EL HUNDIMIENTO ...

Començar la classe des dels darrers moments de HItler amb la pel·lícula "El Hundimiento" pot ser un bon motiu per veure un personatge acabat, destruït, degradat, i ...pensar si és possible una ètica de la compasió com proposa el llibre de Joan Carles Melich.
El grup de 4rt és dels anomenats grups de diversitat format per Anas Ouchikh , Oulad Fouad, Nour-edine Kadouri, Mohamedd El Haddad, Jadouad Dardouchi, Isatou Kassama, Ghizlan Marcha , Mbadia Mrabet, Debora Benitez, Kevin Cuellar, Pinto DIaby, Carol Njeri , Marcela Ortiz, Marlene Ortiz, ...
Es pot sentir compasió de HItler ? Aquesta és la pregunta que inicia el treball amb aquests nois i noies... En el film el personatge es presenta en els darrers moments i sembla acabat, fos,...
Els fets situen la història en la mort-suicidi de HItler en els darrers dies.. Però entorn d'ell gira un món fruit del nazisme que sembla acabat i busca encara resistir-hi com sigui...
Els nois i noies inicien un treball en paral·lel de cercar informació dels fets i dels personatges que surten com HImmler, Goering, Spengler, ...
EL resultat és força curiós i sorprenent...

PRESENTACIÓ DEL VIDEO DEL VIATGE A MAUTHAUSEN MAIG 2010

in memoriam Glòria Gimeno

VIATJAR A MAUTHAUSEN I QUEDAR-SE MUT !!!!

El 65 aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen va portar a una de les darreres actuacions com a vicepresidenta del govern espanyol. El grup l'esperava amb els nois i noies al voltant del monument republicà en memòria de les víctimes en el camp. La seva intervenció va durar uns 15 minuts i es va dirigir per recordar el deure de les noves generacions de fer que no s'oblides mai una tragèdia com aquesta. 

FOSCA NIT PER UNA ALBADA DE RETORN;RÀDIOMATARÓ PROGRAMA GENT GRAN

http://ivooxeu.s3.amazonaws.com/2010-11-18-hora-gent-gran436268.mp3?AWSAccessKeyId=AKIAIUXBWX5R4Z3FBVYQ&Expires=1290700913&Signature=sObE1%2B6ugqJ9UWsn70%2B%2BZHfzsgA%3D

El relat de l'experiència compartida es difon en aquesta participació dins el programa de Mataró ràdio.DIJOUS 8 DE NOVEMBRE A LES 17.30 I EN PROGRAMA PER LA GENT GRAN .
Els nois que van viatjar al camp de Mauthausen expliquen el seu viatge i la proposta de presentar el video de l'edició del viatge que han realitzat durant el 65 aniversari de l'alliberament.Pau Torres i Ester Arroyo donen el seu testimoni sobre com van viure, com van participar, què van aprendre, què van sentir i com ho van sentir... val la pena escoltar les seves paraules colpidores i profundes sobre de quina manera afecta els records encara permanents dels deportats en les noves generacions i com impregnen tot el seu sentit existencial i vital com a persones joves i madures...

SI AIXÒ ÉS UN HOME DE PRIMO LEVI

Llegir és aprendre. Educar-se un mateix, autogestionar-se amb el que pensa, el que fa, el que diu, el que no diu a partir de les paraules. Primo Levi, jueu d'origen italià interessa més pel que no diu que pel que diu, per allò que no escriu que per allò que escriu.

Llegir és aprendre per això Levi ens ofereix en el seu testimoni una forma d'aprenentatge que ens aboca a un relat espontani, natural, original, propi . No es narra des de la imaginació sinó des de la seva vida pròpia, personal. Viu el que llegeix, i per això llegir és aprendre.

Quan ens situem davant el text no hauria de resultar una lectura sinó un pensar les imatges que ens expliquen qui és Primo Levi i què va fer Primo Levi. No ens pot confondre doncs amb la literartura com el violí d'Austzwitz inspirada però no testimonial ni amb El nen amb pijama de ratlles, .... Primo Levi comença amb un poema que ens situa com a lectors i no simples espectadors. Som lectors d'imatges, de vida, de moments testimonials per això fem en la lectura un moment únic , irrepetible ,.....
La lectura de Primo Levi a classe ens porta a que setmanalment  llegim 2 capítols a classe i realitzem un petit resum in situ que posteriorment van presentant. Aquesta proposta lectora arriba per tot un trimestre i posteriorment realitzen un treball sobre el llibre amb tots els resums i les preguntes que en un guió els hi presento. Dins les preguntes hi ha literals , de cerca, de reflexió, de creació, d'argumentació... Posteriorment fem una prova de lectura sobre el llibre que complementa molt bé la pel·lícula "Europa " de la directora de cinema que fa  un retrat d'un adolescent que cercant la seva identitat com  jueu viatge de l'orfanat a les joves joventuts hitlerianes.. complementa molt bé aquesta idea de testimoni com a font de memòria i iintenta fugir d'altre tipus de cinema més popular però menys directe i historitzat.

Lozano , una reflexió sobre la cultura i l'holocaust.

La shoah , què representa ? No és exclussivament un fenòmen d'estudi on es tracta d'impactar en la memòria de les noves generacions potser és quelcom més. Aquesta afirmació sembla que intuïtivament la vaig tenir en els primers moments quan vaig iniciar els estudis sobre la segona guerra mundial i el paper que Alemanya va jugar en el genocidi jueu. No sembla que dins la història valgui tot i menys fer que la història pugui recollir les múltiples percepcions que la historiografia i els seus interprets volen donar dels fets. Quan aquests dies hem iniciat a classe aquesta nova experiència he començat preguntant la diferència entre causalitat i casualitat històrica. La pregunta doncs ens fa plantejar si l'antisemitisme i la persecució dels jueus és un motiu suficient i necessari per vincular causalitat histórica amb el procés de l'holocaust i l'anomenada solució final. Va ser realment així una causa conscient i ideada amb la voluntat d'eliminar els jueus del mapa de l'Europa il·lustrada ? O més aviat era una idea d'un home que il·luminat pretenia culpabilitzar els jueus dels mals d'una Alemanya empobrida i entrada en crisi ?
El professor de ciències polítiques Xavier Torrens en una introducció que va realitzar en el nostre centre a propòsit de la pel·lícula "Sense Destí" presentava aquesta versió històrica de voler relacionar causalitat antisemita europea amb l'Holocaust. Però ara tot just llegint el llibre que recomano de Lozano ens presenta una tesi molt diferent. Per aquest professor italià d'Història contemporànea no es pot parlar de causalitat sinó cal parlar d'un fenòmen que tal com altres autors jueus han explicat com Hannah Arendt o Walter Benjamin , està clarament dissenyat i conduït amb un sistema burocràtic que obliga a no pensar, a no qüestionar, a no reflexionar. En aquest sentit el sociòleg polonès Zygman Bauman en el seu llibre "HOlocaust i modernitat" precisament ens planteja aquesta idea : no hi ha dolents i malvats sinó més aviat hi ha idiotes morals , individuos que obeeixen en un sistema que ha mecanitzat les consciències i les ha conduït a l'extermini sistemàtic d'un poble. Per això si la resposta és aquesta i no altre tothom hauria d'estar preocupat per els nous Austwitz que poden venir i que nosaltres sense saber-ho podem contribuir al seu origen.

Explicar la vida en un gueto....

L'argument de la pel·lícula " Romeo,Julia a tma" que va rebre la conxa d'or en el festival internacional de San Sabastià l'any 1960 explica com l'ordre del govern alemany fa que els jueus marxin de Praga cap a l'estació per marxar als camps de la mort.La veu insistent adverteix de la necessitat que tot jueu marxi de Praga. L'assassinat planificat de Reinhard Heydrich a Txecoslovaquia , conegut com el carnicer de Praga, el 4 de juny de 1942 ha provocat una dura repressió contra els jueus fins a programar la matansa de Lídice amb la mort de 1.300 jueus. Aquesta situació havia començat ja el març de 1939 on una comunitat de veíns veu com els aliments s'esgoten, hi ha restriccions, prohibicions horàries, registres sorpresa de les SS i la por a qui delati a l'altre com simpatitzant d'un jueu o una jueva.
A la comunitat de Praga viuen Pavel ,la seva mare i el seu avi. La seva vida plena de por es veu atrapada per la jove jueva Hanka que no ha volgut pujar al tren. L'amagatall que improvisadament fa Pavel no serà el prou segur davant la mirada curiosa i xafardera dels seus veïns. Les tenebres de l'altell on passa la vida Hanka porten a la desconfiança i al sense sentit fins que s'enamora del jove txec. A la fi la sort que depara a la jove Hanka no podrà ser altre cosa que la mort quan cau en mans de la Gestapo. Weiss va fer aquesta pel·lícula per crear entre el públic europeu consciència de l'abandó que el poble txec va patir davant el Tractat de Munich pel qual Hitler va annexionar "Sudetes". Els personatges resten sols i atrapats a la seva única sort apartats del món per una portalada que fa que no es pugui veure el carrer , o sigui, el món del nazisme. Tothom pot ser sospitòs de col·laborador, de projueu, d'instigador...Potser les tenebres de la jove Hanka s'obren a la llum quan veu en el jove Pavel un rostre humà, no el rostre de la compasió sinó simplement un home que renuncia a la seva seguretat personal i al seu primer amor per les tenebres. L'expresionisme alemany ofereix aquesta pel·lícula en blanc i negre com una manera de denunciar a totes les comunitats d'europa que van per por i per covardia , caure en el joc brut de la denúncia, la mentira, l'engany, la mesquinesa. El cine txec va tractar el tema de la shoah més enllà del propi tema oferint el discurs humà, la narrativitat personal d'homes i dones com tothom : Jan Kadar, Elmar Klos, Cristian Munglu, Otakar Vavrà, Alfred Radok , Jiri Weiss.....