LA VIOLÈNCIA COM ARMA DE GUERRA CONTRA LES DONES I ELS NENS I NENES

 

Ens deia Heráclit d'Efès que la guerra era el pare de tot. Aquest aforisme ens indica que el conflicte o la confrontació forma part de la nostra existència. Amb una visió maniquea del bé contra el mal , de l'amic contra l'enemic sembla que s'imposa aquesta necessitat de resoldre els problemes amb una violència gratuïta com ja va iniciar la nostra història amb Troia a la Ilíada. La guerra però ha estat al llarg de la història transformadora de moltes coses com l'efecte devastador i el seu impacte , que si en un primer moment hi ha un camp de batalla per fer la guerra i la població civil sembla no quedar afectada més tard la societat civil serà un dels efectes més terribles de la guerra. Els nens i nenes , les mares i els fills, els homes grans i les dones grans , pateixen el dolor i la mort d'aquest conflicte entre Estats, nacions, patries i països . 

Amb la lectura històrica ens podem fer una idea del que representa aquest fet cruel e inhumà. Proposem dues lectures 

• Kristof , Agota  .  Claus i Lucas . traducció Sergi Pàmies.Ed Amsterdam,2019
• Aleksievitx , Svetlana , La guerra no té cara de dona. Premi nobel de literatura 2015. Raig Verd 2022.

La primera d'elles ens parla de la mirada de dos nens que per sobreviure l'horror serà part de la seva estratègia i d'una amoralitat que només observa i no jutja res , així la familia com l'àvia, o el mossèn , la criada, el policia que formen part del món adult representen aquesta banalitat del mal com a usura, violència, obsessió sexual, vexació, mentida, assassinat ... i Lucas i Claus dins aquesta guerra tenen un criteri que traspassa fins i tot el que a vegades seria més coherent. Una mort com la de la seva mare amb un nou nadó fruit del seu nou soldat estranger al front serà entesa com un forat que ha deixa un obús sense més. O fins i tot la confessió de l'església per una suposada mort per part dels nois no es veu com una necessitat de sentir cap mena d'empenyiment . La guerra sembla que ho transforma tot en aquest sentit ... 

La segona ens fa reflexionar sobre el paper de les dones en una unió soviètica que no les valorarà mai però les utilitzarà com instrument de combat ...  una visió molt real del paper de la dona actualment dins els moments actuals