dimecres, 1 de juliol del 2020

Podem treballar per projectes la memòria ? Els àmbits ens donen oportunitat del treball ?


Podem treballar per projectes la memòria ? Els àmbits ens donen oportunitat del treball ?

 
Ens podem plantejar si volem per curs vinent un projecte sobre la memòria inclòs dins el centre . Seria posible en els diferents àmbits ?  Quin seria el fil  conductor ? Com iniciar amb l'alumnat el tema ?  Com treballar ? quines eines tenim a l'abast ?  

Dins les competències bàsiques hi ha àmbits que permeten de forma transversal arribar a continguts i treballar amb metodologies actives i dinàmiques a l'aula ... Potser estaria bé iniciar per repensar l'espai de l'arbre de la memòria o les memòries de l'arbre  ( com fer d'aquest espai una aposta per la dignificació de la memòria i no un simple espai per penjar experiències decoratives ...   Potser estaria bé recperar un espai de fons històrics i arxivistic vinculat amb la memòria dins la biblioteca  ?   
I  enterrar una càpsula del temps per nivells a l'àrea del pati , jardí o hort ?  Què hi possariem i com es pot treballar amb la memòria ?  

Com formar el grup de treball i donar-hi continuïtat perquè no sigui petites píndoles individuals i sigui una idea col·lectiva del centre exportable a ràdio, prensa, ajuntament, entiitats , altres centres .... com consolidar el grup de memòria ..? 

Ha estat positiva la lectura a  4 ESO del K.L Reich de Joaquim Amat Piniella ?  O cal adaptar a nivells i  persones les lectures sobre el tema memòria ?  
By - Cap comentari:

història local

FONTS HISTÒRIQUES A SANT CUGAT DEL VALLÈS

Important bloc amb materials sobre la república, el franquisme i la transició històrica a Sant Cugat del Vallès , bloc personal del professor d'història José Fernando Mota Muñoz . Interessant pels recursos que ofereix i la investigació que realitza 

By - Cap comentari:

WEB AMICAL DADES VÍCTIMES ALS CAMPS NAZIS

WEB AMICAL DADES VÍCTIMES ALS CAMPS NAZIS

Amical Mauthausen presenta el treball de l'historiador Jose Manuel Calvo i el secretari de l'Estat per la memória Fernando Martínez a Madrid . En breu estarà activa i es poden consultar totes les persones mortes als camps nazis espanyoles i catalanes.


By - Cap comentari:

WEBS INFORMACIÓ

WEBGRAFIES I RECURSOS


Un dels reptes més importants quan es treballa amb la memòria és per on començar , el que podriem dir situar el marc o context d'anàlisi i de recerca que es vol treballar. En les distintes institucions que podem comptar-hi podem trobar aquest treball : 
AMICAL MAUTHAUSEN (   una associació amb Enric Garriga com a president , amb historiadors com Rosa Toràn de prestigi amb el Diccionari d'Història de Catalunya a Edicions 62 )  i. HI ha la possibilitat de fer-se soci i participar en les assemblees , accedir a la petita biblioteca i arxiu , seguir les activitats amb els dos premis que proposen sobre MONTSERRAT ROIG    sobre  el relat històric  i de fotografia sobre Fransesc Boix , Interessant la col·laboració amb XARXA MAI MÉS  que intenta impulsar dins les noves generacions una idea contra el feixisme present avui en els moments actuals , Fan trobades a Santa Coloma i a Sabadell impulsant aquest projecte 




MEMORIAL DEMOCRÀTIC  , una entitat que depen de la conselleria de Justicia i col·labora amb el Departament d'Ensenyament . Promou el treball entre el professorat amb xerrades , cursos , clubs de lectura, viatges , formació professorat . EL seu director Joan Font que prové del museu de l'Exili de la Junquera , ha impulsat un treball de col·labotació amb actes amb instituts com el dia 27 de gener , enguany a Sant Cugat , i a altres espais com el Parlament de Catalunya , i altres ciutats i viles d'arreu de Catalunya . Intenta formar el professorat de forma interdisciplinar amb historiadors i historiadores , filòsofs i filòsofes , língüisttes , científics , ... qui com a tècnica porta el projecte és la Gemma Simón , amb el suport de la Laura i la Eulalia que s'encarrega de la biblioteca de Memorial que té un fons molt bo . Es poden utllitzar per fer treballs de recerca i visitar exposicions permanents o temporals . Compta amb material de suport editat sobre  com treballar testimonis , història oral, etc ... 




ASSOCIACIÓ DE EX PRESOS POLÍTICS I DEPORTATS DE LA GUERRA CIVIL I EL FRANQUISME   Associació que compta amb el lideratge de totes les persones que van estar represaliades i que visiten els centres educatius per fer xerrades així com participen en viatges i actes homenatge . 



YAD VASHEM   ,  és una entitat que té la seu a Madrid a Casa Sepharad , amb  Yessica SanRoman , que promou la formació a Israel ( Jerusalem) de cursos de formació per valorar els materials i activitats pedagògiques en ús i didàctica de la Shoah . Molts materials i amb força capacitat de producció i anàlisi per valorar el  valor de la memòria . HI ha viatges pel professorat  amb aportació del Ministerio d'Educació d'Espanya . 




Hi ha també altres recursos de treball amb els distints grups distribuïts pel territori català i espanyol que treballen per traspassar la memòria . En els recorreguts una de les persones més engrescadores a nivell educatiu i didàctic és la Silvina que hi posar molt entusiasme .. Si voleu fer visita no dubteu si ella especialment ús pot fer de guia . Els bunquers de Martinet també poden visitar-se per observar la famosa idea de Franco de protegir Espanya dels enemics  amb una construcció a tota la costa i muntanyes amb la França . (teniu en pdf els materials per la visita) . 



També hi ha altres possibilitats , adjunto recursos de treball per la ruta de l'exili . 


By - Cap comentari:

OBJECTIUS CURS SOBRE MEMÒRIA

La memòria és com un arbre; té  un tronc que ha de ser sòlid i gruixut que  amb eines, recursos, metolologies , permetin garantir l'objectivitat dels fets i el rigor històric i social del passat, present i futur ; però també conté unes arrels que es distribueixen sota el subsol i alimenten la aquesta saba per transferir  les idees, els conceptes ,i així  fonamentar i nutrir l'arbre ; i finalment unes branques que s'extenen de  forma plural relacionant els distints sabers ; socials, polítics, econòmics, jurídics, ètics, filosòfics, antropològics, cientìfics , tecnològics, artìstics, ...



Per això no pot reduir-se a un sol àmbit curricular i competencial , més aviat , ha de poder pertànyer a un projecte globalitzador de centre que  pugui incloure de manera transversal els distints àmbits de competències del currículum. No es tracta doncs,  de formar l'alumnat com si la memòria sigui un element cultural necessari dins el procés educatiu present ; cal pensar en el traspàs en el futur per una ciutadania dels segle XXI com valor social i humà.



El curs té un doble objectiu :

Oferir i donar eines, recursos i generar metodologies per poder treballar a l'aula i dins els projectes de centres la memòria del passat, del present i del futur .
Formar al professorat i els activistes docents o no docents  , per crear un grup permanent  multidisciplinar que estigui interessat i tingui la voluntat de perpetuar el treball amb la memòria dins el Municipi , la població per continuar amb el treball que el Departament d'Ensenyament té des de fa temps : DEMD (Exili, Deportació i Holocaust)     https://sites.google.com/a/xtec.cat/gtexilideportacioholocaust/


La distribució del curs es realitzarà de la següent manera :

6 Sessions  de 17.45 a 19.15  ( desembre, gener, febrer, març, Abril, Maig ,Juny) .  La darrera sessió serà virtual i consistirà en presentar un projecte d'aplicació pràctica d'alguna activitat de les presentades o similar , amb la valoració posterior per part de l'alumnat .

Això permet doncs parlar de 7,30 hores presencials i   7,30 virtuals per preparar , aplicar i valorar el projecte.

Les sessions son cada primer dimecres de mes a l'Institut Arnau Cadell (Valldoreix) a la Aula de 4 ESO A  , segon pis. Totes les sessions  tenen una durada de 1,30  amb presentació per part d'una o unes persones expertes en distintas vessants del tema sobre la memòria : presentant materials, procés d'investigació i recerca,  metodologies d'aula , recursos i treball amb noves tecnologies, etc..



La primera sessió amb la presentació del curs va ser el dia 6 de novembre amb la presentació del projecte oficialment i del curs .

La segona sessió serà el proper dimecres 8 de Gener amb la presència de Joan Pinyol , periodista i escriptor en llengua catalana que ens parlarà de la recerca històrica amb les dificultats que presenta la recuperació de les víctimes que van patir la repressió, la mort durant el franquisme. En la darrera part de la sessió es presentarà el material de l'Arxiu Nacional de Catalunya ANC per investigar les fonts i documents de la recerca històrica a l'aula amb l'alumnat : "La caixa de l'àvia Maria" .

http://sdanc-recursos.blogspot.com/p/materials-de-suport.html    Dins aquest enllaç podem trobar els materials de suports de l'ANC per treballar eines, recursos, didàctiques sobre la memòria.

By - Cap comentari:

FORMAR I PREPARAR L'ARBRE DE LA MEMÒRIA . CURS DE FORMACIÓ

La memòria és com un arbre; té  un tronc que ha de ser sòlid i gruixut que  amb eines, recursos, metolologies , permetin garantir l'objectivitat dels fets i el rigor històric i social del passat, present i futur ; però també conté unes arrels que es distribueixen sota el subsol i alimenten la aquesta saba per transferir  les idees, els conceptes ,i així  fonamentar i nutrir l'arbre ; i finalment unes branques que s'extenen de  forma plural relacionant els distints sabers ; socials, polítics, econòmics, jurídics, ètics, filosòfics, antropològics, cientìfics , tecnològics, artìstics, ...




Per això no pot reduir-se a un sol àmbit curricular i competencial , més aviat , ha de poder pertànyer a un projecte globalitzador de centre que  pugui incloure de manera transversal els distints àmbits de competències del currículum. No es tracta doncs,  de formar l'alumnat com si la memòria sigui un element cultural necessari dins el procés educatiu present ; cal pensar en el traspàs en el futur per una ciutadania dels segle XXI com valor social i humà.




El curs té un doble objectiu : 


Oferir i donar eines, recursos i generar metodologies per poder treballar a l'aula i dins els projectes de centres la memòria del passat, del present i del futur . 

Formar al professorat i els activistes docents o no docents  , per crear un grup permanent  multidisciplinar que estigui interessat i tingui la voluntat de perpetuar el treball amb la memòria dins el Municipi , la població per continuar amb el treball que el Departament d'Ensenyament té des de fa temps : DEMD (Exili, Deportació i Holocaust)     https://sites.google.com/a/xtec.cat/gtexilideportacioholocaust/



La distribució del curs es realitzarà de la següent manera : 


6 Sessions  de 17.45 a 19.15  ( desembre, gener, febrer, març, Abril, Maig ,Juny) .  La darrera sessió serà virtual i consistirà en presentar un projecte d'aplicació pràctica d'alguna activitat de les presentades o similar , amb la valoració posterior per part de l'alumnat .


Això permet doncs parlar de 7,30 hores presencials i   7,30 virtuals per preparar , aplicar i valorar el projecte. 


Les sessions son cada primer dimecres de mes a l'Institut Arnau Cadell (Valldoreix) a la Aula de 4 ESO A  , segon pis. Totes les sessions  tenen una durada de 1,30  amb presentació per part d'una o unes persones expertes en distintas vessants del tema sobre la memòria : presentant materials, procés d'investigació i recerca,  metodologies d'aula , recursos i treball amb noves tecnologies, etc.. 




La primera sessió amb la presentació del curs va ser el dia 6 de novembre amb la presentació del projecte oficialment i del curs .


La segona sessió serà el proper dimecres 8 de Gener amb la presència de Joan Pinyol , periodista i escriptor en llengua catalana que ens parlarà de la recerca històrica amb les dificultats que presenta la recuperació de les víctimes que van patir la repressió, la mort durant el franquisme. En la darrera part de la sessió es presentarà el material de l'Arxiu Nacional de Catalunya ANC per investigar les fonts i documents de la recerca històrica a l'aula amb l'alumnat : "La caixa de l'àvia Maria" . 


http://sdanc-recursos.blogspot.com/p/materials-de-suport.html    Dins aquest enllaç podem trobar els materials de suports de l'ANC per treballar eines, recursos, didàctiques sobre la memòria. 


By - Cap comentari:

dimecres, 24 de juny del 2020

EL PROJECTE SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA :



L'institut Arnau Cadell  com  projecte vol destacar la Memòria històrica com un valor que ens permet oferir una transmissió de generacions a generacions sobre aquests batecs que els cors des del passat i durant el present  i amb la voluntat de futur tenen. Recordar vol dir conduir el cor de nou a la vida històrica dels relats individuals i comuns .

Amb la inauguració de l'arbre de la memòria o les memòries de l'arbre s'inicia un projecte engrescador dins l'institut Arnau Cadell . 

 Però fem una mica de memòria 

 1.-  Qui és aquest Arnau cadell . 
2.-  Quina època va viure ?  
3.- Quina era la seva feina principal ? 
Et proposem un viatge en el temps . 

  Quan tinguis les tres respostes envia-les a filoarnaucadell@gmail. 
Per ordre de respostes farem un sorteig d'un PIN HISTÒRIC SOBRE LA MEMÒRIA QUE BEN SEGUR ÚS AGRADARÀ MOLT PER LLUIR A LES VOSTRES BOSSES O MOTXILLES ... 

 ÀNIMS !!!! 


By - Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dissabte, 25 d’abril del 2020

ÉTICA PARA NAUFRAGOS ( JOSE ANTONIO MARINA)

  En el dialogar no únicamente se encuentran dos sujetos ,  también se requiere cierta voluntad y capacidad para comunicarse. En estos tiempos hablamos, hablamos, chateamos, nos meeteamos, nos skypeamos, nos jetseteamos, nos zoomeamos, nos hangouteamos, etc pero la pregunta es : ¿Nos estamos escuchando ? 

Hace días en un artículo en el periodico el profesor Manuel Cruz escribia sobre la diferencia entre pensar el bien y hacer el bien , entre salir a aplaudir y realmente comprometerse con los demás. 
Estos tiempos sobreviviendo es fácil  convertir la manifestación en un ritual folklórico y automatizado, es espectáculo  . Recordemos el movimiento camisetas verdes, amarillas, etc .. o tantas otras manifestaciones que podemos vivir estéticamente como una buena voluntad . Sin embargo la pregunta nos obliga a enfrentarnos con nuestro naufragio personal y social.
 ¿Hasta dónde estamos dispuestos a aguantar por el bien personal y el bien común ?  Se trata de mantener las multas , la judicialización de la sociedad como instrumento político, la sanción educativa como instrucción para el confinamiento de las juventudes hasta salir de nuevo a una  vuelta a lo de siempre sin más para seguir consumiendo compulsivamente, ser acríticos, ser obedientes, ser sumisos, hedonistas e irresponsablemente en una realidad  asocial con el medio ambiente, con los excluidos, con el mundo en general ... 

El estar confinados exteriormente es una cosa soportable que puede  atender  al miedo, a la responsabilidad al si  se quiere pero el confinamiento interior es otra historia diferente. ¿Alguien estará dispuesto a cambiar a la clase política exigiendo responsabilidades , exigiendo políticas sociales justas, a luchar por la renda básica, a realizar políticas inclusivas, a luchar por la europa insolidaria con los refugiados, a cambiar los hábitos a comprar en monopolios mercantilistas , en dejar de apropiarse de todo bien privado favoreciendo una clase rica cada vez mayor frente a una mayoría que va empobreciendose ?  

¿se luchará por una educación pública como la sanidad pública ? ¿Se luchará por una dignidad humana ?  

Marina  hace años en "Ëtica para náufragos" diferenciaba entre una sociedad que podía convertir las personas en normales y anormales , con patologias que podrían justificar conductas delictivas y una sociedad alejada de esto . O locos o santos como el decía. 

La filosofia se vuelve loca cuando se convierte en manuales de autoayuda para la gente y da recetas como infalibles , o bien  si  instrumentaliza el saber  sin ofrecer verdaderamente una posibilidad de recuperar el pensar desde el dialogo, la crítica, el cuidado de uno mismo , la estetica de la existencia misma como base para examinarse con la vida de uno y ponerla a examen. 

O somos canallas insolidarios o somos algo diferentes porque precisamente sabemos que no actuamos bien con los demás. Los aplausos no son ninguna muestra de solidaridad, ni las campañas de recogida de dinero promocionadas por bancas poco éticas, .. especular con el consumo , especular con el dinero , con la productividad nos lleva a un gasto insostenible. 

El deber es racional pero no emocional, la norma es social no individual , el imperativo depende del desarrollo moral de las personas . El contexto, la sociedad, ..La realidad no es la misma para todas . Si navegamos por esta fugas mundi , por esta actitud cmo decía R,Bodei podemos vivir de forma inteligente para ir a favor del viento y no contra la corriente que nos lleva. La voluntad no es el determinismo dice Marina de la conducta . Quien navega contra las circunstancias en el fondo examina siempre la ruta mejor para la vida en general . La filosofia no es una simple forma de vida es una condición de ejercer contra estos naufragios permanentes la posibilidad de ser sinceros con nosotros mismos. 

 La historia se explica por los cobardes , los mediocres, los ignorantes, los estúpidos , los desvergonzados . William Shakespeare decía que la vida  es el relato contado por un idiota lleno de furia y ruído que no tiene ningún sentido . 

 Como idiota me intento explicar . Perder amigos, amigas, conocidos, padres, madres acentua esta furia y convierte el ruido de nuestro yo en insoportable. SI añadimos la soledad de la ancianidad -estos días hablamos de más de 20 personas ancianas muertas en sus domicilios solas- el combinado que resulta se presenta con la necesidad de acabar pronto con esta vida. 

 La vitória de la voluntad contra el determinismo desde la inteligencia de la razón no resulta fácil , hay demasiado ruido molesto que nos permita navegar hacia un rumbo. 

 Supervivencia para náufragos decía Marina , saber la ruta, conocer como se pilota , tener una buena embarcación para conseguir una vida con algo de sentido. 

 La ética no es la moral , la construcción del carácter no es la habituación o la construcción social de las normas sociales . En la estética de la existencia el examen de lo que nos representamos nos indica que la dignidad , la felicidad, de la verdad. Esto último es lo que nos convierte en idiotas desalmados o idiotas en busca de la verdad y eso es la ética . 





By - Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

divendres, 24 d’abril del 2020

Què és l'ecofeixisme avui ?



Pensar en ecologia i feixisme sembla una contradicció. No sembla coherent que la natura sigui entesa com una relació amb
By - Cap comentari:

dijous, 23 d’abril del 2020

CLUB DE LECTURA (UNA PROPOSTA DE MEMORIAL DEMOCRÀTIC)








Avui ens iniciem després de dues sessions presencials a la seu del Memorial Democràtic per donar continuïtat a les lectures sobre la memòria. En aquesta ocasió parlarem de Cynthia Ozick , i el seu llibre "EL xal" .






Ozick , Cynthia , El xal ed viena edicions . El cercle de viena .2010 2 edició. Barcelona. traducció Dolors Udina. .original anglès :The Shawl 1989.









Portada : Dona gitana amb nen . pintor .A.Modigliani 1919










inici del llibre ( fragment de P.Celan . “Todesfuge” ( els teus cabells daurats , Margarita ; / els teus cabells cendrosos , Sulamita” (traducció A.Pons. )


























“a aquells que no mereixen la veritat no els la donis” ( el tema en el fons del llibre ) 






Interrogants : 






  • Quna mena de dona és Rosa Lublin ? 


  • Quina és la seva relació amb el món propi i el món aliè ? 


  • Què vol significar donar la Magda en acollida a qualsevol poble que la Rosa passa? 


  • Què representa el xal ? 


  • La Magda , un nadó, riu sense imitar el riure , com s’explica això ? 


  • Do'n neix la por d’una mare a no recollir el cos de la seva filla tot quedant paralitzada en un instint que no obeeix ? 


  • La bojeria de Rosa què representa respecte al trauma de la seva història personal ? Referència a una botiga d’antiqualles ***** 


La nova terra (nova Anglaterra -Nova York ) és un país acollidor ? Les condicions de vida de Rosa dins la voràgine de l’amèrica pròpera ( un final en un lloc fosc , entre vells i velles…) 


  • Per què la llengua materna mai es perd ? referència al jiddish ( de Polònia ) i rebuig de la llengua anglèsa de Rosa. 


  • Com viure una vida veritable ? Si examines la teva vida (experiència ) hi ha una pèrdua irreparable per saber sobreviure amb aquesta ? 


  • Uns lladres em van prendre la vida , em van llevar la vida - dirà Rosa . Quina vida li queda per viure ? 


  • Hi ha una vida en els pensaments que Rosa cerca però no troba , per quin motiu ? 


  • Creieu que hi tenim fetitxes sagrats que reafirmen el trauma pemanent perquè accentuen el record i la ferida mai cicatritzada ? 


  • Quina seria la diferència entre el refugiat i el supervivent segons aquesta forma d’etiquetar dins la Patologia Clínica ? 


  • La figura del Musummäner qui s’abandona i qui deixa de menjar propera a una idea de qui no soporta la situació en la que es veu confinat ? 


  • Com es podria entendre el síndrome del supervivent ? 


  • Hi ha una relació entre passat i futur que Stella accepta de vincle a diferència de Rosa ? Com entendriem aquesta idea de memòria on els records ens fan mal i les il·lusions del futur tan incertes no es poden sostenir per aquesta situació ? 


  • La concepció de ser mare de Rosa : distracció profunda de la filosofia doncs tota filosofia s’arrela en el sofriment del temps : creant el misteri de donar vida . Reament és així : donar vida es arrelar-nos en el temps de la vida que tenim i vivim ? 


  • Què ès la pornografia de la memòria ? Aquest oblidar , robar la veritat , mentir-se … 


En la memòria hi ha un mentir perquè en el fons no valorem prou els altres , no ens importa la falta de veritat mateixa .Es així ? Com recuperar una memòria canviada, alterada, negada, tersivergada ? 


  • Ara a un país com EUA es fa teoria social però s’oblida dels vincles reals i la pràxis entre el judaisme i els gentils . En què consisteix aquesta idea de la teorització de la memòria més que el testimoni real de la memòria ? 


  • Hi ha uns rituals del record ? Hi ha una consideració antropològica a mirar el simbolisme de la forma ritual per entrar dins la memòria dels altres ? 


  • Els murs de la memòria : els físics filferros camp i hotel , els mentals la sorra és la cendra dels cossos en els crematoris .. L’maginari del supervivent evoca en el dia a dia una constant signficació i referents al passat . Per quin motiu no es pot escapar d’aquest constant estar atrapada en el temps ? 


  • Hi ha un supervivent que no es perdona haver sobreviscut i un altre que si ho fa ; hi ha un que sent la culpabilitat d’haver viscut perquè els veritables jueus son els morts als camps . D’on neix aquest sentiment de culpa ? 


  • La teoria de la tàctica del babuÏno es diferent a la teoria dels bonobos , la coneixes? 


  • Com superar els naufragis personals en la supervivència ? 


Un retrobament amb el xal embolcallat en una tovallola genera a Rosa una descàrrega elèctrica .. i provoca delirirs dins la imaginació a Lublin i si no estic on haig d’estar ara i si tornar novament a la botiga de New York ? I els qui compren i venen la memòria , el Sr.Tree a costa dels supervivients i els morts ? Stella retreu la poca ubicació de Rosa dins la realitat , el seu poc interès per la veritable vida segons ella … 


Una Magda que retorna a la vida en la conversa final amb Stella quan senyala “la llarga distància “ entre el món i Rosa ...el xal es el bes final , la caricia final, la papallona final de l’habitació que viu confinada , i un passat de tramvia en el gueto , els murs, , les cases velles i derruïdes , l’amuntegament de les persones confinades en un espai petit , les families mal visquent entre elles dins la realitat ferèstega i un passat anterior diferent pler de felicitat i benestar … un confinament amb Perskys, Mockowiczes i Rabinowiczes i Filkelksteins d’avis infectes i nens escanyolits i unes pràctiques religioses amparades en les oracions i les pregàries , rituals, de classes baixes , supersticiosos , lligats als filacteris al cos per ritualitzar la situació i normalitzar quelcom absurd i innaceptable … Hi ha una realitat molt diferent entre els jueus quan es troben en els guetos que portarà a Rosa a preguntar-se per determinats patrons absurts de persones que no lluiten per una vida digna i es conformen amb el que els hi ve donat des de la religió jueva i les seves pràxis ..?? 


Els origens no permeten la manifestació de la ràbia a Rosa quan es troba a la botiga , quin seria el motiu ? 


  • L’obcenitat de la memòria de qui no vol veure l’altre perquè no el veu (imatge del tramvia passat pels pons entre el gueto i no veient la misèria ) , com es pot entendre des de la supervivència que no continuii avui aquesta absència de pensar en el dolor i la pobresa de l’altre ? Una insoportable mirada de no ser reconegut per una normalitat aparent que no vol saber res del que no vol veure, sentir, escoltar de la Rosa en la seva botiga , en les paraules , en els records … Es així avui ? 


  • De què serveix la cultura dins la barbàrie per sobreviure ? Quina és una cultura injusta i irreverent que ha deixat de pensar en els qui no són com ells o elles ? 


  • Com un xal (la Magda) no es pot avergonyir de un avui insolidari, que no compren l’altre i el fet d’una supervivència insoportable , insostenible ? La resta de les cendres en el fons son unes restes que no es poden esborrar mai de la nostra vista pemanents i fixades en la memòria de la humanitat . 
























Temes que treballa :






A.- Des del Temps 






A.- abans en la Varsòvia (Polònia dels pares de la Rosa : culte, pròspera, rica , amb llengua jiddisch i altres llegües com llatí , alemany, francès, polonès … ) 1920 i quasi va arribar a ser metgessa però els lladres li van pendre la vida Mare de la Rosa una poetessa simbolista ( Verlaine, ) 






B,. Durant la deportació als camps , un recorregut a un lloc on no hi ha compassió fins i tot per poder sobreviure entre ells (Stella amb la Magda) Barracons, una ampla esplanada . El cos de Magda s’estampa contra el filferro , contra la tanca electrificada . 






C.- Després a entre Nova York i Florida , Han passat 30 anys. Rosa ha cremat la seva botiga d’antigüítats , boja com una quincallaire que destrossa . La Stella (anomenada àngel de la mort ) ara ajuda amb diners a Rosa a Miami en l’alberg residència que es troba. Hi ha la construcció des de la història ad hoc de la idea del sionisme ...
















Suggeriments o idees per treballar 






Està clar que el personatge es mou entre el passat inhòspit , hostil , i un present al cap de 30 anys desangelat , ferit, perdut . i Una renúncia al futur que no accepta de cap manera. 

Els personatges Rosa,com a mare . Magda com a filla ( un nadó embolcallat en un xal ) i Stella ( una noia de 14 anys) neboda . 

Entorn : la Segona Guerra Mundial dins la fredor de l’infern que xucla aire i que intenta protegir-se de tot aquest horror insoportable . 

Adjectius dels personatges i les seves característiques : Un retrat d’ àngel (Rosa) i com esquirol de niu ( Magda) ( metàfores de l’esperit eteri de les natures més sublims.Volàtils, lliures, a diferència de Stella ( estrella àngel de la mort) . Rosa mai ha superat la ferida i el record resulta massa poderòs per empasar-se i cicatritzar ferides , ningú enten una experiència com aquesta . 


Stella ha oblidat tot i enten que ara té una nova etapa a la seva vida , no viu un trauma , més bé , sent un deure amb la Rosa per l’ajuda que en ser adolescent va oferir. 






1.- El gran tema central : Què és el xal ? Objecte-subjecte ( cosificació de la identitat perduda ) 






La petita casa que ho amaga i protegeix tot , el símbol de la possible invisibilitat davant l’altre , l’estranyi , estranger, el qui és enemic . Més tard el xal és l’element simbòlic reconvertit en sagrat, en totèmic , en antropològicament , les reliquies del gest que obliga a no perdre el passat . 

La Condició jueva ( estrella cosida i els cabells grocs - sembla estar parlant P.Celan) . 


Magda viu dins el xal, no plora, és un instrument que xucla per la gana, pel fred, per donar escalfor, per el tipus de tela de lli ...Doncs el xal és màgic ( alimenta) . 


Stella reconeix a Magda com una ària ( per la seva fortalesa ) i fins i tot es pregunta si no seria un bon aliment .. als 15 mesos la Magda ja camina i surt del xal . 

L’atmosfera és anticompasiva , asfixiant . ,,per això hi ha una mort inminent del nado , la Magda. S’esmunyi, s’envà sepultada en el xal . No parla, no plora.. Qui pot delatar a la Magda dins el xal ? 


Però amb la possibilitat de caminar pel seu propi peu pot morir. Un nado amb ulls blaus , de tigressa, vius i alhora horribles. I riu sense haver vist a ningú ? A qui imita ? 

La mort del nadó Magda com una ferida mai superada . ( silenci del crit interior al veure l’escena de com mort la seva filla) . “por de la Rosa a ser morta i por a recollir el cos” per això es troba amb el xal . 

Qui es capaç de superar el dolor ? On es situa davant una experiència límit en un món a vegades absent o distant amb els dolors dels altres ? El jueu com immigrant , com asimilat en una nova terra , Nova América , per refer la seva vida . Realment és una terra d’acollida? 

Hàbits, còstums, llengua , terra estranya. Sensació d’estar a l’infern. , un lloc el pitjor dels pitjors . I l’aguanta , sosté a Rosa un dimoni com ella diu “Stella” . 


Stella amb 50 anys és freda i distant envia les pertinences de Magda .. 

Enyorança del passat , deixar la veritable vida , una vida posada a examen no és una vida verdadera (la identitat com condició ) 

Rosa voldria que tothom combregués amb ella i que tothom hagués aturat el temps , la vida mateixa i recordès la idea d’Adorno ( no podem escriure , no podem fer res després d’Auschtwitz ) . Florida s’empenedeix , viu una vida veritable .


L’autenticitat confrontació a la bugaderia amb un vell home llegint el diari en jiddish i parlant de la knesset israeliana , dels plats jueus com kugel , pinogen , blinters … 


Rosa quasi 60 anys no soporta les aparences del món fals a la botiga de main street (Westehester) i els mobles de segona ma ….


Una Rosa manllevada per un cos vell , que fa pudor estranya, d’orina , de sal , cansat i esmorteït pel temps. 


Confrontació amb la falsa vida de SImon Persky, un polític israelià de 71 anys que fabricaba botons que encarà manté un fill filòsof de 31 anys . Hi ha una sordesa del món davant l’experiència de Rosa ( no volen veure, sentir, escoltar, parlar, plorar..) Incapacitat per adonar-se de la vida veritable de Rosa . 


Tothom és sord i no l’entén .. per això vol estar sola ( sense una vida pròpia ) .Renuncia a la vida mateixa . 




La vida està en els pensaments ( en els records ) de la gent . I si els records són fruit del dolor com vivim ? Quan els lladres et prenen la vida , Espera el paquet de Stella amb el xal de Magda ( com si fos un sudari , un mantell per embolcallar el cos del nadó mort). els rituals del record quan Rosa s’agenolla desprès de 30 anys .. 


La gent és un vegetal , una mena de cos sense ànima , un mort vivent , insensible . 

La bogeria dins la societat ( qui no accepta la normalitat s’etiqueta com a anormal ) 


Rosa és una dement , a diferència de Stella que és una americana normal que no evidencia el passat . 


El fenòmen de “sentir que li han robat la intimitat -les calces” per un home desconegut .La coincidència amb la carta del Departament de Patologia Clínica Social de la Universitat de Kansas que cerquen dades de supervivents classificats com a “ Animació reprimida” i les seves seqüeles ( danys cervell, senilitat prematura, excitació davant el patiment del altres com a etiqueta de qui converteix un fet en una patologia .


La diferència entre el refugiat i el supervivent que s’indica per part de la psicologia clínica- 


Rosa fa una reflexió de la carta que ha rebut : condicions comunes en els supervivents es pregunta ??? Idea de ser una patologia o malaltia ???? Aquesta excitació davanat del sofriment dels altres com una clínica “taxonómica” de sel·lecció dels pacients. 


Es pregunta per qui es va inventar les paraules : paràsits , supervivennts , AR (animació reprimida) 


Referencia a les 4 nobles veritats del budisme ( absència i transitorietat de tot) Dolor, lletjor, vellesa, desesperació , pena , naixement … Manca de possiblitat d’implicar-se per viure una vida pròpia ( cessació de la voluntad de viure una vida autèntica ) Una idea vinculada amb les persones que als camps s’abandonaven com a musulmmänner ( patir gana i abandonament total de la teva persona ) , La persona boja està desesperada té una indiferència ...Un síndrome el del supervivent .Fugar en la vida aliena , perseguir la memòria íntima de l’altre …


Stella veu la demència com una fàula sobre el passat , descofia del futur però passat i futur cal que es fussionin i no tens passat no pots deixar de tenir un futur . Per això la por Stella de tenir parella . 
















 La mort i la memòria 






Stella viu en el Nou Món i jutja a Rosa perquè no vol creure en la veritat ( el seu nadó Magda va morir ) . Acceptar la realitat tal com és i no com volem o desitjem que sigui. 


En el fons la pornografia de Stella és aquesta perversió amb la memòria : robar la veritat i amagar-la , mentir-se i oblidar tot des del Nou Món. 


Rosa renuncia a la memòria i la destrueix , per això la botiga d’angiqualles se’n va en orri , contra aquesta simptoatologia del passat , Rosa creu que es menteix perquè hem deixat de valorar les persones a diferència de la Polònia d’abans que si feia justicia ara a New York només es fa teoria social . A Polònia els jueus conversaven sense problemes amb els gentils …


Rosa oblida doblement la mort en el camp de Magda i la violació per un alemany. Una memòria disident entre la de Stella i Rosa sobre l’origen del pare ( si era o no de les SS) i una gelosia per sobreviure de Stella davant la veneracio d’anamnesi de Magda per part de Rosa. 


La capsa amb el xal enviada per Stella , la representació de poder enfrontar-se amb la memòria i el record . La ritualització del record amb el tema de “vestir-se” bé Rosa per obrir la capsa , la caixa amb el xal


Els adjectius vers la situació de Rosa : destructora, devoradora , assassina de negoci , endinsada en un tunel , en un mar de nit, on hi ha milers d’enterrats 






La realitat és un altre ( l’afer de l’hotel per cercar l’investigador ) Riu Hudson , una platja i un Hotel imatges de l’horror ( la sorra és la cendra volcànica, els filferros del camp i els de la tanca de l’hotel , Els murs físics i mentals davant de la memòria , un poder on la imatge i el record s’apropien de la persona , es deixa a ser com una és realment .. 


El nou mon es una nova sodoma , ningú li dona resposta , tothom evadeix les preguntes , hi ha pler de murs de tot tipus . Un odiar a dones, a jueus , en un deliri fantasiòs de veure el lloc com un camp de concentració . Per què filferros a Amèrica ? Els nazis tanquen a la gent innocent en el fons avui els filferros del present generen sospites .



Sr Finkestein ( jueu) expica i demana pel doctor Tree de l’Hotel Marie Louise .. 


Recorda Rosa que va tenir ocasió de marxar a Palestina amb Stella pero ella no va voler tenia cert menyspreu al fet Stella de ser jueva com Polonesa a Varsòvia. 


Perquè en el fons el tema és com a jueus com haurien sobreviscut mentres la resta els veien … Aquesta frivolitat de qui jutja a qui ha sobreviscut i qui ha mort en els camps, la mirada dels qui no s’ho poden perdonar a si mateixos i qui si ho fan -


Perdre la vida no és el mateix que perdre les calces però si té alguna cosa relacionada amb la dignitat de la persona. Un objecte íntim on la dignitat es considera pròpia per part de Rosa (escena de l’habitació amb Sr , Persky) Diàleg entre la vida d’abans i la d’ara. 


No hi ha un desprès diu Rosa a Persky . Ara no hi ha vida. Però com podem esborrar la memòria ? 


La biologia de la supervivència ( anomenada la tàctica del babuïno) sembla com la d’agredir a l’altre per sobreviure un mateix. Teoria de base biològica sobre la supervivència …( ho diu James W. Tree) .






2.- La figura del supervivent .






No tothom viu la realitat de la mateixa manera , hi ha una clara connotació en la Rosa Lublin d’identificar-se amb un judaisme que s’enfronta amb una dignitat i lluita per una vida no resignada , no ritualitzada en la pregària com altres fan . La insoportable lleugeresa de l’èsser de Rosa en el recod dels tramvies del gueto , els murs, el confinament , l’amuntegament , la insalubritat dels espais , els rostres, les famlies compartint la miseria contrària a tota forma de possible dignitat humana … 


Com s’explica això a l’altre , com la supervivència no és la mateixa per tothom , com el supervivent en el fons s’acaba tornant un èsser resignat i conformat per la situació insoportable que va viure i com el món com a l’altre li és indiferent i converteix això en un producte per el seu consum i el seu abús teoritzant amb la memòria com si fos una cosa més de les moltes …. 


No tothom pot entendre el supervivent ni el pot veure com normal , ni el classifica , ni estigmatiza l’altre com a supervivent i l’obliga com Stella a oblidar ...i com aquesta normalitat fastigosa de qui menysprea l’altre i el seu dolor ( en el gueto escena del tramvia que observa els jueus mentre ells van amb bosses plenes de menjar i queviures) . Hi ha una provocació en la memòria del supervivent, com si fos una obcenitat del que és normal i el que no pot acceptar-se com a normal


La vergonya del supervivent és un estat indecent , un estat que l’obliga davant dels altres i Rosa no l’accepta , no el vol , al contrari veu encara avui les mirades indiferents de qui no veu res , no escolta res, no vol saber-ne res, no vol entendre res de res. 


El supervivient viu aquesta paròdia de la vida que no es seva i de l’etiqueta de ser titllat de boig com si fos la incapacitat de poder soportat quelcom insoportable un fet que no pugués entendre que ser humà és això precisament Això és un home com deia Pirmo Levi. ..I una Magda que queda en la memòria de la Rosa dins seu incompresa i absurdament allunyada del món d’avui.












Si hi ha gent interessada en participar-hi no dubteu en posar-vos en contacte . .


Com sempre, demanem la vostra confirmació d'assistència (en aquest cas virtual) a través del correu electrònic: educacio.memorialdemocratic@gencat.cat

La convocatòria és el proper dia 23 d'abril, de 18h a 19:30h.


By - Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Curs 2023.Lectures sobre el Mal