BENNO ALADJEM .

En el viatge de Mauthausen vaig poder escoltar el testimoni de Benno Aladjem , un jueu sefardí .

LA NARRACIÓN DEL MAL .EXPERIENCIAS SOBRE EL HOLOCAUSTO

Este año he empezado con la lectura de K.L Reich de Joaquim Amat-Piniella . Hemos dividido el libro en 9 sesiones semanales que marcan el ritmo de lectura. Previamente hemos hablado del contexto de la segunda Guerra Mundial y del exilio republicano. Seguidamente hemos hablado de la novela de Amat-Piniella  para encontrar el contacto con la deportación republicana. Por eso pasaremos un documental sobre Mauthausen que ejemplifica el campo de concentración donde se sitúa la acción de Emili el protagonista del libro de Amat-Piniella. Hemos intentado hacer un Power Point sobre las ideas que se introducen con la literatura testimonial .

En un segundo grupo de trabajo de ética planteamos la lectura de Gertrud Kolmar prima de Walter Benjamin el filósofo que murió en Portbou. La lectura nos propone un trabajo desde la relación que se establece en el libro. Para eso nos servirá introducir el tema con algunos fotogramas de la película "Sin destino" de I. Kerkzek del mismo nombre.

El tercer grupo más diverso realiza varias lecturas como la de Maria Angeles Anglada. También dedicamos 30 minutos a la lectura para seleccionar semanalmente el ejercicio de resumen más bien hecho que colgamos en la pared de clase como buena práctica. Junto con "El violín de Auschtzitwz también leen otros alumnos "El diario de Anna Frank " " El niño del pijama de rallas" " Esto es un hombre" ....


Junto con las tres lecturas intentamos también utilizar el cine como elemento de ayuda  para la comprensión de los elementos narrados. Por ejemplo en el primer caso un documental del campo de Mauthausen , en el segundo "Sin destino"  en el tercer caso estamos viendo "La zona gris"..

LA CINTA BLANCA . MICHAEL HANECKER . KANT I L'IMPERATIU CATEGÒRIC. EL PRENAZISME

Educar però no de qualsevol manera . En la presentació dels treballs de Recerca d'enguany he observar algunes conclusions que el tema del treball sobre l'holocaust i la Shoah han originat. Dos dels quatre treballs relacionats directa o indirectament sobre el tema de la recuperació de la història vinculada amb la deportació, el nazisme, la repressió, els camps de concentració, la qüestió jueva, l'exili republicà ,...han evidenciat que no val qualsevol cosa. Una de les alumnes Ester Arroyo que va participar en el viatge a l'exili i a Mauthausen presentaba la seva novel·la història : LA LLIBERTAT NEGRE. La novel·la fa un retrat partint de la idea del viatge d'un barceloní que s'exilia a França per arribar al camp de Mauthausen i de forma paral·lela un periodista investiga anys després dels fets i intenta investigar una de les víctimes. Durant l'exposició la mare de l'alumna va verbalitzar en finalitzar una afirmació que em va agradar especialment : " quiero decir que cuando volvieron de Mauthausen contaban que lo que habían visto les servia para darse cuenta que no todo vale en el recuerdo en la memoria y que no podemos convertir la historia en historieta, en simple relato barnizado de noñería y sentimentalismo como lo que a veces ocurre con películas como "el niño del pijama de rallas" o "la vida es bella"....." "les parecía que no todo servia para retratar la realidad y que los hechos e imágenes dejan de tener un sentido "mundano" para recuperar un sentido más allá de todo eso...".  Una intervenció com aquesta realment et deixa com a professor participant en el viatge sense paraules. I això perfectament es pot entendre quan també en l'acte al centre de gent Gran que al desembre van fer els nois i noies que havien viatjat en la taula rodona explicant què havien fet i com ho havien viscut podien verbalitzar davant el públic. Una d'elles l'Anna Pulido que ha realitzat un documental històric sobre els fets que vinculen exili i deportació i camps de treball a Mauthausen també deia que la vida havia canviat des del seu viatge amb els seus companys i companyes aquest maig del 2010. 

Enguany torno a treballar a les classes d'ètica el tema i ja poc a poc a socials a anglès a literatura castellana i en altres matèries es va contagiant el tema amb lectures, pel·lícules, xerrades, exercicis i activitats.. Segueixo utilitzant la narració com element de treball enguany he començat a llegir el llibre de Amat-Piniella . K.L Reich on explica com novel·la històrica els fets de Mauthausen. I també hem arribat al tema amb un treball sobre la violència i les seves aproximacions. Ens proposem veure la cinta blanca de Michael Hanecker . El director ja ha el coneixem perquè hem vist "Funny Games " i hem analitzat la idea de complicitat i la diferència amb l'agressivitat humana. Amb la cinta blanca e presenta la idea del bé i del mal com un imperatiu moral vinculat amb la religió luterana. El culpable ha de redimir el pecat i modificar la seva conducta. Però entre el desig i l'instint més primari i la raó que ens obliga i constreny cal saber que el deure moral ens condueix a aquesta moralitat que castiga i premia. En un llibre de Michel Onfray "El sueño de Eichmann" (un kantiano entre los nazis) sembla que aquesta teoria s'adapta perfectament. Kant i el genocidi sembla que en "la cinta blanca" agafen un aire de voluntad de poder obeir una consciència que implica el deure moral. En aquest poble petit d'Alemanya els nois i noies actuen moguts per aquesta idea luterana. La cinta blanca representa la necessitat de puressa que cal trobar i que si no es pot cal conseguir a qualsevol preu. La professora Mercé Coll ha escrit un article on parla d'aquesta pel·ícula tot analitzant aquesta idea que exposo. No hi ha pietat ni cap sentiment de penediment sota la mirada inquisidora dels nois i noies davant els pares i mares que representen la llei i l'ordre. La sanció obliga a maltractar-se sense cap pietat ni misericòrdia. L'ocell atravessat amb unes tisores o la mort del noi discapacitat son el fruit de la llei per la llei. La pròpia fotografia en blanc i negre donen en els rostres i les mirades del narrador de la història del poble un aire de la tesi de Benjamin "Angelus Novus" , com àngel exterminador i vengatiu. 

links d'interés per consultar . 

http://www.golem.es/lacintablanca/

http://booksnotdead.blogspot.com/2009/11/michel-onfray-el-sueno-de-eichmann.html

http://www.cinematical.es/2010/01/15/critica-la-cinta-blanca-por-pablo-maqueda/

http://www.libertaddigital.com/el-candelabro/la-cinta-blanca-aquellos-pequenos-nazis-1276381677/

http://www.blogdecine.com/criticas/la-cinta-blanca-la-perversidad-del-alma

http://es.wikipedia.org/wiki/Das_wei%C3%9Fe_Band_-_Eine_deutsche_Kindergeschichte

http://www.blogdecine.com/fichas/dramas/la-cinta-blanca

EL HUNDIMIENTO ...

Començar la classe des dels darrers moments de HItler amb la pel·lícula "El Hundimiento" pot ser un bon motiu per veure un personatge acabat, destruït, degradat, i ...pensar si és possible una ètica de la compasió com proposa el llibre de Joan Carles Melich.
El grup de 4rt és dels anomenats grups de diversitat format per Anas Ouchikh , Oulad Fouad, Nour-edine Kadouri, Mohamedd El Haddad, Jadouad Dardouchi, Isatou Kassama, Ghizlan Marcha , Mbadia Mrabet, Debora Benitez, Kevin Cuellar, Pinto DIaby, Carol Njeri , Marcela Ortiz, Marlene Ortiz, ...
Es pot sentir compasió de HItler ? Aquesta és la pregunta que inicia el treball amb aquests nois i noies... En el film el personatge es presenta en els darrers moments i sembla acabat, fos,...
Els fets situen la història en la mort-suicidi de HItler en els darrers dies.. Però entorn d'ell gira un món fruit del nazisme que sembla acabat i busca encara resistir-hi com sigui...
Els nois i noies inicien un treball en paral·lel de cercar informació dels fets i dels personatges que surten com HImmler, Goering, Spengler, ...
EL resultat és força curiós i sorprenent...

PRESENTACIÓ DEL VIDEO DEL VIATGE A MAUTHAUSEN MAIG 2010

in memoriam Glòria Gimeno

VIATJAR A MAUTHAUSEN I QUEDAR-SE MUT !!!!

El 65 aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen va portar a una de les darreres actuacions com a vicepresidenta del govern espanyol. El grup l'esperava amb els nois i noies al voltant del monument republicà en memòria de les víctimes en el camp. La seva intervenció va durar uns 15 minuts i es va dirigir per recordar el deure de les noves generacions de fer que no s'oblides mai una tragèdia com aquesta. 

FOSCA NIT PER UNA ALBADA DE RETORN;RÀDIOMATARÓ PROGRAMA GENT GRAN

http://ivooxeu.s3.amazonaws.com/2010-11-18-hora-gent-gran436268.mp3?AWSAccessKeyId=AKIAIUXBWX5R4Z3FBVYQ&Expires=1290700913&Signature=sObE1%2B6ugqJ9UWsn70%2B%2BZHfzsgA%3D

El relat de l'experiència compartida es difon en aquesta participació dins el programa de Mataró ràdio.DIJOUS 8 DE NOVEMBRE A LES 17.30 I EN PROGRAMA PER LA GENT GRAN .
Els nois que van viatjar al camp de Mauthausen expliquen el seu viatge i la proposta de presentar el video de l'edició del viatge que han realitzat durant el 65 aniversari de l'alliberament.Pau Torres i Ester Arroyo donen el seu testimoni sobre com van viure, com van participar, què van aprendre, què van sentir i com ho van sentir... val la pena escoltar les seves paraules colpidores i profundes sobre de quina manera afecta els records encara permanents dels deportats en les noves generacions i com impregnen tot el seu sentit existencial i vital com a persones joves i madures...