Un recorregut per la memòria i l'oblit , per la història i els seus espais i temps . Biografies, experiències, testimonis, lectures, propostes didàctiques, recursos
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ACTES EN MEMÒRIA DE LES VICTIMES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ACTES EN MEMÒRIA DE LES VICTIMES. Mostrar tots els missatges
En LLibert Tarragó ha escrit un llibre molt interessant que recull l'autobiografia de Joan Tarragó , el seu pare deportat al camp de Mauthausen , així com un capítol que porta el nom significatiu "Erem dos".
Llibert Tarragó va nèixer al 1947 a Brive-la-Gaillarde (França) , fill d'exiliats republicans catalans : Joan i Rosa Esteve. Periodista del 1967 al 1988 al diari francès "Le Monde" , fundador de l'editorial Tinta blava amb la publicació al francès de "Incerta Glòria" de Joan Sales .
El llibre publilcat "Heretar Mauthausen " publicat a l'editorial Pagès .2022 . estableix un diàleg després del temps entre el seu pare deportat al camp nazi i en Llibert com a fill . En el diàleg es pregunta com rescatar els noms de les víctimes i fer memòria del camp. En la presentació del llibre s'estableix algunes idees molt interessants per incorporar dins la Memòria per les noves generacions :
No hi han herois com el cinema i la història a vegades vol fer creure en l'exili, la deportació i l'alliberament.
Millor parlar de revivents , aquells que tornen a una nova vida , no els supervivents que semblen no tenir ja futur
La banalització del terme nazi avui
L'exili com un anar i venir des de la consciència al cor dels homes i dones.
El protagonisme de la nostalgia entesa com una idea progresista a diferència de la melangia que es troba tancada en si mateixa.
El present és el passat del futur que vindrà sempre .
Està clar que el coneixement com és palès del LLibert sobre els estudis i la història permet insistir en la diferència entre Literatura i Història . Això li permet parlat de com el seu pare va parlar al silenci en els llocs oberts perquè les parets no poguessin escoltar la seva estada al camp de Mauthausen . Quins són aquests elements identitaris dels comunistes o anarquistes sinó el camí iniciat per la República del 1931 i la superació de les adversitats per la gran convicció de les idees que representaven. Fins i tot per sobre de les families les idees eren defensades a vegades .
En resum una lectura molt recomanable per treballar els testimonis , la memòria i el diàleg entre pares i fills en un tema com aquest de l'exili, la deportació i el franquisme .
(entre pàndols i cavalls) Ed Pagès 2012 .LLeida col. Lo Marraco 267
Carme Meix i Fuster .Gandesa 1937 . Llicenciada Filologia catalana. Premis Caterina Albert i Paradís poesia 1991 , Premi Novel·la històrica de la Universitat de Lleida 1995 .
Ha escrit novel·les com “ La dansada “ (Pagès editors 1996) Col·labora durant un temps a mitjans com el diari “avui” i a la ràdio “la veu de l’Ebre”
CITA DE TEXT INICIAL
de Habacuc 3,19 Biblia , antic testament
Déu el senyor és la meva fortalesa , ell fa que els meus peus corrin lleugers com els dels cérvols , i em condueix a les alçades on són els cims invencibles .
En el llibre es planteja el problema que Déu no ha jutjat la corrupció moral de Judeà . També s’explica la solució divina com els caldeus jutjaran a Judea i el problema de : Per què són utilitzats els malvats per castigar als més justos ?
Habacuc és un profeta i filòsof que queda perturbat per la greu maldat de Judà. Però amb constrast amb Jeremies el seu contemporani sent més solicitud per l’aparent renuncia de Deú a jutjar , per falta d’empenediment del poble .La destrucció , la violència i la falta de consideració per les lleis divines , floreixen sense que ningú se les pensi , malgrat les súpliques del profeta demanant la intervenció de Déu. Però la resposta genera una pregunta a Déu : Com es pot permetre que els malvats destrueixin tot fins i tot el poble més just que estima Déu ? El just viurà per la seva fe o fidelitat
ESTRUCTURA DEL LLIBRE ,
I ,. Memória de la Terra ( saba,fang, pols, roca, carbó, fòssils ,) interior , neix des del cor , manifesta el dolor de tot home i dona
18 Juliol 1936 24 juliol 1936
II,. Memória del Foc (immaterial , devoradora, sense memòria , destructora,) exterior , el foc de la guerra, la crema de tot , de les consciències, bondats, bellesa del món fins i tot de destrucció del record , les cendres , de l’espai erm, vençut, mort, sec i desèrtic, un foc que se li atribueix el dolent però també purifica, escalfa, dona llum,
Agost 1936 Maig 1938
III.- Memória de l’aigua ( flueix) els mars de l’oblit , des de la pluja i la terra, tenyeix de blau cel i rius, vegetació de verd , l’argent de la lluna, però també tenyeix de vermell amb la sang vessada inútilment. Juny 1938 Gener 1940
IV.- Memòria del vent ( fonedissa, canviant) . remou records , s’endú les fulles mortes i seques, esborra marges de dolor i alegria, deixa un perfum que s’esvaeix poc a poc , inconstant i esmunyedissa , no es pot retenir és la memòria de la desmemòria . Habita en palaus tendenciosos.
Abril 1985 Abril 2000
PERSONATGES
Carme Grau ( amiga de la Tresina i la Maria , la Lluïsa Josep Elvira ( lectora secreta, odia la seva germana Carme) Es casa per despit . Tresina ,dóna que lluita per una igualtat entre gèneres. Maria Vallcrú ( estudia per ser mestre ) Fa un diari . Ben Thomas ( jueu , la seva familia emigrà com a conseqüència dels Pogroms, participa en les Brigades Internacionals com a soldat ) LLuïsa Pepeta (formarà parella amb l’Agustí i es quedarà embarassada durant la Guerra ) Agustí ( restaurador d’art , treballa amb Mossen Joan a l’esglèsia de Santa María) 19 anys Pere Vallespí ( amic de l’Agustí que treballa al taller d’art) anarquista , fill de Sants, va participar en els fets de la Setmana Tràgica. Josepa Ângel Pepet , forner Mossen Joan ( presideix Santa Maria, haurà de fugir ) vella Fabiana Centelles ( caporal del comite de defensa en l’atac a Barcelona) Mare Antonia ( de la Tresina) Becky ( germana del Ben Thomas) Isidre Soleras Isidre Isern ( pare de la LLuïsa ) conegut per Sidret.
Sebastià . un espavilat que s’aprofita sempre de les situacions .
Mossen Domingo ( capella de Gandesa)
Ramoneta ( minyona de ca la Maria. )
Senyor Vallcrú , pare de la Maria i mestre de professió.
Senyora Vallcrú , Lidia
Rosenda , mare Agustí molt creient
Joan , pare de l’Agustí
Doctor Edward Barsky , cirurgià del Beth Israel Hospital de Nova York , que s’enrola dins American Medical Bureau to Aid Spanish Democracy . Va a Espanya per ajudar.
NARRATIVITAT
Inici narratiu del text
anys 1936 18 juliol Gandesa, Barcelona, Madrid, Saragossa, Terres de l’Ebre,
FORMES TEXTUALS DINS LA NOVEL·LA
Diari de Maria ( un diari sobre els fets durant el periode de guerra d'una mestre de la República de Gandesa)
Memory de Ben ( un relat autobiogràfic sobre els records de la participació d'un jueu americà que decideix participar en les brigades internacionals antifeixistes i en fa un relat de memòria)
Reflexions finals / Justificació autora ( unes reflexions finals de les protagonistes en l'actualitat des del present dels anys segle XXI )
TOPOS LLOCS DE MEMÒRIA DINS LA NOVEL·LA
Serra de cavalls i Pàndols
Gandesa ( Tarragona, Terres de l’Ebre)
Barcelona ( carrers Sant Pere més Baix, Forn de pa,
Estats Units d’Amèrica (Sant Francisco)
Caserna de Pedralbes
Hotel Colon
Caserna Militar
Saragossa
Barcelona
local en el Bronx, EUA
PARTITS I ORGANITZACIONS QUE INTERVENEN
CNT sindicat anarquista confederació nacional de treballadors -
Comite Defensa Confederal
Guardia Civil
CEDA partit carlista de tradicions
Comite de recolzament de la lluita antifeixista d’espanya
FAI federació anarquista internacional REFERENTS LITERARIS DINS LA NOVEL·LA
Salvat Papasseit , Poemes (Carme)
Blasco Ibañez , Cañas y Barro
Josep Maria Folch i Torres , els pastorets i el Nadal
La Vanguardia ( diari ponderat )
La Batalla
La Publicitat ( molt catalanista , més extrem)
TEMES I FETS QUE EVIDENCIEN L'ESTAT DE LA GUERRA
Ideologia de les brigades internacionals ( democràcia contra barbàrie) Antifeixisme que avança a Europa , el paper de França i Anglaterra.
inici de la guerra , revolta a l’Africa. Barcelona i l’esclat dels insurrectes amb el paper de la Guardia Civil
Records dels fets de la Setmana Tràgica quan es va afusellar a Ferrer i Guàrdia al castell de Montjuïc .
Primera part ( La memòria de la terra) inici el 18 de juliol de 1936 en un poble de les terres de l’Ebre , Gandesa la vida quotidiana sembla que es trenca , certa pau dels animalons i de les persones que habiten aquest lloc anuncien temps de guerra.
Es pot pronosticar una guerra o un conflicte ? Quines raons et fan olorar que el conflicte és imminent ? ( pare de la Maria)
Una amistat entre Carme,Maria, Tresina, Lluïsa jovenetes que sommien en un futur com tota noieta del poble . Algunes d’elles lectores -poques- de llibres de poesia, novela, ..el que es ofereix una visió ample de la vida, una mirada oberta plena de llibertat i de voluntat d’obtenir experiències . La Maria vol ser lliure per escriure per això decideix estudiar magisteri . Maria és l’autora en la novel·la del diari privat del que viu i pensa sobre els fets.
En paral·lel les memòries de Ben Thomas , que s’inicia a Sant Francisco , en un suburbi de la ciutat , tranquil però on hi ha una majoria jueva . L’avi del Ben era jueu que havia marxat a causa dels
del seu pais , Tomaszewski de cognom i es canvia per nacionalitzar-se americà . La professió de rellotger permetrà obtenir una condició humana per sobreviure en aquesta nova nació com Estats Units. La comunitat jueva endogàmica fa que al Ben se li trobi una noia per poder contraure matrimoni .
Es descriu una interpretació al Palau de La Música de Barcelona amb la Novena Sinfonia de Beethoven que dirigeix Pau Casals .La Pepeta assisteix com a part del cor de l’Orfeó Gracienc. S’escolta que a l’Àfrica ha hagut una insurecció militar , i es dóna per finalitzat l’assaig pel mestre Pau Casals. S’acomiaden però amb l’himmne de l’alegria . Agustí espera la Pepeta per anar al carrer Sant Pere més Baix on hi ha la fleca els pares de la Pepeta.
Comença a tenir la població coneixement a Barcelona de la insurrecció militar . La preocupació de la guerra fa que les families protegeixen els fills i filles , els grans i els nens i nenes.
Els conflictes es viuen com es poden i molta gent cau en vicis com el tabac per exemple o abusar de la seva situació de tenir un fussell o un càrrec dins un cos policial o sindical. Els crits a Barcelona alerten dels fets ...L’Agustí treballa com restaurador d’obres d’art amb el seu amic Pere Vallespí a un taller. Aspira a una vida com pintor . La guerra neix de l’enfrontament entre els grups polítics i entre les voluntats disidents , la necessitat d’ordre i control davant la disbauxa de les vagues , el sindicalisme obrer, L’esglesia amb els mossens i capellans com Mossèn Joan de Sant Antoni es mostren discontents amb la situació que es viu en el present.
El sis d’octubre es va suspendre l’Estatut a Catalunya amb Lluis Companys al capdavant. El poble es troba dividit entre amos , senyors, mossos i jornalers ..Descredit de la política per part de l’Antònia de Gandesa , que és la mare de la Tresina .
L’Elvira llegeix d’amagat i la seva germana Carme recrimina aquest fet. Els llibres són cultura i no és per a qualsevol . La comuna (wc) un bon lloc per llegir .
Desconcert a Barcelona , Què fer ? On anar ? Com actuar ? Abans de l’esclat de la insurecció es va preparar el Comite de Defensa Confederal . Isidor Soleras un afiliat a la CNT el sindicat té clar que es el que convé fer.
Hi ha uns primers dies que sembla que la normalitat hauria de continuar. Santa María del Mar , l’esglesia dels pescadors , està governada per Mossèn Joan . Els aldarulls s’inicien entorn del Passeig de Gràcia baixant cap a les rambles. No hi ha moltes armes davant els militars del cuartel de Bruc revoltats. La Guàrdia Civil defensa la República, però la ressistència dels amotinats de Pedralbes es forta al Casino Militar i a l’Hotel Colon...Finalment troben armes .
Hi ha però persones que pertanyen a grups de dretes , de tradició carlista , com la CEDA que consideren que La República és un caos , doncs associen aquesta forma de governar al comunisme soviètic d’excès de llibertat i falta de culte religiós. En Sidre, Isidre Isern, pare de la Lluïsa , creu que la terra és dels propietaris i no del poble .
S’anuncia que Saragossa ha caigut en mans del feixistes juliol 1936 en el cop d’estat. El debat comença sobre si arribarà una guerra llarga o no .
Hi ha alguna gent estrangera a Estats Units que es pregunta per si Espanya és democràcia o barbàrie . AIxò genera un debat incert sobre el feixisme a Europa i els païssos que estan disposats a ajudar aquest país. Ben , Eli ( Beth) la germana, Ruth la germana petita de la familia Levi , Desconfiança en Anglaterra. Posicionament dels Estats a favor o en contra de la República. Neix el Comite de Recolzament a la LLuita Antifeixista d’Espanya , i es reuneix al Bronx .
Inici de les primeres morts, desolacions, plors, de la situació de caos , de pors i inseguretats a Barcelona.
Neix una idea recorrent de dones que volen ser iguals als homes i fer el soldat com la Tresina I amb aquests els mites i les falses creences com que “els comunistes aboliran les families, i la llibertat serà un campi qui pugui” . El posicionament fa enfrontar la gent dels pobles entre qui defensa la República i qui creu que han de deixar fer als feixistes.
El crit de “Salut i República” serveix per reforçar-se - Consignes sobre la germanor i la fratenirtat universal , “Arribarà un dia que cap home manarà sobrfe cap home..” ( relació amb la cançó) .L’anarquisme de la CNT pensa en guanyar per fer la revolució després. Per això es genera una situació de caos , la crema d’esglèsies com Santa María del Mar, on no s’adonen del valor artísitc de la catedral del Mar, desvallestant tot i cremant imatges, buidant tombes … Fins i tot les pintures de Viladomat , els vitralls que s’esberlen del tot fruit del foc que ho fa cendres tot.
A l’estranger amb el debat dins les brigades es parla de la legitimitat del poder i de l’alçament militar, i fan referència a Alemanya i Itàlia Però es creu que hi haurà una categoria moral que farà recular el feixisme .
El feixisme avança i l’antisemitisme també apareix com un caval de batalla a una Europa il·lustrada . Masses interessos per part d’Anglaterra per voler aturar les potències feixistes a Espanya. . Per això el suport d’Alemanya i Itàlia als revoltats . Es forma la columna brigadista “ Abraham Lincoln .Ben i Beth s’enamoren i aquesta parella serà fidel a l’amor al llarg de tota la guerra , els dos van a Espanya per motius diferents però es retroben finalment.
Els capellans i mossens han d’amagar-se i fugir dels republicans . Agustí amagarà i busca la manera perquè el mossen es doni a la fuga però abans en secret es casarà amb la seva promesa -
Arriben noticies de les masacres que els revoltats realitzen però sembla que la condició de jueu i americà als brigadistes no els preocupa gaire davant aquesta informació. Però la mort comença a apareixer com una fera que s’escampa i no té cap mirament entre la població. Sang, ferides, cadàvers, cossos destrosats. Plors i laments. Amb la mort tots els llocs canvien, les persones ja no senten la seguretat de les ciutats o dels pobles, i es viu amb angoixa permanent. La mort dels il·lustres com Manuel Prieto que va participar en els fets de FIgols .
Buenaventura Durruti pren el control de les milicies antifeixistes , un anarquista que surt de Barcelona per posar ordre en el conflicte però la seva mort a Madrid farà recular l’optimisme i l’exèrcit roig.
Amb l’inici de la Guerra s’envidencia la por, la miseria, l’excassetat, la pobresa i també el partidisme dins les poblacions entre propietaris , rics terratinents, classe burgesa i adinerada i esglèsia davant el món obrer, camperols , pagesos, .
La Guerra va més enllà de la insurrecció militar, així els mesos han fet avançar les tropes rebels i els republicans . Arriben els brigadistes amb el vaixell “Normandie des de Nova York per defensar la ideologia antifeixista. S’afegeixen els russos amb els comunistes que envia els seus voluntaris d’acord amb el Komintern de Moscú. En Ben se sent part d’una minoria racial com jueu i per intervenir en el futur de la Humanitat , contra la invasió d’Etiopia per la itàlida de Mussolini, el recorregut és llarg doncs arriben via Paris amb tren.
Les detencions per delatar veïns i veïnes inicien un procès de venjança i de rancúnia , es justifica per raons ideològiques fins i tot la seva mort i eliminació. Gandesa no serà pas una excepció .
mort de Mossen Domingo per creure que és un espia dels feixistes, La vida però continua Es fa publicitat de les bones accions dels uns i altres amb els planfets llençats i amb la voluntat de sanejar les imatges . S’emporten a Isidre Isern i Ramón Isern per ser executats i deixen vidues les seves mares i dones. La Josep i la LLuisa els veuen per darrera vegada, però ha pogut escapar l’Angel per les teulades. Tota detenció sembla arbitrària sense cap motiu realment suficient. Les rutes per fugir són dificils perquè arrisquen la vida i els delators poden fer una mala passada. Però amb l’ajuda d’un bon veÍ el noi Angel aconsegueix escapar del poble i els seus perseguidors republicans. (en aquesta ocasió és el vell Panxeta) .La travessa és costeruda per la fam, el fred, la sensació de por i de vulnerabilitat que es té. En Sebastià ha estat el seu delator per raons d’enveja i res més .
QÜESTIONS QUE EN EL TEXT ES PODEN TREBALLAR
Quina és una bona manera d'anunciar un inici d'un conflicte com la Guerra ? És una guerra, una insurrecció militar, un cop d'Estat, una revolta popular ? Quines serien les seves diferències ? Com es viu a Gandesa en un poble de les terres de l'Ebre aquest esclat un juliol de 1936 , és el mateix que a Barcelona ? Com s'organitza la defensa de La República ? Existeix diferència en un inici dels insurrectes militars revoltats i els comites de defensa de la República ? Quina ? Com apareix la por, la inseguretat, el desconcert, la miseria, en aquest moments inicials ? Quin paper té l'esglèsia quan esclata el conflicte ? Per què fugen de les esglèsies en comptes de defensar.les ? Per què es maten els capellans i mossens ? La terra del foc , la primera part ens indica que es crema tot allò que representa qui vol atacar la República com les denuncies als terratinents , les esglèsies, .. ? Com es pot entendre això des de la raó i el seny de les persones actuar així ? Què significa ser d'un bàndol o d'un altre ? Pot existir l'amor , la tendressa , la bondat, la generositat en aquestes situacions de conflicte ? Per què ? Com es pot explicar que gent que no és d'Espanya o Catalunya vingui de la resta de països per ajudar a La República o per ajudar als militars amb els bombarders i l'aviació? Quin paper tenen les Brigades Internacionals dins la història de la revolta militar ? Ajuda o no ? Es pot observar des de l'inici diferències entre els partits polítics en l'organització ? Què ho fa creure ? La propaganda dins la guerra té un paper important , quin ?
Ciertos viajes nacen de la voluntad de encontrarse con el infierno. En las nuevas generaciones cuando existen estas oportunidades de una voz colectiva que repite que le gustaría experimentar la relación que los supervivientes relataron al final del proceso de la Shoah , no debemos dudar en coger esa voluntad generacional para ir a la búsqueda . En Marzo de 2018 después de un camino recorrido el año anterior aproximándonos a la ruta que el exiliio republicano realizó tras la guerra civil como perdedores relatado en el museo de La Junquera sobre el Exilio , con la visita al campo de Rivesaltes para decubrir que los campos se reinventan incluso en el siglo XXI pasando a ser campos de prisioneros, a campos de refugiados, a campo de reinserción social , así como la maternidad de Elna como ejemplo de el testimonio de quien pertenece al patrimonio de los justos de las naciones . Y así el recorrido por charlas donde se presentan las lecturas más interesantes sobre el tema, las películas mejores, los testimonios actuales cercanos hasta la participación como colectivo en el dia de la memoria de las víctimas en Enero . Luego el viaje a Cracovia y Varsovia. A la llegada a Auschwitz la guia da pie a ofrecer un recorrido inicial con un campo casi vacío. Y entonces llegan las preguntas, las lágrimas de algunos de ellos y ellas, entonces alguien se atreve a verbalizar que todos deberíamos venir alguna vez en la vida a visitar un campo como este porque situa el ser humano en un contexto y situación .
No es solo eso es la recomendación del libro sobre una vigilante del campo es la visita a los restos del gueto de Varsovia, a la fábrica de Oskar Schlinder , a la plaza de la resistencia en la farmacia
L'acte del dia 27 al Teatre principal de Terrassa tenia la voluntat de deixar petjades com va dir la conferenciant Nora Gaon i així va ser. Memoria i Oblid com la història permet que aquelles empremptes que la vida ens deixa de generacio a generació siguin simptomes de la necessitat de mirar el món amb un ulls diferents . Què hi ha avui en els camps d'extermini ? Què queda ?
AIxí el teatre pler de veus que sonaven a ángels , de sons que feien tremolar per dins , de cants i danses va permetre que al llarg d'una hora el nostre Institut representat per Cristina de Borja, Claudia Arrufat , Rut Tomàs i Laura Valerio poguessin amb la lectura sobre la vida de Viktor Frankl generar l'atenció suficient al públic assistent de noies i nois assistents a l'acte en record de les víctimes del Genocidi nazi , forts batecs i emocions . Un home a la recerca de sentit , el llibre del psiquiatre alliberat d'Auschtwitz i capaç de donar un sentit al dolor que havia viscut va ser també present com la catalana Montserrat Roig amb les seves paraules sobre el seu llibre "els catalans als camps nazis" o el poble gitano , narrat bellament per una adolescent expléndidament recordant el nom i els prejudicis sobre aquest ...
I així amb cadascún dels col·lectius que van patir el genocidi pel nazisme ... Els trens de la memòria va permetre gaudir d'un espectacle impresionant que emocionà , va colpir i va oferir no només especgtacle sinó quelcom més .
Este curso he participado en una exposición propuesta por Memorial Democràtic de Catalunya con el título FRANCO,NEUTRAL ?
La exposición tiene un doble itinerario :
Recorrido por la conceptualización de la idea de Neutralidad . Desde Mario Benedetti con su poema " Soy un caso perdido" hasta la participación neutral de la Cruz Roja internacional en los distintos conflictos . Un recorrido primero que intenta aproximarse a la idea . Neutral como indiferencia , neutral como no participación, neutral como falta de juicio o definición, .. pero a medida que hablamos de los hechos la pregunta toma fuerza : ¿Hasta qué punto puede un país , una persona, ser neutral frente a los hechos ? Un debate sobre complicidad, colaboración, verdugos, víctimas, ..
SOY UN CASO PERDIDO
Por fin un crítico sagaz reveló (ya sabía yo que iban a descubrirlo) que en mis cuentos soy parcial y tangencialmente me exhorta a que asuma la neutralidad como cualquier intelectual que se respete
creo que tiene razón soy parcial de esto no cabe duda más aún yo diría que un parcial irrescatable caso perdido en fin ya que por más esfuerzos que haga nunca podré llegar a ser neutral
en varios países de este continente especialistas destacados han hecho lo posible y lo imposible por curarme de la parcialidad por ejemplo en la biblioteca nacional de mi país ordenaron el expurgo parcial de mis libros parciales en argentina me dieron cuarenta y ocho horas (y si no me mataban) para que me fuera con mi parcialidad a cuestas por último en perú incomunicaron mi parcialidad y a mi me deportaron
de haber sido neutral no habria necesitado esas terapias intensivas pero qué voy a hacerle soy parcial incurablemente parcial y aunque pueda sonar un poco extraño totalmente parcial
ya sé eso significa que no podré aspirar a tantísimos honores y reputaciones y preces y dignidades que el mundo reserva para los intelectuales que se respeten es decir para los neutrales con un agravante como cada vez hay menos neutrales las distinciones se reparten entre poquísimos
después de todo y a partir de mis confesadas limitaciones debo reconocer que a esos pocos neutrales les tengo cierta admiración o mejor les reservo cierto asombro ya que en realidad se precisa un temple de acero para mantenerse neutral ante episodios como girón tlatelolco trelew pando la moneda
es claro que uno y quizá sea esto lo que quería decirme el crítico podría ser parcial en la vida privada y neutral en las bellas letras digamos indignarse contra pinochet durante el insomnio y escribir cuentos diurnos sobre la atlántida
no es mala idea y claro tiene la ventaja de que por un lado uno tiene conflictos de conciencia y eso siempre representa un buen nutrimento para el arte y por otro no deja flancos para que lo vapulee la prensa burguesa y/o neutral
no es mala idea pero ya me veo descubriendo o imaginando en el continente sumergido la existencia de oprimidos y opresores parciales y neutrales torturados y verdugos o sea la misma pelotera cuba sí yanquis no de los continentes no sumergidos
de manera que como parece que no tengo remedio y estoy definitivamente perdido para la fructuosa neutralidad lo más probable es que siga escribiendo cuentos no neutrales y poemas y ensayos y canciones y novelas no neutrales pero advierto que será así aunque no traten de torturas y cárceles u otros tópicos que al parecer resultan insoportables a los neutros
será así aunque traten de mariposas y nubes y duendes y pescaditos.
BENEDETTI, MARIO
2. La segunda parte de la exposición nos dirige a la cuestión central : Pudo ser realmente Franco neutral en la Segunda Guerra Mundial ? Pudo entenderse internacionalmente su no participación en el conflicto junto con Musolini y Hitler como esa actitud neutral ?
En las fotos como el encuentro en Hendaya entre Franco y Hitler, las distintas manifestaciones públicas del régimen franquista en la Universidad de Barcelona , en el Parlamento de Catalunya , en la montaña de Montserrat , así como la participación voluntaria de la división azul preparandonse y vistiendo el uniforme de aviación alemana en el frente contra la URSS , se interroga sobre esta neutralidad. Complementa la exposicón los documentales emitidos en el NODO español victoreando la división azul , su honor y su gloria en favor de la cristiandad contra el terrible terror rojo.
Para finalizar la participación de un fotografo actual joven que ha seguido de cerca un periodismo comprometido intenta hacer reflexionar sobre de què manera podemos convertirnos en observadores manipulados o mediatizados por una realidad ficticia o bien podemos reflexionar más allá de una imagen que nos provoca preguntas .
El
terme “Justos entre les Nacions” va ser aprovat pel Parlament
d'Israel amb Ben Gurion el 1953. L'historiador Wolfgaz Benz havia
iniciat una investigació sobre les xifres de victimes jueves
durant la Segona Guerra Mundial i fins i tot abans amb les lleis de
Nuremberg 1935 . La població jueva havia estat exclosa : derogant
la seva ciutadania , separant la seva persona de la realitat social
i segrestant les seves propietats i economia ja l'any 1933. Per això
amb l'afany d'indagar com va estar aquest procés d'anorreament del
poble jueu s'emet per part d'investigadors aquest terme amb el
propòsit de poder internacionalitzar la qüestió jueva. Amb
l'arribada de les tropes americanes i soviètiques l'any 1945 per
alliberar els principals camps de concentració i extermini no es va
pensar mai en termes de genocidi ni holocaust. S'inicia -per
tant - de forma gradual l'any 1953 aquest doble procés sobre
quantificar l'abast del genocidi i d'altra banda identificar les
persones que van participar en la salvació del poble jueu. De fet
més enllà del judici de Nuremberg de l'any 1945-1949 es va
començar a pensar en la lliçó d'Auswitch o en Genocidi contra el
poble jueu com un fet històric de dimensions inusuals.
La
Mishná que recull la tradició oral i el cos jurídic hebreu recull
la frase que Spielberg va fer popular en la seva pel·lícula "La
llista de Schindler" ;"qui salva una sola vida es com si
salvés l'univers sencer". En aquest sentit el terme de “justos
entre les nacions” té com a punt d'origen la decisió del govern
d'Israel d'emprendre una elecció moral davant certa
passivitat mundial per reconèixer el coratge i la generositat que
determinades persones van realitzar durant la segona guerra mundial
salvant vides del poble jueu.
Es
considera jurídicament que el just-salvador és una persona corrent
que al marge de la seva ideologia política, religiosa, humanista
i sense cap voluntat de buscar cap reconeixement social va
decidir actuar en favor de la vida dels jueus.
Yad
Vashem que és l'entitat que ha treballat des de fa molts anys per
recuperar la memòria històrica i el testimoni de les víctimes ha
reconegut fins ara a justos de 44 països i nacionalitats, religions,
homes i dones de totes les edats i condicions.
Un
element comú a aquesta figura del “” és la humanitat que
presenta i el coratge . Hi ha investigadors com Pearl Oliner i
Samuel Oliner que parlen d'una personalitat altruista que actua amb
empatia i un sentit humanitari amb els altres oferint o posant fins i
tot en risc la pròpia vida. Per això sembla que el just és
qui actua més enllà de les seves creences i conviccions. Cal dir
que des d'aleshores les persones considerades “Justes” reben un
certificat després de comprovar amb el testimoniatge de la
veracitat dels fets la condició- per part de Yad Vashem i l'Estat
d'Israel -de la ciutadania honorífica .
Es
cert que existeix un cert debat polític i ideològic per considerar
aquesta figura del just entre les nacions pol·lèmica, en tant que
presenta dubtes com ; els que van també salvar gràcies a la
resistència contra el nazisme , els qui van col·laborar oferint
menjar i ajuda puntual, i fins i tot en algun cas la menció
honorífica ha estat rebutjada. Però en qualsevol cas sempre
presenta un tret prou clar i evident : el compromís i la voluntat
de salvar una vida humana. Per això la noció de Just entre les
nacions es va aplicar després del cas Eichmann el 1963 per Yad
Vashem a grups o intitucions o fins i tot nacions com Dinamarca i la
seva especial sensibilitat en salvar la vida del poble jueu.
Les
formes que el parlament hebreu el 1953 i posteriorment Yad Vashem el
1963 van establir per reconèixer una persona justa són: haver
recollit o bé ocultat dins la llar o llocs privats a jueus, haver
falsificat documentació per canviar identitats de jueus, haver
ajudat a escapar a jueus d'una zona o regió, haver rescatat a nens o
nenes jueves de la mort segura.
Espanya
té reconegudes cuatre persones com a Justos entre les nacions totes
elles vinculades al cos diplomàtic que desobeïnt les ordres del
dictador van contribuir a salvar vides de persones jueves.
Però
la qüestió de rerafons que situa aquest concepte en el debat d'avui
potser gira entorn del judici que la narrativa històrica fa dels
fets i dels seus personatges principals. Hannah Arendt deia que
l'historiador s'asembla més al poeta perquè té més capacitat de
realitzar judicis. I com un narrador pot convertir-se en jutge ? En
qualsevol cas els justos entre les nacions constitueixen un
excel·lent exemple per educar en aquesta lliçó d'Auswitch.
Este año el alumnado de ética y de filosofía ha participado en el PREMIO SEFARAD CONVIVENCIA 2012. Este premio que Casa Sefarad ha iniciado por primera vez pretende impulsar y aprender con la narración personal de los alumnos los valores de la solidaridad, la tolerancia, la justicia . Dentro de la semana del libro de Madrid y con un jurado muy representativo como la académica Soledad Puertolas entre otros nuestro instituto ha presentado más de 26 relatos de gran calidad.
La alumna SARA CASADO CORTES de 4 ESO ha resultado premiada como finalista a nivel de todo el territorio español. En el acto de final de curso junto con su compañera acompañada de una música de las películas que habíamos trabajado como : "El pianista" " La lista de Schlinder " leyeron el relato premiado con el título PARA SIEMPRE. El relato también se puede leer en la web del instituto.
Creemos que la importancia de un premio como este nos ayuda a consolidar un proyecto de trabajo compartido año tras año como en la presentación en Power Point quedó demostrado durante el acto que la Sra Directora Rosa Betran así como el responsable y coordinador del proyecto Xavier Alsina dejaron en sus pequeños discursos.
Aquest any l'alumnat d'ètica i de filosofia ha participat en el PREMI SEFARAD CONVIVÈNCIA. L'alumna SARA CASADO de 4 ESO ha quedat segona finalista de tot el territori espanyol amb el relat : PARA SIEMPRE.
Per finalitzar el curs l'alumna i la seva companya Irene Conejo van llegir el text acompanyades de música de fons .
EL relat es troba penjat en la web de l'institut. http://inspuig.org/jom3/
La Fundació Fundación Baruch Spinoza de Barcelona disposa de dues/tres exposicions (fetes pel professor de la UB Xavier Torrens. Memorial iGeneralitat) molt bones sobre l'Holocaust per portar als centres.
