Des de fa temps el debat sobre quin és el cinema que permeti fer reflexionar sobre la memòria ha servit per obrir grans diàlegs de detractors o defensors de les imatges i el seu poder davant la voluntat de fer pedagogia. En els primers temps hi havia una reflexió interessant sobre el poder que podria originar la violència i les seves imatges. Pel·lícules com "Malditos bastardos" de Quentin Tarantino poden ser molt atractives per un públic madur però per uns adolescents amb poca capacitat a vegades de reflexionar poden ocasionar un efecte contrari. Però està clar que la violència té una doble vessant : la implícita que no es veu però que existeix , com podria ser una muntanya de cossos amuntegats i moguts per les pales excavadores de les grans grues ; i la explícita que és la que abans hem comentat. Molts cops la fascinació per la imatge que atrapa juga amb els sentiments i emocions més primàries i acaba impedint que poguem fer una autèntica reflexió.
El cinema com eina pedagògica no ha de ser un entreteniment o un passatemps per un final de trimestre o un dia de pluja quan els nois i noies es troben avorrits. La memòria i els seus efectes necessiten de la reflexió i del pensament per saber què veuen i com ho han de veure.
En relació al com ho han de veure , que és d'això del que parlavem , està clar que un professorat no expert pot passar una peli sense cap pretensió , i apagant els llums permetre fins i tot que l'alumnat s'avorreixi pel que veu i acabi fins i tot volent acabar el més aviat possible . Per això la tècnica del cinema com un art ha de poder garantir un espai adient, com un ritual el més adequat perquè sigui una eina educativa útil . Per això cal tenir un paper actiu com educadors en el procés de la filmació . Això vol dir , implicar l'alumnat perquè reculli les lectures possibles del film ( imatges captivadores , frases com sentències que els cridin l'atenció, diàlegs interessants que obliguin a pensar el leiv motiv de la peli ...) .Aquí l'ajuda del professorat apuntant a l'inici aquestes indicacions que diem permet que l'alumnat segueixi i s'adoni del paper actiu de la lectura de les imatges .
Per això recomanem que hi hagi un abans de veure , amb la recerca de la informació bàsica com l'any , el director, els protagonistes, l'escena de l'acció, el que podríem anomenar el context històric i filmic del que anem a veure . Seguidament la peli convé veure-la d'una tirada , si fos possible amb les hores que durarà la filmació , apuntant com deiem el més significatiu , i finalment un després de veure , que ens obligarà a en una sessió posterior obrir un debat entre els que han vist i observat bé , es tracta de generar un diàleg actual, que permeti entendre que la memòria és allò que ens toca el cor, no allò que cal oblidar .
En els debats o diàlegs sobre el cinema , hi ha professorat que no té en compte les edats per saber entendre i reflexionar els fets, i aquesta qüestió és bàsica , al museu de Jerusalem de Yad Vashem (Israel) no hi poden entrar els menors de 12 anys , perquè els consideren poc aptes per veure i escoltar o pensar el que veuen. Està clar que les pelis també tenen aquest handicap , les edats resulten importants per veure i pensar sobre el que miren. Voler per exemple passar a classe "La zona gris" a nens i nenes de 13 anys és un disbarat perquè segurament no entenen res del que veuen o si més no ho viuen com un reality show a l'estil de walking dead.
En aquest video del principi ens presenten algunes pistes per saber què , com i perquè veure el cinema . El llibre que es troba en anglès és la primera gran obra que permet entendre com el cinema avui , quan els testimonis despareixen per l'edat , té una evolució necessàriament positiva si ho sabem utlitzar .
