L'argument de la pel·lícula " Romeo,Julia a tma" que va rebre la conxa d'or en el festival internacional de San Sabastià l'any 1960 explica com l'ordre del govern alemany fa que els jueus marxin de Praga cap a l'estació per marxar als camps de la mort.La veu insistent adverteix de la necessitat que tot jueu marxi de Praga. L'assassinat planificat de Reinhard Heydrich a Txecoslovaquia , conegut com el carnicer de Praga, el 4 de juny de 1942 ha provocat una dura repressió contra els jueus fins a programar la matansa de Lídice amb la mort de 1.300 jueus. Aquesta situació havia començat ja el març de 1939 on una comunitat de veíns veu com els aliments s'esgoten, hi ha restriccions, prohibicions horàries, registres sorpresa de les SS i la por a qui delati a l'altre com simpatitzant d'un jueu o una jueva.
A la comunitat de Praga viuen Pavel ,la seva mare i el seu avi. La seva vida plena de por es veu atrapada per la jove jueva Hanka que no ha volgut pujar al tren. L'amagatall que improvisadament fa Pavel no serà el prou segur davant la mirada curiosa i xafardera dels seus veïns. Les tenebres de l'altell on passa la vida Hanka porten a la desconfiança i al sense sentit fins que s'enamora del jove txec. A la fi la sort que depara a la jove Hanka no podrà ser altre cosa que la mort quan cau en mans de la Gestapo. Weiss va fer aquesta pel·lícula per crear entre el públic europeu consciència de l'abandó que el poble txec va patir davant el Tractat de Munich pel qual Hitler va annexionar "Sudetes". Els personatges resten sols i atrapats a la seva única sort apartats del món per una portalada que fa que no es pugui veure el carrer , o sigui, el món del nazisme. Tothom pot ser sospitòs de col·laborador, de projueu, d'instigador...Potser les tenebres de la jove Hanka s'obren a la llum quan veu en el jove Pavel un rostre humà, no el rostre de la compasió sinó simplement un home que renuncia a la seva seguretat personal i al seu primer amor per les tenebres. L'expresionisme alemany ofereix aquesta pel·lícula en blanc i negre com una manera de denunciar a totes les comunitats d'europa que van per por i per covardia , caure en el joc brut de la denúncia, la mentira, l'engany, la mesquinesa. El cine txec va tractar el tema de la shoah més enllà del propi tema oferint el discurs humà, la narrativitat personal d'homes i dones com tothom : Jan Kadar, Elmar Klos, Cristian Munglu, Otakar Vavrà, Alfred Radok , Jiri Weiss.....
A la comunitat de Praga viuen Pavel ,la seva mare i el seu avi. La seva vida plena de por es veu atrapada per la jove jueva Hanka que no ha volgut pujar al tren. L'amagatall que improvisadament fa Pavel no serà el prou segur davant la mirada curiosa i xafardera dels seus veïns. Les tenebres de l'altell on passa la vida Hanka porten a la desconfiança i al sense sentit fins que s'enamora del jove txec. A la fi la sort que depara a la jove Hanka no podrà ser altre cosa que la mort quan cau en mans de la Gestapo. Weiss va fer aquesta pel·lícula per crear entre el públic europeu consciència de l'abandó que el poble txec va patir davant el Tractat de Munich pel qual Hitler va annexionar "Sudetes". Els personatges resten sols i atrapats a la seva única sort apartats del món per una portalada que fa que no es pugui veure el carrer , o sigui, el món del nazisme. Tothom pot ser sospitòs de col·laborador, de projueu, d'instigador...Potser les tenebres de la jove Hanka s'obren a la llum quan veu en el jove Pavel un rostre humà, no el rostre de la compasió sinó simplement un home que renuncia a la seva seguretat personal i al seu primer amor per les tenebres. L'expresionisme alemany ofereix aquesta pel·lícula en blanc i negre com una manera de denunciar a totes les comunitats d'europa que van per por i per covardia , caure en el joc brut de la denúncia, la mentira, l'engany, la mesquinesa. El cine txec va tractar el tema de la shoah més enllà del propi tema oferint el discurs humà, la narrativitat personal d'homes i dones com tothom : Jan Kadar, Elmar Klos, Cristian Munglu, Otakar Vavrà, Alfred Radok , Jiri Weiss.....
