dijous, 31 d’agost del 2017

FUGIR DE L'OBLIT , UN DOCUMENTAL D'ABEL





A la II  trobada de experiències didàctiques en Memòria històrica, celebrada el curs 2015-2016, es va presentar el documental “Fugir de l’oblit” d’Abel Moreno, i  vaig descobrir que era un documental  molt didàctic i impactant, ja  que a través de les vivències personals d’en Josep Busó, hom podia acostar-se a alguns dels fets històrics i humans de les generacions que van viure i patir la nostra guerra civil, i també del que hauria suposat una Europa feixista, si les forces de l’eix haguessin guanyat la segona guerra mundial.
Vaig considerar que l’empatia que generava el documental era un element essencial per transferir al nostre alumnat la importància dels fets històrics que sovint semblen molt allunyats de les seves vides, però que estan encara molt vius en el nostre present i que formen un substrat humà i familiar oblidat en molts casos. Un passat que cal tenir present , per comprendre la necessitat de recordar per construir un futur més just, on es superi la divisió que va obrir la guerra civil en el nostre país. 

                  MANOLI NARVAEZ , CATEDRÀTICA D'HISTÒRIA . 

COMENTARI AL LLIBRE D'AGUSTI BARTRA , EL CRIST DELS 200.00 BRAÇOS



L’oficial Pere Vives, personatge central de la novel·la Crist de 200.000 braços i alter ego del propi autor, es pregunta “¿com avançar quan s’ignoren tots els camins i llur destí? i es planteja la qüestió en un camp de reclusió francès on cent mil homes malviuen i moren. En aquesta peculiar presó feta de mar i murs de filferro, en Vives i els seus tres companys de “xabola” descobreixen que l’única manera de no enfonsar-se en la bogeria o en l’egoisme més embrutidor és “cercar l’Altre, sigui com sigui”. I gràcies a l’amistat, a l’ efecte i als records compartits, el quatre amics aconsegueixen salvaguardar la seva humanitat

També el meu avi, com Agustí Bartra, va estar tancat al camp d’Argelers durant uns mesos i també, com ell, va fugir-ne. Però ell, a diferència de l’autor, no va explicar la seva experiència a ningú. Potser va escollir el mutisme perquè lo viscut allà l’aterria o potser perquè s’avergonyia del seu comportament. Sigui com sigui, llegir el Crist de 200,000 braços ha estat com permetre que el meu avi s’expliqui i alhora es desfogui, perquè segons afirma el protagonista de la història donar testimoni és no oblidar i “ (...) no oblidar és la central militància de la seva ànima”  

             MARIA ANGELS MUÑOZ , PROFESSORA DE LLENGUA CASTELLANA.

PARLAR DE LA HISTÒRIA . LA HISTÒRIA DE LA MALETA.




El professor David Serrano , doctor en filología catalana i professor de la Universitat Ramón Llull , Blanquerna va participar en una xerrada-debat amb tot l'alumnat de primer i segon batxillerat. L'aforament era pler de gom a gom , amb més de 130 persones i això va ser suficient per escalfat motors i preveure que aquesta xerrada despertaria un gran interés. 

Efectivament el professor va iniciar explicant que el seu interés pel tema de l'holocaust i el genocidi nazi venia per la seva tesi sobre literatura concentracionaria , terme que havia introduït ell mateix dins la literatura en llengua catalana. Destacà les seves produccions com "el llanto de la maleta" "un català a Mauthausen"" Les dones als camps nazis" " l'hora blanca" " Un cadáver en el espejo" . 

En la presentació del professor vaig voler destacar la seva coneixença en la lectura i guió de la novel·la catalana de J. Amat-Piniella "K.L.Reich" i la casualitat que ens va fer compartir l'experiència a BERLIN a la formació que oferia Casa Wannsee fa uns anys enrera amb l'excel·lent aportació de Elke Gryglewski . Des d'aleshores he anat seguint el professor David Serrano ,convidat en aquest Institut. 
Especialment l'aportació del David representa la voluntat de difondre la memòria en les noves generacions de manera entenedora i clara . 

David Serrano de manera clara va iniciar la cronologia dels fets aportant informació precisa sobre els 100 camps de concentració a Espanya , de les 500.000 persones que passen la frontera i el primer exili republicà sotmés a l'abandó internacional. Un mes de febrer amb el confinament de milers de persones en camps improvisats a França i vigilats per senegalesos. 

Per això ja al 1939 s'establirà el concepte de GETO, abans havien projectes com enviar a tothom no desitjat a una illa a l'Africa. El geto serà un barri tancat , aillat com el de Varsovia, i serà un pas previ al control de la població no desitjada. Finalment els getos seran deportats en trens a Polonia, Austria, etc... amb la solució final i l'operació HT-4 , que comença eliminant els discapacitats. Els camps es classifiquen i es converteixen de forma sistemàtica, industrialitzada i aseptica en cementiris de cadávers i mort. FIns l'alliberament dels camps per part de les tropes aliades EUA, URSS, Anglaterra .... 

Els exiliats republicans seran en camps de refugiats primer com Argelers i Rivesaltes , seguidament passen a formar part dels camps de pressoners en participar en la ressistència francesa i finalment passen a camps de treball co tm Mauthausen per ser considerats apàtrides , o sigui, no reconeguts per l'Estat Espanyol. 

Finalment va recomanar cinema i literatura com a lectura com Agustí Bartra "El crist dls 200.000 braços". entre molts altres. 

Finalment varem passas el documental de dues dones polonesa , jueva i no jueva , de nacionalitat uruguaia , que després d'anys de silenci es retroben novament . 

El debat va permetre en acabar entendre que la història captivaba per la seva emotivitat i sinceritat . Els nois i noies varen interrogar-se per de quina manera els anys no obliden el dolor, l'horror passada i la barbàrie i com això pot inferir en les vides presents dels testimonis i de les noves generacions en asabentar-se del que ha estat la història de la humanitat. 




Curs 2023.Lectures sobre el Mal