Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris supervivència club de lectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris supervivència club de lectura. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 d’abril del 2020

CLUB DE LECTURA (UNA PROPOSTA DE MEMORIAL DEMOCRÀTIC)








Avui ens iniciem després de dues sessions presencials a la seu del Memorial Democràtic per donar continuïtat a les lectures sobre la memòria. En aquesta ocasió parlarem de Cynthia Ozick , i el seu llibre "EL xal" .






Ozick , Cynthia , El xal ed viena edicions . El cercle de viena .2010 2 edició. Barcelona. traducció Dolors Udina. .original anglès :The Shawl 1989.










Portada : Dona gitana amb nen . pintor .A.Modigliani 1919











inici del llibre ( fragment de P.Celan . “Todesfuge” ( els teus cabells daurats , Margarita ; / els teus cabells cendrosos , Sulamita” (traducció A.Pons. )


























“a aquells que no mereixen la veritat no els la donis” ( el tema en el fons del llibre ) 







Interrogants : 






  • Quna mena de dona és Rosa Lublin ? 


  • Quina és la seva relació amb el món propi i el món aliè ? 


  • Què vol significar donar la Magda en acollida a qualsevol poble que la Rosa passa? 


  • Què representa el xal ? 


  • La Magda , un nadó, riu sense imitar el riure , com s’explica això ? 


  • Do'n neix la por d’una mare a no recollir el cos de la seva filla tot quedant paralitzada en un instint que no obeeix ? 


  • La bojeria de Rosa què representa respecte al trauma de la seva història personal ? Referència a una botiga d’antiqualles ***** 


La nova terra (nova Anglaterra -Nova York ) és un país acollidor ? Les condicions de vida de Rosa dins la voràgine de l’amèrica pròpera ( un final en un lloc fosc , entre vells i velles…) 


  • Per què la llengua materna mai es perd ? referència al jiddish ( de Polònia ) i rebuig de la llengua anglèsa de Rosa. 


  • Com viure una vida veritable ? Si examines la teva vida (experiència ) hi ha una pèrdua irreparable per saber sobreviure amb aquesta ? 


  • Uns lladres em van prendre la vida , em van llevar la vida - dirà Rosa . Quina vida li queda per viure ? 


  • Hi ha una vida en els pensaments que Rosa cerca però no troba , per quin motiu ? 


  • Creieu que hi tenim fetitxes sagrats que reafirmen el trauma pemanent perquè accentuen el record i la ferida mai cicatritzada ? 


  • Quina seria la diferència entre el refugiat i el supervivent segons aquesta forma d’etiquetar dins la Patologia Clínica ? 


  • La figura del Musummäner qui s’abandona i qui deixa de menjar propera a una idea de qui no soporta la situació en la que es veu confinat ? 


  • Com es podria entendre el síndrome del supervivent ? 


  • Hi ha una relació entre passat i futur que Stella accepta de vincle a diferència de Rosa ? Com entendriem aquesta idea de memòria on els records ens fan mal i les il·lusions del futur tan incertes no es poden sostenir per aquesta situació ? 


  • La concepció de ser mare de Rosa : distracció profunda de la filosofia doncs tota filosofia s’arrela en el sofriment del temps : creant el misteri de donar vida . Reament és així : donar vida es arrelar-nos en el temps de la vida que tenim i vivim ? 


  • Què ès la pornografia de la memòria ? Aquest oblidar , robar la veritat , mentir-se … 


En la memòria hi ha un mentir perquè en el fons no valorem prou els altres , no ens importa la falta de veritat mateixa .Es així ? Com recuperar una memòria canviada, alterada, negada, tersivergada ? 


  • Ara a un país com EUA es fa teoria social però s’oblida dels vincles reals i la pràxis entre el judaisme i els gentils . En què consisteix aquesta idea de la teorització de la memòria més que el testimoni real de la memòria ? 


  • Hi ha uns rituals del record ? Hi ha una consideració antropològica a mirar el simbolisme de la forma ritual per entrar dins la memòria dels altres ? 


  • Els murs de la memòria : els físics filferros camp i hotel , els mentals la sorra és la cendra dels cossos en els crematoris .. L’maginari del supervivent evoca en el dia a dia una constant signficació i referents al passat . Per quin motiu no es pot escapar d’aquest constant estar atrapada en el temps ? 


  • Hi ha un supervivent que no es perdona haver sobreviscut i un altre que si ho fa ; hi ha un que sent la culpabilitat d’haver viscut perquè els veritables jueus son els morts als camps . D’on neix aquest sentiment de culpa ? 


  • La teoria de la tàctica del babuÏno es diferent a la teoria dels bonobos , la coneixes? 


  • Com superar els naufragis personals en la supervivència ? 


Un retrobament amb el xal embolcallat en una tovallola genera a Rosa una descàrrega elèctrica .. i provoca delirirs dins la imaginació a Lublin i si no estic on haig d’estar ara i si tornar novament a la botiga de New York ? I els qui compren i venen la memòria , el Sr.Tree a costa dels supervivients i els morts ? Stella retreu la poca ubicació de Rosa dins la realitat , el seu poc interès per la veritable vida segons ella … 


Una Magda que retorna a la vida en la conversa final amb Stella quan senyala “la llarga distància “ entre el món i Rosa ...el xal es el bes final , la caricia final, la papallona final de l’habitació que viu confinada , i un passat de tramvia en el gueto , els murs, , les cases velles i derruïdes , l’amuntegament de les persones confinades en un espai petit , les families mal visquent entre elles dins la realitat ferèstega i un passat anterior diferent pler de felicitat i benestar … un confinament amb Perskys, Mockowiczes i Rabinowiczes i Filkelksteins d’avis infectes i nens escanyolits i unes pràctiques religioses amparades en les oracions i les pregàries , rituals, de classes baixes , supersticiosos , lligats als filacteris al cos per ritualitzar la situació i normalitzar quelcom absurd i innaceptable … Hi ha una realitat molt diferent entre els jueus quan es troben en els guetos que portarà a Rosa a preguntar-se per determinats patrons absurts de persones que no lluiten per una vida digna i es conformen amb el que els hi ve donat des de la religió jueva i les seves pràxis ..?? 


Els origens no permeten la manifestació de la ràbia a Rosa quan es troba a la botiga , quin seria el motiu ? 


  • L’obcenitat de la memòria de qui no vol veure l’altre perquè no el veu (imatge del tramvia passat pels pons entre el gueto i no veient la misèria ) , com es pot entendre des de la supervivència que no continuii avui aquesta absència de pensar en el dolor i la pobresa de l’altre ? Una insoportable mirada de no ser reconegut per una normalitat aparent que no vol saber res del que no vol veure, sentir, escoltar de la Rosa en la seva botiga , en les paraules , en els records … Es així avui ? 


  • De què serveix la cultura dins la barbàrie per sobreviure ? Quina és una cultura injusta i irreverent que ha deixat de pensar en els qui no són com ells o elles ? 


  • Com un xal (la Magda) no es pot avergonyir de un avui insolidari, que no compren l’altre i el fet d’una supervivència insoportable , insostenible ? La resta de les cendres en el fons son unes restes que no es poden esborrar mai de la nostra vista pemanents i fixades en la memòria de la humanitat . 
























Temes que treballa :






A.- Des del Temps 






A.- abans en la Varsòvia (Polònia dels pares de la Rosa : culte, pròspera, rica , amb llengua jiddisch i altres llegües com llatí , alemany, francès, polonès … ) 1920 i quasi va arribar a ser metgessa però els lladres li van pendre la vida Mare de la Rosa una poetessa simbolista ( Verlaine, ) 






B,. Durant la deportació als camps , un recorregut a un lloc on no hi ha compassió fins i tot per poder sobreviure entre ells (Stella amb la Magda) Barracons, una ampla esplanada . El cos de Magda s’estampa contra el filferro , contra la tanca electrificada . 






C.- Després a entre Nova York i Florida , Han passat 30 anys. Rosa ha cremat la seva botiga d’antigüítats , boja com una quincallaire que destrossa . La Stella (anomenada àngel de la mort ) ara ajuda amb diners a Rosa a Miami en l’alberg residència que es troba. Hi ha la construcció des de la història ad hoc de la idea del sionisme ...
















Suggeriments o idees per treballar 






Està clar que el personatge es mou entre el passat inhòspit , hostil , i un present al cap de 30 anys desangelat , ferit, perdut . i Una renúncia al futur que no accepta de cap manera. 

Els personatges Rosa,com a mare . Magda com a filla ( un nadó embolcallat en un xal ) i Stella ( una noia de 14 anys) neboda . 

Entorn : la Segona Guerra Mundial dins la fredor de l’infern que xucla aire i que intenta protegir-se de tot aquest horror insoportable . 

Adjectius dels personatges i les seves característiques : Un retrat d’ àngel (Rosa) i com esquirol de niu ( Magda) ( metàfores de l’esperit eteri de les natures més sublims.Volàtils, lliures, a diferència de Stella ( estrella àngel de la mort) . Rosa mai ha superat la ferida i el record resulta massa poderòs per empasar-se i cicatritzar ferides , ningú enten una experiència com aquesta . 


Stella ha oblidat tot i enten que ara té una nova etapa a la seva vida , no viu un trauma , més bé , sent un deure amb la Rosa per l’ajuda que en ser adolescent va oferir. 






1.- El gran tema central : Què és el xal ? Objecte-subjecte ( cosificació de la identitat perduda ) 






La petita casa que ho amaga i protegeix tot , el símbol de la possible invisibilitat davant l’altre , l’estranyi , estranger, el qui és enemic . Més tard el xal és l’element simbòlic reconvertit en sagrat, en totèmic , en antropològicament , les reliquies del gest que obliga a no perdre el passat . 

La Condició jueva ( estrella cosida i els cabells grocs - sembla estar parlant P.Celan) . 


Magda viu dins el xal, no plora, és un instrument que xucla per la gana, pel fred, per donar escalfor, per el tipus de tela de lli ...Doncs el xal és màgic ( alimenta) . 


Stella reconeix a Magda com una ària ( per la seva fortalesa ) i fins i tot es pregunta si no seria un bon aliment .. als 15 mesos la Magda ja camina i surt del xal . 

L’atmosfera és anticompasiva , asfixiant . ,,per això hi ha una mort inminent del nado , la Magda. S’esmunyi, s’envà sepultada en el xal . No parla, no plora.. Qui pot delatar a la Magda dins el xal ? 


Però amb la possibilitat de caminar pel seu propi peu pot morir. Un nado amb ulls blaus , de tigressa, vius i alhora horribles. I riu sense haver vist a ningú ? A qui imita ? 

La mort del nadó Magda com una ferida mai superada . ( silenci del crit interior al veure l’escena de com mort la seva filla) . “por de la Rosa a ser morta i por a recollir el cos” per això es troba amb el xal . 

Qui es capaç de superar el dolor ? On es situa davant una experiència límit en un món a vegades absent o distant amb els dolors dels altres ? El jueu com immigrant , com asimilat en una nova terra , Nova América , per refer la seva vida . Realment és una terra d’acollida? 

Hàbits, còstums, llengua , terra estranya. Sensació d’estar a l’infern. , un lloc el pitjor dels pitjors . I l’aguanta , sosté a Rosa un dimoni com ella diu “Stella” . 


Stella amb 50 anys és freda i distant envia les pertinences de Magda .. 

Enyorança del passat , deixar la veritable vida , una vida posada a examen no és una vida verdadera (la identitat com condició ) 

Rosa voldria que tothom combregués amb ella i que tothom hagués aturat el temps , la vida mateixa i recordès la idea d’Adorno ( no podem escriure , no podem fer res després d’Auschtwitz ) . Florida s’empenedeix , viu una vida veritable .


L’autenticitat confrontació a la bugaderia amb un vell home llegint el diari en jiddish i parlant de la knesset israeliana , dels plats jueus com kugel , pinogen , blinters … 


Rosa quasi 60 anys no soporta les aparences del món fals a la botiga de main street (Westehester) i els mobles de segona ma ….


Una Rosa manllevada per un cos vell , que fa pudor estranya, d’orina , de sal , cansat i esmorteït pel temps. 


Confrontació amb la falsa vida de SImon Persky, un polític israelià de 71 anys que fabricaba botons que encarà manté un fill filòsof de 31 anys . Hi ha una sordesa del món davant l’experiència de Rosa ( no volen veure, sentir, escoltar, parlar, plorar..) Incapacitat per adonar-se de la vida veritable de Rosa . 


Tothom és sord i no l’entén .. per això vol estar sola ( sense una vida pròpia ) .Renuncia a la vida mateixa . 




La vida està en els pensaments ( en els records ) de la gent . I si els records són fruit del dolor com vivim ? Quan els lladres et prenen la vida , Espera el paquet de Stella amb el xal de Magda ( com si fos un sudari , un mantell per embolcallar el cos del nadó mort). els rituals del record quan Rosa s’agenolla desprès de 30 anys .. 


La gent és un vegetal , una mena de cos sense ànima , un mort vivent , insensible . 

La bogeria dins la societat ( qui no accepta la normalitat s’etiqueta com a anormal ) 


Rosa és una dement , a diferència de Stella que és una americana normal que no evidencia el passat . 


El fenòmen de “sentir que li han robat la intimitat -les calces” per un home desconegut .La coincidència amb la carta del Departament de Patologia Clínica Social de la Universitat de Kansas que cerquen dades de supervivents classificats com a “ Animació reprimida” i les seves seqüeles ( danys cervell, senilitat prematura, excitació davant el patiment del altres com a etiqueta de qui converteix un fet en una patologia .


La diferència entre el refugiat i el supervivent que s’indica per part de la psicologia clínica- 


Rosa fa una reflexió de la carta que ha rebut : condicions comunes en els supervivents es pregunta ??? Idea de ser una patologia o malaltia ???? Aquesta excitació davanat del sofriment dels altres com una clínica “taxonómica” de sel·lecció dels pacients. 


Es pregunta per qui es va inventar les paraules : paràsits , supervivennts , AR (animació reprimida) 


Referencia a les 4 nobles veritats del budisme ( absència i transitorietat de tot) Dolor, lletjor, vellesa, desesperació , pena , naixement … Manca de possiblitat d’implicar-se per viure una vida pròpia ( cessació de la voluntad de viure una vida autèntica ) Una idea vinculada amb les persones que als camps s’abandonaven com a musulmmänner ( patir gana i abandonament total de la teva persona ) , La persona boja està desesperada té una indiferència ...Un síndrome el del supervivent .Fugar en la vida aliena , perseguir la memòria íntima de l’altre …


Stella veu la demència com una fàula sobre el passat , descofia del futur però passat i futur cal que es fussionin i no tens passat no pots deixar de tenir un futur . Per això la por Stella de tenir parella . 
















 La mort i la memòria 






Stella viu en el Nou Món i jutja a Rosa perquè no vol creure en la veritat ( el seu nadó Magda va morir ) . Acceptar la realitat tal com és i no com volem o desitjem que sigui. 


En el fons la pornografia de Stella és aquesta perversió amb la memòria : robar la veritat i amagar-la , mentir-se i oblidar tot des del Nou Món. 


Rosa renuncia a la memòria i la destrueix , per això la botiga d’angiqualles se’n va en orri , contra aquesta simptoatologia del passat , Rosa creu que es menteix perquè hem deixat de valorar les persones a diferència de la Polònia d’abans que si feia justicia ara a New York només es fa teoria social . A Polònia els jueus conversaven sense problemes amb els gentils …


Rosa oblida doblement la mort en el camp de Magda i la violació per un alemany. Una memòria disident entre la de Stella i Rosa sobre l’origen del pare ( si era o no de les SS) i una gelosia per sobreviure de Stella davant la veneracio d’anamnesi de Magda per part de Rosa. 


La capsa amb el xal enviada per Stella , la representació de poder enfrontar-se amb la memòria i el record . La ritualització del record amb el tema de “vestir-se” bé Rosa per obrir la capsa , la caixa amb el xal


Els adjectius vers la situació de Rosa : destructora, devoradora , assassina de negoci , endinsada en un tunel , en un mar de nit, on hi ha milers d’enterrats 






La realitat és un altre ( l’afer de l’hotel per cercar l’investigador ) Riu Hudson , una platja i un Hotel imatges de l’horror ( la sorra és la cendra volcànica, els filferros del camp i els de la tanca de l’hotel , Els murs físics i mentals davant de la memòria , un poder on la imatge i el record s’apropien de la persona , es deixa a ser com una és realment .. 


El nou mon es una nova sodoma , ningú li dona resposta , tothom evadeix les preguntes , hi ha pler de murs de tot tipus . Un odiar a dones, a jueus , en un deliri fantasiòs de veure el lloc com un camp de concentració . Per què filferros a Amèrica ? Els nazis tanquen a la gent innocent en el fons avui els filferros del present generen sospites .



Sr Finkestein ( jueu) expica i demana pel doctor Tree de l’Hotel Marie Louise .. 


Recorda Rosa que va tenir ocasió de marxar a Palestina amb Stella pero ella no va voler tenia cert menyspreu al fet Stella de ser jueva com Polonesa a Varsòvia. 


Perquè en el fons el tema és com a jueus com haurien sobreviscut mentres la resta els veien … Aquesta frivolitat de qui jutja a qui ha sobreviscut i qui ha mort en els camps, la mirada dels qui no s’ho poden perdonar a si mateixos i qui si ho fan -


Perdre la vida no és el mateix que perdre les calces però si té alguna cosa relacionada amb la dignitat de la persona. Un objecte íntim on la dignitat es considera pròpia per part de Rosa (escena de l’habitació amb Sr , Persky) Diàleg entre la vida d’abans i la d’ara. 


No hi ha un desprès diu Rosa a Persky . Ara no hi ha vida. Però com podem esborrar la memòria ? 


La biologia de la supervivència ( anomenada la tàctica del babuïno) sembla com la d’agredir a l’altre per sobreviure un mateix. Teoria de base biològica sobre la supervivència …( ho diu James W. Tree) .






2.- La figura del supervivent .






No tothom viu la realitat de la mateixa manera , hi ha una clara connotació en la Rosa Lublin d’identificar-se amb un judaisme que s’enfronta amb una dignitat i lluita per una vida no resignada , no ritualitzada en la pregària com altres fan . La insoportable lleugeresa de l’èsser de Rosa en el recod dels tramvies del gueto , els murs, el confinament , l’amuntegament , la insalubritat dels espais , els rostres, les famlies compartint la miseria contrària a tota forma de possible dignitat humana … 


Com s’explica això a l’altre , com la supervivència no és la mateixa per tothom , com el supervivent en el fons s’acaba tornant un èsser resignat i conformat per la situació insoportable que va viure i com el món com a l’altre li és indiferent i converteix això en un producte per el seu consum i el seu abús teoritzant amb la memòria com si fos una cosa més de les moltes …. 


No tothom pot entendre el supervivent ni el pot veure com normal , ni el classifica , ni estigmatiza l’altre com a supervivent i l’obliga com Stella a oblidar ...i com aquesta normalitat fastigosa de qui menysprea l’altre i el seu dolor ( en el gueto escena del tramvia que observa els jueus mentre ells van amb bosses plenes de menjar i queviures) . Hi ha una provocació en la memòria del supervivent, com si fos una obcenitat del que és normal i el que no pot acceptar-se com a normal


La vergonya del supervivent és un estat indecent , un estat que l’obliga davant dels altres i Rosa no l’accepta , no el vol , al contrari veu encara avui les mirades indiferents de qui no veu res , no escolta res, no vol saber-ne res, no vol entendre res de res. 


El supervivient viu aquesta paròdia de la vida que no es seva i de l’etiqueta de ser titllat de boig com si fos la incapacitat de poder soportat quelcom insoportable un fet que no pugués entendre que ser humà és això precisament Això és un home com deia Pirmo Levi. ..I una Magda que queda en la memòria de la Rosa dins seu incompresa i absurdament allunyada del món d’avui.












Si hi ha gent interessada en participar-hi no dubteu en posar-vos en contacte . .


Com sempre, demanem la vostra confirmació d'assistència (en aquest cas virtual) a través del correu electrònic: educacio.memorialdemocratic@gencat.cat

La convocatòria és el proper dia 23 d'abril, de 18h a 19:30h.


Curs 2023.Lectures sobre el Mal