Educar però no de qualsevol manera . En la presentació dels treballs de Recerca d'enguany he observar algunes conclusions que el tema del treball sobre l'holocaust i la Shoah han originat. Dos dels quatre treballs relacionats directa o indirectament sobre el tema de la recuperació de la història vinculada amb la deportació, el nazisme, la repressió, els camps de concentració, la qüestió jueva, l'exili republicà ,...han evidenciat que no val qualsevol cosa. Una de les alumnes Ester Arroyo que va participar en el viatge a l'exili i a Mauthausen presentaba la seva novel·la història : LA LLIBERTAT NEGRE. La novel·la fa un retrat partint de la idea del viatge d'un barceloní que s'exilia a França per arribar al camp de Mauthausen i de forma paral·lela un periodista investiga anys després dels fets i intenta investigar una de les víctimes. Durant l'exposició la mare de l'alumna va verbalitzar en finalitzar una afirmació que em va agradar especialment : " quiero decir que cuando volvieron de Mauthausen contaban que lo que habían visto les servia para darse cuenta que no todo vale en el recuerdo en la memoria y que no podemos convertir la historia en historieta, en simple relato barnizado de noñería y sentimentalismo como lo que a veces ocurre con películas como "el niño del pijama de rallas" o "la vida es bella"....." "les parecía que no todo servia para retratar la realidad y que los hechos e imágenes dejan de tener un sentido "mundano" para recuperar un sentido más allá de todo eso...". Una intervenció com aquesta realment et deixa com a professor participant en el viatge sense paraules. I això perfectament es pot entendre quan també en l'acte al centre de gent Gran que al desembre van fer els nois i noies que havien viatjat en la taula rodona explicant què havien fet i com ho havien viscut podien verbalitzar davant el públic. Una d'elles l'Anna Pulido que ha realitzat un documental històric sobre els fets que vinculen exili i deportació i camps de treball a Mauthausen també deia que la vida havia canviat des del seu viatge amb els seus companys i companyes aquest maig del 2010.
Enguany torno a treballar a les classes d'ètica el tema i ja poc a poc a socials a anglès a literatura castellana i en altres matèries es va contagiant el tema amb lectures, pel·lícules, xerrades, exercicis i activitats.. Segueixo utilitzant la narració com element de treball enguany he començat a llegir el llibre de Amat-Piniella . K.L Reich on explica com novel·la històrica els fets de Mauthausen. I també hem arribat al tema amb un treball sobre la violència i les seves aproximacions. Ens proposem veure la cinta blanca de Michael Hanecker . El director ja ha el coneixem perquè hem vist "Funny Games " i hem analitzat la idea de complicitat i la diferència amb l'agressivitat humana. Amb la cinta blanca e presenta la idea del bé i del mal com un imperatiu moral vinculat amb la religió luterana. El culpable ha de redimir el pecat i modificar la seva conducta. Però entre el desig i l'instint més primari i la raó que ens obliga i constreny cal saber que el deure moral ens condueix a aquesta moralitat que castiga i premia. En un llibre de Michel Onfray "El sueño de Eichmann" (un kantiano entre los nazis) sembla que aquesta teoria s'adapta perfectament. Kant i el genocidi sembla que en "la cinta blanca" agafen un aire de voluntad de poder obeir una consciència que implica el deure moral. En aquest poble petit d'Alemanya els nois i noies actuen moguts per aquesta idea luterana. La cinta blanca representa la necessitat de puressa que cal trobar i que si no es pot cal conseguir a qualsevol preu. La professora Mercé Coll ha escrit un article on parla d'aquesta pel·ícula tot analitzant aquesta idea que exposo. No hi ha pietat ni cap sentiment de penediment sota la mirada inquisidora dels nois i noies davant els pares i mares que representen la llei i l'ordre. La sanció obliga a maltractar-se sense cap pietat ni misericòrdia. L'ocell atravessat amb unes tisores o la mort del noi discapacitat son el fruit de la llei per la llei. La pròpia fotografia en blanc i negre donen en els rostres i les mirades del narrador de la història del poble un aire de la tesi de Benjamin "Angelus Novus" , com àngel exterminador i vengatiu.
links d'interés per consultar .
