Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GUERRA CIVIL I REPÚBLICA EXILI I DEPORTACIÓ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GUERRA CIVIL I REPÚBLICA EXILI I DEPORTACIÓ. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de setembre del 2022

PER QUÈ NO ENS INTERESSA LA MEMÒRIA HISTÒRICA ?


 Podem començar dient que el concepte de Memória Històrica potser no és el més adient. Tota memòria forma part del record, de la trobada des del cor novament amb les experiències trobades i viscudes. Avui memoritzar no està de moda, perquè se li atribueix una idea de "repetició" i això és negatiu . 

Per aprendre no cal repetir les coses ens diuen i així la memòria històrica queda més vinculada al present , i a un passat a vegades desvinculat amb el present , i relegat a simples anècdotes que s'exporten per entreteniment dels qui volen fer més una narrativa mítica que una història explicada. 

En docència el treball en memòria històrica no és gens fàcil per molts motius . Entre alguns d'ells trobem el poc coneixement dels fets mateixos que s'expliquen. Està clar que saber algunes coses sobre la Guerra Civil espanyola o la Guerra d'Espanya no és el mateix que conèixer bé els fets . En educació el col·lectiu de professorat , fins i tot el de ciències socials o història , no és molts cops partícep del treball sobre memòria històrica. Malgrat és un treball que permeti les fonts orals, amb els testimonis , la reflexió crítica, les lleis i decrets que permeten parlar de fets subjectius o objectius, les ideologies....  Si ens preguntem el motiu del perquè en una exposició presentada en públic a la part més cèntrica de Barcelona a la seu de Comissions Obreres pel professorat no s'hi presenta en un dia feiner gaire bé ningú , ens poden venir moltes respostes possibles . No interessa, no podem donar a l'abast a totes les demandes socials, no podem gestionar el temps millor... Però en el rerafons si reflexionem el tema no és d'ara o d'una exposició , més aviat resulta endèmic dins la docència. 

Les ofertes de cursos , de jornades, de propostes, de materials , d'entitats que treballen per la memòria no són suficients per atrapar o creure que dins la docència és important el treball amb la memòria històrica. 

En el llibre de Clara Valverde "desenterrar las palabras " ens explica com els traumes generen una violència política que incideix en la vida social dels pobles. Un estat que no fa reparar, ni consolar, ni és compassiu amb les víctimes d'una guerra, d'una dictadura o d'una situació de postfranquisme segurament provoca un dolor enorme a la societat seva. En el cas espanyol és precisament això el que fa que les generacions de forma inconscient segueixin patint els traumes que els avis i àvies van viure en els conflictes amagats, silenciats, encoberts. Això no és cap reconciliació i això genera avui més odi , segregació, rancúnia. 

Per això hauria de ser important explicar la història amb la memòria dels qui volen restituir la veritat per salvar les generacions futures . Si no es fa això dins les aules estem perduts i això no és una qüestió de socials, o de filosofia , més aviat és un tema de tot un centre , d'un projecte en comú que ha de saber disenyar una proposta per combatre el silenci i l'oblid. 

En    qualsevol cas si ús interessa l'exposició realitzada des de l'associació AMICAL MAUTHAUSEN podeu demanar i descarregar en PDF els materials , presentar al vestíbol del vostre centre a color i amb una guia pel professorat i alumnat fer una bona feina educativa . Aquí teniu l'enllaç 

diumenge, 13 de febrer del 2022

REPUBLICANOS ESPAÑOLES VÍCTIMAS DEL NAZISMO

 


Amb l'associació Amical Mauthausen al llarg de dos mesos les dues persones responsables Concha Díaz i Rosa TOran , amb la col·laboració de tres voluntaries ( Elvira Fernández, Josepa Gardenyes i Xavier Alsina) han preparat una exposició de 29 plafons que fan un recorregut per tres eixos temàtics . 
L'exili o la retirada que explica com més de 100.000 persones de tota condició van marxar d'Espanya víctimes de la Guerra Civil i de les tropes de Franco. La seva arribada en camps de sorra van fer que molts morisin , o enmalaltissin . Les condicions de rebuda per França no van ser GENS BONES. Mes aviat la Guerra Mundial imminent va fer que es demanés el retorn a Espanya o es presionés perquè tothom ho fés. Per això al cap d'uns mesos molta gent si no tenia familiars o un lloc de residència fixe va haver de participar en els grups de treball , en la Legió Francesa .. La claudicació amb l'armistici de França davant Alemanya encara va complicar més la vida als republicans doncs el ministre Serrano Suñer , franquista va negar la seva ciutadania espanyola . Això va originar que molts dels soldats i treballadors arribessin als camps de pressoners i d'aquests a els stalangs i frontstalags . Camps en la zons ocupada d'Alemania com el de Mauthausen on van iniciar el que es coneix com a DEPORTACIÓ. 
La Deportació va ser en els camps nazis com el de Ravesbruck per a les dones , el de Bergen Belsen, el de Dachau, i molts altres . També la participació com a ma obra esclava per les associacions TODT , grups paramilitars en la linia Marginot o en les bases submarines van fer que molts espanyols perdessin la vida . Els nombrosos testimonis de molts d'ells i elles fan que es pugui un adonar de la magnitud de l'experiència. 
Però finalment al cap d'uns anys va arribar l'alliberament 1944 malgrat pels espanyols era un veure la llum no van poder tornar a la seva terra , doncs el règim franquista no els volia i ells tampoc volien tornar. 

L'exposició es pot visitar fins el 28 de febrer i hi ha una visita guiada pel professorat el dijous dia 24 a les 17 hores on es presentarà una guia didàctica pel professorat a la Seu de CCOO de Vía Laietana . 

dimarts, 15 de maig del 2018

VISITA AL CAMPO DE AUSCHWITZ ( POLONIA) . EL DOLOR DE LA EXPERIENCIA

Ciertos viajes nacen de la voluntad de encontrarse con el infierno. En las nuevas generaciones cuando existen estas oportunidades de una voz colectiva que repite que le gustaría experimentar la relación que los supervivientes relataron al final del proceso de la Shoah , no debemos dudar en coger esa voluntad generacional para ir a la búsqueda . 
En Marzo de 2018 después de un camino recorrido el año anterior aproximándonos a la ruta que el exiliio republicano realizó tras la guerra civil como perdedores relatado en el museo de La Junquera sobre el Exilio , con la visita al campo de Rivesaltes para decubrir que los campos se reinventan incluso en el siglo XXI pasando a ser campos de prisioneros, a campos de refugiados, a campo de reinserción social , así como la maternidad de Elna como ejemplo de el testimonio de quien pertenece al patrimonio de los justos de las naciones . 
Y así el recorrido por charlas donde se presentan las lecturas más interesantes sobre el tema, las películas mejores, los testimonios actuales cercanos hasta la participación como colectivo en el dia de la memoria de las víctimas en Enero . 

Luego el viaje a Cracovia y Varsovia. A la llegada a Auschwitz la guia da pie a ofrecer un recorrido inicial con un campo casi vacío. Y entonces llegan las preguntas, las lágrimas de algunos de ellos y ellas, entonces alguien se atreve a verbalizar que todos deberíamos venir alguna vez en la vida a visitar un campo como este porque situa el ser humano en un contexto y situación .






No es solo eso es la recomendación del libro sobre una vigilante del campo es la visita a los restos del gueto de Varsovia, a la fábrica de Oskar Schlinder , a la plaza de la resistencia en la farmacia 

divendres, 10 de juny del 2011

LECTURA DE K.L REICH DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA

I.E.S Josep Puig i Cadafalch

K.L REICH
Realitzat per Aïda Molina Alcolea
4t C
Treball de recerca Ètica


Índex:


Introducció                                                    Pàg 1
Context                                                          Pàg 2-3
Eix cronològic                                                Pàg 3-4
Mapa de la situació geogràfica                       Pàg 5-6
Omar Bradley i del Pere Vives i Clavé            Pàg 6-8
Qüestionari                                                    Pàg 8- 17
Pretext                                                           Pàg18-19

INTRODUCCIÓ

El treball de recerca de l’assignatura d’ètica cívica està composta de tres apartats, un petita introducció del autor, de la situació del camp, dels diferents camp de concentració que va haver… Tot el nostre treball està relacionat a un tema que hem tractat molt durant aquest any, l’Holocaust. Per acabar d’entendre aquest tema hem fet un lectura d’un llibre escrit per Joaquima Amat-Piniella anomenat K.L Reich. La segona part del nostre treball són preguntes sobre el tema de l’Holocaust o sobre la lectura. Per acabar el nostre treball hi haurà una carta i una petita conclusió de tot el treball.
CONTEXT

1.      Dades bibliogràfiques: autor, títol, editorial, número pàgines, número de capítols, traducció, any.

Autor: Joaquim Amat- Piniella
Títol: K.L Reich
Pàgines: 326
Tema: Holocaust, principalment el camp de Mauthausen
Número de capítols: XVII i K.L Reich
Editorial: Club Editor Jove

2.      Busca informació sobre l’autor de la novel·la, fes un resum de 40 o 80 paraules indicant qui és? On va nèixer? Quan va nèixer?Que va conèixer?Què va escriure? Per què vol escriure…
Joaquim Amat-Piniella va nèixer a Manresa el 22 de novembre de 1913.Els seus estudis de primària els esdevé dels seus mateixos pares, Joaquim Amat i Palà i Concepció Piniella i Blanqué, dues persones molt intel·lectuals. Amat estudià secundària a l’Institut Lluís de Peguera de la capital del Bages. Ja de petit va fer nombroses activitats periodístiques i culturals. Quan ell tenia 17 es va proclamar la República i va viure aquella etapa molt intensament. Durant aquesta etapa estava prou motivat per realitzar activitats com: Ser crític de teatre, escriure articles, va ser un apassionat del jazz…
Totes aquetes activitats van ser portades a cau durant l’època de la República, on ell es va poder expressar lliurament a través de l’escriptura.
Durant la guerra que va patir Espanya, Amat va ser un dels milers de persones que van ajudar en el bàndol República en les diferents batalles. Això va fer que hagués de deixar el seus estudis de Dret per lluitar pels seus ideals. Quan va acabar la guerra es va haver d’exiliar i fugir als Camps de refugiats a França. Passat un temps va ser mobilitzat com a treballador de la 109ª Companya de Treballadors Estrangers a Lorena, prop de la línia Maginot.   
                                                                                                                                       2
Al juny de 1940 va ser presoner de l’exèrcit Alemany i mesos més tard va ser deportat al camp nazi de Mauthausen. Quan al 1945 el van allibera es va refugiar a Andorra on va escriure el llibre que nosaltres explicarem K.L Reich. Desprès va poder tornar a Barcelona i acabat el règim franquista va publicar al novel·la i va poder tornar definitivament al seu lloc de resistència Manresa.  Joaquim Amat-Piniella va morir el 3 d'agost de 1974 a la ciutat sanitària de Bellvitge. Totes les seves obres van ser molt reconegudes per la lluita incansable de les llibertats i les idees que ell defensava.


3.  Fes un eix cronològic situant els principals fets històrics del camp de Mauthausen: inici del camp, arribada dels espanyols, visites importants,…alliberament del camp…

Eix Cronològic

L’eix cronològic està compost per 8 anys que són més o menys en els que va estar en funcionament el camp de concentració. En aquest quadre explica cadascuna de les coses que van passar, sobretot el fets importants.

1938- El dia 7 de d’agost enviats al poble de Mauthausen comencen a construir el camp.
1939- El dia 17 d’abril es va acabar el nou camp de Gusen I.
        - El 8 de maig es va convertir en un camp de treball pels presoners
1940- El 6 d’agost van arribar republicans espanyols .Durant aquesta època es va començar un nou camp.
       - En aquesta data també es va començar a construir el camp de Auswitch
1941- Algunes cabanyes de Gusen I van ser separades de l’altre part del camp i es va transformar en un camp de presoners de guerra. Es va crear Gusen I.
1942- La capacitat de producció va arribar als seus màxims, va ser també quan va arribar la primera dona a Auswitch.
1943- no hi ha cap notícia.
1944- L’antic refugi de la SS va ser transformat en Gusen II en aquesta mateixa temporada es posar en funcionament un altre part del camp.


EIX CRONOLÒGIC



4. Busca un mapa del continent, estat, país, població, camp de Mauthausen... de més gran a més petit...

Mapa 1: El Món










Mapa 2 : Europa









Mapa 3: Alemanya i Àustria






                              

                                                                                                                                          5Mapa 4: Linz











Mapa 5 : Linz i Mauthausen










Mapa 6: Mauthausen i entrada.
                                                                       





                                                                         6                                                            
5. Busca informació sobre el general Omar Bradley i del Pere Vives i Clavé i fes un petit resum del seu perfil.

Omar Bradley
Omar Bradley va nèixer el 12 de febrer de 1893 i va morir el 8 d’abril de 1981 va ser un militar estadounidense, va ser l’últim general de l’Exèrcit dels Estats Units. Fill de John Smith Bradley y Sarah Elizabeth Bradley. Quan era jove va ser un reconegut jugador de beisbol i es va casar amb Mary Quayle. Aquest home es va graduar a l’Acadèmia Militar de West Point a l’any 1915 i es va encarregar del afers administratius. Va accedir a Tinent tan sols als 17 mesos després de sortir de l’acadèmia militar,i al principi de la Primera Guerra Mundial per els Estats Units va accedir al càrrec de capità.
Omar Bradley es va dedicar a ser professor d’Infanteria a l’Acadèmia militar durant l’època d’entreguerres.
A la segona Guerra Mundial va estar a nombrosos batalles com a capità de diferents soldats. Al 1944, va desembarcar a Normandia una de les batalles que va fer al Reich més dèbil.
A la postguerra, l’any 1949 va ser anomenat “President del Estado Mayor Conjunto” i el 1950 va accedir a General de l’Exèrcit lluiten a la guerra de Corea.
Bradley es va retirar el 1953 per a fer unes altres activitats.

Pere Vives i Clavé
Pere Vives i Clavé va nèixer a Barcelona el 24 de febrer de 1910 i va morir a Mauthausen el 30 d’octubre de 1941. Era professor de matemàtiques i un gran intel·lectual, un home culte i amb un gran prestigi  a Catalunya. Pere Vives va ingressar a l’Escola de Guerra l’any 1936 però va haver d’exiliar-se a França com molts catalans Republicans o amb ideals no feixistes. En els Camps de refugi Francesos va conèixer a un amic seu molt important per a la seva vida, ja que va ser el que ens va poder ensenyar com era Pere Vives, sense ell no s’hagués pogut saber el poc que sabem. Aquest home es deia Agustí Bartra, i el va conèixer al camp d’Agde. Passats uns anys intenta marxar cap a Suïssa però fracassà i va haver de tronar a França on els alemanys l’agafen i se l’emporten a Mauthausen. Allà es assassinat amb una injecció de benzina al cor. El llibre d’Amat Piniella està dedicat a aquest gran home que no va deixar de lluitar per els seus ideals.
7
TEXT
1.Descriu els protagonistes físicament, psicológicament, moralment com si fos un retrat robot…
Emili: Quan emprèn el viatge cap a Mauthausen ja sabia perfectament on anava. És una persona molt pessimista i sense ganes de lluitar, pensa que no sortirà del camp i que morirà allà. Totes les idees que té en Francesc li semblen boges i sense cap sentit ja que es pensa que tots acabaran igual. Rep un maltracta a l’inicia la novel·la i sap que només és el principi del que li espera. Quan arriba al camp ja sap el que tindrà que passar d’ara en endavant i li fa saber a en Francesc
Francesc: El Francesc és tot el contrari de l’Emili, està convençut que el lloc a on es troba no és tant dolent i que finalment hi haurà una solució per a sortir d’allà i seguir viu. És molt optimista cosa que l’Emili no és. Sempre està buscant noves maneres de descobrir que passa  a fora del camp, sobretot tot el que té a veure amb la Segona Guerra Mundial.  
August:  L’august és un presoner espanyol que sabia parlar l’alemany i tenia molt de tracte amb en Popeye, així podia traduir sempre als seus companys i assabentar-se del que estava passant.
Popeye: En Popeye era un pres alemany que era l’encarregat del Block. Era alemany i parlava molt amb l’august ja que es podien entendre. El seu sobre nom és Popeye però ell es diu Blockälteste.
Werner: És un alemany que treballa al magatzem de la roba dels civils. Està implicat en alguns capítols per el marcat interior. Rep també algunes de les reprensions del camp alemany.
Hans Gupper: És l’encarregat del camp, és una home dur, fort, ferotge, maligne i molt més adjectius desqualificatius. Controlava el camp i era el que manava de com es fessin les tortures i assassinats. La seva feina es fer del camp un lloc Alemany on es seguissin les ordres.
Rubio :  Entra més tard en la novel·la però s’adapta de la mateixa manera que els altres. Era el barber de la SS, era un comunista amb el qual el  Francesc sempre parlava i discutia amb ell.

8
2.Com arriba Amat-Piniella a Mauthausen? I on es alliberat?
Joaquim Amat Piniella va sortir de Catalunya cap a França sabent que la guerra civil ja estava apunt d’acabar i de ser guanyada per els sublevats. En aquest moment Amat marxa cap al camp d’Argelers on passa una anys, desprès a la Segona Guerra Mundial el treuen d’aquest camp i se’ls emporten a lluitar. Aquí la SS els agafa i se’ls  enduu cap a Mauthausen on Amat Piniella passarà gairebé 5 anys de la seva vida. Surt del camp al finalitzar la guerra, això li farà reflexionar sobre tot el que va viure i escriu el llibre de K.L Reich a Andorra.

3.Què són els lager? I els stanlangs?
Els lagers o camps són les institucions en les quals es van basar part de la història de la política. Són camps de treball durs o de concentració.
Els stalangs són camps de concentració de pressoners de guerra, mai de civils.

4.Per què creus que l’holocaust és un tema per reflexionar?

L’holocaus  va ser una repressió que va viure molta gent durant l’època de la guerra civil a Alemany. Cadascú podria dunar les seves reflexions sobre aquest tema però podríem parlar de moltísimes coses que van afectar a totes les persones. Els majors afectats en aquest tema van ser els jueu, la raça que segons els nazis havia de ser desgraciada i fins i tot aniquilada del planeta. Durant la guerra, els alemanys van capturar a gent de tot arreu, gent que tingues idees diferents a les seves o simplement per ser d’un altre raça. Crec que la majoria de gent que pensa d’aquesta manera és perquè té por, por de conèixer coses noves que fins ara desconeixia. Això és el que fa que despreciem als altres, perquè l’espècie humana no està acostumada a obrir-se a noves cultures i ideologies. Crec que l’holocaust és un tema per reflexionar i prendre consciència del que veritablement va passar fa tan sols uns anys. Tothom hauria de pensar bé com va succeir això i no només donar les culpes a els impulsors del partit sinó també recordar que aquest senyor va arribar al poder en unes eleccions democràtiques i això vol dir que el poble, la gent el va votar per a que fos el nou candidat a governar tot i tenir el poder...I encara ara la gent no ha pensat de veritat tot el que va passar, coses com el arrancar-te d’identitat anomenant-te com a número, perseguint-te com si fossis un pres que ha matat algú, dormint en llocs precaris i sense poder defensar els teus ideals que són la teva identitat.


9
5.Quin conflicte consideres més dur per als protagonistes?
Desprès d’haver vist les diferents històries que han viscut aquest personatges per a mi la situació més dura és l’ expropiació del teu nom i de la teva identitat. La impotència que deuen sentir aquest personatges al veure que no poden fer res davant el conflicte que tenen a sobre seu. Per a mi que et numerin i que et posin un pijama com si fossis alguna persona que no té vida, que no té dret a pensar i que no pot obrir la boca per res, és una de les coses que considero més dures. Per un altre banda està l’esgotament físic de cada dia, sense poder menjar i amb molta feina per a fer. I per últim i la raó que considero més dura per ells és la gran impotència que deuen sentir al saber que no poden fer res i que és el que els ha tocat viure. Quan veuen que no tenen llibertats, no tenen drets i han de fer cas i obeir a una persona que ni tan sols entenen.

6.A quin grup havia format part en Popeye abans d’arribar al camp?
 En Popeye havia format part de la legió francesa

7.Quin deportat diu que ha format part de les Brigades Internacionals?

De les Brigades Internacionals van formar part dos presos del camp, un que era català i un que era hongarès, aquests dos tenen una conversa on es relaciona la questió d’haver lluitat junts en la guerra civil espanyola. L’hongarès formava part de les brigadas internacionals i el català era un Republicà.

8.Hi ha un moment que l’Emili parla i reflexiona sobre la persecució dels jueus:
a)      Quins creieu que són els fonaments de les actituds racistes?
Els fonaments de les actituds racistes principalment crec que és el desconeixement de les altres cultures, la por de aprendre coses noves que fins ara no havíem vist. Quan una persona esdevé una actitud racista contra un altre es perquè simplement no ha prestat ni un segon a conèixer aquella persona. Una actitud racista es una actuació d’una persona que no té la valentia de conèixer alguna cosa més que no sigui només la teva raça.




10
b)      Creieu justificades aquestes actituds?
No, una actitud racista no és justificable per a una persona que no es racista. Això vol dir que una persona no racista mai comprendrà com es poden justificar els actes de una persona que si que és racista. Una persona xenòfoba creu que el seu pensament es el correcte i és el que està bé per a ell però no l’importarà més enllà  d’un simple color de pell o d’una simple cultura. La principal idea que hauríem de       tenir és que tots som Humans, siguem com siguem, vestim com vestim...cadascú és diferent i a l’hora tothom som molt iguals. I una persona que discrimina simplement per no conèixer sempre serà una persona inculta.
c)      Creieu que es pot parlar d’una raça jueva?
La veritat mai he defensat la idea de les races perquè de raça només hi ha una la raça humana. Però com sempre l’esser humà tendeix a agrupar hi ha separar a cadascú en un lloc. Vivim en una societat organitzada en la que qualsevol peça que no encaixi farà que es desfaci tot el puzle. Per això no crec que existeixi una raça jueva, simplement necessitem agrupar a aquest tipus de persones ja pot ser per la seva religió, per la seva llengua...

9.En el capítol XV s’afirma que ningú no podia imputar cap activitat antialemanya als presoners procedents de l’Estat Espanyol. Si això era així, per què creieu que els van retenir en Camps de concentració? Raoneu per escrit la vostra desposta.
Els espanyols que van estar als camps de concentració van haver de viure un seguit de situacions molt dures per a una persona humana. La primera va ser que Espanya no els reconegués com a Espanyols. Es trobaven en una situació de no tenir cap lloc per anar. Recordem que a Espanya hi havia una dictadura franquista i que la gent que va marxar cap a França era Republicana. La segona cosa que van haver de viure va ser que els portessin a una guerra i després d’aquí els alemanys els agafessin i els portessin a un camp de treball com era Mauthausen. Després això no va tenir res a veure ja que el camp de treball va passar a ser un camp de concentració. Ells no podien expressar cap signe de antialemanys perquè sinó hi haurien greus conseqüències, com pallisses, tortures...

11
10.Al camp de concentració qui era el veritable enemic tant dels sindicalistes com dels comunistes?
El veritable enemic dels sindicalistes, comunistes i anarquistes eren els nazis, que no els hi deixaven expressar les seves idees i ideologies. Però per a ells l’únic objectiu era intentar sobreviure, perquè cadascun estava disposat a fer el que fos per tal de poder aguantar en el camp fins que estigues lliure.
11.Què signifiquen les segles CNT i quin paper va tenir l’entitat que hi ha al darrera en el camp?
Les sigles CNT tenen el significat de “Confederación Nacional de Trabajo”. Dintre del camp va tenir un paper de organització contra tota la repressió però el camp estava tant controlat que era impossible poder escapar i que la persona pogués sobreviure en el intent. 

12.Quina canço entonen els presos iugoslaus? I quin sentit tenia el 6 de maig de 1945 a Mauthausen?

El dia 6 de maig  de 1945 representa l’alliberació dels presoners del camp de concentració on la gent havia estat tancada molt de temps. Els presoners eren Republicans espanyols que van exiliar-se de la seva terra per que no acabessin a la presó. Molta gent va morir  a l’holocaust però també part d’ella es va salvar i són els que ens han explicat cada detall de la seva vivència al camp.

13.Per quin motiu un Alemany com Werner es converteix en un presoner del camp?

Werner és el treballador que s’encarrega de la roba dels civils, aquest home era Alemany però també estava empresonat al camp per les seves ideologies contràries a Hitler. Era contrari al partit Nacionalsocialista i per tant va passar a ser un presoner més del camp.



12
14.Expliqueu els motius que fan que Francesc rebi una pallissa per part de l’SS?

 En Francesc rep una pallissa per un SS, degut a que ell veu com la SS estava maltractant a un home negre,llavors en Francesc es fica pel mig sabent que aquell home no havia fet res per que l’estiguessin maltractant. Això va provocar que la SS s’emprenyés i també ataques a en Francesc.

15.Com reacciona Hans Gupper amb el pres que s’estava menjant el seu esmorzar?
Hans Gupper va reaccionar molt malament davant d’aquella situació i diu que aquest pres ho haurà de pagar molt car.

16.Si Muthausen era un camp destinat als presos polítics, quina solución es troba devant l’arribada de 2.000 qualitat de presoners de guerra?
Mauthausen també va acollir presoners de guerra, perquè a tota Europa estava en guerra i els russos eren comunistes. Això va fer que no hi hagués lloc per a tanta gent i els van portar a Mauthausen.
17.Per quin motiu Francesc ingressa en la infermeria? De què s’adona quan el visita l’Emili? Capítol 11

En Francesc ha d’anar a l’infermeria degut a que està molt cansat, i es troba molt malalt per l’esgotament que porten després de tants dies treballant tant dur i sense poder menjar bé. Això fa que l’hagin de dur a l’infermeria i allà ell sabia el que feien amb els malalts que no servien per a res. L’Emili també s’havia el que feien i li diu a en Francesc perquè quan una persona està en aquesta situació el maten de manera que no pateixi.

18.Per quin motiu un malalt amb or a la boca durava molt poc a la infermeria?
Els encarregats dels magatzems o dels crematoris robaven l’or a la gent que el portava a la boca per que mantenien un mercat interior, aquest or el necessitaven per tal de fer contraband amb altres productes més necessaris per el camp com pot ser el pa o el tabac.

13
19.Qui eren el javas del camp?     
Els javas eren els que deien que els espanyols eren uns privilegiats a dintre del camp. Això ho deien perquè es pesaven que els espanyol no passaven gana, anaven ben vestits, sempre tenien bon lloc i no s’ho passaven igual de malament que els altres.

20.Quina mena de tràfics tenen lloc amb el morts?
Tots el objectes personals que tenien aquest morts eren agafats per els encarregats de casa secció i l’utilitzaven per a fer mercat interior o negre i així poder sobreviure en un camp de concentració.

21.Instants abans de veure’s obligat a entrar a la cambra de gas, Pierre s’escapa. Aconsegueix salvar la vida? Com acaba la seva aventura?
L’aventura del Pierre, és una de les que més m’ha emocionat i impactat ja que el Pierre es troba davant de la cambra de gas i fuig cap a un dels Blocs on aconsegueix amagar-se. En aquest moment entra un SS i sent un cop a sobre del llit, és en Pierre que s’acaba de morir de la pròpia gana i el màxim esforç que ha pogut arribar.
22.De qui rep la carta Emili fins al punt que el revoluciona de dalt a baix?
La carta que rep L’Emili es de la seva dona, ell ja li va enviar una però la va haver de dictar perquè no escrivís res que no devia. Llavors la dona li contesta i li fa molta il·lusió saber que està bé. L’Emili no pot parar de pensar en tot el que està vivint i el que podria passar si no sobreviu al camp.
23.Què és el Komando de las novias? Per què parlar d’una epidèmia eròtica al camp d’ençà arriben?
Un SS troba uns dibuixos pornogràfics que fan que l’Emili hagi de treballar per a aquest home i dibuixar-li aquestes imatges. Llavors l’Emili comença a dibuixar pornografia per als SS.
24.Quin encàrrec rep L’Emili per part del comitè en relació amb un arxiu dels alemanys? Per quin motiu?
L’Emili és destinat a una de les oficines, per què amagui totes les barbaritats que han hagut de patir els morts. L’Emili ajuda en els fitxers dels morts a dir i falsificar per quin motiu han estat morts. Un SS li explica com funcionen les coses allà perquè la gent de fora no se n’assabenti del que està passant.
14
25.Per quin motiu els presos que fan de paletes, de tant en tant, volten les casernes dels SS? Com els anomena aleshores el narrador?
L’Emili treballa a la base de la pala fins que l’informen que començarà un altre vegada a treballar amb en Popeye, així tindrà més temps de gaudir del temps lliure i poder reflexionar encara més.
26.Amb quin pretext Rubio visita l’interior del crematori?
En Rubio visita el crematori acompanyant a en Frantisek, que és un metge encarregat de desintoxicar aquella sala on es trobaven els morts. En aquest moment l’ensenya on haurà de treballar durant la pròxima temporada.

27.Quina mena de tràfics tenen lloc amb els morts?
Tots el morts eren dipositats en unes grans piràmides de cadàvers on les cremaven i després les ajuntaven amb les cendres de les altres persones ja incinerades.

28.Quina identificació s’estableix a l’inici del capítol XIII entre el sol i els presoners del camp? Quin doble sentit té el bon temps?
“ El sol vencia com és de llei cada any, i aquells qui encara podien contemplar el seu somriure lluminós sentien dintre seu l’eco del missatge sempre viu de l’esperança”(Fragment del llibre)
Aquest fragment del llibre es el començament d’un dels capítol on ens explica i ens dona a entendre que el missatge del bon temps és com l’esperança que tenen cadascun d’ells per poder aconseguir sortir del camp de concentració.

29.Per quina causa es castiga tres presoners de cara a un dels murs del camp poc abans de l’alliberació?
Els detenen perquè un xicot que va ser detingut per maquisard i l’August va sortir a defensar-lo i van sortir mal parats. La SS va pensar que es mereixien un càstig.
30.Quina proposta reben els presos alemanys, polonesos, espanyols per tant dels nazis?
La proposta va ser si els alemanys, polonesos i espanyols es vestirien diferents que els altres, amb un uniforme alemany. Segons els alemanys eren les tres nacionalitats que si mereixien la confiança de la SS i els va citar per a parlar del tema per al tarda.


16
31.Quin gest de submisió a les forces alliberadores es produeix per part d’un Alemany?

32.De quina manera l’Emili retroba finalment la pau? Per qué creieu que , aleshores, el narrador es refereix a ell com a l’home amb majúscula?
Finalment l’Emili es troba feliç d’haver sortit del camp i haver sobreviscut a totes les crueltats en les que s’ha vist implicat. Després de tot el que ha passat en el camp pensa que encara li queda un llarga camí en el que podrà disfrutar realment de la vida i de la seva família. Quan una persona tant pessimista com l’Emili aconsegueix sortir del camp la seva positivitat augmenta ja que s’ha vist capaç de superar un moment molt difícil en la seva vida. El narrador dóna importància a la paraula home perquè creu que és la paraula que va quedar oblidada durant el període de l’Holocaust, que davant de tot som persones humanes, són HOMES que pensen i actuen diferents perquè no tothom vol trobar o saber el mateix i aquí està la gràcia de la qüestió. ¿ Que seria d’un món on tothom fos igual? No es podria aprendre res de nou perquè no hi hauria diversitat entre les persones humanes.













17
Pretext

Escriu en forma de carta una desposta a un botxí o a una víctima.

Per escriure aquesta carta, he utilitzat i me fixat en Pere Vives i Clavé així puc basar-me en una persona real que va viure en primera persona tots aquells moments.


Estimat,
Pere Vives i Clavé, ningú absolutament ningú pot triar en quina època de la seva vida viurà, a tu precisament t’ha tocat viure un dels moments en el que el món ha petit més. Aquest patiment tu també l’has hagut de viure però sempre quedarà en al memòria de tothom que va haver un home que va lluitar per els seus ideals…coses que no tothom pot dir i defensar. La manera en la que vas haver de morir té molt a dir de quin tipus de persones et van assassinar, i per això encara més demostres i afirmes que les teves idees estaven per davant de tot i de tothom cosa molt important, perquè els ideals i les formes de pensar que té una persona són la seva identitat, la de cadascun, els pensaments els formem nosaltres, els evolucionem i els podem expressar o no però sempre respectant també les identitats de les altres persones perquè elles també tenen uns pensaments, i encara que no siguin els mateixos hem d’aprendre a respectar-los. En el teu cas no et vas respectar els teus pensaments però tu vas lluitar amb els teus i vas aguantar fins al final, fins que ja no et van deixar més…però ara ets recordat, ets estimat i sobretot ets admirat per la teva valentia, el teu orgull la teva manera de fer…I no només tu cada persona que va estar en aquell camp es recordada cada dia per la manera que van haver de morir simplement per ser diferents. Aquests és el gran problema senyor Vives Clavé que no sabem acceptar la diversitat, tenim por a les coses diferents i noves…però en el moment que la gent aprengui a acceptar les coses noves, i diferents, en aquest moment no hi haurà xenofòbia, no hi haurà desplaçaments en la societat, no hi hauran noms per a cada raça o colors…En aquell moment el ser humà, haurà après.


18

Imagina un manera de morir al camp…creus que hi ha millors i pitjors maneres? Perquè? Dona els teus arguments a favor o en contra justificant la teva decisió…

Com tothom ja sap, algun dia morirem  però seria genial poder triar la teva manera de morir. On tot estigués perfecte, on no hi haguessin sorolls, guerres, enveges…Ara imagino que estic al camp i penso que diria si m’haguessin donat l’oportunitat de decidir com morir al camp de concentració. La veritat no tinc ni idea de les variants que es van arribar al camp però estic segura que triaria alguna cosa que no em fes patir i menys veure passar-ho malament als meus companys o als meus pares. Si pogués triar, triaria quedar-me adormida al meu llit i no  despertar…crec que aquesta és la millor mort i si fos un atac dels alemanys que em matessin directament sense fer-me patir. Quan parlem en l’àmbit d’un camp de concentració, no hi ha pitjor o millors maneres de morir…totes són cruels i assassinats. L’única manera es que no et facin patir a tu i als teus companys és la manera que millor pots escollir per morir perquè cadascuna té dintre una ràbia i cadascuna de les que explica al llibre són pensades amb crueltat, sense sentiment i pietat…Eren capaços de matar a nens, a dones,a homes de totes les formes possibles…per això crec que en un camp no hi ha pitjor o millor manera perquè no tens la opció de res és el que hi ha i jasta has de assumir que pots morir en qualsevol moment, encara sense fer res, la SS et podia agafar i apallissar quan volgués. Si tu pots triar la teva mort però no estan en el camp de concentració si es millor una mort que un altre, perquè tu ets el que assoleix com morir però hem de tenir una cosa clara, això arriba quan arriba i  esperem que el ser humà sigui capaç de superar aquesta xenofòbia que es vivia i que encara per mala sort es viu.







Curs 2023.Lectures sobre el Mal