ELS CIMS INVENCIBLES , ENTRE PÀNDOLS I CAVALLS , AUTORA CARME MEIX . PROPOSTA DE LECTURA

 

 

Meix, Carme


(entre pàndols i cavalls) Ed Pagès 2012 .LLeida col. Lo Marraco 267

Carme Meix i Fuster .Gandesa 1937 . Llicenciada Filologia catalana. Premis Caterina Albert i Paradís poesia 1991 , Premi Novel·la històrica de la Universitat de Lleida 1995 .


Ha escrit novel·les com “ La dansada “ (Pagès editors 1996) Col·labora durant un temps a mitjans com el diari “avui” i a la ràdio “la veu de l’Ebre”


CITA DE TEXT INICIAL


de Habacuc 3,19 Biblia , antic testament


Déu el senyor és la meva fortalesa , ell fa que els meus peus corrin lleugers com els dels cérvols , i em condueix a les alçades on són els cims invencibles .

En el llibre es planteja el problema que Déu no ha jutjat la corrupció moral de Judeà . També s’explica la solució divina com els caldeus jutjaran a Judea i el problema de : Per què són utilitzats els malvats per castigar als més justos ?

Habacuc és un profeta i filòsof que queda perturbat per la greu maldat de Judà. Però amb constrast amb Jeremies el seu contemporani sent més solicitud per l’aparent renuncia de Deú a jutjar , per falta d’empenediment del poble .La destrucció , la violència i la falta de consideració per les lleis divines , floreixen sense que ningú se les pensi , malgrat les súpliques del profeta demanant la intervenció de Déu. Però la resposta genera una pregunta a Déu : Com es pot permetre que els malvats destrueixin tot fins i tot el poble més just que estima Déu ? El just viurà per la seva fe o fidelitat


ESTRUCTURA DEL LLIBRE ,

I ,. Memória de la Terra ( saba,fang, pols, roca, carbó, fòssils ,) interior , neix des del cor , manifesta el dolor de tot home i dona


18 Juliol 1936 24 juliol 1936

II,. Memória del Foc (immaterial , devoradora, sense memòria , destructora,) exterior , el foc de la guerra, la crema de tot , de les consciències, bondats, bellesa del món fins i tot de destrucció del record , les cendres , de l’espai erm, vençut, mort, sec i desèrtic, un foc que se li atribueix el dolent però també purifica, escalfa, dona llum,

Agost 1936 Maig 1938

III.- Memória de l’aigua ( flueix) els mars de l’oblit , des de la pluja i la terra, tenyeix de blau cel i rius, vegetació de verd , l’argent de la lluna, però també tenyeix de vermell amb la sang vessada inútilment.
Juny 1938 Gener 1940

IV.- Memòria del vent ( fonedissa, canviant) . remou records , s’endú les fulles mortes i seques, esborra marges de dolor i alegria, deixa un perfum que s’esvaeix poc a poc , inconstant i esmunyedissa , no es pot retenir és la memòria de la desmemòria . Habita en palaus tendenciosos.


Abril 1985 Abril 2000


PERSONATGES


Carme Grau ( amiga de la Tresina i la Maria , la Lluïsa
Josep
Elvira ( lectora secreta, odia la seva germana Carme) Es casa per despit .
Tresina ,dóna que lluita per una igualtat entre gèneres.
Maria Vallcrú ( estudia per ser mestre ) Fa un diari .
Ben Thomas ( jueu , la seva familia emigrà com a conseqüència dels Pogroms, participa en les Brigades Internacionals com a soldat )
LLuïsa
Pepeta (formarà parella amb l’Agustí i es quedarà embarassada durant la Guerra )
Agustí ( restaurador d’art , treballa amb Mossen Joan a l’esglèsia de Santa María) 19 anys
Pere Vallespí ( amic de l’Agustí que treballa al taller d’art) anarquista , fill de Sants, va participar en els fets de la Setmana Tràgica.
Josepa
Ângel
Pepet , forner
Mossen Joan ( presideix Santa Maria, haurà de fugir )
vella Fabiana
Centelles ( caporal del comite de defensa en l’atac a Barcelona)
Mare Antonia ( de la Tresina)
Becky ( germana del Ben Thomas)
Isidre Soleras
Isidre Isern ( pare de la LLuïsa ) conegut per Sidret.


Sebastià . un espavilat que s’aprofita sempre de les situacions .


Mossen Domingo ( capella de Gandesa)


Ramoneta ( minyona de ca la Maria. )


Senyor Vallcrú , pare de la Maria i mestre de professió.


Senyora Vallcrú , Lidia


Rosenda , mare Agustí molt creient


Joan , pare de l’Agustí


Doctor Edward Barsky , cirurgià del Beth Israel Hospital de Nova York , que s’enrola dins American Medical Bureau to Aid Spanish Democracy . Va a Espanya per ajudar.

NARRATIVITAT

Inici narratiu del text


anys 1936 18 juliol Gandesa, Barcelona, Madrid, Saragossa, Terres de l’Ebre,


FORMES TEXTUALS DINS LA NOVEL·LA






Diari de Maria ( un diari sobre els fets durant el periode de guerra d'una mestre de la República de Gandesa)


Memory de Ben ( un relat autobiogràfic sobre els records de la participació d'un jueu americà que decideix participar en les brigades internacionals antifeixistes i en fa un relat de memòria)


Reflexions finals / Justificació autora ( unes reflexions finals de les protagonistes en l'actualitat des del present dels anys segle XXI )














TOPOS LLOCS DE MEMÒRIA DINS LA NOVEL·LA






Serra de cavalls i Pàndols




Gandesa ( Tarragona, Terres de l’Ebre)




Barcelona ( carrers Sant Pere més Baix, Forn de pa,




Estats Units d’Amèrica (Sant Francisco)




Caserna de Pedralbes




Hotel Colon




Caserna Militar




Saragossa




Barcelona




local en el Bronx, EUA






PARTITS I ORGANITZACIONS QUE INTERVENEN






CNT sindicat anarquista confederació nacional de treballadors -


Comite Defensa Confederal


Guardia Civil


CEDA partit carlista de tradicions


Comite de recolzament de la lluita antifeixista d’espanya


FAI federació anarquista internacional
REFERENTS LITERARIS DINS LA NOVEL·LA






Salvat Papasseit , Poemes (Carme)


Blasco Ibañez , Cañas y Barro


Josep Maria Folch i Torres , els pastorets i el Nadal






La Vanguardia ( diari ponderat )


La Batalla


La Publicitat ( molt catalanista , més extrem)








TEMES I FETS QUE EVIDENCIEN L'ESTAT DE LA GUERRA






Ideologia de les brigades internacionals ( democràcia contra barbàrie) Antifeixisme que avança a Europa , el paper de França i Anglaterra.










inici de la guerra , revolta a l’Africa. Barcelona i l’esclat dels insurrectes amb el paper de la Guardia Civil










Records dels fets de la Setmana Tràgica quan es va afusellar a Ferrer i Guàrdia al castell de Montjuïc .










Primera part ( La memòria de la terra) inici el 18 de juliol de 1936 en un poble de les terres de l’Ebre , Gandesa la vida quotidiana sembla que es trenca , certa pau dels animalons i de les persones que habiten aquest lloc anuncien temps de guerra.




Es pot pronosticar una guerra o un conflicte ? Quines raons et fan olorar que el conflicte és imminent ? ( pare de la Maria)




Una amistat entre Carme,Maria, Tresina, Lluïsa jovenetes que sommien en un futur com tota noieta del poble . Algunes d’elles lectores -poques- de llibres de poesia, novela, ..el que es ofereix una visió ample de la vida, una mirada oberta plena de llibertat i de voluntat d’obtenir experiències . La Maria vol ser lliure per escriure per això decideix estudiar magisteri . Maria és l’autora en la novel·la del diari privat del que viu i pensa sobre els fets.




En paral·lel les memòries de Ben Thomas , que s’inicia a Sant Francisco , en un suburbi de la ciutat , tranquil però on hi ha una majoria jueva . L’avi del Ben era jueu que havia marxat a causa dels


del seu pais , Tomaszewski de cognom i es canvia per nacionalitzar-se americà . La professió de rellotger permetrà obtenir una condició humana per sobreviure en aquesta nova nació com Estats Units. La comunitat jueva endogàmica fa que al Ben se li trobi una noia per poder contraure matrimoni .




Es descriu una interpretació al Palau de La Música de Barcelona amb la Novena Sinfonia de Beethoven que dirigeix Pau Casals .La Pepeta assisteix com a part del cor de l’Orfeó Gracienc. S’escolta que a l’Àfrica ha hagut una insurecció militar , i es dóna per finalitzat l’assaig pel mestre Pau Casals. S’acomiaden però amb l’himmne de l’alegria . Agustí espera la Pepeta per anar al carrer Sant Pere més Baix on hi ha la fleca els pares de la Pepeta.




Comença a tenir la població coneixement a Barcelona de la insurrecció militar . La preocupació de la guerra fa que les families protegeixen els fills i filles , els grans i els nens i nenes.




Els conflictes es viuen com es poden i molta gent cau en vicis com el tabac per exemple o abusar de la seva situació de tenir un fussell o un càrrec dins un cos policial o sindical. Els crits a Barcelona alerten dels fets ...L’Agustí treballa com restaurador d’obres d’art amb el seu amic Pere Vallespí a un taller. Aspira a una vida com pintor . La guerra neix de l’enfrontament entre els grups polítics i entre les voluntats disidents , la necessitat d’ordre i control davant la disbauxa de les vagues , el sindicalisme obrer, L’esglesia amb els mossens i capellans com Mossèn Joan de Sant Antoni es mostren discontents amb la situació que es viu en el present.




El sis d’octubre es va suspendre l’Estatut a Catalunya amb Lluis Companys al capdavant. El poble es troba dividit entre amos , senyors, mossos i jornalers ..Descredit de la política per part de l’Antònia de Gandesa , que és la mare de la Tresina .




L’Elvira llegeix d’amagat i la seva germana Carme recrimina aquest fet. Els llibres són cultura i no és per a qualsevol . La comuna (wc) un bon lloc per llegir .




Desconcert a Barcelona , Què fer ? On anar ? Com actuar ? Abans de l’esclat de la insurecció es va preparar el Comite de Defensa Confederal . Isidor Soleras un afiliat a la CNT el sindicat té clar que es el que convé fer.




Hi ha uns primers dies que sembla que la normalitat hauria de continuar. Santa María del Mar , l’esglesia dels pescadors , està governada per Mossèn Joan . Els aldarulls s’inicien entorn del Passeig de Gràcia baixant cap a les rambles. No hi ha moltes armes davant els militars del cuartel de Bruc revoltats. La Guàrdia Civil defensa la República, però la ressistència dels amotinats de Pedralbes es forta al Casino Militar i a l’Hotel Colon...Finalment troben armes .




Hi ha però persones que pertanyen a grups de dretes , de tradició carlista , com la CEDA que consideren que La República és un caos , doncs associen aquesta forma de governar al comunisme soviètic d’excès de llibertat i falta de culte religiós. En Sidre, Isidre Isern, pare de la Lluïsa , creu que la terra és dels propietaris i no del poble .




S’anuncia que Saragossa ha caigut en mans del feixistes juliol 1936 en el cop d’estat. El debat comença sobre si arribarà una guerra llarga o no .








Hi ha alguna gent estrangera a Estats Units que es pregunta per si Espanya és democràcia o barbàrie . AIxò genera un debat incert sobre el feixisme a Europa i els païssos que estan disposats a ajudar aquest país. Ben , Eli ( Beth) la germana, Ruth la germana petita de la familia Levi , Desconfiança en Anglaterra. Posicionament dels Estats a favor o en contra de la República. Neix el Comite de Recolzament a la LLuita Antifeixista d’Espanya , i es reuneix al Bronx .




Inici de les primeres morts, desolacions, plors, de la situació de caos , de pors i inseguretats a Barcelona.




Neix una idea recorrent de dones que volen ser iguals als homes i fer el soldat com la Tresina I amb aquests els mites i les falses creences com que “els comunistes aboliran les families, i la llibertat serà un campi qui pugui” . El posicionament fa enfrontar la gent dels pobles entre qui defensa la República i qui creu que han de deixar fer als feixistes.






El crit de “Salut i República” serveix per reforçar-se - Consignes sobre la germanor i la fratenirtat universal , “Arribarà un dia que cap home manarà sobrfe cap home..” ( relació amb la cançó) .L’anarquisme de la CNT pensa en guanyar per fer la revolució després. Per això es genera una situació de caos , la crema d’esglèsies com Santa María del Mar, on no s’adonen del valor artísitc de la catedral del Mar, desvallestant tot i cremant imatges, buidant tombes … Fins i tot les pintures de Viladomat , els vitralls que s’esberlen del tot fruit del foc que ho fa cendres tot.






A l’estranger amb el debat dins les brigades es parla de la legitimitat del poder i de l’alçament militar, i fan referència a Alemanya i Itàlia Però es creu que hi haurà una categoria moral que farà recular el feixisme .












El feixisme avança i l’antisemitisme també apareix com un caval de batalla a una Europa il·lustrada . Masses interessos per part d’Anglaterra per voler aturar les potències feixistes a Espanya. . Per això el suport d’Alemanya i Itàlia als revoltats . Es forma la columna brigadista “ Abraham Lincoln .Ben i Beth s’enamoren i aquesta parella serà fidel a l’amor al llarg de tota la guerra , els dos van a Espanya per motius diferents però es retroben finalment.










Els capellans i mossens han d’amagar-se i fugir dels republicans . Agustí amagarà i busca la manera perquè el mossen es doni a la fuga però abans en secret es casarà amb la seva promesa -




Arriben noticies de les masacres que els revoltats realitzen però sembla que la condició de jueu i americà als brigadistes no els preocupa gaire davant aquesta informació. Però la mort comença a apareixer com una fera que s’escampa i no té cap mirament entre la població. Sang, ferides, cadàvers, cossos destrosats. Plors i laments. Amb la mort tots els llocs canvien, les persones ja no senten la seguretat de les ciutats o dels pobles, i es viu amb angoixa permanent. La mort dels il·lustres com Manuel Prieto que va participar en els fets de FIgols .


























Buenaventura Durruti pren el control de les milicies antifeixistes , un anarquista que surt de Barcelona per posar ordre en el conflicte però la seva mort a Madrid farà recular l’optimisme i l’exèrcit roig.




Amb l’inici de la Guerra s’envidencia la por, la miseria, l’excassetat, la pobresa i també el partidisme dins les poblacions entre propietaris , rics terratinents, classe burgesa i adinerada i esglèsia davant el món obrer, camperols , pagesos, .




La Guerra va més enllà de la insurrecció militar, així els mesos han fet avançar les tropes rebels i els republicans . Arriben els brigadistes amb el vaixell “Normandie des de Nova York per defensar la ideologia antifeixista. S’afegeixen els russos amb els comunistes que envia els seus voluntaris d’acord amb el Komintern de Moscú. En Ben se sent part d’una minoria racial com jueu i per intervenir en el futur de la Humanitat , contra la invasió d’Etiopia per la itàlida de Mussolini, el recorregut és llarg doncs arriben via Paris amb tren.




Les detencions per delatar veïns i veïnes inicien un procès de venjança i de rancúnia , es justifica per raons ideològiques fins i tot la seva mort i eliminació. Gandesa no serà pas una excepció .












mort de Mossen Domingo per creure que és un espia dels feixistes, La vida però continua Es fa publicitat de les bones accions dels uns i altres amb els planfets llençats i amb la voluntat de sanejar les imatges . S’emporten a Isidre Isern i Ramón Isern per ser executats i deixen vidues les seves mares i dones. La Josep i la LLuisa els veuen per darrera vegada, però ha pogut escapar l’Angel per les teulades. Tota detenció sembla arbitrària sense cap motiu realment suficient. Les rutes per fugir són dificils perquè arrisquen la vida i els delators poden fer una mala passada. Però amb l’ajuda d’un bon veÍ el noi Angel aconsegueix escapar del poble i els seus perseguidors republicans. (en aquesta ocasió és el vell Panxeta) .La travessa és costeruda per la fam, el fred, la sensació de por i de vulnerabilitat que es té. En Sebastià ha estat el seu delator per raons d’enveja i res més .




















QÜESTIONS QUE EN EL TEXT ES PODEN TREBALLAR
















Quina és una bona manera d'anunciar un inici d'un conflicte com la Guerra ?
És una guerra, una insurrecció militar, un cop d'Estat, una revolta popular ? Quines serien les seves diferències ?
Com es viu a Gandesa en un poble de les terres de l'Ebre aquest esclat un juliol de 1936 , és el mateix que a Barcelona ?
Com s'organitza la defensa de La República ?
Existeix diferència en un inici dels insurrectes militars revoltats i els comites de defensa de la República ? Quina ?
Com apareix la por, la inseguretat, el desconcert, la miseria, en aquest moments inicials ?
Quin paper té l'esglèsia quan esclata el conflicte ? Per què fugen de les esglèsies en comptes de defensar.les ? Per què es maten els capellans i mossens ?
La terra del foc , la primera part ens indica que es crema tot allò que representa qui vol atacar la República com les denuncies als terratinents , les esglèsies, .. ? Com es pot entendre això des de la raó i el seny de les persones actuar així ?
Què significa ser d'un bàndol o d'un altre ?
Pot existir l'amor , la tendressa , la bondat, la generositat en aquestes situacions de conflicte ? Per què ?
Com es pot explicar que gent que no és d'Espanya o Catalunya vingui de la resta de països per ajudar a La República o per ajudar als militars amb els bombarders i l'aviació?
Quin paper tenen les Brigades Internacionals dins la història de la revolta militar ? Ajuda o no ?
Es pot observar des de l'inici diferències entre els partits polítics en l'organització ? Què ho fa creure ?
La propaganda dins la guerra té un paper important , quin ?

COMENTARI AL LLIBRE D'AGUSTI BARTRA , EL CRIST DELS 200.00 BRAÇOS

L’oficial Pere Vives, personatge central de la novel·la Crist de 200.000 braços i alter ego del propi autor, es pregunta “¿com avançar quan s’ignoren tots els camins i llur destí? i es planteja la qüestió en un camp de reclusió francès on cent mil homes malviuen i moren. En aquesta peculiar presó feta de mar i murs de filferro, en Vives i els seus tres companys de “xabola” descobreixen que l’única manera de no enfonsar-se en la bogeria o en l’egoisme més embrutidor és “cercar l’Altre, sigui com sigui”. I gràcies a l’amistat, a l’ efecte i als records compartits, el quatre amics aconsegueixen salvaguardar la seva humanitat

També el meu avi, com Agustí Bartra, va estar tancat al camp d’Argelers durant uns mesos i també, com ell, va fugir-ne. Però ell, a diferència de l’autor, no va explicar la seva experiència a ningú. Potser va escollir el mutisme perquè lo viscut allà l’aterria o potser perquè s’avergonyia del seu comportament. Sigui com sigui, llegir el Crist de 200,000 braços ha estat com permetre que el meu avi s’expliqui i alhora es desfogui, perquè segons afirma el protagonista de la història donar testimoni és no oblidar i “ (...) no oblidar és la central militància de la seva ànima”  

             MARIA ANGELS MUÑOZ , PROFESSORA DE LLENGUA CASTELLANA.

PARLAR DE LA HISTÒRIA . LA HISTÒRIA DE LA MALETA.

El professor David Serrano , doctor en filología catalana i professor de la Universitat Ramón Llull , Blanquerna va participar en una xerrada-debat amb tot l'alumnat de primer i segon batxillerat. L'aforament era pler de gom a gom , amb més de 130 persones i això va ser suficient per escalfat motors i preveure que aquesta xerrada despertaria un gran interés. 

Efectivament el professor va iniciar explicant que el seu interés pel tema de l'holocaust i el genocidi nazi venia per la seva tesi sobre literatura concentracionaria , terme que havia introduït ell mateix dins la literatura en llengua catalana. Destacà les seves produccions com "el llanto de la maleta" "un català a Mauthausen"" Les dones als camps nazis" " l'hora blanca" " Un cadáver en el espejo" . 

En la presentació del professor vaig voler destacar la seva coneixença en la lectura i guió de la novel·la catalana de J. Amat-Piniella "K.L.Reich" i la casualitat que ens va fer compartir l'experiència a BERLIN a la formació que oferia Casa Wannsee fa uns anys enrera amb l'excel·lent aportació de Elke Gryglewski . Des d'aleshores he anat seguint el professor David Serrano ,convidat en aquest Institut. 
Especialment l'aportació del David representa la voluntat de difondre la memòria en les noves generacions de manera entenedora i clara . 

David Serrano de manera clara va iniciar la cronologia dels fets aportant informació precisa sobre els 100 camps de concentració a Espanya , de les 500.000 persones que passen la frontera i el primer exili republicà sotmés a l'abandó internacional. Un mes de febrer amb el confinament de milers de persones en camps improvisats a França i vigilats per senegalesos. 

Per això ja al 1939 s'establirà el concepte de GETO, abans havien projectes com enviar a tothom no desitjat a una illa a l'Africa. El geto serà un barri tancat , aillat com el de Varsovia, i serà un pas previ al control de la població no desitjada. Finalment els getos seran deportats en trens a Polonia, Austria, etc... amb la solució final i l'operació HT-4 , que comença eliminant els discapacitats. Els camps es classifiquen i es converteixen de forma sistemàtica, industrialitzada i aseptica en cementiris de cadávers i mort. FIns l'alliberament dels camps per part de les tropes aliades EUA, URSS, Anglaterra .... 

Els exiliats republicans seran en camps de refugiats primer com Argelers i Rivesaltes , seguidament passen a formar part dels camps de pressoners en participar en la ressistència francesa i finalment passen a camps de treball co tm Mauthausen per ser considerats apàtrides , o sigui, no reconeguts per l'Estat Espanyol. 

Finalment va recomanar cinema i literatura com a lectura com Agustí Bartra "El crist dls 200.000 braços". entre molts altres. 

Finalment varem passas el documental de dues dones polonesa , jueva i no jueva , de nacionalitat uruguaia , que després d'anys de silenci es retroben novament . 

El debat va permetre en acabar entendre que la història captivaba per la seva emotivitat i sinceritat . Els nois i noies varen interrogar-se per de quina manera els anys no obliden el dolor, l'horror passada i la barbàrie i com això pot inferir en les vides presents dels testimonis i de les noves generacions en asabentar-se del que ha estat la història de la humanitat. 

ESTE AÑO HABLAMOS DEL PERDÓN Y LA RECONCILIACIÓN EN EL CURSO DE ÉTICA

CAMINO DEL COLESTEROL VITORIA GASTEIZ

El curso ha empezado y vamos a caminar juntos. En este dar un paso detrás de otro propongo leer una lectura que nos puede llevar a entender que la imaginación y la fantasía pueden ser caminos de encuentro con experiencias a veces no muy agradables . Susanna , una novela de Gertrude Kolmar nos enseñará que el mundo de una joven adolescente puede servir como refugio de los horrores más insospechados . 

Esto nos permitirá pensar como se llega a una guerra, a la barbarie y por eso queremos introducir el tema con un personaje HITLER , sus claros y oscuros , su dogmatismo, su racismo, su irracionalidad o racionalidad extrema.. El cine será este elemento que nos permita encontrarnos con esta experiencia .. El hundimiento, el reinado del mal, seran el punto de despegue con esta historia del personaje. Alice Miller en su excelente libro , "Por tu propio bien" nos apoyará en esta imagen del niño y su infancia , hablando de Hitler...  

El camino todavía no acaba aquí con Ferran Torrent y Ombres en la nit , nos acercaremos al mundo de los supervivientes , gitanos que vivieron en los campos del horror  y que en su viaje posterior buscará una sed de venganza en un mundo que parece que vuelve a repetir los errores del pasado , ..Un mundo de guerra fría , un mundo dominado por el odio y la venganza, un mundo donde nos preguntaremos por la posibilidad de perdón y reconciliación ...  

El cine volverá a ser un elemento de encuentro , en este caso , veremos el lector de Slichk y La caja de música como recordatorios de que a veces no podemos perdonar ...Nos preguntaremos si resulta posible eso de perdonar a vergudos , colaboradores, cuando ha existido un conflicto y tenemos razones evidentes para condenar a Hitler, a Mussolini, a Franco y a tantos otros... 

EL SILENCIO ....SI NO HAY MÚSICA ¿DÓNDE ESTÁ EL SONIDO?

Si no hay palabras
si no hay sonido
sin ...
acaso un padre no es un padre sin
hay padres sin o con
o ....

el silencio mata
el silencio en este mundo donde no existe la belleza sino el horror
nos va matando lentamente
el ruido en cambio nos asfixia
nos genera estrés

¿Por qué la diferencia nos mata ?

Explicar la vida en un gueto....

L'argument de la pel·lícula " Romeo,Julia a tma" que va rebre la conxa d'or en el festival internacional de San Sabastià l'any 1960 explica com l'ordre del govern alemany fa que els jueus marxin de Praga cap a l'estació per marxar als camps de la mort.La veu insistent adverteix de la necessitat que tot jueu marxi de Praga. L'assassinat planificat de Reinhard Heydrich a Txecoslovaquia , conegut com el carnicer de Praga, el 4 de juny de 1942 ha provocat una dura repressió contra els jueus fins a programar la matansa de Lídice amb la mort de 1.300 jueus. Aquesta situació havia començat ja el març de 1939 on una comunitat de veíns veu com els aliments s'esgoten, hi ha restriccions, prohibicions horàries, registres sorpresa de les SS i la por a qui delati a l'altre com simpatitzant d'un jueu o una jueva.
A la comunitat de Praga viuen Pavel ,la seva mare i el seu avi. La seva vida plena de por es veu atrapada per la jove jueva Hanka que no ha volgut pujar al tren. L'amagatall que improvisadament fa Pavel no serà el prou segur davant la mirada curiosa i xafardera dels seus veïns. Les tenebres de l'altell on passa la vida Hanka porten a la desconfiança i al sense sentit fins que s'enamora del jove txec. A la fi la sort que depara a la jove Hanka no podrà ser altre cosa que la mort quan cau en mans de la Gestapo. Weiss va fer aquesta pel·lícula per crear entre el públic europeu consciència de l'abandó que el poble txec va patir davant el Tractat de Munich pel qual Hitler va annexionar "Sudetes". Els personatges resten sols i atrapats a la seva única sort apartats del món per una portalada que fa que no es pugui veure el carrer , o sigui, el món del nazisme. Tothom pot ser sospitòs de col·laborador, de projueu, d'instigador...Potser les tenebres de la jove Hanka s'obren a la llum quan veu en el jove Pavel un rostre humà, no el rostre de la compasió sinó simplement un home que renuncia a la seva seguretat personal i al seu primer amor per les tenebres. L'expresionisme alemany ofereix aquesta pel·lícula en blanc i negre com una manera de denunciar a totes les comunitats d'europa que van per por i per covardia , caure en el joc brut de la denúncia, la mentira, l'engany, la mesquinesa. El cine txec va tractar el tema de la shoah més enllà del propi tema oferint el discurs humà, la narrativitat personal d'homes i dones com tothom : Jan Kadar, Elmar Klos, Cristian Munglu, Otakar Vavrà, Alfred Radok , Jiri Weiss.....

Activitats ..............

Músiques per l'holocaust interpretades pel Quartet Brossa....Grups de 4 , papers de color taronja, tasques de periodisme i d'historiadors. Som tres grups. L'historiador realitza un fris des del principi de l'inici del nazisme en la pujada al poder fins a la seva fi amb la segona guerra. El geògraf realitza un mapa de la situació d'Europa durant el conflicte de la segona guerra mundial. Un periodista imagina una entrevista imaginària a un personatge d'aquests : Hitler, un soldat americà que allibera un camp com Mauthausen , un jueu que ha sobreviscut al gueto de Lodz. Un darrer escriptor envia dues cartes a un pare o mare d'un deportat en un camp d'extermini i una carta a un germà o germana acomiadant-se.
Treballen i s'organitzen. Tenen informació del dossier per grup i els llibres que fotografien els camps d'extermini, atles històrics, i les cartes obertes que Amical Mauthausen ha redactat en els darrers anys del viatge amb estudiants al camp, també una caixa de colors, retoladors, gomes, llàpis, ...De manera que els qui redacten més i millor busquen ser periodistes entrevistadors: Què va sentir quan va entrar al camp ? Per què va venir des d'America a salvar Europa? ... o bé Què hi feia en el gueto? Tenia més familia? Quins aliments menjaven ? El que costa més és l'exerici de les cartes però els models semblen facilitar-ho... Els dels eixos cronològics tenen un treball inicial localitzant dates per més tard situar en un eix. I els geògrafs potser tenen més un treball de fixar-se en l'atles i cercar nom a nom... Pot ser una bona proposta recollir els 4 fulls de colors i enganxar en una cartolina de color .....

Diu el Talmud que qui salva una vida salva la humanitat .....

Diu el Talmud que " qui salva una vida salva la humanitat".... aquesta frase de la pel·lícula del director de cinema Steven Spielberg " La lista de Schindler" podria exemplificar un dels possibles actes més generosos que un home pugui fer. Una mena de generositat gratuita sense cap mena de compensació. L'argument explica com un home que busca amb la seva ambició diners en un moment històric on els jueus es troben perseguits i amb una llei que retalla en tots sentits la seva llibertat els acaba afavorint. Oskar Schindler no deixa de portar la seva insignia nazi però actua amb una mena de consciència autònoma i reflexiva. Pensa el que fa a diferència del jove coronel malaltís i desquiciat que només actua sense pensar. La Pel.lícula fa un bon recorregut per tots els moments on els jueus son aillats en guetos , seguidament deportats als camps com Austzwitz fins a l'anomenada "solució final". No es possible veure aquest film sense emocionar-se i que aquesta teràpia que és el plor ens desperti les emocions i els sentiments més humans. De fet un es pregunta com podien actuar sense pensar ? com podien correspondre's a veritables idiotes morals , sense consciència , sense res més que una pura obediència cega a la causa del nacionalsocialisme. Com pot un caporal resoldre la vida d'alguna persona per interés pur i dur ?
Us convido a veure aquesta pel·lícula per emocionar-vos amb ella i reflexionar no tan sols actuar sense més...

Testimonis de la Shoah

Cada un dels nois i noies de la classe ha triat de l'adreça de Yad Vashem una biografia personal que surt d'un supervivent. Elena Cederboim, Simja Rotem, Sinai Adler,izWI Bacharach, Gad Shahar, Rita Weiss, Ladislas Brod Speiser, Moshe Haelyon, Rachel G, Marion P, Bertoldo Geisinger, Dina Beitler, .......Hem volgut elaborat un model de fitxa per sistematitzar millor la feina. En la primera part la fotografia

el testimoni ofereix garanties de reconèixer de qui estem parlant. Seguidament els nois i noies han buscat les dades més importants: el nom i cognom, la data de naixement, el lloc de naixement, la professió, .... A continuació seguint el video han intentat resumir les idees més importants que hi surten.

Exemple realitzat per l'alumna Leyre Benito

Primera part : Les primeres persecucions i l'ús de l'estrella groga. La senyora Elena explica que els alemanys van ocupar Polònia el dia 1 de setembre i els polonesos no eren el suficientment forts i preparats per lluitar amb ells. També hi va haver persones que els van trair per no morir. Els polonesos van saber resistir fins la caiguda de Varsovia. Les persecucions van començar ràpidament. AL principi els jueus havien de portar a sobre la roba el signe de l'estrella de David, després se'ls va prohibir el pas a les botigues de queviures i es va aïllar als jueus i les seves families als guetos o suburvis. Durant el 1940 cap jueu vivia ja al centre de la ciutat a Polónia (Varsovia).Els jueus van ser trets per la força i en el gueto podien viure en condicions molt dolentes.
Segona Part : la vida diària al gueto de Lodz. La senyora Elena descriu com els van treure per la força de casa seva amb la seva àvia que no podia caminar i no es van poder endur res de res. El gueto va començar a ser com una ciutat exclussiva per a jueus. Els jueus treballaven en el tèxtil, fent sabates, fent de fusters, etc i fins i tot començaren a tenir fàbriques on treballaven. Però més endavant van començar a emportar-se persones més grans de 50 anys i dones . L'any 1942 només quedava gent jove dins el gueto. Anaven fent seleccions per treure jueus del gueto sense saber on els portaven.
Tercera Part : L'intent d'amagar-se quan ja no hi quedava ningú al gueto de Lodz. La senyora Elena explica que tothom sabia ja on portaven als jueus al cap d'un temps. Els alemanys anaven casa per casa i agafaven dos o tres jueus i els portaven en tren fins a ciutats com Austwitz. Però la seva familia amagada en un refugi va costar de ser trobada per la GESTAPO però a la fi van ser portats a un camp de concentració.

LA Narració com experiència pròpia

Hem llegit un fragment del llibre
“Volia volar com una papallona” ( reminiscències d’una infantesa durant l’holocaust ) . Yad Vashem . Jerusalen 1998." on es fa un retrat de la infantesa d'una noia jueva que viu a Polònia fins que arriba la guerra i la invasió alemanya.
Seguidament hem realitzat un esquema de l'estructura que s'explica. Aquí tenim el text traduït al català i adaptat :

"Quan era una noia em deien Janchke1. Vaig néixer a Polònia l’any 1935, els meus pares es deien Hershl i Zisl Hershkowitz. Vivíem al poble de Biala Rawska juntament amb altres famílies jueves i poloneses.
Vaig passar els primers anys de la meva infantesa al poble de Biala Rawska a Polónia. Els jueus havien viscut durant molts anys al poble conjuntament amb els polonesos.
Els meus pares i jo vivíem en una llar del carrer principal. Davant de casa nostre vivia un altre família jueva, els Neuman. L’àvia vivia al centre del poble , al costat del mercat i les meves ties en un barri on tothom era jueu.
Els meus millor amics eren els meus veïns polonesos, Marishka , Ianek i Basha. M’agradava molt jugar amb ells a “ fet i amagar” i també a amagar-me entre les branques dels arbres del jardí que hi havia al darrera de casa nostra.
Allí, intentava atrapar saltirons i tota classe d’insectes que portaven el menjar als seus caus i refugis. Tanta era la meva curiositat , que a vegades m’oblidava que estava jugant. Tan sols els crits de Marisha i d’Ianek buscant-me , em tornaven a la realitat.
A un extrem del poble corria el riu. Durant l’hivern , quan l’aigua del riu es trobava glaçada , patinàvem sobre el gel; i a Primavera , quant hi havia el desglaç , fèiem navegar els vaixells de paper i els llençàvem des de la vora fins que desapareixien de la nostra vida.
Tots els habitants del poble m’estimaven molt. Era una nena alegre i somrient , tenia el cabell pler de rínxols i les galtes rosades. Tot aquell que es creuava amb mi em preguntava com estava i seguidament em feia un pessic a les galtes.
Sabia cantar i recitava moltes poesies en polonès ; i quan anava amb els meus pares de visita a casa de la família o amics, la mare em demanava que recités o cantés una cançó davant de tothom. No sempre ho volia jo. Moltes vegades preferia seguir jugant amb els altres nens i nenes.
Va esclatar una guerra terrible i vaig perdre la meva infantesa per sempre.

Es proposen les següents activitats per configurar el que podríem anomenar el procés lector amb la pretensió de oferir dins la lectura un suport contextual i pretextual que permeti viure la lectura com un element ric que ofereix participar i compartir la pròpia experiència. Per això a continuació proposem algunes preguntes i presentem imatges.



Com es descriuen el jueus ? Amb qui convivien ?
Quins eren els jocs de la nostra protagonista ?
Quina edat podia tenir aleshores ?
Què succeeix que s’acaba la seva infantesa ? Et sembla un bon motiu? Per què ?
Semblava feliç en aquells moments ? Què ho fa creure ?
Descriu de forma semblant un relat que expliqui els teus primers anys i records com si fossis allà mateix ? ( redacta en primera persona seguint l’exemple)


L'estructura de la narració proposada és: nom, lloc de naixement, família, veïns, jocs a la infantesa, sentiments en aquesta etapa. L'alumnat seguint aquesta estructura ha de realitzar el seu propi relat en primera persona i així compararem la seva infantesa amb la de la noia jueva. Ens interessa especialment pensar-viure les emocions- abandonar els prejudicis actuals amb el tema .

Narració 1

Hola , em dic I. Sóc un noi que va nèixer el dia 1 de juliol de l'any 1993.Vaig néixer en una clínica de Mataró a les 15.30 del migdia.
La meva mare diu que vaig nèixer amb molt de cabell i negre. Quan era petit i venia la meva família a veure'm amb els oncles i cosins em deien que plorava molt i em posava lleig.
Vaif anar creixent i la meva primera escola va ser l'escola de la Llàntia on m'agradava molt anar fins i tot volia anar el diumenge. A l'escola vaig fer els meus primers amics i amigues i vaig començar a aprendre jocs i a jugar amb tothom. Els meus jocs preferits eren : el fet i amagar, a pica pica la paret, a futbol. A vegades em quedava al menjador de l'escola amb els amics que ens posaven d'acord per fer alguna gamberrada. A casa meva després de l'escola sempre veia a la televisió els dibuixos animats de Bola de Drac Z. Aquesta va ser la meva infantesa primera.....


Narració 2

Quan era una nena em deien S..Vaig nèixer a Barcelona el 12 de desembre de 1994.Els meus pares es diuen Ju... i Ma... i la meva germana Ir. Tots 4 vivim a Cerdanyola just al davant de l'escola a la que vaig.Les meves amigues es diuen Leyre, Cristina, Mireia, Raquel, Iris, Ana Cristina. Ens agrada molt jugar a basquet i altres jocs de pilota i sobretot a jocs de còrrer com el mocador, policies i lladres,...
De petita era una nena molt tímida però quan coneixia a les persones estava sempre molt alegre. Tenia el cabell llis, negre i llarg i els ulls marrons. Anavem molt sovint a casa de la meva tieta perquè ens agradava mot agafar fruits de l'hort i veure les tortugues que tenia i jugar amb els gossos , i banyar-nos a la piscina.
A l'estiu venia cada dia la meva cosina a jugar i per la tarda anàvem juntes a la piscina. Ens ho pasavem molt bé i desitjavem que arribés l'estiu per tornar a anar-hi. El meu esport preferit era el patinatge, feiem molts balls individuals i campionats per tota Catalunya : Vaig arribar a guanyar copes i trofeus ... Però un dia em vaig cansar i em vaig esborrar i ja no hi vaig anar mai més.
La Raquel era una nena que vivia al pis de sobre meu i érem molt amigues.Gairebé cada dia jugàvem juntes a casa seva o meva. També es quedava a menjar perquè li agradava molt el menjar de la meva mare. Però un dia va marxar a viure fora i no ens hem tornat veure mai més.


Narració 3 ( personalitzada i situant-se en la pell d'un possible noi jueu )


Al meu poble em coneixien com "el gros".Vaig nèixer en una familia jueva de Polònia l'any 1927 .Els meus pares es deien Hans, Hannah Sxhwartz. Vivia amb la meva familia en una casa situada gairebé a les afores del poble. Els anys d'infantesa al poble de Biala Rawska van ser els millors de la meva vida.
Com no tenia cap germà ni ningú amb qui poder jugar a casa vaig aprendre a divertir-me tot sol i a ser una persona autodidacta. M'agradava jugar a fer guerres amb uns soldadets de fusta que em va fabricar el meu pare, passava hores i hores simulant batalles amb aquells ninots. També anava de tant en tant a jugar a futbol amb els nens del barri o a veure els peixos del riu que passava pel poble. Recordo que cada dissabte la meva àvia em donava diners per a què anés a comprar dolços i xocolata a la pastisseria.Tot estava boníssim.
La gent del poble, tant els jueus com el polonesos respectaven molt la meva familia. Sobretot al meu pare, ja que era el fuster del poble. A mi també em tractaven amb molta simpatia i consideració pero crec que era només pel sol fet de ser el fill del fuster. Dins el poble mai sorgien conflictes de cap tipus ni tan sols hi havien problemes de discriminació entre jueus i polonesos.
De petit era un noi físicament baixet i una mica grassonet. Tenia uns cabells lleugerament arrinxolats que tothom envejava i uns ulls ben grossos. A mida que vaig anar creixent vaig aficcionar-me a la lectura. Llegia sobretot novel·les d'història. Tot i així , encara m'agradava jugar amb els soldats de fusta.
Creia que continuaria sent feliç tota la vida pero un dia de finals de l'any 1939 uns soldats que no eren pas de fusta van separar-me de la meva familia per sempre més i em van prendre la felicitat que sempre m'havien donat.