En aquest link podem veure un enllaç de l'institut Les Termes on també es fa una proposta de treballar la música en relació a l'holocaust . Nosaltres hem iniciat aquest treball amb la pretensió de diferenciar : música oficial del règim totalitarista nazi i música no oficial i prohibida . Però també amb la pel·lícla del Pianista de Polanski hem volgut entendre que la música pot servir com a forma d'art per anar més enllà de la diferència i la diversitat , del poder i del totalitarisme .En els treballs presentats on hem treballata context del gueto de Varsòvia i trasllat als camps de Treblinka i posteriorment com la trobada amb un músic jueu i un capità de les SS pot servir per salvar-nos des de l'art del món caòtic i absurd que es viu dins la barbàrie.
En el link superior tenim altres relacions amb la música i com aquesta pot servir com a forma de redempció i de superació com va fer Olivier Mesiaen composant una de les peçes més boniques sobre l'holocaust . També el treball del Quartet sobre l'holocaust que interperta música tot afegint fragments de textos de Primo Levi i altres permet entendre aquesta relació art i formes de domini i poder i formes de possible alliberació.
Seguidament amb els rebeldes del Swing podrem observar com això agafarà un altre aire i la música servirà com una forma de rebelió contra el domini del nazisme...
A continuació tindrem també escenes emblemàtiques del cinema com Cabaret on el patriotisme i la música apareixen com una forma de dir el que el nazisme vol transmetre la uniformitat social com una forma de control i ordre .
Com ja veu veure alguns el curs anterio el documental Shoah va permetre que molts de vosaltres reflexionesiu sobre el cinema i el documental. Quan en el curs es demana "El nen del pijama de ratlles" o " La vida es bella" explicavem que eren maneres moltes vegades d'endolçir la realitat de l'holocaust i la barbàrie ..En el debat que vàrem veure sobre una part de Shoah que en el link superior podeu veure vosaltres mateixos veu comentar com allí si que es veia la realitat del que representava el silenci, l'absència, el dolor, la falta de paraules i imatges que poguessin explicar el fet de l'holocaust. Podem parlar de la barbàrie ? Podem seguir parlant del dolor de les víctimes i dels col·laboradors ? Podem ? Molts de vosaltres amb el documental veu descobrir que la força de les imatges i de la gent que parlava oferia un altre aspecte molt més real i lliure del que podia haver estat l'holocaust ... Ara tenim novament aquesta ocasió de trobar-nos amb el que és la imatge com a espectacle que a vegades el cinema presenta i la imatge com a forma de representació aproximada de la realitat ...
Proposo doncs llegir el dos post i fer un petit treball sobre el tema responent :
- Per que la música pot sevir com a forma d'art (en el cas del documental o en el cas de la música ) per alleugerir-nos del nostre dolor, por o patiment ? Es tracta de donar en forma de redacció una resposta argumentada al que representa o pot representar en aquest sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada