Exaltar , Enaltecer , las ideas

Algo no funciona si se trata de utilizar verbos que contienen las primarias banderas de las ideas. Sorprende el comercio de un espectáculo que irracionaliza el griterio , la falsa nada que humilla alecciona y etiqueta lo diferente.Porque en el fondo es mas fácil señalar lo diferente que entender la diversidad de lo humano.La tendencia actual del pensar único del producto consumido diseñado no ofrece ninguna oportunidad de encontrarse de hablar y escuchar de comunicarse. Los verbos de moda profanan de forma hostil la tierra de los seres humanos . Engañar es fácil para la masa adoctrinada y convertida en miedo e inseguridad. El maniqueismo evangélico senta las bases de odiar , reprimir, golpear y escupir. Nunca los poderes politicos juridicos mediaticos habían dirigido claramente la rebelión de las masas hacia los abismos. No hay voces silenciadas porque el silencio de muchas nunca ha querido tener voz ..

FUGIR DE L'OBLIT , UN DOCUMENTAL D'ABEL

A la II  trobada de experiències didàctiques en Memòria històrica, celebrada el curs 2015-2016, es va presentar el documental “Fugir de l’oblit” d’Abel Moreno, i  vaig descobrir que era un documental  molt didàctic i impactant, ja  que a través de les vivències personals d’en Josep Busó, hom podia acostar-se a alguns dels fets històrics i humans de les generacions que van viure i patir la nostra guerra civil, i també del que hauria suposat una Europa feixista, si les forces de l’eix haguessin guanyat la segona guerra mundial.

Vaig considerar que l’empatia que generava el documental era un element essencial per transferir al nostre alumnat la importància dels fets històrics que sovint semblen molt allunyats de les seves vides, però que estan encara molt vius en el nostre present i que formen un substrat humà i familiar oblidat en molts casos. Un passat que cal tenir present , per comprendre la necessitat de recordar per construir un futur més just, on es superi la divisió que va obrir la guerra civil en el nostre país. 

                  MANOLI NARVAEZ , CATEDRÀTICA D'HISTÒRIA . 

COMENTARI AL LLIBRE D'AGUSTI BARTRA , EL CRIST DELS 200.00 BRAÇOS

L’oficial Pere Vives, personatge central de la novel·la Crist de 200.000 braços i alter ego del propi autor, es pregunta “¿com avançar quan s’ignoren tots els camins i llur destí? i es planteja la qüestió en un camp de reclusió francès on cent mil homes malviuen i moren. En aquesta peculiar presó feta de mar i murs de filferro, en Vives i els seus tres companys de “xabola” descobreixen que l’única manera de no enfonsar-se en la bogeria o en l’egoisme més embrutidor és “cercar l’Altre, sigui com sigui”. I gràcies a l’amistat, a l’ efecte i als records compartits, el quatre amics aconsegueixen salvaguardar la seva humanitat

També el meu avi, com Agustí Bartra, va estar tancat al camp d’Argelers durant uns mesos i també, com ell, va fugir-ne. Però ell, a diferència de l’autor, no va explicar la seva experiència a ningú. Potser va escollir el mutisme perquè lo viscut allà l’aterria o potser perquè s’avergonyia del seu comportament. Sigui com sigui, llegir el Crist de 200,000 braços ha estat com permetre que el meu avi s’expliqui i alhora es desfogui, perquè segons afirma el protagonista de la història donar testimoni és no oblidar i “ (...) no oblidar és la central militància de la seva ànima”  

             MARIA ANGELS MUÑOZ , PROFESSORA DE LLENGUA CASTELLANA.

PARLAR DE LA HISTÒRIA . LA HISTÒRIA DE LA MALETA.

El professor David Serrano , doctor en filología catalana i professor de la Universitat Ramón Llull , Blanquerna va participar en una xerrada-debat amb tot l'alumnat de primer i segon batxillerat. L'aforament era pler de gom a gom , amb més de 130 persones i això va ser suficient per escalfat motors i preveure que aquesta xerrada despertaria un gran interés. 

Efectivament el professor va iniciar explicant que el seu interés pel tema de l'holocaust i el genocidi nazi venia per la seva tesi sobre literatura concentracionaria , terme que havia introduït ell mateix dins la literatura en llengua catalana. Destacà les seves produccions com "el llanto de la maleta" "un català a Mauthausen"" Les dones als camps nazis" " l'hora blanca" " Un cadáver en el espejo" . 

En la presentació del professor vaig voler destacar la seva coneixença en la lectura i guió de la novel·la catalana de J. Amat-Piniella "K.L.Reich" i la casualitat que ens va fer compartir l'experiència a BERLIN a la formació que oferia Casa Wannsee fa uns anys enrera amb l'excel·lent aportació de Elke Gryglewski . Des d'aleshores he anat seguint el professor David Serrano ,convidat en aquest Institut. 
Especialment l'aportació del David representa la voluntat de difondre la memòria en les noves generacions de manera entenedora i clara . 

David Serrano de manera clara va iniciar la cronologia dels fets aportant informació precisa sobre els 100 camps de concentració a Espanya , de les 500.000 persones que passen la frontera i el primer exili republicà sotmés a l'abandó internacional. Un mes de febrer amb el confinament de milers de persones en camps improvisats a França i vigilats per senegalesos. 

Per això ja al 1939 s'establirà el concepte de GETO, abans havien projectes com enviar a tothom no desitjat a una illa a l'Africa. El geto serà un barri tancat , aillat com el de Varsovia, i serà un pas previ al control de la població no desitjada. Finalment els getos seran deportats en trens a Polonia, Austria, etc... amb la solució final i l'operació HT-4 , que comença eliminant els discapacitats. Els camps es classifiquen i es converteixen de forma sistemàtica, industrialitzada i aseptica en cementiris de cadávers i mort. FIns l'alliberament dels camps per part de les tropes aliades EUA, URSS, Anglaterra .... 

Els exiliats republicans seran en camps de refugiats primer com Argelers i Rivesaltes , seguidament passen a formar part dels camps de pressoners en participar en la ressistència francesa i finalment passen a camps de treball co tm Mauthausen per ser considerats apàtrides , o sigui, no reconeguts per l'Estat Espanyol. 

Finalment va recomanar cinema i literatura com a lectura com Agustí Bartra "El crist dls 200.000 braços". entre molts altres. 

Finalment varem passas el documental de dues dones polonesa , jueva i no jueva , de nacionalitat uruguaia , que després d'anys de silenci es retroben novament . 

El debat va permetre en acabar entendre que la història captivaba per la seva emotivitat i sinceritat . Els nois i noies varen interrogar-se per de quina manera els anys no obliden el dolor, l'horror passada i la barbàrie i com això pot inferir en les vides presents dels testimonis i de les noves generacions en asabentar-se del que ha estat la història de la humanitat. 

OLOR DE COLOMS ..TEATRE DE MERCÉ RODOREDA

Matar els fills amb salfuman en les dures condicions de la guerra per no tenir menjar, ni futur, ni res a esperar  porta a Natalia (la Colometa) de Rodoreda al límit de l'existència humana. 

Ahir al teatre del Sol vàrem gaudir de tres interpretacions grans i intenses d'aquest text sobre l'obra de Rodoreda, a Sabadell. El text d'actrius desperta la consciència des del primer moment. 

Dura vida i existència d'una dona que perd en Quimet, perd en Mateu i acaba visquent amb l'esgarradet . Una època de fam i de formes , de dones submisses i homes de poques paraules...i els coloms i els nius i els ous ... 

L'escenari amb un joc de cadires sembla construir aquesta levetat o fortalesa de la protagonista . Tres veus que semblen representar tres moments d'aquesta Colometa... Com la veu d'una d'elles que senyala que el dolor  més gran a la guerra va estar quan va assabentar-se de l'afussellament a la plaça del poble del Mateu. 

Els mecanismes per l'espectador de captar l'atenció es troben presents de forma senzilla llums i sons apareixen com per no destorbar. L'escenari va agafant tot el protagonisme i d'questa manera sembla que adquireix força el text per si sol. 

L'escena dels coloms condueix al climax de l'obra amb una mena de drama intens entre les paraules de la protagonista i les sensacions que l'espectador experimenta quan pensa en la penúria de la guerra. 

Una obra que fa pensar sobre les dures conseqüències de la guerra civil espanyola , aquesta escriptora Rodoreda sembla explicar i retratar l'escenari a la perfecció. 

ANTISEMITISMO EN LA ESCUELA

Pasó hace unos días que de nuevo el odio sembró de cruces gamadas la escuela hebrea de la localidad nuestra ...pero hoy aparecieron cruces gamadas en nuestro instituto ...

¿Cómo puede ser que el odio y el racismo sean ese fruto que alimenta los adolescentes ?

CAMINS DE L'EXILI . UN VIATGE PER LES NOVES GENERACIONS.

                                                          

Recorrer el camino de la retirada o del exilio situa a las generaciones de hoy después de más de 70 años en un lugar diferente. Hace ya casi 13  años recorría con otros alumnos y alumnas , otros profesores y profesoras este camino. Era el año 2008 cuando la nieve cubrió la travesía que con los chavales habíamos realizado. Era el mes de Diciembre . Des de coll d'Ares a la población de Prats de Molló realizamos los kilómetros que nos separaban. Hacía mucho frío y parecía que se reproducían las condiciones de entonces con los exiliados. Entonces la implicación del alumnado llegó a trabajar desde las materias la poesía del exilio, la historia , los testimonios y el recuerdo . 

Hace unos días nuevamente realizamos con el alumnado esta ruta. Esta vez con autocar hasta el museo del Exilio que visitamos rápidamente , el campo de RivesALtes en Francia y la Maternidad de Elna. 

En esta ocasión la generación ha sido diferente. La música fuera del contexto ha cogido un protagonismo especial. Imagine de John Lennon , como muestra de algo más allá de los hechos históricos pero actual en los tiempos de hoy. En un campo como RivesAltes uno se da cuenta leyendo los testimonios de republicanos españoles que estuvieron allí desde 1941 al 1943 que España había abandonado realmente a sus ciudadanos , y que la pretendida reconciliación nacional propuesta tras el pacto de Burgos sólo había sido creída por unos pocos. En esa época LLuis Companys, Joan Peiro y otros tantos habían sido ajusticiados  y condenados a muerte por defender la República Española. El dictador Franco usaba la venganza y el odio para sembrar entre españoles y catalanes con el propósito de derrotar moralmente y físicamente a la libertad. Más tarde este campo fue campo de prisioneros alemanes tras la segunda guerra mundial , a continuación pasó a ser campo para refugiados de la guerra de la independencia en Argelia , antigua colonia francesa . Y hasta el 2007 fue campo de inmigrantes recluidos en barracones . 

El trayecto final del viaje de este año ha sido la Maternidad de Elna, nos dejamos atrás COlliure que los otros años hicimos.

En Elna había nacido precisamente este hombre que nos relató en Cotlliure como hijo de la Maternidad.  

Conviene entender que en este viaje , en este camino vinieron absolutamente todas las personas del Instituto ; de origenes como Paquistan, Méjico, Cuba, Bolivia, Ecuador, Rumania...

Así en el regreso pudimos realizar una exposición para las familias y el día de puertas abiertas en el mes de Mayo en el vestíbulo del centro. 

LA COLABORACIÓN Y LA COMPLICIDAD COMO FORMA DE VIDA EN EL FRANQUISMO.

No debería sorprender encontrar una estatua de Augusto regalada por el gobierno italiano de Mussolini . Un régimen facista que colaboró con el franquismo con armas, tropas,servicios. Y así se pagó esta colaboración entre dictadores y dictaduras, entre poderes que privaban de la libertad a su ciudadanía. Curioso es saber que la estatua había sido regalada durante la República y que cuando Tarragona fue bombardeada por la aviación italiana como ayuda y soporte a Franco , fue retirada para que no se perdiera y posteriormente renovada junto al laurel que el  gobierno ya sin Musolini regaló de nuevo al franquismo.

Esa colaboraciones entre gobiernos , ciudades, pueblos dentro de la historia han permitido identificar las amistades peligrosas que la historia retiene y comparte. El franquismo fue junto con el nazismo y facismo italiano complice de miles de asesinatos y muertes . Se torturó , sin piedad, se entendió la justicia como una cuestión de honor y de orgullo nacional.

Actualmente la colaboración que es una forma de ser cómplice del verdugo continua existiendo. En los campos de concentración del nazismo los que no veían, no escuchaban, no sentían, no hablaban fueron cómplices de sus verdugos. Hoy la sociedad ha adquirido esta forma social de permisividad frente al horror, la barbarie y la intolerancia. Se colabora con la indiferencia , con el silencio, con la falta compromiso con el refugiado, el inmigrante, con el diferente, con el extranjero. Hay más que nunca una razón para situarse en esta complicidad que convierte a la masa social en auténticos seres que colaboran con el mal absoluto, con un facismo democrático que lo justifica todo , sea a través de la corrupción, la postverdad, la justificación de la irresponsabilidad, la falta de compromiso social y personal, la desigualdad ...

La historia se repite , ahora los verdugos lo tienen más fácil . Nadie mira al objetivo todas y todos distraídos hemos cambiado la actitud frente a la vida nuestra . Existen pocos valientes para hablar , ver, sentir, y convertirse en verdaderos parresiastés ( personas con el coraje de vivir una vida plena con la verdad y su compromiso frente a ella ) .

http://www.agenteprovocador.es/publicaciones/las-rapadas-que-nunca-deberiamos-olvidar

ELS TRENS DE LA MEMÒRIA , BATXILLERAT ARTS ESCÈNIQUES VILADECAVALLS ...

L'acte del dia 27 al Teatre principal de Terrassa tenia la voluntat de deixar petjades com va dir la conferenciant Nora Gaon i així va ser. Memoria i Oblid com la història permet que aquelles empremptes que la vida ens deixa de generacio a generació siguin simptomes de la necessitat de mirar el món amb un ulls diferents . Què hi ha avui en els camps d'extermini ? Què queda ?  

AIxí el teatre pler de veus que sonaven a ángels , de sons que feien tremolar per dins , de cants i danses va permetre que al llarg d'una hora el nostre Institut representat per Cristina de Borja, Claudia Arrufat , Rut Tomàs i Laura Valerio poguessin amb la lectura sobre la vida de Viktor Frankl generar l'atenció suficient al públic assistent de noies i nois assistents a l'acte en record de les víctimes del Genocidi nazi , forts batecs i emocions . Un home a la recerca de sentit , el llibre del psiquiatre alliberat d'Auschtwitz i capaç de donar un sentit al dolor que havia viscut va ser també present com la catalana Montserrat Roig amb les seves paraules sobre el seu llibre "els catalans als camps nazis" o el poble gitano , narrat bellament per una adolescent expléndidament recordant el nom i els prejudicis sobre aquest ... 

I així amb cadascún dels col·lectius que van patir el genocidi pel nazisme ... Els trens de la memòria va permetre gaudir d'un espectacle impresionant que emocionà , va colpir i va oferir no només especgtacle sinó quelcom més .