En la película de la Ola se reflexiona sobre la idea de que el mal no es una causa de quien lo produce sino más bien de quien perpetua el mal.
Perpetuar el mal indica una categoría que va más allá de las víctimas, sus verdugos, y nos sitúa en la idea de quienes colaboran de forma indirecta en base a sus propias justificaciones.
En el debate generado se introducen dos ideas más : el negacionismo histórico o revisionismo como ellos dicen y la banalización histórica.
Ambos conceptos generan menor debate pero lo generan. Así se pregunta uno si quizás esté hoy en cuestión la idea de verdad , puesto que este relativismo intencionado de los medios de comunicación permite entender que todo es válido y que todo se puede justificar.
Si uno quiere salvar su vida no esta justificado acaso acusar o señalar al judió, al homosexual, al comunista, al gitano ?
El rostro del mal así se presenta con una doble cara : si en el trimestre anterior hablábamos de las causas interiorizadas en una generación de miedos, de perversidad hacia el mundo adulto que castiga sin piedad alguna , que encuentra en el poder la mayor bondad para ejercitar el mal banal , como se presenta en la "cinta blanca " de Michael Hanecke .. ahora vamos a entrar en esos que permiten el mal sin evitarlo , los que miran para otro lado, los que sostienen estas estructuras del mal y lo perpetúan en la violencia permanente de nuestro mundo actual.
Leeremos a Ferran Torrent " Ombres en la nit " ( editorial Columna) para encontrarnos con esa idea de la venganza obsesiva y de la necesidad de permanecer en una herencia del olvido .
A propósit de la pel·lícula analitzada "La Ola " aquí un article publicat que critica aquesta forma de presentació
http://losojosdehipatia.com.es/cultura/cine/critica-de-la-pelicula-la-ola/#comment-138340
|
LA
OLA
|
|
“El
món no es veu amenaçat per la gent que es dolenta , sinó per
aquelles persones que permenten que existeixi el mal “
|
- Rhue, Morton “La Ola” (experimento en la clase de historia que fue demasiado lejos) Ed Random House .1981 2010 Editorial Virus.
- La Ola ( Die Welle) de Denis Gansel . 2008 . Pel·lícula .
- La Ola dirección Ernesto Caballero .Teatro Valle-Inclán . 2015.
Abans
de tot llegir la novel·la . La tercera Ola .
El
professor Ben Ross durant la seva classe d'història parla del
periode del nazisme. Els nois i noies no entenen els motius que van
fer que quasi tots els alemanys i alemanyes es comportessin seguint i
col·laborant amb el nazisme. Com és què es van deixar manipular ?
El professor vol experimentar amb l'alumnat per demostrar com es
poden portar a la pràctica conductes autoritàries i entendre que
resultaria molt fàcil que tornés a repetir-se uns fets com aquests
en qualsevol lloc i qualsevol moment. Però el professor no preveu
com experimentar pot tenir unes conseqüéncies importants per
tothom. Aquests fets tenen lloc realment a Palo Alto, California .
Títol
original : The Wave. The classroom experiment that went too far.
Institut
Gordon , Ben un professor ingenu i jove , pler d'entusiasme sense mai
portar trajo ni corbata a les seves classes i amb poques habilitats
amb la tecnologia es posa a estudiar sobre la Segona Guerra Mundial
amb un documental sobre les atrocitats dels nazis en els camps de
concentració. Per això comença a dir que el que va passar a
Alemania durant el 1933 i 1945 va estar obra d'un home anomenat Adolf
Hitler qui va ascendir al poder i va creure i imposar la tesi que els
jueus eren els destructors de la civilització i que els alemanys
eren d'una raça superior.
Els
camps d'extermini eren el que Hitler va anomenar “la solució final
del problema jueu” , i no tant sols jueus sinó també qualsevol
persona considerades no aptes eren enviades a les cambres de gas i
cremats els seus cossos.
Un
pressoner podia viure en un camp de concentració uns 270 dies però
molts no arribaren a una setmana. Els nazis van exterminar a més de
10 milions d'homes ,dones i nens i nenes. La majoria d'alumnat era de
families de classe mitja molt protegits i ingenus. Semblava per ells
com si tot fos només un programa de televisió més ...
Aleshores
rep una pregunta : ¿tots els alemanys eren nazis? No , només un 10
% de la població alemana ... ¿Aleshores com es que ningú els va
intentar aturar ? Per tenir por ? Com es pot matar a 10 milions de
persones sense que ningú s'enteri ? Un cop acabada la guerra els
nazis no van voler dir res sobre el que ells deien que no sabien ,
els camps de concentració i els crematoris.
La
pregunta però que inicia la novel·la neix de : Per què els
alemanys no varen intentar aturar-los , es que no ho sabien ..? Pot
una minoria tant petita dirigir i manipular una majoria ?
Després
de la guerra molts nazis van intentar justificar la seva conducta
dient que ells només feien que obeir i cumplir ordres i que si no ho
feien els haurien matat o mort . No van pensar per si mateixos ?
- Quin va ser el context de l'Alemanya nazi de 1930 fins 1945 ? I més enllà fins la caiguda del mur de Berlin al 1990 ?
- Quina és la idea de raça ? I la idea d'ètnia ? Hi ha pobles perseguits des de sempre dins la Humanitat ?
- Què és l'holocaust, la xenofobia, el racisme, el sionisme, l'antisemitisme, la solució final, ..
La
novel·la va ser escrita per Morton o Todd que havia nascut el 1950
a Nova York . Ha adaptat moltes de les seves obres al cinema però
amb “Die Welle “ el 2008 va aconseguir el major èxit de vendes.
Va
sortir un telefilm a la televisió americana amb el nom de “La
tercera Ola” que es va rodar l'any 1981 que era l'adaptació de la
novel·la de Ron Jones. L'any 2008 una producció alemana va portar
a la pantalla de cinema aquesta història.
A
Ron Jones , l'autèntic Sr. Ross a la revista “Scholastic Voice “
se li va fer una entrevista l'any 1981 on deia el següent :
Fragments
de l'entrevista
“El
cas es que el primer dia ho havia previst quasi tot amb exactitud ;
el que volia era provocar una discussió i provocar així un debat
profitós. Quan vaig arribar al segon día de classe , esperava que
l'alumnat com sempre no mostraria gaire interés però no va ser així
, per sorpresa meva tots eren de forma disciplinada davant meu i em
van demanar que continués actuant així. En un inici volia deixar-ho
però ....
“Al
final de l'experiment van haver moments en que em sentia com un
dictador i no com un professor ; segurament s'escapaba de les mans el
que estava fent. ... “
“La
figura de Robert realment ha existit però no com s'explica . Un bon
dia Robert va començar a seguir-me a tot arreu i quan vaig entrar a
la Sala de Profes , un company li va demanar que això no era per
alumnes , aleshores ell va contestar : Jo no sóc un alumne sóc el
seu guardaespatlles..En aquest moment em va entrar molta por , em
vaig preguntar fins on havia arribat jo a tothom... “
“
Jo volia que l'alumnat
experimentés el que realment havia passat a Alemanya però no era
per llegir una cosa de les moltes que hi han sobre el tema... “
“
Va ser molt dur posar-hi
fi a tot el que havia passat , vaig parlar molt amb tots ells “
“
Jo crec que els alumnes
van aprendre ...”
Després
mirar la pel·lícula a classe .
FITXA
TÈCNICA
direcció
: Dennis Gansel
nacionalitat
: alemanya
Any
de producció : 2008
Durada
: 108 minuts
Gènere:
Drama thriller
Guió
: Dennis Gansel i Peter Thorwart
Producció
: Constantin Film Produktion, Rat Pack Filmproduktion GmbH
Música
: Heiko Maile
Fotografia
: Torsten Breuer
Muntatge
: Ueli Christen
Disseny
de producció : Knut Loewe
Vestuari
: Ivana Milos
Basada
en la novel:la de : Todd Strasser o Morton Rhue
FITXA
ARTÍSTICA
Jürgen
Vogel ( Rainer Wenger) Frederick Lau ( Tim ) Max Riemelt (Marco)
Jennifer Ulrich ( Karo) Christiane Pauñ ( Anke Wenger) Elyas
M'Barek ( Sinan) Cristina Do Rego ( Lisa) Jacob Matschenz ( Dennis)
Maximilian Mauff (Kevin) Ferdinant Schimdt-Modrov (Ferdi)
Sinopsi
Alemanya
, avui. Durant la setmana de projectes o treballs de recerca en un
institut de secundària , el professor Rainer Wenger li toca
desenvolupar el concepte o la idea d'autocracia.
El
professor Rainer inicia l'explicació amb una pregunta : “Podria
l'Alemanya d'avui tornar a repetir el que va passasr durant la Segona
Guerra Mundial amb el Tercer Reich ? “ Davant de les respostes
dels alumnes Rainer decideix posar en marxa un experiment que acabarà
amb resultats tràgics i dramàtics.
Només
en uns dies, el que comença com una sèrie d'idees i propostes sense
forma ni volta com la disciplina i el sentiment de comunitat es va
convertint en un moviment real que agafa enbranzida real : La Ola.
Al tercer dia, els alumnes comencen aïllar-se i amenaçar-se entre
ells. Quan el conflicte finalment desemboca en violència , el
professor decideix no seguir amb l'experiment, però ja és massa
tard, La Ola s'ha descontrolat..
Els
guionistes d'aquesta pel·lícula , Dennis i Peter, van ser companys
a l'escola de cinema de Berlin. A l'hora d'escriure el guió van fer
una visió del seu passat d'estudiants. Volien escriure personatges
reals que haguessin existit en la seva època d'institut. Una Karo,
Marco, Tim . També volien posar un professor carismàtic , que
ensenyés de manera diferent . Recordaven que havien tingut algun
professor d'aquestes característiques.
Respondre
a les qüestions :
1.Quins
temes creieu que tracta la pel·lícula?
2.
Com creieu que s’identifica un líder? Per què creieu que a la
pel·lícula els alumnes escullen el professor en comptes de
l’alumne?
3.
Quina postura prendries tu, si fossis alemany i visquessis ara a
Alemanya?
4.
Creus que a les escoles s’ha de conscienciar els alumnes d’aquest
fet o simplement anomenar el conflicte i prou?
.
5.
Durant els anys que portes a l’escola i a l’institut creus que
has pres consciència dels conflictes bèl·lics que s’han produït
al llarg del s.XX. ? Creus que la societat d’avui ha après dels
errors passats?
6.Creus
que és bo que un professor faci un experiment d’aquestes
característiques?
7.
La forma d’actuar que utilitza el professor per posar fi a
l’experiment et sembla la millor?
8.
Per grups intenteu pensar un altre final per l’experiment. Com
creieu que es podia haver finalitzat?
9.Heu
tingut mai aquesta sensació d’actuar de manera diferent en estar
en un grup que estàs sol/a? Podeu argumentar una mica les vostres
respostes. Què heu sentit amb el grup?
10.
No tots els grups utilitzen símbols per identificar.se. Sabeu
d’altres grups que utilitzin símbols? Per què creus que ho fan?
11.
Definiu una mica la forma d’actuar d’aquests grups.
12.
Existeixen grups socials amb una altra manera d’actuar. Podríeu
anomenar-los?
13.
Creieu que de vegades les persones accepten situacions per sentir-se
integrades en un grup?
14.
Poseu exemples de situacions en les quals creieu que les persones
renuncien a les seves ideologies o preferències per tal de sentir-se
acceptades.
15.
Quan el professor Wenger comença l’experiment a classe, quines són
les reaccions dels alumnes?
16.
D’altra part, veient l’actitud de la Karo i la Mona, per què
creieu que hi ha persones que poden defensar la seva individualitat
davant d’un grup? Quines característiques creieu que ha de tenir?
17.
Argumenteu una mica, per què en Tim se sent tan identificat amb “la
Ola”?
.
18.
Què li aporta al professor Wenger fer el paper de líder?
19.
Identifica altres elements necessaris perquè es produeixi una
autocràcia.
20.
Creus que en el teu entorn social existeixen grups d’aquestes
característiques?
.
21.
Creus que amb la situació que s’està vivint actualment podria
sorgir una autocràcia?
- Com creieu que es pot evitar que sorgeixi una autocràcia?
PER
ACABAR ...UNA DE TEATRE . LA OLA
California,
en los años sesenta. La guerra del Vietnam, la música rock y las
marchas antirracistas del doctor Luther King están en todas las
conversaciones. Ron Jones, joven y carismático profesor de un
instituto, intenta enseñar a sus alumnos de historia cómo pudo
forjarse la sociedad que dio pie, en la Alemania de los años treinta
y cuarenta, al nazismo y a los campos de concentración. Para ello
pone en marcha un experimento: durante varias semanas los muchachos
de la clase deberán seguir unas reglas estrictas que les permitirán
experimentar, desde dentro, y en primera persona, lo fácil que es
convertirse en parte de un aparato totalitario. Los chicos aceptan,
primero a regañadientes, y luego con progresivo entusiasmo, hasta el
punto de que el pequeño experimento amenaza con írsele a Jones de
las manos…
Sota
la direcció de Ernesto Caballero s'estrena una obra produida en el
teatre lliure de Barcelona l'any 2013 creada pel director Marc
Montserrat a partir de l'experiment de Jones. Intenta ser fidel als
fets i com en les entrevistes i en els articles durant les
circumstàncies es van relatar per alumnes. No es una adaptació és
el text original i fruit d'un treball d'investigació ...
EL
director expressa que vol robar una mica de llibertat a l'espectador
amb la intenció de fer tot el possible per alliberar el públic de
prejudicis ètics , morals amb la mirada per ajudar a entendre el
perquè dels fets ...
INFORMACIÓ
IMPORTANT PER PENSAR (MATERIAL D'AUTOAJUDA PER RESPONDRE MILLOR LES
PREGUNTES)
A.-
Memòria històrica
La
pel·lícula es va fer basant-se en un fet real . El 1967 a
Califòrnia a partir de la pregunta d'un alumne al professor Ron
Jones sobre com havia estat possible que el poble alemany hagués
ignorat la massacre del poble jueu, el professor no va saber
contestar i va decidir fer un experiment per tal de demostrar com es
pot generar un moviment feixista.
En
la pel·lícula del director Gansel el plantejament que es fa és
diferent . És a partir de la pregunta que fa el professor als
alumnes que decideixen iniciar l'experiment.
En
una entrevista que fan a Gansel , aquest explica el que se li va
ocorrer inspirant-se en aquest fet. Gansel que sempre li va
interessar el tema de com funciona el sistema feixista , de com la
gent pot deixar-se portar ..Finalment
B:_
L'experiment social
C.-
La consolidació del grup
E.-
Els components del grup
F.-
L'autocràcia
A
la preguna que fa el professor Wengel sobre què és l'autocràcia ,
les respostes són diverses. Wengel la defineix com aquell grup o
individu que domina sobre una massa . Perquè es doni una autocràcia
és necessària una sèrie d'elements. Una taxa alta d'aturats ,
insatisfacció, manca de valors, control, vigilància...
En
una autocràcia també és necessària la figura d'un lider. Com ha
de ser aquest lider sent el professor Wenger en el paper de lider ?
Està fent realment de professor o realment està actuant com un
dictador o autòcrata ?
CRITERIS
D'AVALUACIÓ I VALORACIÓ DEL TREBALL
- Presentació en el termini establert
- ortografia i tipografia acurada
- referències bibliogràfiques i webgrafia adient
- fonts de recerca amb identificació
- fotografies extres
- respostes argumentades i ús de la informació treballada a classe .
- Relacions clares amb escenes de la pel·lícula i el seu seguiment , relacions amb escenes de l'obra de teatre , fragments de la lectura de la novel·la .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada