|
|
|
L’OPERACIÓ T4
|
|
1939-1941
|
|
|
|
|
|
|
|
ÍNDEX
|
p.3
p. 5
p.5
p.6
p.7
p.8
p.8
p.9
p.10
p.11
|
l’eutanasia
d’alemanya nazi, operació t4
karl
brandt
el cas
de martin bader
Espai
i temps de l’operació t4
diversos
plans interiors de centres on es va practicar l’eutanasia nazi
base
legal
-
declaració universal dels drets humans
-
lleis anti drets humans
-
operació t4
webgrafía
L’eutanÀsia de l’AlemanYa nazi, mÉs conEGUDA
com Operació T4
El terme "eutanàsia" (literalment,
"bona mort") es refereix usualment a causar la mort sense dolor d'un individu
amb una malaltia crònica o incurable. En l'ús nazi, però, "eutanàsia"
es referia a la matança sistemàtica dels discapacitats mentals i físics que estaven
internats en institucions, sense el coneixement de les seves famílies. à
Eutanàsia: Assassinat legal.
Amb una carta firmada per Adolf Hitler
el 14 de juliol de 1933, es va començar a materialitzar la bogeria de la
ideologia nazi. Es tractava de la "Llei per la prevenció de la progènie
amb malalties hereditàries" que autoritzava la esterilització dels
casos següents: retràs mental, esquizofrènia, depressió maníaca, epilèpsia,
dança de Sant Vito, ceguera, sordera, deformitat important i alcoholisme sever.
El següent pas, fou l’Eutanasia nazi, més coneguda com el programa Operació T4
(en referència a la direcció del carrer Tiergartenstrasse núm.4 de l’oficina
que coordinava el programa a Berlín) que va començar en el setembre del 1939.
Pels nazis aquesta operació consistia en l’assassinat “compassiu” de centenars
de milers de discapacitats físics i psíquics que enterbolien el predomini de la
raça ària. El procés del que realment va passar és el següent:
Els directors dels hospitals van
fer una llista on escrivien les persones que segons aquest programa no tenien
dret a viure. En aquesta llista hi havia malalts mentals, discapacitats i
qualsevol que no pogués valdre’s per sí mateix.
A la seu central de Berlín
s’analitzaven les dades i decidien quines persones qualificaven com “no
productives” i que per tant haurien d’abandonar l’hospital. Eren tants que va
sorgir un problema logístic i es va crear una empresa de transports amb
vehicles perfectament camuflats. Els considerats incurables eren traslladats a
vells hospitals o presons abandonades que havien estat adaptats per poder fer
experiments amb ells i acabar matant-los.
Es traslladava la gent amb
l’excusa de portar-los a un lloc on podrien se vistos per un especialista, on
podrien tenir un tractament millor. A la família no se’ls comunicava aquest
trasllat. En realitat, a la família només li arribava després un comunicat de
defunció.
Als nous centres, els pacients
eren enganyats i se’ls sotmetia a un suposat reconeixement mèdic. Després
passaven a una altra habitació on els matarien. Van ser els començos de les
cambres de gas, un escàndol que va fer aixecar sospites sobretot quan va
haver-hi un escapament del primer centre. El fum va arribar a l’exterior i les
instal·lacions estaven molt a prop del poble. La gent podia sentir l’olor i van
començar a fer-se preguntes “Què esta
passant allà dins?”
La desconfiança es va
generalitzar. Famílies senceres escrivien als hospitals preguntant pel seu
fill, nebot, amics...
Les protestes i pressió socials
van aconseguir tancar aparentment el programa Operació T4 un any i mig més tard,
després de 70.274 persones exterminades. Encara que es va acabar amb aquest
programa l’agost de 1941, el personal sanitari va seguir practicant aquesta
eutanàsia salvatge.
Un començ del que més tard es va conèixer com holocaust i que avui la gent
recorda per què no torni a passar.
|
||||
|
||||
Unes secretàries
omplien amb noms, direccions i causa de la mort, unes cartes predissenyades que
eren firmades pels metges i remeses als familiars del pacient.
Karl Brandt
Un dels molts membres del personal
implicat en l’eutanàsia nazi
Karl
Brandt (Mulhouse, 8 de gener de 1904 - Landsberg am Lech, 2 de juny de 1948) va
ser un metge i criminal de guerra nazi. Metge personal d'Adolf Hitler,
Gruppenführer en les SS i Tinent General de les Waffen SS, Comissionat del
Reich per a la Salut i Sanejament i membre del Consell d'investigació del Reich.
Brandt era metge especialitzat en
traumatologia, va accedir al cercle íntim de Hitler el 1937. Va dirigir
l'administració del Programa d'Eutanàsia nazi de 1939 i com Comissionat del
Reich per a la Salut i Sanejament va estar involucrat en l'experimentació penal
amb éssers humans juntament amb el seu ajudant Werner Heyde.
Després de la Segona Guerra Mundial, Brandt va ser processat en Nuremberg i declarat culpable de crims contra la humanitat. El seu advocat defensor havia estat Robert Servatius. Va ser executat a la forca a la presó de Landsberg el 2 de juny de 1948.
EL CAS DE MARTIN BADER
Martin Bader era un sabater
alemany de la localitat de Giengen (Alemanya), el 1934 va patir una grip que li
va derivar en una encefalitis amb el resultat de la malaltia de Parkinson.
Va ingressar a l’hospital
de Bad Schussenried i per la seva malaltia de Parkinson va ser inclòs en les
llistes per ser assassinat com a persona no digna de viure. Traslladat al
sanatori mental de Grafeneck va morir gasejat mitjançant la inhalació de monòxid
de carboni el 1940.
La
seva vídua i el seu full només van rebre una breu carta de4 condol a la qual la
direcció mèdica de Grafeneck expressava el seu “dolor” per aquesta mort a causa
d’una malaltia incurable de les que solien inventar, en aquest cas d’un “atac
cerebral”.
La seva afligida esposa va
comentar que Martin sempre a esperar curar-se i seguir el seu treball com
sabater i portar una vida normal.
El seu cas va ser seguit
pel seu únic fill (quan Martin va morir el 1940 tenia una any) que va investigar
anys després tan misteriosa mort arribant a descobrir-ne la realitat.
ESPAI I TEMPS DE L’OPERACIÓ T4
La eutanasia nazi,
anomenada també operació T4, va esdevenir entre l’1 de setembre de 1939 i
l’agost de 1945. Com ja hem explicat previament, aquesta operació tenia
l’objectiu d’exterminar els pacients “incurables” dels hospitals d’Alemanya i
Austria, ja que consideraven que no tenien dret a viure i que eren una carrega
molt pesada que s’havia d’eliminar.
El programa es va realitzar
en sis centres en els quals els metges seleccionaven els pacients i, aquests,
eren transferits desde les clíniques a un centre de gas, on morien assessinats.
Eren els següents:
·
Grafeneck, on van morir
9.839 pacients.
·
Brandeburg, on en van morir
9.772.
·
Bernburg, on en moriren
9.375 pacients.
·
Hartheim, on hi va haver
18.269 morts.
·
Sonnenstein, amb 13.720
morts.
·
Hadamar, on van morir
10.072 pacients.
Centres Alemanys on es va practica l’Eutanasia nazi.
Diversos plans interiors d’alguns dels centres on es va practicar
l’eutanasia nazi
BASE LEGAL
dECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS
El nazisme discriminava,
marginava, empresonava, retenia en camps d’extermini i matava als jueus pel
simple fet de no ser de la mateixa religió que ells. Al fer això el nazisme
incomplia tots els drets humans. Aquí hi ha alguns exemples:
Article 1
Aquesta llei diu que tots
els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats de raó
i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns AMB els altres. Els
nazis creien que els cristians eren superiors als jueus per tant creien que no
eren iguals ni que havien de tindre les mateixes lleis ni drets.
Article 2
1. Tothom té tots els drets
i llibertats proclamats en aquesta declaració, sense cap distinció. Els jueus
no tenien cap d’aquests drets.
Article 3
Tot Individu te dret a la
vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona.
Els nazis mataven als jueus
sense tenir en compte aquesta llei.
Article 9
Ningú no serà detingut,
pres o desterrat. El nazisme prenia i empresonava a camps d’extermini a tots
els jueus.
Article 15
1. Tota persona te Dret a
una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat
arbitràriament de la Seva nacionalitat ni del Dret a canviar de nacionalitat.
Article 16
Els homes i les dones, a
partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restriccions per motius de raça,
nacionalitat o religió, a casar-se i fundar una família. Els nazis no permetien
als jueus casar-se ni mantenir relacions sexuals entre ells.
Article 18
Tota persona te dret a la
llibertat de pensament, de consciència i de religió. Als jueus se’ls matava per
no ser de la mateixa religió que els cristians, per tant no tenien llibertat de
religió,
Article 24
Tota persona te Dret al
descans i al lleure i, particularment, a una limitacions raonable de la jornada
de Treball i a vacances periòdiques pagades.
Els nazis obligaven als
jueus a fer treballs forçosos amb males condicions i sense descans.
LLEIS ANTI DRETS HUMANS
El moviment nazi va dictar
unes lleis per a donar base legal a les seves actuacions. Tot seguit mostro una
llista de algunes de les lleis.
I. - Prohibició del
matrimoni i de les relacions sexuals amb jueus.
Llei per a la protecció de
la sang i l'honor alemanys.
II.- Prohibició que jueus i
cristians mengessin junts. Prohibició de que els jueus entressin en els vagons
restaurant, 30 de desembre de 1939.
III.- Prohibició de que els
jueus tinguessin càrrecs públics. Llei per al restabliment del servei públic
professional, 7 d'abril de 1933.
IV.- Prohibició que els
jueus ocupen cristians o tinguin esclaus cristians. Llei per a la protecció de
la sang i l'honor alemanys, 15 setembre 1935
V.- Prohibició de que els
jueus apareguessin pels carrers durant la Setmana Santa.
Decret autoritzant les
autoritats locals a prohibir als jueus aparèixer pels carrers durant certs dies
de festa, 3 des 1938
VI.- Crema del Talmud i
altres llibres jueus.
Crema de llibres perpetrada
pels nacionalsocialistes alemanys
VII. - Prohibició de
consultar a metges jueus.
Decret de 25 juliol 1938
VIII. - Prohibició de que
els cristians visquessin en llars on hi hagués jueus.
Directiva de Goering
ordenant la concentració de jueus en cases on no hi hagués aris de 28 desembre
1938
IX. - Impost sobre els
jueus per al manteniment de l'església catòlica de la mateixa extensió que el
sufragat pels catòlics.
X. - Prohibició per als
jueus de demanar o testificar contra els cristians.
Proposta de la Cancelleria
del Reich perquè els jueus no poguessin dur a terme accions civils davant els
tribunals, 9 de setembre de 1942.
XI. - Prohibició de que els
jueus rebin herències dels cristians.
Decret permetent al
ministeri de justícia anul · lar els testaments que ofenguin el "judici
sòlid del poble" de 31 de juliol de 1938.
XII. - Ordre perquè els
jueus portessin un signe per identificar-se en la roba.
Decret obligant als jueus a
portar un signe d’identificació en la roba d'1 de setembre de 1941.
XIII. - Prohibició de que
els cristians assisteixin a cerimònies jueves. Prohibició de relacions
amistoses amb els jueus, 24 d'octubre de 1941.
XIV. - Obligació de que els
jueus quedin confinats en guetos.
Ordre de Heydrich establint
la reclusió dels jueus en guetos de 21 de setembre de 1939.
XV. - Prohibició de que els
jueus tinguessin títols acadèmics
OPERACIÓ T4
La Operació T4, és un clar
exemple de l’incompliment dels Drets Humans per part dels nazis, car l’objectiu
d’ells era arribar a la puresa de la ‘’raça” segons els seus criteris. Amb
aquesta operació pretenien evitar, que certes malalties que ells pensaven que
eren hereditàries passessin a generacions futures. Per això van engegar un
procés de esterilització i en molts casos d’extermini.
1933.07.14: Aprovació de la
"Llei per Prevenir la Malaltia hereditària" En la qual s'autoritzava
l'esterilització forçosa dels casos següents:
1. Retard mental.
2. Esquizofrènia.
3. Depressió maníaca.
4. Epilèpsia.
5. Dansa de Sant Vito.
6. Ceguesa.
7. Sordesa.
8. Deformitat física
important.
9. Alcoholisme sever.
Entre 1934 i 1939 unes
400.000 persones van ser esterilitzades.
1935.10.18: Aprovació de la
"Llei per protegir la salut genètica del poble alemany".
1939.09.01: Decret per
posar fi a l'esterilització. Hitler personalment signa el decret per a la
Eutanàsia.
Setembre de 1939: S'ordena
l'assassinat dels pacients de les institucions psiquiàtriques de Polònia.
Entre octubre i desembre de
1939: Començament de la "Aktion T4
Establiment dels mecanismes
de mort en sis hospitals psiquiàtrics.
Fi del 1939 al 1941.08.24:
Ja han estat assassinats més de 70.000 pacients psiquiàtrics en el Reich
alemany.
1940.01.15: Decret pel qual
s'ordena enviar a tots els pacients jueus a institucions psiquiàtriques per al
seu assassinat, principalment a Cholm (prop de Lublin, Polònia).
Durant 1940: al voltant de
10.000 nens i joves han estat assassinats
1941.04.28: Fi de la
"Aktion T4".
1942.11.17: Introducció de
la "Hungerkost" (Mort per dieta de fam) en tots els sanatoris
d'Alemanya. Al voltant de 90.000 persones moren com a resultat d'aquesta ordre.
1944.04.06: Decret per
establir el "Ostarbeiter-Sammelstellen" (unitats de treball forçat
dels països de l'est) en 11 institucions psiquiàtriques. A partir d'aquesta
ordre els malalts mentals moriran mitjançant el treball esclavitzat.
WEBGRAFÍA
