Activitats ..............

Músiques per l'holocaust interpretades pel Quartet Brossa....Grups de 4 , papers de color taronja, tasques de periodisme i d'historiadors. Som tres grups. L'historiador realitza un fris des del principi de l'inici del nazisme en la pujada al poder fins a la seva fi amb la segona guerra. El geògraf realitza un mapa de la situació d'Europa durant el conflicte de la segona guerra mundial. Un periodista imagina una entrevista imaginària a un personatge d'aquests : Hitler, un soldat americà que allibera un camp com Mauthausen , un jueu que ha sobreviscut al gueto de Lodz. Un darrer escriptor envia dues cartes a un pare o mare d'un deportat en un camp d'extermini i una carta a un germà o germana acomiadant-se.
Treballen i s'organitzen. Tenen informació del dossier per grup i els llibres que fotografien els camps d'extermini, atles històrics, i les cartes obertes que Amical Mauthausen ha redactat en els darrers anys del viatge amb estudiants al camp, també una caixa de colors, retoladors, gomes, llàpis, ...De manera que els qui redacten més i millor busquen ser periodistes entrevistadors: Què va sentir quan va entrar al camp ? Per què va venir des d'America a salvar Europa? ... o bé Què hi feia en el gueto? Tenia més familia? Quins aliments menjaven ? El que costa més és l'exerici de les cartes però els models semblen facilitar-ho... Els dels eixos cronològics tenen un treball inicial localitzant dates per més tard situar en un eix. I els geògrafs potser tenen més un treball de fixar-se en l'atles i cercar nom a nom... Pot ser una bona proposta recollir els 4 fulls de colors i enganxar en una cartolina de color .....

La meva darrera classe ....

Els 14 nois i noies han entrat i es situen en els seus llocs , demanen començar la pel·lícula : El reinado del Mal" . Han tret els seus papers i m'ensenyen els deures. Han buscat tots ells el Gueto de Lodz i la definició de què és un Gueto.
Parlem i comença la pel·lícula . Fan escarafalls sobre la representació del personatge de Hitler : crida, escup saliva, gesticula, té un tall de cabell ridícul, és lleig,... Els hi comento que potser no podria ser ben bé així. Hem demanen que els expliqui qui és Himmler, què són les SA, per què també s'odia als bolxevics, ...... Diuen que Hitler té relacions una mica dolentes amb la seva neboda menor, .....

Diu el Talmud que qui salva una vida salva la humanitat .....

Diu el Talmud que " qui salva una vida salva la humanitat".... aquesta frase de la pel·lícula del director de cinema Steven Spielberg " La lista de Schindler" podria exemplificar un dels possibles actes més generosos que un home pugui fer. Una mena de generositat gratuita sense cap mena de compensació. L'argument explica com un home que busca amb la seva ambició diners en un moment històric on els jueus es troben perseguits i amb una llei que retalla en tots sentits la seva llibertat els acaba afavorint. Oskar Schindler no deixa de portar la seva insignia nazi però actua amb una mena de consciència autònoma i reflexiva. Pensa el que fa a diferència del jove coronel malaltís i desquiciat que només actua sense pensar. La Pel.lícula fa un bon recorregut per tots els moments on els jueus son aillats en guetos , seguidament deportats als camps com Austzwitz fins a l'anomenada "solució final". No es possible veure aquest film sense emocionar-se i que aquesta teràpia que és el plor ens desperti les emocions i els sentiments més humans. De fet un es pregunta com podien actuar sense pensar ? com podien correspondre's a veritables idiotes morals , sense consciència , sense res més que una pura obediència cega a la causa del nacionalsocialisme. Com pot un caporal resoldre la vida d'alguna persona per interés pur i dur ?
Us convido a veure aquesta pel·lícula per emocionar-vos amb ella i reflexionar no tan sols actuar sense més...

La identitat i la seva configuració : escapar al destí

La identitat és un problema fonamental per l'ésser humà. Qui no té identitat no té destí, no té capacitat per conduir o dirigir la seva existència. Per això la qüestió de la identitat és la que ens ocupa i ens preocupa al llarg de tota la nostra vida. Viure en el fons és buscar-nos en aquesta identitat indefinida que ens acompanya. Però fer-se un mateix la seva pròpia identitat no resulta fàcil. Sòcrates ens deia " coneix-te tu mateix" i enigmàticament l'oracle grec semblava respondre amb el silenci. La identitat va fer que precisament la història fes que Plató i Aristòtil s'exiliessin fugin d'un destí incert i amarg. I el propi Sòcrates per no fugir va ser condemnat a mort , quasi com Aristòtil.
La pel·lícula "Europa, Europa" dirigida per una directora Agnieszka Holland ens pot sorprendre per com presenta el tema dels jueus. Tal com deia Karl Marx en el seu escrit "la cuestión judia" s'observa com la identitat jueva es present dins la història d'Europa i no es pot creure que només va ser un moment de la història concret. Per això els tres nois i noies d'origen àrab Zàkia, Ilias i Saïd tenen clar que no es pot negar l'holocaust nazi perquè és veritat i evident. El protagonista de la pel·lícula és un noi jovenent d'origen jueu que fuig com a conseqüència de la invasió alemana de Polònia on els seus familiars moriran quasi tots en el gueto de Lodz. Ell i el seu germà fugint es troben amb els bolxevics , enemics del nazisme. Solly , Solomon, amaga la seva identitat per fugir de la mort imminent. Per això renega amb el braç en alt i amb l'uniforme alemany del seu origen. Però el dilema entre el seu cap i el seu cor fa que lluiti internament contra el que en somnis i els seus sentiments semblen presentar. Es pot estimar una noia alemana rossa i amb ulls blaus que busca tenir un fill per regalar al Führer ? Es pot ser heroi de guerra contra el poble soviètic i ser condecorat amb la creu de guerra ? Es pot plorar quan les tropes alemanes poden perdre la guerra al front de Leningrado ?
La pelí ens fa una proposta que la podem portar a debat a la classe : Un jueu podia renunciar a la seva identitat per salvar la seva pell ? Un jueu podia amagar-se entre alemanys tot fugint de la seva consciència ?

Mirades : consciència o llei ?

La pel·lícula "Sophie Scholl" los últimos dias ens explica la biografia d'una jove de 21 anys heroïna que pertany a una associació d'estudiants anomenada "LA Rosa Blanca". Durant els anys que Hitler va estar en el poder i va envair Europa les universitats d'alemanya van voler funcionar donant una idea de normalitat. Però precisament hi havia entre la gent universitària opositors als règim nacionalsocialista. La pel·lícula ens descriu l'experiència d'una universitària que lluita juntament amb el seu germà i uns amics per obrir els ulls al poble alemany. Es presenta doncs el debat entre les lleis del poble alemany que no volen cap llibertat d'expressió ni cap oposició al seu ideari contra els jueus, els deficients mentals, els gitanos, els homosexuals, els comunistes o bolxevics... i la consciència personal de cada alemany que veu com es lluita sota el comandament d'un boig -tal com diu en un moment la Sophie. Es pot lluitar contra el poder nazi ? Es pot conseguir que la llei reculi i s'adoni dels seus errors ? Per què el poble veu el mateix que la jove protagonista i no vol reconèixer el que està veient ? Està cec ? És sord ? És mut ? La diàlectica entre la jove i el cap de la polícia permet entendre molt aquests moments de clarobscur de l'Alemanya que no vol acceptar la derrota, ni vol creure que el problema dels jueus sigui un problema , ni que la mort dels innocents és un senyal de la barbàrie humana, ni tantes altres coses....
Proposem doncs analitzar aquest dilema entre LLEI i CONSCIÊNCIA que és un tema socràtic cabdal dins la nostra història humana. A qui hem de fer més cas a la llei que l'Estat dicta encara que no tingui raó o a la nostra consciència que ens vol conduir per camins perillosos ? Quina alternativa ens queda ?

Llegir per aprendre : la lectura com eina per treballar l'experiència de l'holocaust jueu.

Una de les propostes per continuar treballant amb els testimonis i la narració dels jueus que van viure l'inici del procés de guetització per part dels alemanys nazis va ser la lectura a classe directa de novel·les relacionades amb el tema. Hem intentat agafar diaris perquè ens semblaven més directes i personals i l'experiència resulta diferent. Però no en tots els casos ha estat possible. Hem pogut llegir el Diari d'ANNA FRANK i les moltes adaptacions escolars que es troben. TAmbé el Diari d'Helene Berr o el diari D'Etty Hillesum... En altres ocasions hem llegit novel·les que ens han semblat representatives com : "El violí d'Austzswithz" de Anglada, " L'ànima valenta" de Uhlman, "El cuaderno de Rutka" deLashier, "El niño de Pijama de rayas" de Boyne, "Paradero desconocido" de Taylor, "La noche de los cristales rotos" de Gilbert, "De quan Hitler va robar el conill rosa" de Kerr, " Adreça desconeguda" de Taylor, ...
Les hores que dedicavem a classe per llegir havien de quedar posteriorment en forma de resum dels capitols i de les idees més importants. A la fi es tractava de presentar un treball amb una aportació final sobre quina visió oferia el llibre sobre els jueus i el procés dins la Shoah.

Exemples de valoracions sobre les lectures realitzades i el problema dels jueus...


El llibre "l'ànima valenta" per mi ha estat una guia d'aprenentatge i de reflexió. Realment m'ha fet veure com de malament ha de sentir-se un jove quan el seu únic amic li falla. Ha fet valorar cada una de les coses que tinc i la sort per viure aquí on m'ha tocat viure. Crec que el que va passar no hauria d'haver passat mai. El que van fer es quasi extingir una religió i una cultura.. A vegades aquest llibre em feia molta pena pels moments que en Konradin només pot intentar fugir de la mort inminent.....



El llibre " El nen del p de ratlles" m'agrada molt perquè explica una situació que gairebé segur que ha passat a la realitat.

Testimonis de la Shoah

Cada un dels nois i noies de la classe ha triat de l'adreça de Yad Vashem una biografia personal que surt d'un supervivent. Elena Cederboim, Simja Rotem, Sinai Adler,izWI Bacharach, Gad Shahar, Rita Weiss, Ladislas Brod Speiser, Moshe Haelyon, Rachel G, Marion P, Bertoldo Geisinger, Dina Beitler, .......Hem volgut elaborat un model de fitxa per sistematitzar millor la feina. En la primera part la fotografia

el testimoni ofereix garanties de reconèixer de qui estem parlant. Seguidament els nois i noies han buscat les dades més importants: el nom i cognom, la data de naixement, el lloc de naixement, la professió, .... A continuació seguint el video han intentat resumir les idees més importants que hi surten.

Exemple realitzat per l'alumna Leyre Benito

Primera part : Les primeres persecucions i l'ús de l'estrella groga. La senyora Elena explica que els alemanys van ocupar Polònia el dia 1 de setembre i els polonesos no eren el suficientment forts i preparats per lluitar amb ells. També hi va haver persones que els van trair per no morir. Els polonesos van saber resistir fins la caiguda de Varsovia. Les persecucions van començar ràpidament. AL principi els jueus havien de portar a sobre la roba el signe de l'estrella de David, després se'ls va prohibir el pas a les botigues de queviures i es va aïllar als jueus i les seves families als guetos o suburvis. Durant el 1940 cap jueu vivia ja al centre de la ciutat a Polónia (Varsovia).Els jueus van ser trets per la força i en el gueto podien viure en condicions molt dolentes.
Segona Part : la vida diària al gueto de Lodz. La senyora Elena descriu com els van treure per la força de casa seva amb la seva àvia que no podia caminar i no es van poder endur res de res. El gueto va començar a ser com una ciutat exclussiva per a jueus. Els jueus treballaven en el tèxtil, fent sabates, fent de fusters, etc i fins i tot començaren a tenir fàbriques on treballaven. Però més endavant van començar a emportar-se persones més grans de 50 anys i dones . L'any 1942 només quedava gent jove dins el gueto. Anaven fent seleccions per treure jueus del gueto sense saber on els portaven.
Tercera Part : L'intent d'amagar-se quan ja no hi quedava ningú al gueto de Lodz. La senyora Elena explica que tothom sabia ja on portaven als jueus al cap d'un temps. Els alemanys anaven casa per casa i agafaven dos o tres jueus i els portaven en tren fins a ciutats com Austwitz. Però la seva familia amagada en un refugi va costar de ser trobada per la GESTAPO però a la fi van ser portats a un camp de concentració.