L'altre dia en una conversa en el bar de l'institut vaig pensar en una frase que un company va dir tot parlant de la crisi actual. La conversa havia començat amb un pesimisme habitual davant la realitat dels darrers temps. La privatització s'imposa i els deutes públics incrementen la situació de precarietat de les classes mitjanes en detriment de la nova classe adinerada de banquers, empresaris de monopolis, economistes neoliberals... Precisament feia pocs dies l'Estat espanyol amb un 25 % d'atur anunciava que cal fer front a les pèrdues grans que ABERTIS té pagant indemnitzacions a propietaris de terres on les seves autopistes han fet fallida com a conseqüència d'un consumidor que té autovies sense peatge . Aquesta situació de caos i de deteriorament de les polítiques socials feia que un dels presents digués que a Madrid sembla que si hi havia mobilitzacions a diferència de Catalunya. Vaig intervenir per parlar de les famoses "cortines de fum" que ara semblen estar de moda amb les eleccions properes. Però seguidament va fer un paralelisme que em va fer pensar . Els catalans fa temps estem actuant com els jueus feien en la Segona Guerra Mundial obviant el veritable problema com si la crisi no ens arribés mai i no ens pogués tocar mai a nosaltres...Vaig pensar en el poble jueu i en tot el procès de la Shoah que els va portar a la famosa decisió final a Waansee (Berlin) amb Eichmann i altres. Què va portar a jueus a no manifestar la seva lluita i oposició al III Reich ?
El paralelisme potser no sé si és encertat o no però fa pensar en aquesta resignació , aquesta apatia, aquesta adaptació a la realitat per tal de no enfrontar-nos a la situació mateixa.
Aprofito per recomanar aquesta web
