

en segundo lugar el tema que trata sobre el 23 F no es un tema claro ni el Estado ni la opinión pienso que quiere que sea transparente puesto que los temas de transición parecen todavía cercanos a los acontecimientos que nos toca vivir hoy por hoy , frivolizar, banalizar o imaginar con hipótesis ficción lineas posibles sobre la cuestión no creo que ayude a entender mejor los hechos que sucedieron. 

en tercer lugar si la pretensión es enseñar que se nos puede engañar fácilmente hay otros mecanismos para hacerlo que no pasan por crear audiencia en hora punta del domingo con la pretensión de generar expectativa sin más sobre un tema como este. 




http://www.lasexta.com/especiales/operacion-palace-23f/jordi-evole-seguramente-otras-veces-les-han-mentido-nadie-dicho_2014022300115.html

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/02/23/television/1393185565_455834.html

El experimento audiovisual, como lo definió su responsable, se apoya en falsos documentos desclasificados por la CIA, que desvelaban una sorprendente reunión de los líderes políticos en el Hotel Palace de Madrid, según la cual el Gobierno de Suárez planeó un falso golpe de Estado para adelantarse al golpe del 23-F. Entre los que han colaborado figuran políticos como Joaquín Leguina, Federico Mayor Zaragoza, Iñaki Anasagasti, Jorge Verstrynge y Felipe Alcaraz y periodistas como Iñaki Gabilondo y Fernando Ónega. Pese al fantasioso argumento, su presencia daba una aparente credibilidad a la supuesta película del asalto al Congreso que se encargó de dirigir el cineasta José Luis Garci.

Tras esta emisión, Évole pidió disculpas por el engaño y moderó, ya en serio, un debate con Iñaki Gabilondo, que dirigía los servicios informativos de TVE en aquellas fechas; Garbiñe Biurrun, presidenta de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco; y Eduardo Serra, exministro de Defensa

http://www.publicoscopia.com/opinion-politica/item/1116-la-peligrosa-frivolizacion-de-la-historia.html

El ejercicio de Jordi Evole, que no deja de ser un fraude objetivo a la credibilidad de las audiencias, si bien ingenioso, ello no lo exime de una transgresión que puede interpretarse como innecesaria para los tiempos que corren.La complicidad de notables, y notorias, figuras de la política y del periodismo español, no deja de llamar la atención. Podría entenderse como una banalización de un episodio que pudo resultar sangriento para ciudadanos en instituciones. Del que aún no se conocen los verdaderos cerebros. Tal vez esa haya sido la razón de la atención prestada a la emisión de este programa.Ciertas cuestiones que se siguen soportando aún hoy en la vida de muchos pueblos, tiene que ver con la fidelidad de los acontecimientos transcurridos. Otra cosa es la interpretación que de ellos han hecho vencedores y vencidos.En tiempos en los que la veracidad de dossieres y denuncias son cotidianos, ¿qué propósito tuvo que se emitiese este programa? Ingenuidad en su producción. No lo creo.En momentos en los que la monarquía está bajo mínimos, ¿qué supone que se produjese una manipulación de tal calibre?Cuando políticos y periodistas ponen de manifiesto una credibilidad escasa, ¿en qué medida se repara su fiabilidad?¿Con un producto como este se pretende ridiculizar la confianza de las audiencias?La delgada separación entre ficción y realidad se pone de manifiesto cada día cuando nuestra gente acude a trabajar o a buscar en que hacerlo. Cuando llega la hora de la comida para un número cada vez mayor de niños o cuando alguien muere al no recibir la atención médica adecuada.El señor Évole debería frivolizar menos y reparar la decepción con una disculpa pública.

Quí són els justos entre les nacions ?

El terme “Justos entre les Nacions” va ser aprovat pel Parlament d'Israel amb Ben Gurion el 1953. L'historiador Wolfgaz Benz havia iniciat una investigació sobre les xifres de victimes jueves durant la Segona Guerra Mundial i fins i tot abans amb les lleis de Nuremberg 1935 . La població jueva havia estat exclosa : derogant la seva ciutadania , separant la seva persona de la realitat social i segrestant les seves propietats i economia ja l'any 1933. Per això amb l'afany d'indagar com va estar aquest procés d'anorreament del poble jueu s'emet per part d'investigadors aquest terme amb el propòsit de poder internacionalitzar la qüestió jueva. Amb l'arribada de les tropes americanes i soviètiques l'any 1945 per alliberar els principals camps de concentració i extermini no es va pensar mai en termes de  genocidi ni holocaust. S'inicia -per tant - de forma gradual l'any 1953 aquest doble procés sobre quantificar l'abast del genocidi i d'altra banda identificar les persones que van participar en la salvació del poble jueu. De fet més enllà del judici de Nuremberg de l'any 1945-1949  es va començar a pensar en la lliçó d'Auswitch o en Genocidi contra el poble jueu com un fet històric de dimensions inusuals. 

La Mishná que recull la tradició oral i el cos jurídic hebreu recull la frase que Spielberg va fer popular en la seva pel·lícula "La llista de Schindler" ;"qui salva una sola vida es com si salvés l'univers sencer". En aquest sentit el terme de “justos entre les nacions” té com a punt d'origen la decisió del govern d'Israel d'emprendre   una elecció moral davant certa passivitat mundial per reconèixer el coratge i la generositat que determinades persones van realitzar durant la segona guerra mundial salvant vides del poble jueu. 

Es considera jurídicament que el just-salvador és una persona corrent que al marge de la seva ideologia política, religiosa, humanista    i sense cap voluntat de buscar cap reconeixement social va decidir actuar en favor de la vida dels jueus. 

Yad Vashem que és l'entitat que ha treballat des de fa molts anys per recuperar la memòria històrica i el testimoni de les víctimes ha reconegut fins ara a justos de 44 països i nacionalitats, religions, homes i dones de totes les edats  i condicions. 

Un element comú a aquesta figura del “” és la humanitat que presenta i el coratge . Hi ha investigadors com Pearl Oliner i Samuel Oliner que parlen d'una personalitat altruista que actua amb empatia i un sentit humanitari amb els altres oferint o posant fins i tot en risc la pròpia vida.  Per això sembla que el just és qui actua més enllà de les seves creences i conviccions. Cal dir que des d'aleshores les persones considerades “Justes” reben un certificat després de comprovar amb el testimoniatge de la veracitat dels fets la condició- per part de Yad Vashem i l'Estat d'Israel -de la ciutadania honorífica .

Es cert que existeix un cert debat polític i ideològic per considerar aquesta figura del just entre les nacions pol·lèmica, en tant que presenta dubtes com ; els que van també salvar gràcies a la resistència contra el nazisme , els qui van col·laborar oferint menjar i ajuda puntual, i fins i tot en algun cas la menció honorífica ha estat rebutjada. Però en qualsevol cas sempre presenta un tret prou clar i evident : el compromís i la voluntat de salvar una vida humana. Per això la noció de Just entre les nacions es va aplicar després del cas Eichmann el 1963 per Yad Vashem a grups o intitucions o fins i tot nacions com Dinamarca i la seva especial sensibilitat en salvar la vida del poble jueu.

Les formes que el parlament hebreu el 1953 i posteriorment Yad Vashem el 1963 van establir per reconèixer una persona justa són: haver recollit o bé ocultat dins la llar o llocs privats a jueus, haver falsificat documentació per canviar identitats de jueus, haver ajudat a escapar a jueus d'una zona o regió, haver rescatat a nens o nenes jueves de la mort segura.

Espanya té reconegudes cuatre persones com a Justos entre les nacions totes elles vinculades al cos diplomàtic que desobeïnt les ordres del dictador van contribuir a salvar vides de persones jueves.

Però la qüestió de rerafons que situa aquest concepte en el debat d'avui potser gira entorn del judici que la narrativa històrica fa dels fets i dels seus personatges principals. Hannah Arendt deia que l'historiador s'asembla més al poeta perquè té més capacitat de realitzar judicis. I com un narrador pot convertir-se en jutge ? En qualsevol cas els justos entre les nacions constitueixen un excel·lent exemple per educar en aquesta lliçó d'Auswitch.

LA HISTÒRIA SEMBLA QUE NO VOL TENIR MEMÒRIA ...

Aquesta notícia ve molt bé per explicar un dels fenòmens que sembla que omple els diaris a Europa actualment "el negacionisme" que pot tenir directament relació amb voler de forma clara i premeditada negar la història o bé en no voler veure imatges o esdeveniments tràgics o desagradables que portin a tenir mala consciència o sentiment de culpabili.......En el museu de Berlin sobre Anna Frank vaig veure una exposició sobre aquesta noia que va morir a causa del nazisme presentada com una ciutadana i em va impresionar per com deixava de ser una heroïna i era una adolescent com molts berlinesos o holandesos, o austriacs que van viure a casa seva situacions semblants ..En els mateixos dies a la Casa Conferència Wassen on es va fer servir com a espai d'esbarjo i  recreatiu pels soldats de les SS  , convertit avui en un espai memorial i centre educatiu  ens van explicar aquesta idea actual d'igualar un model de societat.  Les perruqueries feien els mateixos pentinats, s'escoltava la mateixa música, ¿Com era aquesta vida quotidiana dins el nazisme ? 

Cal dir que precisament Alemania ha utilitzat en tots els seus espais d'horror i de barbàrie com espais de per treballar els conceptes i les raons que van portar el nazisme a actuar com ho va fer.  El problema de la responsabilitat és i continua sent permanent dins Europa. El problema que serví a tots per reflexionar va ser : Com una població pot tractar un passat violent on s'ha patit la violència ?  Això sembla que avui en el nostre país xoca del tot en molts aspectes: un parlament europeu que dignifica la figura d'un ministre d'un règim feixista ,  una falta de dignificació de les víctimes que van lluitar per la república popular i van ser morts i desapareguts de forma misteriosa, uns monuments com el Valle de los Caidos on resten encara com a simbols del franquisme,  etc etc....  

En la noticia que penjo a sota sorprén precisament tot això : Quin és el millor sistema per treballar i parlar amb els nens i nenes sobre l'holocaust o sobre els feixismes o totalitarismes  ? Podriem dir precisament que el model actual amb les noves tecnologies imposen un feixisme encobert entre els adolescents que sembla que no volen prohibicions però si sancions no volen normes però si acepten càmeres de control a espais públics , no volen l'autoritat del professorat però si tenir facebooks per penjar les seves fotos fetes a classe o entrant en la privacitat de tot el professorat .. Com regular això amb una memòria que regula, normativitza, talla focs en facebooks, youtoubes, twittwer, i cada vegada més sembla indicar que només hi ha un pensament únic no crític, no responsable, no dialogant, no participant de res ...  Feia pocs dies s'encetava una petitat controversia a filolist entre el professorat de filosofia sobre la millor didàctica sobre el treball amb l'holocaust o la memòria històrica ..."Nit en la boira "  o  "Shoah" de Lazzmann ?  El cert es que en un sopar també fa pocs dies de nou una certa reflexió s'obria en un debat de falta de diàleg entre voler compartir treballs, espais, actes, ...  Porto ja un cert temps treballant el tema i veig precisament que potser en el rerafons de tot això hi ha el problema de sempre el dogmatisme , el fanatisme, la falta de reflexió, la falta de diàleg, i en donar arguments plens de fal·làcies que permeten afirmar la tesi que poc a poc es va imposar de segons quins temes més val no parlar ni ara ni mai ....  AIxò en educació , en sanitat i dins els sistema públic serveix per justificar que sempre els espais i les entitats privades poden servir més i més per apoderar-se de la história i de la memòria per arribar al silenci.  

En la casa de Wannsee que hi ha de responsable Andrés nader i Elke Gryglewski  ens feien preguntes com :  Què passa amb el silenci ?  Hi ha una pedagogia del silenci? Per què els adolescents de 14 diuen ja no més sobre el tema ?   Com podem canviar un criteri de mesurar els valors sobre el tema de l'holocaust ? 

Quins són els valors positius del tema ?  Com podem identificar la culpabilitat  ? I d'altra banda la dificultat de veure fins on arriba la reflexió sobre el tema ?  Deien que fins els 16-17 no era una bona edat per treballar per la capacitat per reflexionar  i per abans de canviar els criteris de mesurar els valors s'havia de treballar per una història individual per arribar a una història col·lectiva ... Perquè està clar que els nens i nenes portaven ja apresos coneixements del tema per les pelis i per la informació que veien de deshumanització i de configuració de les identitats ...  Es  pot veure amb els ulls  qui és jueu ?  Cal pensar que a Alemanya hi havia un grup minoritari de jueus 560.000  dels possibles 66 millons que hi havia repartits per tot el món.Les  1220 lleis que s'apliquen a Europa contra els jueus fa que ens preguntem Per què no volen marxar ?  Què volia dir marxar ?  

La famosa decisió final es realitza el 20 de Gener de 1942 amb la voluntat d'extermini final de tots els jueus es parla de 11.000.000 millons de jueus europeus que cal exterminar ...  Però clar a Nuremberg la culpa recau en els caps visibles del nazisme ..

HI hauran víctimes , perpetuadors,  els qui viuen l'holocaust en primera persona , els que viuen fora d'Alemania l'holocaust .. Però i el dret a viure com a víctima  sent fills d'aquestes víctimes mortes o exterminades ?  

L'holocaust ha generat un nou llenguatge i una nova mirada sobre el món i sobre la realitat i ara més que mai en els temps que vivim convé saber interpretar de què ens parla , què ens mostra, què ens significa a tots com espècie humana ...  Més enllà de l'holocaust ?  

Aquest dies a la revista Viejo Topo presenta amb el títol INJUSTICIA EN DACHAU  . LOS JUICIOS A LOS SUPERVIVIENTES ESPAÑOLES .  escrit per >Laura Leret   que cinc espanyols pressoners del camp nazi de Mauthausen en comptes de ser alliberats  van ser acusats per l'exèrcit dels EUA per col·laborar amb els nazis . Els càrregs eren violar les lleis i pràctiques de guerra participant en la conspiració del gobern alemany per l'extermini  de jueus, disidents polítics i adversaris civils .  Els cincs espanyols eren de l'exèrcit i refugiats a França  van patir en els camps francesos les condicions inhumanes i més tard van participar en la linia Margot amb la invasió  dels alemanys van ser portats als Stalags que eren centres de recepció dels presoners de guerra  i a partir del 1940  els nazis van deportar a Mauthausen amb categoria 3 la més brutal en condicions de treball.  ...Què va passar amb ells per ser condemants com a culpables ?  

La història està per recordar-la per mirar-la des del calidoscopi que tots portem dins des de la mirada creuada , des de els molts espais de reflexió i d'anàlisi ...No podem caure en oblidar i deixar que els fets es silenciïn tranquilament com si res...  

Uno de cada cinco alemanes no sabe lo que pasó en Auschwitz

http://japon.cubadebate.cu/noticias/2012/01/28/uno-de-cada-cinco-alemanes-no-sabe-lo-que-paso-en-auschwitz/

28 ENERO 2012 1 COMENTARIO

Alemania celebró el viernes el 67 aniversario de la liberación del campo nazi de Auschwitz, enfrentada a serias dudas sobre la forma en la que las autoridades gestionan el extremismo de extrema derecha.

Un sondeo de opinión publicado esta semana por el instituto Forsa revela que hasta uno de cada cinco alemanes de entre 18 y 30 años no sabe lo que pasó en Auschwitz, mientras que un nuevo informe indica que un quinto de los alemanes alberga sentimientos antisemitas.

“Eso es precisamente un 20 por ciento de más para Alemania”, afirmó Norbert Lammert, portavoz del Bundestad (cámara baja del Parlamento) en una ceremonia en la que Marcel Reich-Ranicki, un destacado crítico literario de 91 años, contó cómo sobrevivió al gueto de Varsovia.

Los nazis reunieron a medio millón de judíos polacos en el gueto y luego deportaron a la mayoría a Auschwitz, en una zona del sur de la Polonia ocupada cerca de Cracovia. Hasta 1,5 millones de personas, en su mayoría judíos, murieron en el campo.

Charlotte Knobloch, líder judía de Múnich -donde nació el movimiento nazi de Adolf Hitler- y segunda al mando en el Congreso Judío Mundial, escribió en un periódico que el sondeo sobre el conocimiento del Holocausto y el antisemitismo subraya “deplorables defectos” en los sistemas educativo y político.

La eficacia de las fuerzas de seguridad en la lucha contra el extremismo de extrema derecha ha quedado en cuestión después de que la policía descubriera el pasado noviembre pruebas que relacionaban a una pequeña célula neonazi en Zwickau, en la Alemania del Este, con el asesinato de nueve inmigrantes turcos y griegos y una agente de policía entre 2000 y 2007.

Lammert dijo en la ceremonia del Holocausto que “el descubrimiento de una serie de asesinatos sin precedentes en las últimas semanas y meses demuestra que no hemos alcanzado el objetivo” de eliminar el odio racial de Alemania.

Knobloch escribió en el Sueddeutsche Zeitung que pese al compromiso de Alemania por reparar su pasado nazi, el caso de Zwickau demuestra que los extremistas de derechas “aún pueden sembrar discordia, odio y miedo en este país sin trabas”.

(Con información de Reuters)

 Versión para Imprimir

Artículos Relacionados

Otros artículos sobre: Alemania, Antisemitismo, Holocausto, Nazismo

• Alemania incuba neonazismo mientras lucha por salvar la eurozona (03-01-12)
• El Pequeño Adolf y los asesinos neonazis (11-12-11)
• Alemanes emplearon a un criminal nazi para espiar a Fidel (+ Fotos) (25-09-11)
• Desmantelan tumba de Rudolf Hess (21-07-11)
• Reminiscencias nazis (22-03-11)

Otros artículos de Noticias

La actualidad de Cuba dentro y fuera de la Isla editada por Cubadebate.

• Rusia debe estar preparada para rechazar guerras informáticas y espaciales, afirma jefe militar (28-01-12)
• #TwitterBlackout: Twitter, la censura selectiva y la libertad de expresión (28-01-12)
• Terremotos provocados por la fractura hidráulica agitan la industria del gas de esquisto (28-01-12)
• Los transistores de nanotubos más pequeños jamás creados superan a los de silicio (28-01-12)
• Robles arranca hacia Londres-2012 (28-01-12)

¿QUIÉN CUENTA LAS ESTRELLAS ? LOIS LOWRY

¿Quién cuenta las estrellas ? es  el título de un libro que conocí hace pocos días.La autora  Lois Lowry  habla de la historia del valor del pueblo danés que salvo muchos judios trasladando a miles de ellos y ellas hacia Suecia que era un país libre. Bajo la mirada inocente  de las tres niñas Annamarie, Ellen y Kirsti  relatado como si se tratara de un cuento más (la caperucita roja o el rey de Dinamarca )  van entrando en el mundo de la resistencia, la guerra, el hambre, la dominación, el miedo, la humillación el dolor, la tristeza, el dolor, ...  La protagonista junto con sus padres se enfrenta de manera heroica a un encontrar en el mundo real un espacio para que la verdad acabe presentando que más allá de las banderas, los paises y  los géneros existen las personas.  

¿Quién cuenta las estrellas ? ¿Quién es capaz de contar tantas y tantas estrellas ? En ese immenso cielo infinito y plagado de estrellas ... Dinamarca rodeada del mar frio y glacial ofrece al lector un relato entretenido, que avanza como si buscara al final el número exacto de estrellas que hay en el firmamento .


La historia que explica la autora tiene un bonito epílogo que habla de los personajes históricos reales en los que se inspiró como por ejemplo  Kim  Malthe-Bruun  que fue capturado y ejecutado por los nazis  cuando sólo tenia 21 años 

Fijaos en el jersey de cuello alto y el cabello rubio y la mirada fija  parece que se apodere la tristeza en sin embargo estamos hablando de un luchador por la 

Testimonis de la Shoah

Cada un dels nois i noies de la classe ha triat de l'adreça de Yad Vashem una biografia personal que surt d'un supervivent. Elena Cederboim, Simja Rotem, Sinai Adler,izWI Bacharach, Gad Shahar, Rita Weiss, Ladislas Brod Speiser, Moshe Haelyon, Rachel G, Marion P, Bertoldo Geisinger, Dina Beitler, .......Hem volgut elaborat un model de fitxa per sistematitzar millor la feina. En la primera part la fotografia

el testimoni ofereix garanties de reconèixer de qui estem parlant. Seguidament els nois i noies han buscat les dades més importants: el nom i cognom, la data de naixement, el lloc de naixement, la professió, .... A continuació seguint el video han intentat resumir les idees més importants que hi surten.

Exemple realitzat per l'alumna Leyre Benito

Primera part : Les primeres persecucions i l'ús de l'estrella groga. La senyora Elena explica que els alemanys van ocupar Polònia el dia 1 de setembre i els polonesos no eren el suficientment forts i preparats per lluitar amb ells. També hi va haver persones que els van trair per no morir. Els polonesos van saber resistir fins la caiguda de Varsovia. Les persecucions van començar ràpidament. AL principi els jueus havien de portar a sobre la roba el signe de l'estrella de David, després se'ls va prohibir el pas a les botigues de queviures i es va aïllar als jueus i les seves families als guetos o suburvis. Durant el 1940 cap jueu vivia ja al centre de la ciutat a Polónia (Varsovia).Els jueus van ser trets per la força i en el gueto podien viure en condicions molt dolentes.
Segona Part : la vida diària al gueto de Lodz. La senyora Elena descriu com els van treure per la força de casa seva amb la seva àvia que no podia caminar i no es van poder endur res de res. El gueto va començar a ser com una ciutat exclussiva per a jueus. Els jueus treballaven en el tèxtil, fent sabates, fent de fusters, etc i fins i tot començaren a tenir fàbriques on treballaven. Però més endavant van començar a emportar-se persones més grans de 50 anys i dones . L'any 1942 només quedava gent jove dins el gueto. Anaven fent seleccions per treure jueus del gueto sense saber on els portaven.
Tercera Part : L'intent d'amagar-se quan ja no hi quedava ningú al gueto de Lodz. La senyora Elena explica que tothom sabia ja on portaven als jueus al cap d'un temps. Els alemanys anaven casa per casa i agafaven dos o tres jueus i els portaven en tren fins a ciutats com Austwitz. Però la seva familia amagada en un refugi va costar de ser trobada per la GESTAPO però a la fi van ser portats a un camp de concentració.

LA Narració com experiència pròpia

Hem llegit un fragment del llibre
“Volia volar com una papallona” ( reminiscències d’una infantesa durant l’holocaust ) . Yad Vashem . Jerusalen 1998." on es fa un retrat de la infantesa d'una noia jueva que viu a Polònia fins que arriba la guerra i la invasió alemanya.
Seguidament hem realitzat un esquema de l'estructura que s'explica. Aquí tenim el text traduït al català i adaptat :

"Quan era una noia em deien Janchke1. Vaig néixer a Polònia l’any 1935, els meus pares es deien Hershl i Zisl Hershkowitz. Vivíem al poble de Biala Rawska juntament amb altres famílies jueves i poloneses.
Vaig passar els primers anys de la meva infantesa al poble de Biala Rawska a Polónia. Els jueus havien viscut durant molts anys al poble conjuntament amb els polonesos.
Els meus pares i jo vivíem en una llar del carrer principal. Davant de casa nostre vivia un altre família jueva, els Neuman. L’àvia vivia al centre del poble , al costat del mercat i les meves ties en un barri on tothom era jueu.
Els meus millor amics eren els meus veïns polonesos, Marishka , Ianek i Basha. M’agradava molt jugar amb ells a “ fet i amagar” i també a amagar-me entre les branques dels arbres del jardí que hi havia al darrera de casa nostra.
Allí, intentava atrapar saltirons i tota classe d’insectes que portaven el menjar als seus caus i refugis. Tanta era la meva curiositat , que a vegades m’oblidava que estava jugant. Tan sols els crits de Marisha i d’Ianek buscant-me , em tornaven a la realitat.
A un extrem del poble corria el riu. Durant l’hivern , quan l’aigua del riu es trobava glaçada , patinàvem sobre el gel; i a Primavera , quant hi havia el desglaç , fèiem navegar els vaixells de paper i els llençàvem des de la vora fins que desapareixien de la nostra vida.
Tots els habitants del poble m’estimaven molt. Era una nena alegre i somrient , tenia el cabell pler de rínxols i les galtes rosades. Tot aquell que es creuava amb mi em preguntava com estava i seguidament em feia un pessic a les galtes.
Sabia cantar i recitava moltes poesies en polonès ; i quan anava amb els meus pares de visita a casa de la família o amics, la mare em demanava que recités o cantés una cançó davant de tothom. No sempre ho volia jo. Moltes vegades preferia seguir jugant amb els altres nens i nenes.
Va esclatar una guerra terrible i vaig perdre la meva infantesa per sempre.

Es proposen les següents activitats per configurar el que podríem anomenar el procés lector amb la pretensió de oferir dins la lectura un suport contextual i pretextual que permeti viure la lectura com un element ric que ofereix participar i compartir la pròpia experiència. Per això a continuació proposem algunes preguntes i presentem imatges.



Com es descriuen el jueus ? Amb qui convivien ?
Quins eren els jocs de la nostra protagonista ?
Quina edat podia tenir aleshores ?
Què succeeix que s’acaba la seva infantesa ? Et sembla un bon motiu? Per què ?
Semblava feliç en aquells moments ? Què ho fa creure ?
Descriu de forma semblant un relat que expliqui els teus primers anys i records com si fossis allà mateix ? ( redacta en primera persona seguint l’exemple)


L'estructura de la narració proposada és: nom, lloc de naixement, família, veïns, jocs a la infantesa, sentiments en aquesta etapa. L'alumnat seguint aquesta estructura ha de realitzar el seu propi relat en primera persona i així compararem la seva infantesa amb la de la noia jueva. Ens interessa especialment pensar-viure les emocions- abandonar els prejudicis actuals amb el tema .

Narració 1

Hola , em dic I. Sóc un noi que va nèixer el dia 1 de juliol de l'any 1993.Vaig néixer en una clínica de Mataró a les 15.30 del migdia.
La meva mare diu que vaig nèixer amb molt de cabell i negre. Quan era petit i venia la meva família a veure'm amb els oncles i cosins em deien que plorava molt i em posava lleig.
Vaif anar creixent i la meva primera escola va ser l'escola de la Llàntia on m'agradava molt anar fins i tot volia anar el diumenge. A l'escola vaig fer els meus primers amics i amigues i vaig començar a aprendre jocs i a jugar amb tothom. Els meus jocs preferits eren : el fet i amagar, a pica pica la paret, a futbol. A vegades em quedava al menjador de l'escola amb els amics que ens posaven d'acord per fer alguna gamberrada. A casa meva després de l'escola sempre veia a la televisió els dibuixos animats de Bola de Drac Z. Aquesta va ser la meva infantesa primera.....


Narració 2

Quan era una nena em deien S..Vaig nèixer a Barcelona el 12 de desembre de 1994.Els meus pares es diuen Ju... i Ma... i la meva germana Ir. Tots 4 vivim a Cerdanyola just al davant de l'escola a la que vaig.Les meves amigues es diuen Leyre, Cristina, Mireia, Raquel, Iris, Ana Cristina. Ens agrada molt jugar a basquet i altres jocs de pilota i sobretot a jocs de còrrer com el mocador, policies i lladres,...
De petita era una nena molt tímida però quan coneixia a les persones estava sempre molt alegre. Tenia el cabell llis, negre i llarg i els ulls marrons. Anavem molt sovint a casa de la meva tieta perquè ens agradava mot agafar fruits de l'hort i veure les tortugues que tenia i jugar amb els gossos , i banyar-nos a la piscina.
A l'estiu venia cada dia la meva cosina a jugar i per la tarda anàvem juntes a la piscina. Ens ho pasavem molt bé i desitjavem que arribés l'estiu per tornar a anar-hi. El meu esport preferit era el patinatge, feiem molts balls individuals i campionats per tota Catalunya : Vaig arribar a guanyar copes i trofeus ... Però un dia em vaig cansar i em vaig esborrar i ja no hi vaig anar mai més.
La Raquel era una nena que vivia al pis de sobre meu i érem molt amigues.Gairebé cada dia jugàvem juntes a casa seva o meva. També es quedava a menjar perquè li agradava molt el menjar de la meva mare. Però un dia va marxar a viure fora i no ens hem tornat veure mai més.


Narració 3 ( personalitzada i situant-se en la pell d'un possible noi jueu )


Al meu poble em coneixien com "el gros".Vaig nèixer en una familia jueva de Polònia l'any 1927 .Els meus pares es deien Hans, Hannah Sxhwartz. Vivia amb la meva familia en una casa situada gairebé a les afores del poble. Els anys d'infantesa al poble de Biala Rawska van ser els millors de la meva vida.
Com no tenia cap germà ni ningú amb qui poder jugar a casa vaig aprendre a divertir-me tot sol i a ser una persona autodidacta. M'agradava jugar a fer guerres amb uns soldadets de fusta que em va fabricar el meu pare, passava hores i hores simulant batalles amb aquells ninots. També anava de tant en tant a jugar a futbol amb els nens del barri o a veure els peixos del riu que passava pel poble. Recordo que cada dissabte la meva àvia em donava diners per a què anés a comprar dolços i xocolata a la pastisseria.Tot estava boníssim.
La gent del poble, tant els jueus com el polonesos respectaven molt la meva familia. Sobretot al meu pare, ja que era el fuster del poble. A mi també em tractaven amb molta simpatia i consideració pero crec que era només pel sol fet de ser el fill del fuster. Dins el poble mai sorgien conflictes de cap tipus ni tan sols hi havien problemes de discriminació entre jueus i polonesos.
De petit era un noi físicament baixet i una mica grassonet. Tenia uns cabells lleugerament arrinxolats que tothom envejava i uns ulls ben grossos. A mida que vaig anar creixent vaig aficcionar-me a la lectura. Llegia sobretot novel·les d'història. Tot i així , encara m'agradava jugar amb els soldats de fusta.
Creia que continuaria sent feliç tota la vida pero un dia de finals de l'any 1939 uns soldats que no eren pas de fusta van separar-me de la meva familia per sempre més i em van prendre la felicitat que sempre m'havien donat.