EXISTEIX EL MONSTRE DE LA MEMÒRIA ?

 Fa uns mesos vaig estar dinant amb els màxims representants del Govern Espanyol  relacionats amb la Memòria Històrica. En aquella ocasió venien per inaugurar una exposició que Amical amb les seves comissàries Rosa Toran i Concha Díaz  han realitzat , i que dona a conèixer  el període històric dels Republicans espanyols en els camps nazis. En els 29 posters per ser exposats s'explica com l'exili va representar deixar el  país a conseqüència d'un cop d'estat i va originar una guerra d'Espanya, causada  per els màxims representants del poder militar . França no va poder acollir els milers de refugiats (nens i nenes , dones i homes, vells i joves )  molts  van morir en alguns dels camps improvisats d'Argelers, Riversaltes, SantCiprian,Gurs, ... però al cap de poc el nazisme va començar la Guerra Mundial . Molts dels homes van passar a formar part dels batallons com a única opció per sobreviure en un país estranger. Després va venir la deportació als camps nazis com Mauthausen transportats pels trens de mercaderies en condicions inhumanes . Els treballs forçats van fer novament que la supervivència fos la única esperança de sortir-hi vius . El franquisme va col·laborar amb el règim nazi amb informació, soldats anomenats la división azul, armament, i logística bèl·lica . Amb les marxes de la mort quan el nazisme ja feia aigües encara es van afegir moltes morts de cansament físic i moral. La majoria d'espanyols no van tornar mai del seu exili per una dictadura ferotge amb camps de reinserció política. Práctiques com les del metge Vallejo Najera van convertir la dissidència en una malaltia mental que calia extirpar , fins i tot esterilitzar les dones considerades "rojas" per no ser afins al règim. Quan va morir Franco amb la transició va arribar la democràcia tot incloent la Constitució com a Llei per garantir les llibertats. Però la proposta aleshores dels partits va ser passar pàgina i no condemnar el règim franquista . 

Els dos representants ens van comentar que la Llei de la Memòria després d'estar encallada anys i anys es volia aprovar però que tenien clar que partits com Esquerra Republicana no votarien a favor i farien costat als partits més tradicionalistes com Partit Popular o Vox. Sorprenia que això fos així però la resposta que ells donaven es vinculava exclusivament a les condicions de la llei , a una llei de màxims que aquests grup no veia . Així doncs es tracta d'entendre que quan una persona necessita per viatjar un cotxe perquè d'altra banda no pot circular vol el millor vehicle del mercat amb tots els accessoris , però si no hi són aleshores no vol res , prefereix anar a peu o no viatjar. Sota aquesta idea de màxims és difícil fer passos endavant. Aquesta llei de la Memòria recull idees importants . 

A la llei 52/2007 del 26 de desembre els drets i les mesures eren la reparació per qui havien patit persecució i violència a la Guerra Civil però encara deixava moltes vies i camins per explorar com la pròpia llei de la Amnistia. Ara al 2022 queda clar la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les condemnes. Per això l'exhumació del cadàver del dictador del Valle de los Caídos. Esquerra Republicana no ha acceptat la llei de l'amnistia tal com està . Però la llei sembla que senyala que si es vulneren els drets humans per part de la Constitució fins a finals de 1983 una comissió tècnica s'encarregarà de valorar aquests aspectes. En resum retirada de la fundació francisco Franco , i dels títols nobiliaris del dictador.. i revisió del període dels GAL i del mandat de Felipe González malgrat no menciona els botxins ni deroga la llei de la Amnistia de 1977.

Les polítiques de memòria són molt complexes per part de víctimes i dels vencedors que no volen perdre privilegis. La poca experiència sobre el tema al llarg dels anys ha fet veure que a Espanya li resulta més fàcil parlar del nazisme o feixisme italià que del franquisme espanyol. En les sessions del Congrés de Sevilla fa uns anys la Guerra d'Espanya no es va tocar en absolut fins i tot les intervencions van ser més aviat desafortunades. 

Sembrar odi és tremendament fàcil , i només cal manifestar indiferència per qui ha patit un greuja o violència o qui s'ha sentit ultratjat per un gest ...La frivolitat amb que es parla de víctimes com un sacrifici vers alguna causa, idea, poble, patria nació per part de les ideologies no ajuda gens a restituir res. L'odi és un instrument que els tirans i els partits amb poca consciència social poden promoure. Esta clar que fomentar de forma parcial una visió de les coses sense ser capaços  de mirar l.altre es injust...