Aquesta notícia ve molt bé per explicar un dels fenòmens que sembla que omple els diaris a Europa actualment "el negacionisme" que pot tenir directament relació amb voler de forma clara i premeditada negar la història o bé en no voler veure imatges o esdeveniments tràgics o desagradables que portin a tenir mala consciència o sentiment de culpabili.......En el museu de Berlin sobre Anna Frank vaig veure una exposició sobre aquesta noia que va morir a causa del nazisme presentada com una ciutadana i em va impresionar per com deixava de ser una heroïna i era una adolescent com molts berlinesos o holandesos, o austriacs que van viure a casa seva situacions semblants ..En els mateixos dies a la Casa Conferència Wassen on es va fer servir com a espai d'esbarjo i recreatiu pels soldats de les SS , convertit avui en un espai memorial i centre educatiu ens van explicar aquesta idea actual d'igualar un model de societat. Les perruqueries feien els mateixos pentinats, s'escoltava la mateixa música, ¿Com era aquesta vida quotidiana dins el nazisme ?
Cal dir que precisament Alemania ha utilitzat en tots els seus espais d'horror i de barbàrie com espais de per treballar els conceptes i les raons que van portar el nazisme a actuar com ho va fer. El problema de la responsabilitat és i continua sent permanent dins Europa. El problema que serví a tots per reflexionar va ser : Com una població pot tractar un passat violent on s'ha patit la violència ? Això sembla que avui en el nostre país xoca del tot en molts aspectes: un parlament europeu que dignifica la figura d'un ministre d'un règim feixista , una falta de dignificació de les víctimes que van lluitar per la república popular i van ser morts i desapareguts de forma misteriosa, uns monuments com el Valle de los Caidos on resten encara com a simbols del franquisme, etc etc....
En la noticia que penjo a sota sorprén precisament tot això : Quin és el millor sistema per treballar i parlar amb els nens i nenes sobre l'holocaust o sobre els feixismes o totalitarismes ? Podriem dir precisament que el model actual amb les noves tecnologies imposen un feixisme encobert entre els adolescents que sembla que no volen prohibicions però si sancions no volen normes però si acepten càmeres de control a espais públics , no volen l'autoritat del professorat però si tenir facebooks per penjar les seves fotos fetes a classe o entrant en la privacitat de tot el professorat .. Com regular això amb una memòria que regula, normativitza, talla focs en facebooks, youtoubes, twittwer, i cada vegada més sembla indicar que només hi ha un pensament únic no crític, no responsable, no dialogant, no participant de res ... Feia pocs dies s'encetava una petitat controversia a filolist entre el professorat de filosofia sobre la millor didàctica sobre el treball amb l'holocaust o la memòria històrica ..."Nit en la boira " o "Shoah" de Lazzmann ? El cert es que en un sopar també fa pocs dies de nou una certa reflexió s'obria en un debat de falta de diàleg entre voler compartir treballs, espais, actes, ... Porto ja un cert temps treballant el tema i veig precisament que potser en el rerafons de tot això hi ha el problema de sempre el dogmatisme , el fanatisme, la falta de reflexió, la falta de diàleg, i en donar arguments plens de fal·làcies que permeten afirmar la tesi que poc a poc es va imposar de segons quins temes més val no parlar ni ara ni mai .... AIxò en educació , en sanitat i dins els sistema públic serveix per justificar que sempre els espais i les entitats privades poden servir més i més per apoderar-se de la história i de la memòria per arribar al silenci.
En la casa de Wannsee que hi ha de responsable Andrés nader i Elke Gryglewski ens feien preguntes com : Què passa amb el silenci ? Hi ha una pedagogia del silenci? Per què els adolescents de 14 diuen ja no més sobre el tema ? Com podem canviar un criteri de mesurar els valors sobre el tema de l'holocaust ?
Quins són els valors positius del tema ? Com podem identificar la culpabilitat ? I d'altra banda la dificultat de veure fins on arriba la reflexió sobre el tema ? Deien que fins els 16-17 no era una bona edat per treballar per la capacitat per reflexionar i per abans de canviar els criteris de mesurar els valors s'havia de treballar per una història individual per arribar a una història col·lectiva ... Perquè està clar que els nens i nenes portaven ja apresos coneixements del tema per les pelis i per la informació que veien de deshumanització i de configuració de les identitats ... Es pot veure amb els ulls qui és jueu ? Cal pensar que a Alemanya hi havia un grup minoritari de jueus 560.000 dels possibles 66 millons que hi havia repartits per tot el món.Les 1220 lleis que s'apliquen a Europa contra els jueus fa que ens preguntem Per què no volen marxar ? Què volia dir marxar ?
La famosa decisió final es realitza el 20 de Gener de 1942 amb la voluntat d'extermini final de tots els jueus es parla de 11.000.000 millons de jueus europeus que cal exterminar ... Però clar a Nuremberg la culpa recau en els caps visibles del nazisme ..
HI hauran víctimes , perpetuadors, els qui viuen l'holocaust en primera persona , els que viuen fora d'Alemania l'holocaust .. Però i el dret a viure com a víctima sent fills d'aquestes víctimes mortes o exterminades ?
L'holocaust ha generat un nou llenguatge i una nova mirada sobre el món i sobre la realitat i ara més que mai en els temps que vivim convé saber interpretar de què ens parla , què ens mostra, què ens significa a tots com espècie humana ... Més enllà de l'holocaust ?
Aquest dies a la revista Viejo Topo presenta amb el títol INJUSTICIA EN DACHAU . LOS JUICIOS A LOS SUPERVIVIENTES ESPAÑOLES . escrit per >Laura Leret que cinc espanyols pressoners del camp nazi de Mauthausen en comptes de ser alliberats van ser acusats per l'exèrcit dels EUA per col·laborar amb els nazis . Els càrregs eren violar les lleis i pràctiques de guerra participant en la conspiració del gobern alemany per l'extermini de jueus, disidents polítics i adversaris civils . Els cincs espanyols eren de l'exèrcit i refugiats a França van patir en els camps francesos les condicions inhumanes i més tard van participar en la linia Margot amb la invasió dels alemanys van ser portats als Stalags que eren centres de recepció dels presoners de guerra i a partir del 1940 els nazis van deportar a Mauthausen amb categoria 3 la més brutal en condicions de treball. ...Què va passar amb ells per ser condemants com a culpables ?
La història està per recordar-la per mirar-la des del calidoscopi que tots portem dins des de la mirada creuada , des de els molts espais de reflexió i d'anàlisi ...No podem caure en oblidar i deixar que els fets es silenciïn tranquilament com si res...
Uno de cada cinco alemanes no sabe lo que pasó en Auschwitz
Alemania celebró el viernes el 67 aniversario de la liberación del campo nazi de Auschwitz, enfrentada a serias dudas sobre la forma en la que las autoridades gestionan el extremismo de extrema derecha.
Un sondeo de opinión publicado esta semana por el instituto Forsa revela que hasta uno de cada cinco alemanes de entre 18 y 30 años no sabe lo que pasó en Auschwitz, mientras que un nuevo informe indica que un quinto de los alemanes alberga sentimientos antisemitas.
“Eso es precisamente un 20 por ciento de más para Alemania”, afirmó Norbert Lammert, portavoz del Bundestad (cámara baja del Parlamento) en una ceremonia en la que Marcel Reich-Ranicki, un destacado crítico literario de 91 años, contó cómo sobrevivió al gueto de Varsovia.
Los nazis reunieron a medio millón de judíos polacos en el gueto y luego deportaron a la mayoría a Auschwitz, en una zona del sur de la Polonia ocupada cerca de Cracovia. Hasta 1,5 millones de personas, en su mayoría judíos, murieron en el campo.
Charlotte Knobloch, líder judía de Múnich -donde nació el movimiento nazi de Adolf Hitler- y segunda al mando en el Congreso Judío Mundial, escribió en un periódico que el sondeo sobre el conocimiento del Holocausto y el antisemitismo subraya “deplorables defectos” en los sistemas educativo y político.
La eficacia de las fuerzas de seguridad en la lucha contra el extremismo de extrema derecha ha quedado en cuestión después de que la policía descubriera el pasado noviembre pruebas que relacionaban a una pequeña célula neonazi en Zwickau, en la Alemania del Este, con el asesinato de nueve inmigrantes turcos y griegos y una agente de policía entre 2000 y 2007.
Lammert dijo en la ceremonia del Holocausto que “el descubrimiento de una serie de asesinatos sin precedentes en las últimas semanas y meses demuestra que no hemos alcanzado el objetivo” de eliminar el odio racial de Alemania.
Knobloch escribió en el Sueddeutsche Zeitung que pese al compromiso de Alemania por reparar su pasado nazi, el caso de Zwickau demuestra que los extremistas de derechas “aún pueden sembrar discordia, odio y miedo en este país sin trabas”.
(Con información de Reuters)
Artículos Relacionados
La actualidad de Cuba dentro y fuera de la Isla editada por Cubadebate.
