ROSA TORAN UNA COMBATENT !!

 L'any 1991 vaig conèixer a la Rosa a l'institut de secundaria que m'havien donat una plaça provisional , en aquella època el Sant Adrià de Besòs. Tot just amb poc temps vàrem fer un petit homenatge en el "Quinto centenario" sobre les relacions colonials entre Espanya i Amèrica Llatina. En aquell temps no era cap forma d'adoctrinament sinó més aviat era una forma de poder evidenciar el greuja e històric del passat històric . Música, Poesia, exposicions, en el gran vestíbul del centre va fer que inicies una gran amistat entre tots aquells que ens sentíem vinculats amb aquestes idees. Va ser a l'any següent quan amb el Quim, la Teresa, la Montse i la Rosa vàrem voler formar un Equip Directiu per canviar les coses i resoldre el món. Ens entusiasmaven en les moltes hores que parlàvem d'idees i de defenses de llibertats, igualtats .. Mesures com exposar tots els horaris a la sala de professorat de forma pública per ser transparents xocaren amb altres persones i professorat. Però ens sentíem  vius i contents .. i després les vagues per educació que com  a Junta directiva volíem fer i novament ens qüestionava un model impositiu que venia de fora i que volíem de forma assembleària canviar. 

En el primer any de direcció la biblioteca va recuperar els llibres, les estanteries per omplir de coneixement i saber les moltes idees que anàvem incloent. La Rosa sempre preocupada per tots nosaltres ens cuidava i a ens compartía escenes a vegades encara divertides que ara recordo . La complicitat ens va permetre anar a casa seva al Masnou en aquell pati davant casa seva per menjar cus cus fet per la seva amiga Fatima del Marroc. Amb els anys la majoria de nosaltres vàrem trobar altres centres amb destí definitiu com la Rosa a Vilasar . Però continuarem vinculats amb les trobades per fer arròs o el que fos. 

Aleshores quan a l' Institut de Mataró , el Josep Puig i Cadafalch , començarem a treballar la Memòria Històrica amb la ruta de l'exili per Argeles, Sant LLorenç de Morunys, Ceret, Prats de Motllò, , la Rosa es va posar en contacte amb mi novament. Era un any important per fer un homenatge a Mauthausen amb la vicepresidenta Maria Teresa Fernandez de la Vega, així com el Conseller A.Saura. Aquell curs des de Mataró amb la regidora Conxita Calvo vàrem poder viajar a Mauthausen amb 5 alumnes per escoltar els testimonis i recorre tot allò que ens permetia descobrir aquell horror que el nazisme havia fet . La delegación aquell any era enorme més de 200 persones amb molts instituts de molts indrets d'Espanya : Andalusia, País Basc, Asturies, Valencia, Zaragoza, Catalunya ... i acompanyants de familiars i deportats com A.Gimeno, Jose M Alcubierre... La Rosa era presidenta d'Amical i juntament amb Memorial Democràtic ens transmetia entusiasme i defensa de valors democràtics . Al castell de Hartmein amb un Institut d'Astúries record com va quedar bocabadada per un logo que representava una cadira de rodes amb l'esvàstica nazi com a simbol de l'espai i del moment. De fet va ser guanyador del premi que Amical va donar a l'Institut en aquella ocasió. El volcà Islandès ens va fer la guitza en el retorn a Munich i de forma inusual vàrem restar un dia més en hotel gràcies entre altres a la seva gestió i a la d'Isidoro Teruel. EL viatge va acabar amb la meva incorporació per el dèficit que hi havia a l'associació d'Amical com a soci i membre 1427 signat per la Rosa com a presidenta.  Els detalls que sempre compartia amb els seus amics i amigues sorprenia per com s'encarregava d'oferir el que un necessitava sentir o escoltar. En el meu cas semblava a vegades que ella confiés més en mi que jo mateix en projectes, escrits, consultes de filosofia. Guardo especialment objectes que em va regalar , entre alguns dels seus llibres d'història que de forma rigorosa ens donava. Una Kepa feta de ganxet del seu viatge a Marroc que conservo o el darrer drap de cuina que ella mateixa ens va fer als qui col·laboraven a l'associació. Sorprenia que descobria quan algú de nosaltres participàvem en algún acte de memòria per venir i presentar-se a escoltar la nostra xerrada al Palau Robert o a les carpes de les entitats de l'ajuntament al setembre en el projecte de memòria. Així com les passejades per la via laietana per parlar dels espais de lluita contra el franquisme. Va ser precisament aquí quan en la trobada a causa de la meva jubilació ella em va proposar de venir com a voluntari a Amical per treballar doncs era plena de projectes. En aquest espai de l'associació hem seguit amb altres companys i companyes , amics i amigues compartint amb ella els seus projectes, les seves decisions, les inquietuds , les preocupacions, les trobades amb el Ministerio de Memòria quan ens van visitar o el treball sobre l'exposició sobre  Victimas del nazismo" exposició amb la seva amiga Concha va treballar hores i hores amb el rigor i la crítica que ella mateixa s'imposava. Sempre amb la lluita com al mes d'Abril que preparava el viatge i ens demanava referències sobre la incorporació dins els Drets Humans per part del pensador de l'indigneu-vos ,S. Hessel de les seves idees. 

Més enllà de la seva figura política, social , el seu caràcter i tarannà sempre combatent ens donava a tothom una enorme força  per saber que el compromís amb la Memòria ha de ser constant .