PETIT DICCIONARI DE CONCEPTES SOBRE MEMÒRIA HISTÒRICA

Avancem que fins a finals de Juny la proposta pràctica del curs serà : poder el·laborar una activitat pràctica d'aplicació directa i avaluació posterior de la mateixa . 
Caldrà pensar en una proposta concreta , de nivell, curs, i tipus d'activitat vinculada amb el treball de la memòria històrica . Seria interessant poder aportar alguns de les consideracions que s'hagin fet en el curs entre les diferents persones que han intervingut . 
Estaria bé poder arribar a un disseny de la pràctica per sessió o sessions . 
Per això si us sembla proposarem el forum de l'odissea perquè aneu pensant i així oferir materials, recursos més específics per la vostra pràctica 

GLOSSARI
Cal afegir dos conceptes que considereu importants per treballar l'aprenentatge de la memòria històrica . Estaria bé identificar el concepte de la següent manera :
etimologia
definició
antònim /sinònims
camp semàntic del concepte
imatge de referència



Coacció
Segons diccionari.cat (Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana).
Etimologia: 1803; del ll. coactio, -ōnis, íd.
Definició:
f 1 Acció de constrènyer la voluntat d'algú a dir o a fer alguna cosa.
2 1 DR Força legítima vinculada al dret que permet el seu exercici contra l'oposició injusta o permet d'exigir el compliment de les obligacions.
2 DR PEN Delicte contra la llibertat de la persona, que consisteix a emprar, sense estar-hi legítimament autoritzat, violència material o moral sobre un altre per a obligar-lo a fer el que no vol o impedir-li el que la llei no prohibeix.
3 ECOL Interacció establerta entre dos organismes dins un ecosistema.
4 SOCIOL Influència que un grup exerceix sobre els membres del seu àmbit social, i també sobre els del propi grup, per tal que se sotmetin a les lleis i les normes del grup i per impedir que vagin contra la moral, els interessos o la manera de viure d'aquest.
Sinònims de coaccionar: forçar, imposar, obligar, complel·lir, constrènyer.


D
Deportació
Acció d’expulsar a una persona del seu propi país.


Exili
Comentaris (0)
Nombre de qualificacions: -
Puntua...
E
Eutanàsia
Etimologia: és una paraula d'origen grec «ευθανασια» formada per ef (bé) i thanatos (mort) i que significa el bon morir. El significat d'aquesta paraula a la Grècia antiga va ser de una mort honorable i sense dolor, suau, que el propi Homer descriu a la seva Odissea com: i llavors t'arribarà la mort fora del mar, una mort molt suau que consumeix esgotat sota la sueu vellesa (Odissea, cant XI, vers 134)
Significat: segons el l'Enciclopèdia “ Mort provocada amb mitjans adequats en un malalt terminal per tal d’evitar-li sofriments o una qualitat de vida considerada degradant". No obstant, dins de la terminologia del III Reich, es va referir en la matança sistemàtica dels discapacitats mentals i físics a partir del 1939 sota el nom d'operació Aktion T4 (dins d'un context de guerra). Des de Berlín es van coordinar sis instal·lacions per gassejar la selecció de les víctimes: Bernburg, Brandenburg, Grafeneck, Hadamar, Hartheim, i Sonnenstein. Finalment, el programa va sortir a la llum i va haver de ser desarticulat a l'agost del 1941 però tot i així va servir per aplicar el sistema de la càmera de gas i del crematori en els camps d'extermini amb la Solució Final del 1942. Es calcula que van morir un total de 275.000 persones sota aquest sistema.

Moltes de les seves preocupacions sobre l'eugenèsia i la higiene racial van estar també presents en el seu extermini sistemàtic de milions de persones «indesitjables», incloent jueus, gitanos, testimonis de Jehovà i homosexuals durant l'Holocaust (bona part de l'equip i els mètodes d'extermini usats en els camps van ser desenvolupats inicialment en un programa d'eutanàsia).
Actualment, la podem entendre com l'acció o inacció feta per evitar patiments a persones properes a la seva mort, accelerant-ja sigui sabent de la persona o sense la seva aprovació. En algunes legislacions d’estats desenvolupats, la pressió d’una part creixent de l’opinió pública n'ha comportat una certa tolerància, amb una regulació més o menys restrictiva segons els casos. Així, a Suïssa, l'eutanàsia activa és tolerada des dels anys quaranta en bona part a causa de la menció expressa del suïcidi assistit en el codi penal.
Els Països Baixos foren els primers a legalitzat l’eutanàsia activa (2000). Intents anteriors com els del Territori del Nord d’Austràlia (1995) i l’estat nord-america d’Oregon (1997) foren revocats per les legislacions estatals respectives. Posteriorment, han aprovat l’eutanàsia activa Bègica (2002) i Luxemburg (2008), i el 2014 el Parlament belga aprovà l'eutanàsia per a menors sense restriccions d'edat. Hi fou aplicada per primer cop a un menor l'any 2016.
Sinònim: Mort asistida, mort sense dolor, mort dolça, immolació
Antònim: Ressuscitar, reviure
Camps semàntics: extermini, jurisdicció, codi penal, suïcidi, mort
Imatges de referència:
Eutanasia en el mundo – La gota derramada

Paraula o paraules clau:
Eutanàsia, mort, Aktion T4, nazisme
Comentaris (0)
Nombre de qualificacions: -
J
Justícia
1, Etimologia: Del llatí iustitia
2.Definició: Principi moral que porta a donar a cadascú allò que li correspon o li pertany.
3.Sinònims: rectitud, dret, imparcialitat...
Antònims: injustícia, parcialitat
4. Camp semàntic: el dels valors
5. Imatge de referència: L'equilibri de la balança, que es remunta a l'antic Egipte.
P
Perdó
1. Etimologia: prové del llatí perdonare. Del prefix per (a través de) i donare, que vol dir donar.
2. Definició: Acció de perdonar,l'efecte.Fet d'oblidar, una persona, la falta que ha comès algú contra ella o contra altres persones o fet de no tenir en compte un deute o una obligació que una altra persona té amb ella.
3. Sinònims: absolució, oblit, gràcia...
Antònims: comdemnar, inculpar...
4. Camp semàntic: de la culpa davant la responsabilitat.


-
Porraimos
Intent d'extermini del poble gitano durant la Segona Guerra Mundial



Gitano
R
Resistència
Etimologia: paraula d'origen llatí (resistentia), nom del verb (resistere) que pren forma de (re) en el sentit de repetició i del verb (sistere format del verg stare) que significa estar dempeus.
Significat: Acció de resistir o de resistir-se. Oposar resistència.
En dret: Delicte consistent en l’oposició o rebel·lia, manifestada amb actes externs, a un agent de l’autoritat en el compliment de les seves obligacions.
En ciències polítiques: Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
Durant la Segona Guerra Mundial: Van ser els qui es van oposar a l'ocupació de la Wehrmacht en el conjunt d'Europa en formes que anaven des de la no cooperació, la desinformació i la propaganda fins l'ocultació de pilots i fins i tot la lluita directa i la reprèn de posicions. En ocasions es van formar grups numerosos i organitzats que es van dedicar a la guerra de guerrilles, aprofitant el coneixment del territori i que va ser clau per la victòria dels Aliats. Fou també molt important la difusió de premsa clandestina i la propaganda oral i escrita contra les doctrines nazis i feixistes que els ocupants i col·laboracionistes intentaven d'imposar. Els resistents col·laboraren eficaçment amb els aliats en serveis d'informació i espionatge i en el salvament de pilots aliats abatuts en territoris ocupats o de presoners de guerra evadits, i, en general, dificultaren els moviments de les tropes alemanyes i, sobretot, l'avituallament i les comunicacions. La intensitat de la lluita violenta anà augmentant al llarg del conflicte, sobretot a l'Europa oriental Dels referents més rellavants trobem el moviment de iugoslau amb el lideratge de Josip Broz Tito (Stjepan Filipović), partisans de Bielski (jueus polacs), Armia Krajowa (principal movimient de resistència polac), la Resistència francesa amb el Conseil National de Résistence (1943) i les Forces Françaises Libres, la Resistència partisana italiana, els soviètics, els grecs (EDES i EAM) o els noruecs. En alguns casos cal remarcar el paper de la dona.

Sinònim: maqui, partisà, antifeixista, milicià
Antònim: col·laborador, delator, traïdor, feixista
Camps semàntics: Lluita antifeixista, esquerra europea, democràcia
Imatges de referència:
La célebre partisana Rosy Romelly, entre compañeros, verano del 44
La partisana Rosy Romelly, entre companys, a l'estiu del 1944

La bicicleta, el vehículo en el cual las "staffette" partisanas transportaban armas de la montaña a la ciudad.
La bicicleta, el vehicle amb la qual les"staffette" partisanes transportaven armas de la montanya a la ciutat
Paraula o paraules clau:
maquis, partisans,
Comentaris (0)
Nombre de qualificacions: -
S
Salt vers el desconegut
Del ll. exsilium, der. de exsilīre 'saltar a fora', i aquest, de salīre 'saltar']

m HIST/POLÍT 1 Allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics.

2 Sojorn obligat fora de la pàtria.

3 Lloc on viu la persona exiliada.


Imatge (JPEG) 220px-Col-des-Balistres_nov_2005_hommage.jpg
Paraula o paraules clau:
Exili


Resistència
Etimologia: paraula d'origen llatí (resistentia), nom del verb (resistere) que pren forma de (re) en el sentit de repetició i del verb (sistere format del verg stare) que significa estar dempeus.
Significat: Acció de resistir o de resistir-se. Oposar resistència.
En dret: Delicte consistent en l’oposició o rebel·lia, manifestada amb actes externs, a un agent de l’autoritat en el compliment de les seves obligacions.
En ciències polítiques: Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
Durant la Segona Guerra Mundial: Van ser els qui es van oposar a l'ocupació de la Wehrmacht en el conjunt d'Europa en formes que anaven des de la no cooperació, la desinformació i la propaganda fins l'ocultació de pilots i fins i tot la lluita directa i la reprèn de posicions. En ocasions es van formar grups numerosos i organitzats que es van dedicar a la guerra de guerrilles, aprofitant el coneixment del territori i que va ser clau per la victòria dels Aliats. Fou també molt important la difusió de premsa clandestina i la propaganda oral i escrita contra les doctrines nazis i feixistes que els ocupants i col·laboracionistes intentaven d'imposar. Els resistents col·laboraren eficaçment amb els aliats en serveis d'informació i espionatge i en el salvament de pilots aliats abatuts en territoris ocupats o de presoners de guerra evadits, i, en general, dificultaren els moviments de les tropes alemanyes i, sobretot, l'avituallament i les comunicacions. La intensitat de la lluita violenta anà augmentant al llarg del conflicte, sobretot a l'Europa oriental Dels referents més rellavants trobem el moviment de iugoslau amb el lideratge de Josip Broz Tito (Stjepan Filipović), partisans de Bielski (jueus polacs), Armia Krajowa (principal movimient de resistència polac), la Resistència francesa amb el Conseil National de Résistence (1943) i les Forces Françaises Libres, la Resistència partisana italiana, els soviètics, els grecs (EDES i EAM) o els noruecs. En alguns casos cal remarcar el paper de la dona.

Sinònim: maqui, partisà, antifeixista, milicià
Antònim: col·laborador, delator, traïdor, feixista
Camps semàntics: Lluita antifeixista, esquerra europea, democràcia
Imatges de referència:
La célebre partisana Rosy Romelly, entre compañeros, verano del 44
La partisana Rosy Romelly, entre companys, a l'estiu del 1944

La bicicleta, el vehículo en el cual las "staffette" partisanas transportaban armas de la montaña a la ciudad.
La bicicleta, el vehicle amb la qual les"staffette" partisanes transportaven armas de la montanya a la ciutat
Paraula o paraules clau:
maquis, partisans,
Comentaris (0)
Nombre de qualificacions: -
S
Salt vers el desconegut
Del ll. exsilium, der. de exsilīre 'saltar a fora', i aquest, de salīre 'saltar']

m HIST/POLÍT 1 Allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics.

2 Sojorn obligat fora de la pàtria.

3 Lloc on viu la persona exiliada.


Imatge (JPEG) 220px-Col-des-Balistres_nov_2005_hommage.jpg
Paraula o paraules clau:
Exili
Comentaris (0)
Nombre de qualificacions: -
V
Violència
Segons diccionari.cat (Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana)
- Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d'obligar-la a una determinada acció o omissió.
- fer violència (a algú) Fer-li fer alguna cosa per força.
Segons Laura Boggon (citant a altres autors) en Violencia, agresividad y agresión: una diferencia necesaria. Universidad de Buenos Aires, 2006.
La violència (...) és una forma d'exercici de poder mitjançant l'ús de la força (ja sigui física, psicològica, econòmica, política ...) i implica l'existència d'un a dalt i un a baix, reals o simbòlics, que adopten habitualment la forma de rols complementaris: pare-fill, home-dona, mestre-alumne (...) [iv] la violència sempre és utilitzada per dominar a un altre. ...


Si bé amb els actes violents es pot fer mal, aquest és només un mitjà per aconseguir un determinat fi, no és pres com un fi en si mateix, com sí ho és en les conductes agressives. S'entén per dany qualsevol tipus i grau de menyscabament a la integritat de l'altre. ...


La violència és un resultat de l'evolució de la cultura. Per aquest motiu, s'ha d'interpretar a la violència dins del marc social, apresa en aquest àmbit, i no buscar determinants en la composició biològica i / o hereditària de cada subjecte.

Comentaris (0)
Nombre de qualificacions: -
R
resiliència
Segons el Termcat: capacitat de l'individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
Document Word 2007 resiliència.docx
Paraula o paraules clau:





shoah



Terme lletrejat com Shoa o Sho’ah amb què es fa referència a l’extermini del poble jueu durant la Segona Guerra Mundial pels nazis.




Violència


Segons diccionari.cat (Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana)


- Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d'obligar-la a una determinada acció o omissió.


- fer violència (a algú) Fer-li fer alguna cosa per força.


Segons Laura Boggon (citant a altres autors) en Violencia, agresividad y agresión: una diferencia necesaria. Universidad de Buenos Aires, 2006.



La violència (...) és una forma d'exercici de poder mitjançant l'ús de la força (ja sigui física, psicològica, econòmica, política ...) i implica l'existència d'un a dalt i un a baix, reals o simbòlics, que adopten habitualment la forma de rols complementaris: pare-fill, home-dona, mestre-alumne (...) [iv] la violència sempre és utilitzada per dominar a un altre. ...






Si bé amb els actes violents es pot fer mal, aquest és només un mitjà per aconseguir un determinat fi, no és pres com un fi en si mateix, com sí ho és en les conductes agressives. S'entén per dany qualsevol tipus i grau de menyscabament a la integritat de l'altre. ...






La violència és un resultat de l'evolució de la cultura. Per aquest motiu, s'ha d'interpretar a la violència dins del marc social, apresa en aquest àmbit, i no buscar determinants en la composició biològica i / o hereditària de cada subjecte.






Ústaixa


Etimologia: del verb ustati (aixecar-se). Ústaixa significaria insurgent o rebel.




Definició: Segons l'Enciclopèdia Catalana:

-POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent als ústaixes.

-2 m i f Membre d'un moviment nacionalista croat d'extrema dreta.




Els ústaixes van ser un moviment polític fundat pel nacionalista croat Ante Pavelíc a la Iugoslàvia d'entreguerres (1929). Va evolucionar cap al feixisme i l'antisemitisme, i va aplicar un programa d'extermini durant l'Estat Independent de Croàcia nascut arran de l'ocupació nazi. El símbol més ignominiós els ústaixes va ser el camp de concentració de Jasenovac, el camp més gran fora de Polònia, on es van assassinar milers de jueus, gitanos, musulmans, serbis, bosnians, eslovens i opositors polítics.




camp semàntic del concepte: col·laboracionisme, nacionalsocialisme, holocaust, camps de concentració, feixisme, antisemitisme, genocidi, 2ª Guerra mundial.


Imatges de referència: El símbol dels Ústaixes i memorial del Camp de concentració de Jasenovac.