PER QUÈ NO ENS INTERESSA LA MEMÒRIA HISTÒRICA ?

 Podem començar dient que el concepte de Memória Històrica potser no és el més adient. Tota memòria forma part del record, de la trobada des del cor novament amb les experiències trobades i viscudes. Avui memoritzar no està de moda, perquè se li atribueix una idea de "repetició" i això és negatiu . 

Per aprendre no cal repetir les coses ens diuen i així la memòria històrica queda més vinculada al present , i a un passat a vegades desvinculat amb el present , i relegat a simples anècdotes que s'exporten per entreteniment dels qui volen fer més una narrativa mítica que una història explicada. 

En docència el treball en memòria històrica no és gens fàcil per molts motius . Entre alguns d'ells trobem el poc coneixement dels fets mateixos que s'expliquen. Està clar que saber algunes coses sobre la Guerra Civil espanyola o la Guerra d'Espanya no és el mateix que conèixer bé els fets . En educació el col·lectiu de professorat , fins i tot el de ciències socials o història , no és molts cops partícep del treball sobre memòria històrica. Malgrat és un treball que permeti les fonts orals, amb els testimonis , la reflexió crítica, les lleis i decrets que permeten parlar de fets subjectius o objectius, les ideologies....  Si ens preguntem el motiu del perquè en una exposició presentada en públic a la part més cèntrica de Barcelona a la seu de Comissions Obreres pel professorat no s'hi presenta en un dia feiner gaire bé ningú , ens poden venir moltes respostes possibles . No interessa, no podem donar a l'abast a totes les demandes socials, no podem gestionar el temps millor... Però en el rerafons si reflexionem el tema no és d'ara o d'una exposició , més aviat resulta endèmic dins la docència. 

Les ofertes de cursos , de jornades, de propostes, de materials , d'entitats que treballen per la memòria no són suficients per atrapar o creure que dins la docència és important el treball amb la memòria històrica. 

En el llibre de Clara Valverde "desenterrar las palabras " ens explica com els traumes generen una violència política que incideix en la vida social dels pobles. Un estat que no fa reparar, ni consolar, ni és compassiu amb les víctimes d'una guerra, d'una dictadura o d'una situació de postfranquisme segurament provoca un dolor enorme a la societat seva. En el cas espanyol és precisament això el que fa que les generacions de forma inconscient segueixin patint els traumes que els avis i àvies van viure en els conflictes amagats, silenciats, encoberts. Això no és cap reconciliació i això genera avui més odi , segregació, rancúnia. 

Per això hauria de ser important explicar la història amb la memòria dels qui volen restituir la veritat per salvar les generacions futures . Si no es fa això dins les aules estem perduts i això no és una qüestió de socials, o de filosofia , més aviat és un tema de tot un centre , d'un projecte en comú que ha de saber disenyar una proposta per combatre el silenci i l'oblid. 

En    qualsevol cas si ús interessa l'exposició realitzada des de l'associació AMICAL MAUTHAUSEN podeu demanar i descarregar en PDF els materials , presentar al vestíbol del vostre centre a color i amb una guia pel professorat i alumnat fer una bona feina educativa . Aquí teniu l'enllaç 

LA MEMÓRIA ÉS UN PROBLEMA REALMENT.

 El professor d'origen holandès Sebastian Hafer acaba de publicar una obra amb el títol Franco Desenterrado. En aquesta obra analitza amb l'ús de les entrevistes que realitza a distintes persones què representa actualment la petjada del franquisme a Espanya. 

En les nombroses entrevistes destaquen els dos pols oposats ; qui explica que el franquisme no és més que franquisme i res més , per tant diríem que no cal recordar i voler destapar ferides, fets, fenòmens a l'estil Xile o Argentina perquè el passat d'Espanya estaria més vinculat a la Restauració del segle XIX, i altre tesi que precisament destapa que el present està mediatitzat per les restes d'una societat que encara no ha superat el franquisme. 

Entre les dues opcions la primera realment interessa perquè en el fons indica que la politització de la història esdevé a vegades una rèmora important per poder analitzar el passat de manera clara i objectiva. De fet està clar que els historiadors que han analitzat la guerra civil com Pierre Vilar o Paul Preston semblen indicar que els estudis no es poden fer de manera que no existeixi certa perspectiva històrica. 

Ara per ara els qui hem treballat la memòria històrica ens trobem en unes terceres generacions que veuen el tema amb una distància gran. En els darrers anys en educació sembla que existeixi un cansament sobre el tema tant per part del professorat _ en les exposicions com la darrera proposada sobre exili, deportació i alliberament per Amical Mauthausen amb guia didàctica - l'assistència a la visita guiada per treballar a l'aula només va ser de 5 persones de tot el col·lectiu de professorat d'història; però també l'alumnat mostra un tema que li resulta incòmode i poc estimulant. Les nombroses lectures, pel·lícules, activitats per treballar el tema evidencien que no és un tema de recursos o de grups per didàcticament incidir-hi sinó més aviat és un problema davant la pròpia realitat del present que molts cops supera el propi passat. 

El tema de la guerra, els exiliats, els refugiats, les institucions polítiques, la geopolítica, els pactes jurídics, etc continuen avui plens d'actualitat i potser no s'enllacen amb el passat o si més no cal ser molt experimentat per fer-ho. 

Hi ha però dos temes importants educativament necessaris : una línia pedagògica i educativa dins el Departament d'ensenyament clara sobre el tema , no és el mateix la república , la guerra , el franquisme, o la transició per les noves generacions. En segon lloc entendre que la memòria no és una matèria de socials , és un projecte que els centres haurien de poder implementar a nivell competencial des de la majoria dels àmbits acudint a una idea que traspassi tot el centre mateix i la memòria. 

CINEMA I EDUCACIÓ . COM MIRAR CINEMA SOBRE MEMÒRIA , HOLOCAUST I GUERRA.

 

Des de fa temps el debat sobre quin és el cinema que permeti fer reflexionar sobre la memòria ha servit per obrir grans diàlegs de detractors o defensors de les imatges i el seu poder davant la voluntat de fer pedagogia. En els primers temps hi havia una reflexió interessant sobre el poder que podria originar la violència i les seves imatges. Pel·lícules com "Malditos bastardos"  de Quentin Tarantino poden ser molt atractives per un públic madur però per uns adolescents amb poca capacitat a vegades de reflexionar poden ocasionar un efecte contrari. Però està clar que la violència té una doble vessant : la implícita que no es veu però que existeix , com podria ser una muntanya de cossos amuntegats i moguts per les pales excavadores de les grans grues ; i la explícita que és la que abans hem comentat. Molts cops la fascinació per la imatge que atrapa juga amb els sentiments i emocions més primàries i acaba impedint que poguem fer una autèntica reflexió. 

El cinema com eina pedagògica no ha de ser un entreteniment o un passatemps per un final de trimestre o un dia de pluja quan els nois i noies es troben avorrits. La memòria i els seus efectes necessiten de la reflexió i del pensament per saber què veuen i com ho han de veure. 

En relació al com ho han de veure , que és d'això del que parlavem , està clar que un professorat no expert pot passar una peli sense cap pretensió , i apagant els llums permetre fins i tot que l'alumnat s'avorreixi pel que veu i acabi fins i tot volent acabar el més aviat possible . Per això la tècnica del cinema com un art ha de poder garantir un espai adient, com un ritual el més adequat perquè sigui una eina educativa útil . Per això cal tenir un paper actiu com educadors en el procés de la filmació . Això vol dir , implicar l'alumnat perquè reculli les lectures possibles del film ( imatges captivadores , frases com sentències que els cridin l'atenció, diàlegs interessants que obliguin a pensar el leiv motiv de la peli ...) .Aquí l'ajuda del professorat apuntant  a l'inici aquestes indicacions que diem permet que l'alumnat segueixi i s'adoni del paper actiu de la lectura de les imatges . 

Per això recomanem que hi hagi un abans de veure , amb la recerca de la informació bàsica com l'any , el director, els protagonistes, l'escena de l'acció,   el que podríem anomenar el context històric i filmic del que anem a veure .  Seguidament la peli convé veure-la d'una tirada , si fos possible amb les hores que durarà la filmació , apuntant com deiem el més significatiu ,  i finalment un després de veure , que ens obligarà a en una sessió posterior obrir un debat entre els que han vist i observat bé , es tracta de generar un diàleg actual, que permeti entendre que la memòria és allò que ens toca el cor, no allò que cal oblidar . 

En els debats o diàlegs sobre el cinema , hi ha professorat que no té en compte les edats per saber entendre i reflexionar els fets,  i aquesta qüestió és bàsica , al museu de Jerusalem de Yad Vashem (Israel) no hi poden entrar els menors de 12 anys , perquè els consideren poc aptes per veure i escoltar o pensar el que veuen. Està clar que les pelis també tenen aquest handicap , les edats resulten importants per veure i pensar sobre el que miren. Voler per exemple passar a classe "La zona gris" a nens i nenes de 13 anys és un disbarat perquè segurament no entenen res del que veuen o si més no ho viuen com un reality show a l'estil de walking dead. 

En aquest video del principi ens presenten algunes pistes per saber què , com i perquè veure el cinema . El llibre que es troba en anglès és la primera gran obra que permet entendre com el cinema avui , quan els testimonis despareixen per l'edat , té una evolució necessàriament positiva si ho sabem utlitzar . 

COM TREBALLAR LA MEMÒRIA EN AQUESTS TEMPS . PENSANT SOBRE L'INCERTESA DEL FUTUR .

 L'any 2001 el Departament d'Ensenyament va donar l'oportunitat de realitzar una formació a Berlin. En concret dins "Casa Wannsee" , que es troba a uns 60 quilòmetres d'aquesta ciutat. En aquella època vàrem viatjar un grup de professorat, de tècniques dels espais de memòria, de Memorial, i d'institucions . El curs va durar uns cinc dies . D'allí va nèixer un grup actiu avui encara "unbarritperberlin" que respon a una vella annècdota del grup que formavem. En una de les sessions per compartir el treball amb la memòria d'Alemanya amb les nombroses intervencions en debats i diàlegs a nivell universitari, polític, social, escolar  ens van portar a la seu d'aquesta organització Amadeu Antonio Stiftung per comentar que el primer cas de racisme amb violència a Alemanya va despertar una acció de repulsa i la creació d'aquest slogan vigent "Kein Ort für Neonazis " . Aquesta associació lluita per aquest neonazisme possible que pot arribar a Europa. 

Amadeu Antonio Stiftung (amadeu-antonio-stiftung.de

Mireu què diuen sobre els antics atemptats de Noruega que ara les sèries a Netflix comenten i expliquen .. Es una forma de fer activisme . 

En nom nostre

Benvolguts lectors,

No es poden trobar paraules per al terrible crim de Christchurch. Aquesta crueltat ens va portar molt amb nosaltres i també va provocar una pausa al nostre país.

L'atac terrorista a Christchurch és representatiu de la radicalització d'extrema dreta. No és el primer esdeveniment d'aquest tipus. L'atac de l'OEZ a Munic el 2016 amb deu morts i els atemptats a Noruega el 2011 amb 77 morts pertanyen a aquesta sèrie. El terrorisme de dretes és un gran problema, almenys ho hauria de ser. L'escena extremista de dreta a Alemanya és capaç d'assassinats similars en qualsevol moment. Està armat i entra a la xarxa a la policia i al Bundeswehr. Els seus suposats vincles amb el Servei Militar de Contraintel·ligència encara no han estat prou aclarits. Aquí l'Estat té una obligació. Una vegada més, queda clar que les recomanacions dels dos comitès d'investigació de la NSU s'han d'implementar plenament. Això inclou l'educació completa, més prevenció i l'examen de motius racistes. La societat civil pot i ha de posar-ho en ment.

Perquè el terror comença molt abans. Els elements de la ideologia extremista de dretes, el seu racisme, les seves teories conspiratives, el seu antisemitisme es poden trobar a tota la xarxa. Tots hem de fer una ullada més de prop. És precisament allà on les dretes radicalitzades expressen repetidament fantasies de violència, com el desafiament de deportació particularment repugnant. Els esdeveniments a Christchurch posen de manifest l'impacte d'Internet en el món offline. Per descomptat, no som ingenus i no creiem que puguem aturar aquests esdeveniments o fins i tot esdeveniments amb unes paraules boniques sobre els avantatges de la democràcia i la seva capacitat de discurs. No obstant això, com a societat civil democràtica, almenys hauríem d'intentar no deixar la comunitat de dretes a l'estirada dels radicalitzadors i estar darrere de tots aquells que experimenten odi. Parlarem d'estratègies en la nostra conferència "Societat Civil Online 2019".

La societat civil democràtica està cada vegada més atacada. S'han de silenciar iniciatives i organitzacions que, com la Fundació Amadeu Antonio, s'han marcat l'objectiu de lluitar per la igualtat i els drets humans i donar suport als altres en aquesta lluita. Les campanyes de desinformació i difamació formen part de l'estratègia. Això és extremadament perillós: especialment ara, quan es deuen eleccions locals i estatals a Saxònia, Brandenburg i Turíngia, és indispensable una societat civil forta i activa. El que necessitem ara són persones que prenguin una posició clara i actuïn per protegir i defensar l'ordre bàsic democràtic lliure i convenci els altres perquè facin el mateix. Per tal de donar suport als implicats sobre el terreny, hem iniciat el fons "Enfortiu la societat civil, el teniu a les vostres mans!", entre altres coses amb fons del moviment ciutadà Campact. Des de principis d'abril de 2019 s'han destinat un total de 100.000 euros a apoderar els afectats per discriminació i exclusió, a posar en marxa projectes d'educació política per a totes les generacions i a reunir els responsables de les escoles, municipis, empreses i sindicats dels tres estats federals.

Les campanyes d'odi no ens poden deslegitimar. Perquè una democràcia defensiva i una cultura corresponent per tractar-se els uns als altres no es poden malvar d'aquesta manera. Almenys no mentre els reconeguem pel que són: una estratègia de l'anomenada nova dreta. Com a tal, els anomenarem una vegada i una altra i ens defensarem en veu alta contra ells.

Els millors desitjos

La teva Anetta Kahane

Del grup de Berlin un vespre al carrer París en una reunió dels qui haviem participat va nèixer la voluntat de seguir treballant i per això va apareixer els distints grups de treball sobre Memòria, Educació, Holocaust .. que es van anar extenent , això era l'any 2002 i així va començar una fita important fins avui. 

Fa pocs dies al diari ara sortia una mica un resum del treball a les aules sobre el tema de la memòria 

Com s'estudia l'Holocaust a les aules? (ara.cat)

LA MEMÒRIA HISTÒRICA DEMOCRÀTICA EN ELS LLIBRES DE TEXT. DÍEZ,E .

 

Una lectura del llibre de Enrique Javier Díez Gutiérrez , "La asignatura pendiente" ens pot fer entendre el concepte d'AMNESIA DEL MEMORICIDI  . El llibre de l'editorial Plaza y Janés  presenta de quina forma es pot segrestar una història legítima de la mateixa manera de ho podríem fer amb una part de la personalitat. 

La memòria  ens dirà l'autor és quelcom compost o format per el nostre espai de record individual i l'espai de memòria col·lectiva . Tenir les dues permet poder preservar la nostra personalitat i legitimar-la . 

La transició es va edificar sobre aquesta mena d'oblit o d'amnèsia induïda per donar com resultat una desmemoria  de consens que únicament ha donat una idea de falsa equidistància entre els fets i la realitat creada i imaginada avui per la majoria del poble. 

L'any 2010 es va realitzar un viatge com cada any al camp de Mauthausen ,darrer camp que va ser alliberat per les tropes americanes . En aquella ocasió el viatge va comptar amb figures polítiques com el polític Saura i la vice presidenta Fernández de la Vega . Un total de més de 240 persones entre familiars de víctimes del camp, deportats que vivien , i un gruix considerable de l'alumnat de molts indrets d'Espanya. Instituts amb nois i noies de Batxillerat de Cádiz, País Basc, Zaragoza, Madrid, Sevilla, Terol, Santa Coloma, Mataró , Barcelona... En aquella ocasió vaig escoltar per primera vegada el nivell de desconeixement de l'alumnat del tema de la deportació i els camps de treball i concentració nazis on els espanyols i catalans havien estat com víctimes. En alguns dels nois i noies es podia observar que parlaven amb por del que els avis i àvies de forma secreta els hi havien transmès. De fet , va ser molt diferent quan a Linz ens vàrem trobar amb un grup de nois i noies austríacs que en l'intercanvi d'idees semblava que ells tenien clara consciència del nazisme a diferència del franquisme que els nois i noies espanyols desconeixien . 

La falsa teoria de l'equidistància entre vencedors i vençuts s'ha imposat al llarg dels anys. La llei de l'amnistia com amnèsia va perdonar crims comesos per Franco i el seu règim.

A la pel·lícula d'Eloïna   Terrón "Los campos del silencio"  es parla dels camps franquista de treball, de concentració i de reinserció política als rojos republicans . A nivell de didàctica doncs és important saber què va passar per saber explicar els fets . 

Un dels errors que fa anys ha portat a fins i tot enfrontaments docents ha estat l'ús del cinema i de la literatura concentracionària pels adolescents . 

A propòsit d'això cal considerar el següent : 

1. El cinema històric sobre el genocidi i la deportació republicana i espanyola no pot ser utilitzat com a entreteniment quan es finalitza un trimestre o en festes i celebracions. Requereix un grau de preparació i de context prou important per fer-ne un bon ús i no banalitzar les imatges . 
2. Cal fer una reflexió prèvia sobre el que volem passar en cinema i seleccionar el tipus de pel·lícula que volem treballar. El cinema com element didàctic té un valor pedagògic que implica una opció per ensenyar a mirar críticament i comprendre educativament. 
3. Per això els centres han de poder comptar amb una llista de pel·lícules ja treballades i pensades pel professorat i descartar-ne aquelles que poden banalitzar els fets i distorsionar la història de les víctimes . 
4. El cinema requereix una lectura prèvia , abans de veure que impliqui contextualitzar el fragment de la història que anem a veure , una lectura durant la reproducció i una lectura post visió del film. 
5. Les lectures prèvies amb la contextualització del film han de poder ubicar i geolocalitzar l'obra, el seus protagonistes, el periode, l'espai i el temps geogràfic per tal de poder situar la història filmada que l'alumnat veurà. En aquest sentit tenir fitxes o elements didàctics preparats resulta bàsic . 
6. Durant la projecció l'ajuda del professorat és bàsica, no podem gestar espectadors passius amb poca capacitat empàtica ni poca capacitat de voler comprendre , fins i tot es pot girar en contra, i l'alumnat veu el cine al mateix nivell un entreteniment d'oci de violència extrema o de por que una peli sobre el genocidi o la deportació . Per això es recomana que el professorat doni suport amb l'ajuda de la pissarra per anar apuntant , noms dels protagonistes, preguntes que es poden derivar del film, elements escenogràfics importants ,, serà una forma de mantenir l'atenció i la vivesa de la reproducció . L'alumnat ho apunta i després es pot fer una sessió per parlar sobre el que han vist . 
7. I el post film que podria incloure el que hem dit amb les notes i apunts que el professorat ha ajudat apuntant , ens permetrà anar més enllà del text o peli amb suggeriments de treball i anar més enllà del vist i pensat. 
8. També amb les novel·les i llibres s'ha d'aplicar els mateixos criteris de lectura . Només es important entendre el valor de comprensió i d'adaptació de l'obra a les edats . 

Tot això respòn a l'experiència dels anys . Exemples de bones intencions l'infern està pler. Un profe que vol passar la darrera peli sobre l'holocaust o la guerra que ha vist com "malditos bastardos" o "el niño del pijama de rayas" o "Los ojos de Saul" precisament didàcticament pot generar un efecte perniciós sobre els fets i la banalització de la història. En els casos que estem apuntant destaquem que en el primer de Quentin Tarantino l'excès de violència gratuita converteix els "mata nazis" en una recreació irreal , sense base històrica ni fonament de cap tipus , fora de lloc de la realitat . En el segon cas , la peli per molt bonica que sigui genera una irrealitat dels fets i ensucreix un aspecte molt terrible de la història sense aportar cap element valuòs a la història . I la darrera seria una peli molt crua i dura perquè els adolescents la puguin reflexionar i valorar per si mateixos. 

D'altra banda respecte a l'adaptació en literatura i cinema a les edats és bàsic per oferir comprensió i possibilitat d'aprofitament. Per exemple , Amat Piniella i K.L Reich segurament és una bona introducció als republicans espanyols i catalans en el camp de Mauthausen però l'entramat entre comunistes i anarquistes és força complex per seguir la història dels personatges per estudiants de 4 ESO ,  a diferència del diari d'Anna Frank que és una narració en primera persona d'una adolescent i la vinguda del nazisme a Holanda. 

En aquest sentit la comprensió i memorització ha de permetre l'anàlisi d'estratègies crítiques dels fets, valors i actituds d'una història que cal explicar bé i amb preparació . No podem creure com es fa molts cops que tothom és culpable o ho va ser-ho. La radicalització ideològica sembla que permet fer creure falsament que un bandol va donar un cop d'estat i l'altre sostenía un règim d'ordre legítim . 

Respecte a les visions del treball amb la memòria podem trobar certs biaxos ideològics com : 

A.- REVISIONISME  ( neofranquista) es fa una reinterpretació de la història recuperant una ortodoxia clàssica de la dictadura, fa responsable  a la República de la Guerra Civil i de les seves conseqüències . El cop militar era necessari pel caos de la lRepública que s'havia imposat i una dictadura bolxevic i comunista . Defensa la victòria dels militars franquistes perquè va salvar Espanya del Terror de la segona guerra mundial , oblida la repressió de l'estat franquista. Combatent el comunisme i la masoneria . Cal tancar ferides del passat, no ser ressentits i s'ha d'oblidar. 

B.-VISIÓ CONSERVADORA de la història clàssica : la República va portar a una situació d'ingobernabilitat i anarquía, i això va portar al cop militar. Els dos bandols van actuar de forma similiar de forma equiparable les repressions que van proporcionar a un bàndol i a l'altre. La dictadura va ser un moment sense llibertat però oblidem la repressió sistemàtica i legal, així com el paper del catolicisme en el franquisme i del béns expropiats per l'estat franquista per families franquistes , oblidant aquesta visió la reparació i el qúestionament d'aquestes actituds . Oblidant els judicis ilegals , la responsabilitat oligàrquica , el paper dels maquis i la ressistència davant la dictadura .També ignoren els moviments de recuperació de la memòria històrica. 

C.- VISIÓ "POLÍTICAMENT CORRECTE"  , considera que tothom va ser responsable de la guerra (golpistes i republicans) això fa parlar de fraticidi o guerra entre germans, i que no convé repetir. Asenyala un ser asepticisme i neutralitat que situa les dades , la descripció dels fets però no arriba la responsabilitat dels crims de la dictadura i del silenci complice en la col·laboració dins el franquisme. 

• El professorat que treballa sobre la memòria històrica no necessàriament ha de ser d'història . Aquesta pluridisciplinarietat ha de permetre entendre que aquesta memòria es de tothom i per a tothom i no queda reclosa a una matèria acadèmica. La importància de fer entendre els valors , actituds i fets des d'una mirada diversa és bàsica . D'aquí que el professorat de ciències en especial i tecnologia pugui participar tot incloent en els seus temaris activitats sobre el tema . Per això el treball amb historiadors i historiadores i el professorat ha de permetre el disseny d'activitats dins els currículum. Un exemple seria des de biologia o ciències naturals el concepte que el nazisme va tenir no científic de raça com es pot desmuntar això i com s'apropia aquesta ideologia de l'experimentació médica . Un exemple seria el de Vallejo Najera durant el franquisme amb "divagaciones transcendetales" on aplicava a la psiquiatria paràmetres no científiques per dir que les dones rojes havien de ser esterilitzades per no tenir nous comunistes i rojos ... 
• El professorat dels centres ha de tenir una visió valenta , o sigui, crítica davant els temes , per exemple denunciant els crims del franquisme i defensant els responsables . 

•