Un recorregut per la memòria i l'oblit , per la història i els seus espais i temps . Biografies, experiències, testimonis, lectures, propostes didàctiques, recursos
dijous, 27 de febrer del 2014
dimarts, 25 de febrer del 2014
CREO QUE NO VALE TODO EN HISTORIA .. O IGNORAR A ÉVOLE.
No ví el programa que ha dado tanto que hablar el domingo pasado sin embargo en el trabajo , en las redes sociales, en las noticias parece que ha ocasionado cierta conmoción social por el planteamiento.
Informado sobre el programa y recuperado el documental que encontramos en la sexta
¿Puede una mentira explicar una verdad? La respuesta en ‘Operación Palace’, una historia de Jordi Évole que profundiza en todo lo que rodea al 23-F. El programa cuenta con el testimonio de algunos de los que fueron sus protagonistas, recuperando el momento histórico que tuvo en vilo a todos los españoles durante el 23 de febrero de 1981, cuando el teniente coronel Antonio Tejero asaltó el Congreso de los Diputados.
No creo que todo valga y menos creer como Orson Welles que siempre nos mienten y nos engañan en estos tiempos. Este director de cine cuando pretendió hablar de los fraudes , título de su película , que se cometían en el periodo de la guerra fría entre EUA y la antigua URSS narraba algo que no se situaba en el escenario de estos tiempos .
Es cierto que el relato de la historia ahora permite novelar y narrar todos los hechos y acontecimientos pero consideremos lo siguiente :
en primer lugar un periodista que ha desvelado aparentemente tantos casos de corrupción y ha revelado cosas y hechos creando una opinión pública que le es favorable ¿puede jugar con esa credibilidad que él sabe que ofrece en el espectador ?
en segundo lugar el tema que trata sobre el 23 F no es un tema claro ni el Estado ni la opinión pienso que quiere que sea transparente puesto que los temas de transición parecen todavía cercanos a los acontecimientos que nos toca vivir hoy por hoy , frivolizar, banalizar o imaginar con hipótesis ficción lineas posibles sobre la cuestión no creo que ayude a entender mejor los hechos que sucedieron.
en tercer lugar si la pretensión es enseñar que se nos puede engañar fácilmente hay otros mecanismos para hacerlo que no pasan por crear audiencia en hora punta del domingo con la pretensión de generar expectativa sin más sobre un tema como este.
http://www.lasexta.com/especiales/operacion-palace-23f/jordi-evole-seguramente-otras-veces-les-han-mentido-nadie-dicho_2014022300115.html
El experimento audiovisual, como lo definió su responsable, se apoya en falsos documentos desclasificados por la CIA, que desvelaban una sorprendente reunión de los líderes políticos en el Hotel Palace de Madrid, según la cual el Gobierno de Suárez planeó un falso golpe de Estado para adelantarse al golpe del 23-F. Entre los que han colaborado figuran políticos como Joaquín Leguina, Federico Mayor Zaragoza, Iñaki Anasagasti, Jorge Verstrynge y Felipe Alcaraz y periodistas como Iñaki Gabilondo y Fernando Ónega. Pese al fantasioso argumento, su presencia daba una aparente credibilidad a la supuesta película del asalto al Congreso que se encargó de dirigir el cineasta José Luis Garci.
Tras esta emisión, Évole pidió disculpas por el engaño y moderó, ya en serio, un debate con Iñaki Gabilondo, que dirigía los servicios informativos de TVE en aquellas fechas; Garbiñe Biurrun, presidenta de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco; y Eduardo Serra, exministro de Defensa
http://www.publicoscopia.com/opinion-politica/item/1116-la-peligrosa-frivolizacion-de-la-historia.html
El ejercicio de Jordi Evole, que no deja de ser un fraude objetivo a la credibilidad de las audiencias, si bien ingenioso, ello no lo exime de una transgresión que puede interpretarse como innecesaria para los tiempos que corren.La complicidad de notables, y notorias, figuras de la política y del periodismo español, no deja de llamar la atención. Podría entenderse como una banalización de un episodio que pudo resultar sangriento para ciudadanos en instituciones. Del que aún no se conocen los verdaderos cerebros. Tal vez esa haya sido la razón de la atención prestada a la emisión de este programa.Ciertas cuestiones que se siguen soportando aún hoy en la vida de muchos pueblos, tiene que ver con la fidelidad de los acontecimientos transcurridos. Otra cosa es la interpretación que de ellos han hecho vencedores y vencidos.En tiempos en los que la veracidad de dossieres y denuncias son cotidianos, ¿qué propósito tuvo que se emitiese este programa? Ingenuidad en su producción. No lo creo.En momentos en los que la monarquía está bajo mínimos, ¿qué supone que se produjese una manipulación de tal calibre?Cuando políticos y periodistas ponen de manifiesto una credibilidad escasa, ¿en qué medida se repara su fiabilidad?¿Con un producto como este se pretende ridiculizar la confianza de las audiencias?La delgada separación entre ficción y realidad se pone de manifiesto cada día cuando nuestra gente acude a trabajar o a buscar en que hacerlo. Cuando llega la hora de la comida para un número cada vez mayor de niños o cuando alguien muere al no recibir la atención médica adecuada.El señor Évole debería frivolizar menos y reparar la decepción con una disculpa pública.
diumenge, 2 de febrer del 2014
EL PELIGRO DE LA FRIVOLIZACIÓN DE LA HISTORIA
Hablar sobre la historia requiere interesarse por que los hechos se expliquen más allá de las imágenes y de las fuentes de información. La historia que puede tener este elemento crítico de reflexión a veces no realiza esta parte se queda en el análisis sin más de sus causas y consecuencias sin atender a esa reflexión necesaria ..
dijous, 2 de gener del 2014
Quí són els justos entre les nacions ?
El
terme “Justos entre les Nacions” va ser aprovat pel Parlament
d'Israel amb Ben Gurion el 1953. L'historiador Wolfgaz Benz havia
iniciat una investigació sobre les xifres de victimes jueves
durant la Segona Guerra Mundial i fins i tot abans amb les lleis de
Nuremberg 1935 . La població jueva havia estat exclosa : derogant
la seva ciutadania , separant la seva persona de la realitat social
i segrestant les seves propietats i economia ja l'any 1933. Per això
amb l'afany d'indagar com va estar aquest procés d'anorreament del
poble jueu s'emet per part d'investigadors aquest terme amb el
propòsit de poder internacionalitzar la qüestió jueva. Amb
l'arribada de les tropes americanes i soviètiques l'any 1945 per
alliberar els principals camps de concentració i extermini no es va
pensar mai en termes de genocidi ni holocaust. S'inicia -per
tant - de forma gradual l'any 1953 aquest doble procés sobre
quantificar l'abast del genocidi i d'altra banda identificar les
persones que van participar en la salvació del poble jueu. De fet
més enllà del judici de Nuremberg de l'any 1945-1949 es va
començar a pensar en la lliçó d'Auswitch o en Genocidi contra el
poble jueu com un fet històric de dimensions inusuals.
La
Mishná que recull la tradició oral i el cos jurídic hebreu recull
la frase que Spielberg va fer popular en la seva pel·lícula "La
llista de Schindler" ;"qui salva una sola vida es com si
salvés l'univers sencer". En aquest sentit el terme de “justos
entre les nacions” té com a punt d'origen la decisió del govern
d'Israel d'emprendre una elecció moral davant certa
passivitat mundial per reconèixer el coratge i la generositat que
determinades persones van realitzar durant la segona guerra mundial
salvant vides del poble jueu.
Es
considera jurídicament que el just-salvador és una persona corrent
que al marge de la seva ideologia política, religiosa, humanista
i sense cap voluntat de buscar cap reconeixement social va
decidir actuar en favor de la vida dels jueus.
Yad
Vashem que és l'entitat que ha treballat des de fa molts anys per
recuperar la memòria històrica i el testimoni de les víctimes ha
reconegut fins ara a justos de 44 països i nacionalitats, religions,
homes i dones de totes les edats i condicions.
Un
element comú a aquesta figura del “” és la humanitat que
presenta i el coratge . Hi ha investigadors com Pearl Oliner i
Samuel Oliner que parlen d'una personalitat altruista que actua amb
empatia i un sentit humanitari amb els altres oferint o posant fins i
tot en risc la pròpia vida. Per això sembla que el just és
qui actua més enllà de les seves creences i conviccions. Cal dir
que des d'aleshores les persones considerades “Justes” reben un
certificat després de comprovar amb el testimoniatge de la
veracitat dels fets la condició- per part de Yad Vashem i l'Estat
d'Israel -de la ciutadania honorífica .
Es
cert que existeix un cert debat polític i ideològic per considerar
aquesta figura del just entre les nacions pol·lèmica, en tant que
presenta dubtes com ; els que van també salvar gràcies a la
resistència contra el nazisme , els qui van col·laborar oferint
menjar i ajuda puntual, i fins i tot en algun cas la menció
honorífica ha estat rebutjada. Però en qualsevol cas sempre
presenta un tret prou clar i evident : el compromís i la voluntat
de salvar una vida humana. Per això la noció de Just entre les
nacions es va aplicar després del cas Eichmann el 1963 per Yad
Vashem a grups o intitucions o fins i tot nacions com Dinamarca i la
seva especial sensibilitat en salvar la vida del poble jueu.
Les
formes que el parlament hebreu el 1953 i posteriorment Yad Vashem el
1963 van establir per reconèixer una persona justa són: haver
recollit o bé ocultat dins la llar o llocs privats a jueus, haver
falsificat documentació per canviar identitats de jueus, haver
ajudat a escapar a jueus d'una zona o regió, haver rescatat a nens o
nenes jueves de la mort segura.
Espanya
té reconegudes cuatre persones com a Justos entre les nacions totes
elles vinculades al cos diplomàtic que desobeïnt les ordres del
dictador van contribuir a salvar vides de persones jueves.
Però
la qüestió de rerafons que situa aquest concepte en el debat d'avui
potser gira entorn del judici que la narrativa històrica fa dels
fets i dels seus personatges principals. Hannah Arendt deia que
l'historiador s'asembla més al poeta perquè té més capacitat de
realitzar judicis. I com un narrador pot convertir-se en jutge ? En
qualsevol cas els justos entre les nacions constitueixen un
excel·lent exemple per educar en aquesta lliçó d'Auswitch.
dilluns, 16 de desembre del 2013
diumenge, 15 de desembre del 2013
K.L.REICH . Lectura i treball per aprendre d'una història.
http://www.memoria.cat/amat/ En aquesta web trobem tot els enllaços i material per iniciar el nostre pla lector.
Tal com hem dit a classe es tracta d'anar llegint els capítols establerts segons la planificació que hem donat i fer un resum dels mateixos.
La lectura ha de ser pausada , lenta, anotant les paraules claus que no s'entenen. I identificant les idees principals per diferenciar-les de les secundàries.
Tal com hem dit a classe es tracta d'anar llegint els capítols establerts segons la planificació que hem donat i fer un resum dels mateixos.
La lectura ha de ser pausada , lenta, anotant les paraules claus que no s'entenen. I identificant les idees principals per diferenciar-les de les secundàries.
divendres, 6 de desembre del 2013
amor
Horace Greasley confronta desafiante a Heinrich Himmler durante una inspección al campo donde estaba confinado. Greasley se hizo famoso no sólo por esta foto, sino por escapar exitosamente del campo y regresar a escondidas más de 200 veces para encontrarse en secreto con una chica alemana de la que se había enamorado.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
RECORDAR ÉS TORNAR A PASSAR UNA EXPERIÈNCIA PEL COR. Les dues professores i coordinadores del treball dins el Departament DEMD ...
-
Aquest 2021 se celebra el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República. Un canvi que va situar la llibertat, la igualtat, l...
-
Quin és el significat d'aquest títol ? El llibre de Clara Valverde pretén dir-nos que hem de ser conscients de ser conscients. En el...