Lozano , una reflexió sobre la cultura i l'holocaust.

La shoah , què representa ? No és exclussivament un fenòmen d'estudi on es tracta d'impactar en la memòria de les noves generacions potser és quelcom més. Aquesta afirmació sembla que intuïtivament la vaig tenir en els primers moments quan vaig iniciar els estudis sobre la segona guerra mundial i el paper que Alemanya va jugar en el genocidi jueu. No sembla que dins la història valgui tot i menys fer que la història pugui recollir les múltiples percepcions que la historiografia i els seus interprets volen donar dels fets. Quan aquests dies hem iniciat a classe aquesta nova experiència he començat preguntant la diferència entre causalitat i casualitat històrica. La pregunta doncs ens fa plantejar si l'antisemitisme i la persecució dels jueus és un motiu suficient i necessari per vincular causalitat histórica amb el procés de l'holocaust i l'anomenada solució final. Va ser realment així una causa conscient i ideada amb la voluntat d'eliminar els jueus del mapa de l'Europa il·lustrada ? O més aviat era una idea d'un home que il·luminat pretenia culpabilitzar els jueus dels mals d'una Alemanya empobrida i entrada en crisi ?
El professor de ciències polítiques Xavier Torrens en una introducció que va realitzar en el nostre centre a propòsit de la pel·lícula "Sense Destí" presentava aquesta versió històrica de voler relacionar causalitat antisemita europea amb l'Holocaust. Però ara tot just llegint el llibre que recomano de Lozano ens presenta una tesi molt diferent. Per aquest professor italià d'Història contemporànea no es pot parlar de causalitat sinó cal parlar d'un fenòmen que tal com altres autors jueus han explicat com Hannah Arendt o Walter Benjamin , està clarament dissenyat i conduït amb un sistema burocràtic que obliga a no pensar, a no qüestionar, a no reflexionar. En aquest sentit el sociòleg polonès Zygman Bauman en el seu llibre "HOlocaust i modernitat" precisament ens planteja aquesta idea : no hi ha dolents i malvats sinó més aviat hi ha idiotes morals , individuos que obeeixen en un sistema que ha mecanitzat les consciències i les ha conduït a l'extermini sistemàtic d'un poble. Per això si la resposta és aquesta i no altre tothom hauria d'estar preocupat per els nous Austwitz que poden venir i que nosaltres sense saber-ho podem contribuir al seu origen.

Explicar la vida en un gueto....

L'argument de la pel·lícula " Romeo,Julia a tma" que va rebre la conxa d'or en el festival internacional de San Sabastià l'any 1960 explica com l'ordre del govern alemany fa que els jueus marxin de Praga cap a l'estació per marxar als camps de la mort.La veu insistent adverteix de la necessitat que tot jueu marxi de Praga. L'assassinat planificat de Reinhard Heydrich a Txecoslovaquia , conegut com el carnicer de Praga, el 4 de juny de 1942 ha provocat una dura repressió contra els jueus fins a programar la matansa de Lídice amb la mort de 1.300 jueus. Aquesta situació havia començat ja el març de 1939 on una comunitat de veíns veu com els aliments s'esgoten, hi ha restriccions, prohibicions horàries, registres sorpresa de les SS i la por a qui delati a l'altre com simpatitzant d'un jueu o una jueva.
A la comunitat de Praga viuen Pavel ,la seva mare i el seu avi. La seva vida plena de por es veu atrapada per la jove jueva Hanka que no ha volgut pujar al tren. L'amagatall que improvisadament fa Pavel no serà el prou segur davant la mirada curiosa i xafardera dels seus veïns. Les tenebres de l'altell on passa la vida Hanka porten a la desconfiança i al sense sentit fins que s'enamora del jove txec. A la fi la sort que depara a la jove Hanka no podrà ser altre cosa que la mort quan cau en mans de la Gestapo. Weiss va fer aquesta pel·lícula per crear entre el públic europeu consciència de l'abandó que el poble txec va patir davant el Tractat de Munich pel qual Hitler va annexionar "Sudetes". Els personatges resten sols i atrapats a la seva única sort apartats del món per una portalada que fa que no es pugui veure el carrer , o sigui, el món del nazisme. Tothom pot ser sospitòs de col·laborador, de projueu, d'instigador...Potser les tenebres de la jove Hanka s'obren a la llum quan veu en el jove Pavel un rostre humà, no el rostre de la compasió sinó simplement un home que renuncia a la seva seguretat personal i al seu primer amor per les tenebres. L'expresionisme alemany ofereix aquesta pel·lícula en blanc i negre com una manera de denunciar a totes les comunitats d'europa que van per por i per covardia , caure en el joc brut de la denúncia, la mentira, l'engany, la mesquinesa. El cine txec va tractar el tema de la shoah més enllà del propi tema oferint el discurs humà, la narrativitat personal d'homes i dones com tothom : Jan Kadar, Elmar Klos, Cristian Munglu, Otakar Vavrà, Alfred Radok , Jiri Weiss.....

Activitats ..............

Músiques per l'holocaust interpretades pel Quartet Brossa....Grups de 4 , papers de color taronja, tasques de periodisme i d'historiadors. Som tres grups. L'historiador realitza un fris des del principi de l'inici del nazisme en la pujada al poder fins a la seva fi amb la segona guerra. El geògraf realitza un mapa de la situació d'Europa durant el conflicte de la segona guerra mundial. Un periodista imagina una entrevista imaginària a un personatge d'aquests : Hitler, un soldat americà que allibera un camp com Mauthausen , un jueu que ha sobreviscut al gueto de Lodz. Un darrer escriptor envia dues cartes a un pare o mare d'un deportat en un camp d'extermini i una carta a un germà o germana acomiadant-se.
Treballen i s'organitzen. Tenen informació del dossier per grup i els llibres que fotografien els camps d'extermini, atles històrics, i les cartes obertes que Amical Mauthausen ha redactat en els darrers anys del viatge amb estudiants al camp, també una caixa de colors, retoladors, gomes, llàpis, ...De manera que els qui redacten més i millor busquen ser periodistes entrevistadors: Què va sentir quan va entrar al camp ? Per què va venir des d'America a salvar Europa? ... o bé Què hi feia en el gueto? Tenia més familia? Quins aliments menjaven ? El que costa més és l'exerici de les cartes però els models semblen facilitar-ho... Els dels eixos cronològics tenen un treball inicial localitzant dates per més tard situar en un eix. I els geògrafs potser tenen més un treball de fixar-se en l'atles i cercar nom a nom... Pot ser una bona proposta recollir els 4 fulls de colors i enganxar en una cartolina de color .....

La meva darrera classe ....

Els 14 nois i noies han entrat i es situen en els seus llocs , demanen començar la pel·lícula : El reinado del Mal" . Han tret els seus papers i m'ensenyen els deures. Han buscat tots ells el Gueto de Lodz i la definició de què és un Gueto.
Parlem i comença la pel·lícula . Fan escarafalls sobre la representació del personatge de Hitler : crida, escup saliva, gesticula, té un tall de cabell ridícul, és lleig,... Els hi comento que potser no podria ser ben bé així. Hem demanen que els expliqui qui és Himmler, què són les SA, per què també s'odia als bolxevics, ...... Diuen que Hitler té relacions una mica dolentes amb la seva neboda menor, .....

Diu el Talmud que qui salva una vida salva la humanitat .....

Diu el Talmud que " qui salva una vida salva la humanitat".... aquesta frase de la pel·lícula del director de cinema Steven Spielberg " La lista de Schindler" podria exemplificar un dels possibles actes més generosos que un home pugui fer. Una mena de generositat gratuita sense cap mena de compensació. L'argument explica com un home que busca amb la seva ambició diners en un moment històric on els jueus es troben perseguits i amb una llei que retalla en tots sentits la seva llibertat els acaba afavorint. Oskar Schindler no deixa de portar la seva insignia nazi però actua amb una mena de consciència autònoma i reflexiva. Pensa el que fa a diferència del jove coronel malaltís i desquiciat que només actua sense pensar. La Pel.lícula fa un bon recorregut per tots els moments on els jueus son aillats en guetos , seguidament deportats als camps com Austzwitz fins a l'anomenada "solució final". No es possible veure aquest film sense emocionar-se i que aquesta teràpia que és el plor ens desperti les emocions i els sentiments més humans. De fet un es pregunta com podien actuar sense pensar ? com podien correspondre's a veritables idiotes morals , sense consciència , sense res més que una pura obediència cega a la causa del nacionalsocialisme. Com pot un caporal resoldre la vida d'alguna persona per interés pur i dur ?
Us convido a veure aquesta pel·lícula per emocionar-vos amb ella i reflexionar no tan sols actuar sense més...

La identitat i la seva configuració : escapar al destí

La identitat és un problema fonamental per l'ésser humà. Qui no té identitat no té destí, no té capacitat per conduir o dirigir la seva existència. Per això la qüestió de la identitat és la que ens ocupa i ens preocupa al llarg de tota la nostra vida. Viure en el fons és buscar-nos en aquesta identitat indefinida que ens acompanya. Però fer-se un mateix la seva pròpia identitat no resulta fàcil. Sòcrates ens deia " coneix-te tu mateix" i enigmàticament l'oracle grec semblava respondre amb el silenci. La identitat va fer que precisament la història fes que Plató i Aristòtil s'exiliessin fugin d'un destí incert i amarg. I el propi Sòcrates per no fugir va ser condemnat a mort , quasi com Aristòtil.
La pel·lícula "Europa, Europa" dirigida per una directora Agnieszka Holland ens pot sorprendre per com presenta el tema dels jueus. Tal com deia Karl Marx en el seu escrit "la cuestión judia" s'observa com la identitat jueva es present dins la història d'Europa i no es pot creure que només va ser un moment de la història concret. Per això els tres nois i noies d'origen àrab Zàkia, Ilias i Saïd tenen clar que no es pot negar l'holocaust nazi perquè és veritat i evident. El protagonista de la pel·lícula és un noi jovenent d'origen jueu que fuig com a conseqüència de la invasió alemana de Polònia on els seus familiars moriran quasi tots en el gueto de Lodz. Ell i el seu germà fugint es troben amb els bolxevics , enemics del nazisme. Solly , Solomon, amaga la seva identitat per fugir de la mort imminent. Per això renega amb el braç en alt i amb l'uniforme alemany del seu origen. Però el dilema entre el seu cap i el seu cor fa que lluiti internament contra el que en somnis i els seus sentiments semblen presentar. Es pot estimar una noia alemana rossa i amb ulls blaus que busca tenir un fill per regalar al Führer ? Es pot ser heroi de guerra contra el poble soviètic i ser condecorat amb la creu de guerra ? Es pot plorar quan les tropes alemanes poden perdre la guerra al front de Leningrado ?
La pelí ens fa una proposta que la podem portar a debat a la classe : Un jueu podia renunciar a la seva identitat per salvar la seva pell ? Un jueu podia amagar-se entre alemanys tot fugint de la seva consciència ?

Mirades : consciència o llei ?

La pel·lícula "Sophie Scholl" los últimos dias ens explica la biografia d'una jove de 21 anys heroïna que pertany a una associació d'estudiants anomenada "LA Rosa Blanca". Durant els anys que Hitler va estar en el poder i va envair Europa les universitats d'alemanya van voler funcionar donant una idea de normalitat. Però precisament hi havia entre la gent universitària opositors als règim nacionalsocialista. La pel·lícula ens descriu l'experiència d'una universitària que lluita juntament amb el seu germà i uns amics per obrir els ulls al poble alemany. Es presenta doncs el debat entre les lleis del poble alemany que no volen cap llibertat d'expressió ni cap oposició al seu ideari contra els jueus, els deficients mentals, els gitanos, els homosexuals, els comunistes o bolxevics... i la consciència personal de cada alemany que veu com es lluita sota el comandament d'un boig -tal com diu en un moment la Sophie. Es pot lluitar contra el poder nazi ? Es pot conseguir que la llei reculi i s'adoni dels seus errors ? Per què el poble veu el mateix que la jove protagonista i no vol reconèixer el que està veient ? Està cec ? És sord ? És mut ? La diàlectica entre la jove i el cap de la polícia permet entendre molt aquests moments de clarobscur de l'Alemanya que no vol acceptar la derrota, ni vol creure que el problema dels jueus sigui un problema , ni que la mort dels innocents és un senyal de la barbàrie humana, ni tantes altres coses....
Proposem doncs analitzar aquest dilema entre LLEI i CONSCIÊNCIA que és un tema socràtic cabdal dins la nostra història humana. A qui hem de fer més cas a la llei que l'Estat dicta encara que no tingui raó o a la nostra consciència que ens vol conduir per camins perillosos ? Quina alternativa ens queda ?