VISITA AL CAMPO DE AUSCHWITZ ( POLONIA) . EL DOLOR DE LA EXPERIENCIA

Ciertos viajes nacen de la voluntad de encontrarse con el infierno. En las nuevas generaciones cuando existen estas oportunidades de una voz colectiva que repite que le gustaría experimentar la relación que los supervivientes relataron al final del proceso de la Shoah , no debemos dudar en coger esa voluntad generacional para ir a la búsqueda . 
En Marzo de 2018 después de un camino recorrido el año anterior aproximándonos a la ruta que el exiliio republicano realizó tras la guerra civil como perdedores relatado en el museo de La Junquera sobre el Exilio , con la visita al campo de Rivesaltes para decubrir que los campos se reinventan incluso en el siglo XXI pasando a ser campos de prisioneros, a campos de refugiados, a campo de reinserción social , así como la maternidad de Elna como ejemplo de el testimonio de quien pertenece al patrimonio de los justos de las naciones . 
Y así el recorrido por charlas donde se presentan las lecturas más interesantes sobre el tema, las películas mejores, los testimonios actuales cercanos hasta la participación como colectivo en el dia de la memoria de las víctimas en Enero . 

Luego el viaje a Cracovia y Varsovia. A la llegada a Auschwitz la guia da pie a ofrecer un recorrido inicial con un campo casi vacío. Y entonces llegan las preguntas, las lágrimas de algunos de ellos y ellas, entonces alguien se atreve a verbalizar que todos deberíamos venir alguna vez en la vida a visitar un campo como este porque situa el ser humano en un contexto y situación .

No es solo eso es la recomendación del libro sobre una vigilante del campo es la visita a los restos del gueto de Varsovia, a la fábrica de Oskar Schlinder , a la plaza de la resistencia en la farmacia 

Quí són els justos entre les nacions ?

El terme “Justos entre les Nacions” va ser aprovat pel Parlament d'Israel amb Ben Gurion el 1953. L'historiador Wolfgaz Benz havia iniciat una investigació sobre les xifres de victimes jueves durant la Segona Guerra Mundial i fins i tot abans amb les lleis de Nuremberg 1935 . La població jueva havia estat exclosa : derogant la seva ciutadania , separant la seva persona de la realitat social i segrestant les seves propietats i economia ja l'any 1933. Per això amb l'afany d'indagar com va estar aquest procés d'anorreament del poble jueu s'emet per part d'investigadors aquest terme amb el propòsit de poder internacionalitzar la qüestió jueva. Amb l'arribada de les tropes americanes i soviètiques l'any 1945 per alliberar els principals camps de concentració i extermini no es va pensar mai en termes de  genocidi ni holocaust. S'inicia -per tant - de forma gradual l'any 1953 aquest doble procés sobre quantificar l'abast del genocidi i d'altra banda identificar les persones que van participar en la salvació del poble jueu. De fet més enllà del judici de Nuremberg de l'any 1945-1949  es va començar a pensar en la lliçó d'Auswitch o en Genocidi contra el poble jueu com un fet històric de dimensions inusuals. 

La Mishná que recull la tradició oral i el cos jurídic hebreu recull la frase que Spielberg va fer popular en la seva pel·lícula "La llista de Schindler" ;"qui salva una sola vida es com si salvés l'univers sencer". En aquest sentit el terme de “justos entre les nacions” té com a punt d'origen la decisió del govern d'Israel d'emprendre   una elecció moral davant certa passivitat mundial per reconèixer el coratge i la generositat que determinades persones van realitzar durant la segona guerra mundial salvant vides del poble jueu. 

Es considera jurídicament que el just-salvador és una persona corrent que al marge de la seva ideologia política, religiosa, humanista    i sense cap voluntat de buscar cap reconeixement social va decidir actuar en favor de la vida dels jueus. 

Yad Vashem que és l'entitat que ha treballat des de fa molts anys per recuperar la memòria històrica i el testimoni de les víctimes ha reconegut fins ara a justos de 44 països i nacionalitats, religions, homes i dones de totes les edats  i condicions. 

Un element comú a aquesta figura del “” és la humanitat que presenta i el coratge . Hi ha investigadors com Pearl Oliner i Samuel Oliner que parlen d'una personalitat altruista que actua amb empatia i un sentit humanitari amb els altres oferint o posant fins i tot en risc la pròpia vida.  Per això sembla que el just és qui actua més enllà de les seves creences i conviccions. Cal dir que des d'aleshores les persones considerades “Justes” reben un certificat després de comprovar amb el testimoniatge de la veracitat dels fets la condició- per part de Yad Vashem i l'Estat d'Israel -de la ciutadania honorífica .

Es cert que existeix un cert debat polític i ideològic per considerar aquesta figura del just entre les nacions pol·lèmica, en tant que presenta dubtes com ; els que van també salvar gràcies a la resistència contra el nazisme , els qui van col·laborar oferint menjar i ajuda puntual, i fins i tot en algun cas la menció honorífica ha estat rebutjada. Però en qualsevol cas sempre presenta un tret prou clar i evident : el compromís i la voluntat de salvar una vida humana. Per això la noció de Just entre les nacions es va aplicar després del cas Eichmann el 1963 per Yad Vashem a grups o intitucions o fins i tot nacions com Dinamarca i la seva especial sensibilitat en salvar la vida del poble jueu.

Les formes que el parlament hebreu el 1953 i posteriorment Yad Vashem el 1963 van establir per reconèixer una persona justa són: haver recollit o bé ocultat dins la llar o llocs privats a jueus, haver falsificat documentació per canviar identitats de jueus, haver ajudat a escapar a jueus d'una zona o regió, haver rescatat a nens o nenes jueves de la mort segura.

Espanya té reconegudes cuatre persones com a Justos entre les nacions totes elles vinculades al cos diplomàtic que desobeïnt les ordres del dictador van contribuir a salvar vides de persones jueves.

Però la qüestió de rerafons que situa aquest concepte en el debat d'avui potser gira entorn del judici que la narrativa històrica fa dels fets i dels seus personatges principals. Hannah Arendt deia que l'historiador s'asembla més al poeta perquè té més capacitat de realitzar judicis. I com un narrador pot convertir-se en jutge ? En qualsevol cas els justos entre les nacions constitueixen un excel·lent exemple per educar en aquesta lliçó d'Auswitch.

Testimonis de la Shoah

Cada un dels nois i noies de la classe ha triat de l'adreça de Yad Vashem una biografia personal que surt d'un supervivent. Elena Cederboim, Simja Rotem, Sinai Adler,izWI Bacharach, Gad Shahar, Rita Weiss, Ladislas Brod Speiser, Moshe Haelyon, Rachel G, Marion P, Bertoldo Geisinger, Dina Beitler, .......Hem volgut elaborat un model de fitxa per sistematitzar millor la feina. En la primera part la fotografia

el testimoni ofereix garanties de reconèixer de qui estem parlant. Seguidament els nois i noies han buscat les dades més importants: el nom i cognom, la data de naixement, el lloc de naixement, la professió, .... A continuació seguint el video han intentat resumir les idees més importants que hi surten.

Exemple realitzat per l'alumna Leyre Benito

Primera part : Les primeres persecucions i l'ús de l'estrella groga. La senyora Elena explica que els alemanys van ocupar Polònia el dia 1 de setembre i els polonesos no eren el suficientment forts i preparats per lluitar amb ells. També hi va haver persones que els van trair per no morir. Els polonesos van saber resistir fins la caiguda de Varsovia. Les persecucions van començar ràpidament. AL principi els jueus havien de portar a sobre la roba el signe de l'estrella de David, després se'ls va prohibir el pas a les botigues de queviures i es va aïllar als jueus i les seves families als guetos o suburvis. Durant el 1940 cap jueu vivia ja al centre de la ciutat a Polónia (Varsovia).Els jueus van ser trets per la força i en el gueto podien viure en condicions molt dolentes.
Segona Part : la vida diària al gueto de Lodz. La senyora Elena descriu com els van treure per la força de casa seva amb la seva àvia que no podia caminar i no es van poder endur res de res. El gueto va començar a ser com una ciutat exclussiva per a jueus. Els jueus treballaven en el tèxtil, fent sabates, fent de fusters, etc i fins i tot començaren a tenir fàbriques on treballaven. Però més endavant van començar a emportar-se persones més grans de 50 anys i dones . L'any 1942 només quedava gent jove dins el gueto. Anaven fent seleccions per treure jueus del gueto sense saber on els portaven.
Tercera Part : L'intent d'amagar-se quan ja no hi quedava ningú al gueto de Lodz. La senyora Elena explica que tothom sabia ja on portaven als jueus al cap d'un temps. Els alemanys anaven casa per casa i agafaven dos o tres jueus i els portaven en tren fins a ciutats com Austwitz. Però la seva familia amagada en un refugi va costar de ser trobada per la GESTAPO però a la fi van ser portats a un camp de concentració.

LA Narració com experiència pròpia

Hem llegit un fragment del llibre
“Volia volar com una papallona” ( reminiscències d’una infantesa durant l’holocaust ) . Yad Vashem . Jerusalen 1998." on es fa un retrat de la infantesa d'una noia jueva que viu a Polònia fins que arriba la guerra i la invasió alemanya.
Seguidament hem realitzat un esquema de l'estructura que s'explica. Aquí tenim el text traduït al català i adaptat :

"Quan era una noia em deien Janchke1. Vaig néixer a Polònia l’any 1935, els meus pares es deien Hershl i Zisl Hershkowitz. Vivíem al poble de Biala Rawska juntament amb altres famílies jueves i poloneses.
Vaig passar els primers anys de la meva infantesa al poble de Biala Rawska a Polónia. Els jueus havien viscut durant molts anys al poble conjuntament amb els polonesos.
Els meus pares i jo vivíem en una llar del carrer principal. Davant de casa nostre vivia un altre família jueva, els Neuman. L’àvia vivia al centre del poble , al costat del mercat i les meves ties en un barri on tothom era jueu.
Els meus millor amics eren els meus veïns polonesos, Marishka , Ianek i Basha. M’agradava molt jugar amb ells a “ fet i amagar” i també a amagar-me entre les branques dels arbres del jardí que hi havia al darrera de casa nostra.
Allí, intentava atrapar saltirons i tota classe d’insectes que portaven el menjar als seus caus i refugis. Tanta era la meva curiositat , que a vegades m’oblidava que estava jugant. Tan sols els crits de Marisha i d’Ianek buscant-me , em tornaven a la realitat.
A un extrem del poble corria el riu. Durant l’hivern , quan l’aigua del riu es trobava glaçada , patinàvem sobre el gel; i a Primavera , quant hi havia el desglaç , fèiem navegar els vaixells de paper i els llençàvem des de la vora fins que desapareixien de la nostra vida.
Tots els habitants del poble m’estimaven molt. Era una nena alegre i somrient , tenia el cabell pler de rínxols i les galtes rosades. Tot aquell que es creuava amb mi em preguntava com estava i seguidament em feia un pessic a les galtes.
Sabia cantar i recitava moltes poesies en polonès ; i quan anava amb els meus pares de visita a casa de la família o amics, la mare em demanava que recités o cantés una cançó davant de tothom. No sempre ho volia jo. Moltes vegades preferia seguir jugant amb els altres nens i nenes.
Va esclatar una guerra terrible i vaig perdre la meva infantesa per sempre.

Es proposen les següents activitats per configurar el que podríem anomenar el procés lector amb la pretensió de oferir dins la lectura un suport contextual i pretextual que permeti viure la lectura com un element ric que ofereix participar i compartir la pròpia experiència. Per això a continuació proposem algunes preguntes i presentem imatges.



Com es descriuen el jueus ? Amb qui convivien ?
Quins eren els jocs de la nostra protagonista ?
Quina edat podia tenir aleshores ?
Què succeeix que s’acaba la seva infantesa ? Et sembla un bon motiu? Per què ?
Semblava feliç en aquells moments ? Què ho fa creure ?
Descriu de forma semblant un relat que expliqui els teus primers anys i records com si fossis allà mateix ? ( redacta en primera persona seguint l’exemple)


L'estructura de la narració proposada és: nom, lloc de naixement, família, veïns, jocs a la infantesa, sentiments en aquesta etapa. L'alumnat seguint aquesta estructura ha de realitzar el seu propi relat en primera persona i així compararem la seva infantesa amb la de la noia jueva. Ens interessa especialment pensar-viure les emocions- abandonar els prejudicis actuals amb el tema .

Narració 1

Hola , em dic I. Sóc un noi que va nèixer el dia 1 de juliol de l'any 1993.Vaig néixer en una clínica de Mataró a les 15.30 del migdia.
La meva mare diu que vaig nèixer amb molt de cabell i negre. Quan era petit i venia la meva família a veure'm amb els oncles i cosins em deien que plorava molt i em posava lleig.
Vaif anar creixent i la meva primera escola va ser l'escola de la Llàntia on m'agradava molt anar fins i tot volia anar el diumenge. A l'escola vaig fer els meus primers amics i amigues i vaig començar a aprendre jocs i a jugar amb tothom. Els meus jocs preferits eren : el fet i amagar, a pica pica la paret, a futbol. A vegades em quedava al menjador de l'escola amb els amics que ens posaven d'acord per fer alguna gamberrada. A casa meva després de l'escola sempre veia a la televisió els dibuixos animats de Bola de Drac Z. Aquesta va ser la meva infantesa primera.....


Narració 2

Quan era una nena em deien S..Vaig nèixer a Barcelona el 12 de desembre de 1994.Els meus pares es diuen Ju... i Ma... i la meva germana Ir. Tots 4 vivim a Cerdanyola just al davant de l'escola a la que vaig.Les meves amigues es diuen Leyre, Cristina, Mireia, Raquel, Iris, Ana Cristina. Ens agrada molt jugar a basquet i altres jocs de pilota i sobretot a jocs de còrrer com el mocador, policies i lladres,...
De petita era una nena molt tímida però quan coneixia a les persones estava sempre molt alegre. Tenia el cabell llis, negre i llarg i els ulls marrons. Anavem molt sovint a casa de la meva tieta perquè ens agradava mot agafar fruits de l'hort i veure les tortugues que tenia i jugar amb els gossos , i banyar-nos a la piscina.
A l'estiu venia cada dia la meva cosina a jugar i per la tarda anàvem juntes a la piscina. Ens ho pasavem molt bé i desitjavem que arribés l'estiu per tornar a anar-hi. El meu esport preferit era el patinatge, feiem molts balls individuals i campionats per tota Catalunya : Vaig arribar a guanyar copes i trofeus ... Però un dia em vaig cansar i em vaig esborrar i ja no hi vaig anar mai més.
La Raquel era una nena que vivia al pis de sobre meu i érem molt amigues.Gairebé cada dia jugàvem juntes a casa seva o meva. També es quedava a menjar perquè li agradava molt el menjar de la meva mare. Però un dia va marxar a viure fora i no ens hem tornat veure mai més.


Narració 3 ( personalitzada i situant-se en la pell d'un possible noi jueu )


Al meu poble em coneixien com "el gros".Vaig nèixer en una familia jueva de Polònia l'any 1927 .Els meus pares es deien Hans, Hannah Sxhwartz. Vivia amb la meva familia en una casa situada gairebé a les afores del poble. Els anys d'infantesa al poble de Biala Rawska van ser els millors de la meva vida.
Com no tenia cap germà ni ningú amb qui poder jugar a casa vaig aprendre a divertir-me tot sol i a ser una persona autodidacta. M'agradava jugar a fer guerres amb uns soldadets de fusta que em va fabricar el meu pare, passava hores i hores simulant batalles amb aquells ninots. També anava de tant en tant a jugar a futbol amb els nens del barri o a veure els peixos del riu que passava pel poble. Recordo que cada dissabte la meva àvia em donava diners per a què anés a comprar dolços i xocolata a la pastisseria.Tot estava boníssim.
La gent del poble, tant els jueus com el polonesos respectaven molt la meva familia. Sobretot al meu pare, ja que era el fuster del poble. A mi també em tractaven amb molta simpatia i consideració pero crec que era només pel sol fet de ser el fill del fuster. Dins el poble mai sorgien conflictes de cap tipus ni tan sols hi havien problemes de discriminació entre jueus i polonesos.
De petit era un noi físicament baixet i una mica grassonet. Tenia uns cabells lleugerament arrinxolats que tothom envejava i uns ulls ben grossos. A mida que vaig anar creixent vaig aficcionar-me a la lectura. Llegia sobretot novel·les d'història. Tot i així , encara m'agradava jugar amb els soldats de fusta.
Creia que continuaria sent feliç tota la vida pero un dia de finals de l'any 1939 uns soldats que no eren pas de fusta van separar-me de la meva familia per sempre més i em van prendre la felicitat que sempre m'havien donat.