Franquisme i Nazisme:Participació?
Derek Van Dam,Juan José Rodríguez,Andreu McGurk
Dimecres,6/3/2013 4t ESO de L'Institut Angeleta Ferrer i Sensat ...
Introducció
Guerra Civil Espanyola, 900.000 morts; Genocidi Armeni, 1.800.000 ; Guerra de Vietnam, 6.000.000; Guerra Civil Russa, 15.000.000; Primera Guerra Mundial, 30.000.000 de morts. Aquests són alguns dels conflictes bèl·lics més sanguinaris i terrorífics de la nostra història.
El S. XX ha sigut escenari d'innombrables avenços científics i malauradament , també dels nefastos usos que nosaltres, com a humans, els hi hem donat. Serà part de la nostra naturalesa tanta violència i odi, que som capaços de tant terribles actes? O serà la bogeria d'uns pocs, la fatalitatat d'un poble, l’ ignorància de molts, i la indiferència d'uns tants, la barreja perfecte per convertir tot el que coneixem i estimem en sofriment? Esperem que no sigui així mai més, i estudiem la història i investiguem per aprendre dels errors, i poder evitar-los per impedir-nos tornar a caure i recaure en una desgràcia bàrbara com va ser l'holocaust nazi de la Segona Guerra Mundial, conflicte principal del nostre treball.
La Segona Guerra Mundial va enfrontar els Aliats contra les potències de l'Eix. Durant 6 anys , va anar cobrant la vida de mil·lers de persones , finalment unes 70 .000.000 de persones van perdre la vida d'una forma cruel , infrahumana, injusta... Nosaltres però, degut a la immensa quantitat d’informació constituïda per documents , llibres, cartes, a la memòria de testimonis, Internet, etc... Hem decidit centrar el nostre treball en un tema relacionat amb Espanya. Per tant , la pregunta era la següent : Franco va col·laborar amb Hitler?
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial l'1 de Setembre de 1939 , a España no feia ni 6 mesos que havia acabat la guerra, i lògicament l'estat no es trobava en condicions de cap de les maneres d'unir-se a un altre conflicte bèl·lic, i menys a aquest. Així dons, la postura que va prendre Franco en primer lloc, va ser de neutralitat. Cal recordar que l'Alemanya de Hitler i l'Itàlia de Mussolini havien participat en la guerra civil a favor de Franco ajudant-lo a guanyar la guerra contra els Republicans. Aquest és un fet important ja que podria haver pressionat a Franco a unir-se a Alemanya i a Itàlia en la Segona Guerra Mundial, tema què seguidament tractarem.
El Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el
26 d'abril de
1937 per l'esquadró conegut com
Legió Còndor contra la població
basca de
Guernica durant la
Guerra Civil Espanyola, un esquadró Alemany. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història que una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut.
Franco ho va negar fins la seva mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada.
L’Atac al Poble
Guernica, capital cultural i històrica basca, tenia abans de l'atac una població d'unes 3.700 persones, a les quals caldria afegir un gran nombre de tropes que es retiraven per a preparar la defensa de la ciutat de
Bilbao i refugiats que fugien de l'avanç nacional. En aquest moment no tenia cap tipus de defensa antiaèria, encara que sí tenia tres fàbriques d'armes, una d'elles de bombes d'aviació.
L'esquadró, al comandament del tinent coronel
Wolfram von Richthofen (aquest era cosí del famós aviador de la primera guerra mundial
Manfred von Richthofen conegut com el baró roig), estava format per quaranta-dos avions Heinkel He 111, Dornier, Junkers i Messerschmitt. Pel que sembla, també hi havia cert nombre d'avions italians, sent aquesta la seva primera col·laboració bèl·lica amb els alemanys.
L'atac va començar a dos quarts de cinc de la tarda. Era dia de mercat. Encara que posteriorment es va dir que l'objectiu de l'operació, era la simple voladura d'un pont, el fet real és que tant el pont com una fàbrica d'armes, situada als afores de la població, van resultar intactes. No obstant això, l'atac va ser devastador, els bombarders van llançar una gran quantitat de bombes de 550 lb, i més de tres mil projectils incendiaris d'alumini de 2 lb sobre el nucli urbà de la ciutat. Els caces, entretant, disparaven en vol rasant a les tropes que fugien del lloc. Els bombardeigs venien en onades, i la destrucció va ser tan gran que al cap de dues hores els pilots bombardejaven a cegues, en ocultar el fum la ciutat. A dos quarts de vuit de la tarda va acabar l'atac, no podent-se apagar totalment l'incendi fins a l'endemà.
Mai hi ha arribat a haver xifres oficials de víctimes, però donada la magnitud de l'atac, s'estima que els morts van poder ser uns 250. Així, per a alguns, la xifra seria d'uns 120, per no poder provar-se la resta, per a uns altres, seria de deu mil. Tres quartes parts dels edificis de la ciutat van ser totalment destruïts per l'incendi que no es va intentar apagar fins l'endemà, i la resta molt afectats. Només es van salvar la Casa de Juntes de Guernica (històric lloc de reunió de les assemblees que regirien Biscaia i seu del seu arxiu històric) i l'annex
Arbre de Guernica, símbol ancestral del poble basc. El pont que es va afirmar després que era l'objectiu va quedar intacte.
La Legió Condor era l'encarregada de portar a terme missions aèries per tota Espanya, com a suport de l'Alemanya
nazi a les tropes de
Franco i, pel que sembla, l'objectiu del bombardeig va ser aterroritzar la població civil i desmoralitzar el bàndol republicà.
L'exèrcit alemany va utilitzar els efectes del bombardeig com a arma política en la guerra freda que mantenia amb
Anglaterra i els va interessar que la premsa mundial exagerés els resultats. Així, Guernica hauria estat una espècie d'assaig del que després seria la
Segona Guerra Mundial.
En els
judicis de Nüremberg, el llavors mariscal de la
Luftwaffe,
Hermann Göring va declarar: "La guerra civil espanyola va donar una oportunitat de posar a prova a la meva jove força aèria, així com perquè els meus homes adquirissin experiència".
A més, el bombardeig va ocórrer poc després de l'abatiment i posterior linxament d'un pilot alemany en un bombardeig sobre
Bilbao, el que causaria les ires dels pilots. La premsa franquista va afirmar que Guernica, com
Irun, havia estat incendiada pels propis republicans en la seva fugida (practicant una política de terra cremada); però diversos corresponsals estrangers, entre ells
George Steer, del diari conservador
britànic The Times, van tenir ocasió de presenciar l'atac, i ser testimonis de la devastació. També s'ha afirmat que els bombers de Bilbao van arribar-hi molt tard i no hi van intervenir, el que hauria agreujat els danys.
El bombardeig de Guernica és el
bombardeig de saturació que més morts va causar en la guerra espanyola, i s'ha convertit en un símbol dels horrors de la guerra per a tot el món. El fet va tenir un gran impacte en la seva època, inspirant a
Pablo Ruiz Picasso pel seu quadre més famós, el
Guernica. La mera discussió de xifres sobre el bombardeig, des del nombre d'avions que hi van intervenir, la quantitat de bombes que s’hi van llançar i altres aspectes del bombardeig generen polèmica, precisament perquè aquest fet històric va ser utilitzat amb fins propagandístiques per ambdós bàndols des del seu planejament fins a les controvertides, divergents i moltes vegades interessades versions de la seva història que es poden llegir avui dia.
El bombardeig de Guernica no va ser el primer de la història com s'ha dit ja que, almenys l'aviació italiana (Líbia), francesa, espanyola (El Marroc) i nord-americana (Nicaragua) havien bombardejat poblacions civils anteriorment.
Alguns dels avions participants al bombardeig de Guernica:
Bombardier Mig Junkers Ju 52 Bombardier Heinkel He 111
Messerchmitt Bf 109
Heinkel He 51
La Trobada d’Hendaia
Estació d’Hendaia, 23 d’octubre de 1940. Són les 15.18 h. El tren “Erika” d’Adolf Hitler és a punt d’ arribar a l’estació procedent de París. En aquesta estació, tindrà lloc una entrevista molt mítica i de vital importància entre Francisco Franco, cap d’estat Espanyol, i Adolf Hitler, canceller i president d’Alemanya.
A les 15.20 h en punt, l’Erika s’atura a l’andana de l’estació d’Hendaia i un minut més tard Hitler baixa del vagó junt amb Joachim Von Ribbentrop, ministre d’Exteriors Alemany, i Eberhard von Stohrer, ambaixador Alemany a Espanya, que parla desenfrenadament amb el Führer a l’andana esperant l’arribada del general Franco. Segons recull Paul Schmidt, cap de traductors del Ministeri d’Exteriors Alemany, Hitler explica a Ribbentrop el següent:
«No podem donar, ara per ara, garanties escrites als espanyols respecte a la cessió de territoris de possessió colonial francesa. Si els facilitem algun document escrit sobre aquesta qüestió tant delicada, tard o dóra, degut a la loquacitat dels llatins, els francesos se’n adonaran». (traducció per Juan Carlos Laviana)
Amb aquestes paraules, podem determinar que Franco tenia intenció d’entrar a la Segona Guerra Mundial de la mà d’Alemanya, a canvi de la cessió de territoris francesos especialment a l’Àfrica. Amb l’ocupació en poc més d’un any de Polònia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i més de la meitat de França, Hitler pateix per l’equilibri dels seus territoris.
A les 15.28, després d’haver passejat per l’estació d’Hendaia, Hitler i Ribbentrop atenen l’arribada del generalíssim al tren “Break” a l’andana, que arriba amb retràs i preocupat per aquest fet. Al tren viatgen, a banda del General Franco, Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco i recentment anomenat Ministre d’Exteriors; el baró de les Torres, cap de protocol del Ministeri en qualitat de traductor; Enrique Giménez Arnau, director general de Premsa; el general Espinosa de los Monteros, ambaixador espanyol a Berlín ; i José Moscardó, cap de la casa militar del general. L’estació d’Hendaia, profusament engalanada amb banderes d’Espanya i Alemanya, és omplerta per l’ infanteria alemanya, que forma i interpreta marxes militars per rendir els honors.
Franco i Hitler és saluden afectuosament amb la presència de Espinosa de los Monteros, que tradueix.
Finalment, Franco i Hitler és troben cara a cara en aturar-se el tren en un dia en que Hitler espera involucrar España a la Guerra i, així, conquerir el mediterrani. Al seu torn, Franco té la intenció d’unir-se al carro dels vencedors i obtenir un imperi a l’ Àfrica. Després de les salutacions a l’entrada del mateix vagó, és prossegueix a la revista duta a terme per les tropes militars presents amb la salutació dels cap d’estat. Ambdós, junt amb els ambaixadors i acompanyants dels generals, arriben al vagó “Erika”del Führer on tindrà lloc l’entrevista. Solsamènt hi seran presents Franco, Hitler, Serrano Suñer i Von Ribbentrop.
L’entrevista comença finalment a les 15. 40, on Franco comença per elogiar i agrair la feina i dedicació d’Alemanya per Espanya durant la Guerra Civil Española:
«España agradece lo que Alemania ha hecho por nuestro país. España siempre ha estado aliada con el pueblo alemán en espíritu y lealtad, y sin ninguna reserva. España siempre se ha sentido a sí misma como parte del Eje, ya que durante la Guerra Civil los soldados de las tres naciones lucharon codo a codo».
Seguidament, Franco prosseguí:
«En la guerra actual, España gustosamente lucharía al lado de Alemania. No obstante, las dificultades que tienen que ser superadas para ello son de sobra conocidas para el Führer».
Dit això, Franco presenta a Hitler un dibuix del mapa africà en que es mostren les colònies que España hauria de rebre en cas que entrés a l’eix de guerra: Marroc, Argel i Orasenat- la zona d’Oran, en possessió de la França col.laborista-, així com les ampliacions al Sàhara Espanyol, Guinea Equatorial i, per descomptat, Gibraltar, que havia d’ésser desposseïda dels britànics. Hitler i Franco s’entrevisten dins el vagó Erika
Un cop Franco acabà amb la seva breu presentació, Hitler començà a exposar la situació de la guerra amb Gran Bretanya i Estats Units, i defensà que l’exèrcit d’aquests es trobava en pèssima preparació, fet pel qual no suposaven cap risc per a Alemanya. Hitler pretenia que España s’unís i participés a la Segona Guerra Mundial pel simple motiu de voler apoderar-se de Gibraltar, bloquejant així el mediterrani i eliminant la presència britànica a aquesta zona.
Arrel d’això, Hitler s’oposa a la cessió dels territoris reclamats per Espanya, degut a l’aliança de l’Alemanya Nazi amb la França de Vichy, a la qual pertany el Marroc, i considerada un aliat primordial com a garantia de dominació de la situació a l’Àfrica.
Esclata llavors un malentès seguit d’una indignació de Hitler per l’ insistència de Franco en els territoris Africans.
Dins el context d’aquest malentès, esclata la tensió. Hitler amenaça a Espanya amb ser conquerida, i recorda a Franco l’enorme participació d’Alemanya durant la Guerra Civil. Hitler presenta llavors l’esborrany de la denominada “Operació Fèlix”,per la qual Espanya entraria a la guerra quan Alemanya ho requerís, però no incloïa cap pacte respecte a les cessions territorials, només una vaga promesa per part de Hitler de la cessió d’alguns territoris en acabar la guerra. Franco i Serrano Suñer rebutgen el tractat, fet que enfurisma el Führer. Aquest s’aixeca esvalotat i dóna per acabada la reunió a les 18.05 comentant a Von Ribbentrop a la sortida «amb aquests no hi ha res a fer».
Després d’aquest fet, Franco i Serrano Suñer tornaren al Break i Franco, decebut, esclata:
«Es intolerable esta gente, quieren que entremos en Guerra a cambio de nada; no nos podemos fiar de ellos si no contraen compromiso formal, terminante, de cedernos desde ahora los territorios que como les he explicado son nuestro derecho».
No obstant, Serrano Suñer es reuní amb Von Ribbentrop fins les 19.00 h en que, sorprenentment, reberen una invitació per sopar amb el Führer. A banda de Hitler i Franco amb els seus respectius ministres d’exteriors, se’ls hi uneixen els ambaixadors Von Stohrer i Espinosa de los Monteros.
Al llarg del sopar, que va transcórrer amb total normalitat, els allà presents és limitaren a comentar vaguetats sobre la guerra.
No obstant, un cop finalitzat el sopar, les negociacions es varen reprendre amb l’objectiu d’intentar arribar a algun tipus d’acord. No obstant, les postures d’ambdós eren clares i, a les 23.45, les negociacions es dongueren per suspeses.
Conclosa la reunió, Von Ribbentrop anuncià:
«A les vuit del matí, el text de l’acord (presentat a la primera reunió) ha d’ésser aquí. A aquesta hora haig de sortir jo, ja que demà ens reunim amb el Mariscal Pétain».
Dit això, Franco s’enfilà al Break i s’acomiadà cordialment de Hitler, com si res no hagués passat. El tren es dirigí cap a San Sebastian on, arribada ja la matinada, el Generalíssim s’allotjà a una de les dependencies del Palacio de Ayete, on l’esperava el director general de Premsa del règim, Enrique Gimenez Arnau, per ajudar-lo suposadament a redactar un text. Uns instants més tard, un servent entra a l’habitació on es troben i els entrega uns papers a Franco. Franco llegeix els papers i conclou que es tracta d’un Protocol Secret* molt similar al proposat pels Alemanys hores abans. Palacio del Ayete a l’actualitat
Pel que es veu, fou Espinosa de los Monteros, l’ambaixador, qui va dur el Protocol Secret a Franco aquella matinada advertint-lo que si no el signava «qualsevol cosa podia passar». Fou llavors quan es redacta el text de la forma exposada, després del qual s’entrega una copia als nazis duta pel mateix Espinosa de los Monteros.
Entregat aquest text, es considerava que España es marcava neutral dins la guerra però, per a evitar un possible conflicte o atac, Franco envià un equip de voluntaris per a lluitar al costat de l’exèrcit alemany. Aquests, veterans de la Guerra Civil i de carrera falangista, es denominaren “ La División Azul”. Ja a Alemanya, juraren el seu càrrec davant de Hitler, i foren enviats al front a Rússia. Molts d’ells no sobrevisqueren, d’altres ho varen fer i reberen innombrables condecoracions de guerra.
*Un fragment del Protocol Secret s’adjunta en un text annex al final del treball
Conclusions
El Franquisme i el Nazisme són només dos exemples de les dictadures que regnaven a Europa en aquella època, sotmetent-la alhora a una gravíssima Guerra Mundial que dugué milions i milions de morts.
Aquestes dictadures de terror, però, mantenien aliances i enteniments entre elles, ajudant-se quan ho requerissin. Aquest fou el cas indubtable d’Alemanya que participà de la mà dels Nacionalistes Espanyols ( liderats per Francisco Franco) a la Guerra Civil Espanyola, i contribuí inqüestionablement al seu acabament per mitjà de nombrosos bombardejos a poblacions Espanyoles, com Guernica.
La Alemanya i Espanya de 1940 no eren més que dos països amb interessos ben diferents pels quals havien de cooperar. Hitler, pel seu costat, tenia intenció de bloquejar per complet el mediterrani, privant els anglesos d’expandir-se pel mediterrani i crear una resistència. Franco, al seu torn havia tingut, anteriorment, certes ambicions per a unir-se a l’eix, però aquestes ambicions s’havien anat esfumant. No obstant, estava disposat a entrar-hi si obtenia grans extensions colonials a l’Àfrica a canvi, especialment alguns territoris de protectorat francès.
Malgrat que ambdues potències tenien certs interessos, existien per contra pensaments d’oposició a l’entrada d’Espanya a l’eix: L’única ambició de Hitler era l’obtenció de Gibraltar, però no estava gaire interessat en incloure Espanya a l’eix. Però, en comparació, era un preu petit el que havia de pagar.
Per altra banda, Franco s’intentà oposar a Hitler davant la proposta de l’entrada d’Espanya, una Espanya cansada i debilitada pel conflicte bèl·lic de la Guerra Civil.
En una dictadura, tothom hi surt perdent. No obstant, qui més ho pateix és el poble, que viu un dia a dia ple d’opressió i por, creats i promoguts per l’odi que alguns posseeixen. L’ambició, egoisme i ignorància d’alguns dóna lloc, molt sovint, a episodis tant tràgics a la història de l’home com la Segona Guerra Mundial, i cal reflexionar sobre si, en un futur, haurem de lluitar per a evitar que així sigui. Perque com va dir Edmund Burke “L'únic que necessita el mal per triunfar és que els homes bons no facin res".
Bibliografia
1. Llibres
1. RODRÍGUEZ, M.A i ALCOJOR, A.(2006), “Franco-Hitler: diálogo de sordos en Hendaya” Ed. Unidad, S.A. Biblioteca el Mundo, 1ª edició (Madrid)
2. VIÑAS, A.,(2012), “La República en Guerra” Ed. Crítica, S.A. Col. Crítica Contrastes 1ª Edició (Barcelona)
3. ORWELL, G. (1949), “1984” Ed. Grup 62, S.A. Col. La Butxaca 2ª Edició (Barcelona)
2. Internet
MARTÍNEZ, A. El desencuentro entre Hitler y Franco, a "Publico.es"
(03/12/2007)
http://www.publico.es/culturas/24212/el-desencuentro-entre-hitler-y-franco
SANZ, J., Un ingeniero escocés nos salvó de la ocupación Nazi a “Historia de la Historia” (20/04/2010)
http://historiasdelahistoria.com/2010/04/20/un-ingeniero-escoces-no-salvo-de-la-ocupacion-nazi
RODRIGUEZ, D., Entrevista de Hendaya a “Wikipedia” (4/05/2007)
http://es.wikipedia.org/wiki/Entrevista_de_Hendaya
LARA, J.M, El Protocolo Secreto de Hendaya a “HM Contemporanio” (17/08/2011)
http://hmcontemporaneo.wordpress.com/2011/08/17/el-protocolo-secreto-de-hendaya-1940/
TRUJILLO, G., División Azul a “Wikipedia” (17/10/2007)
Agraïments
· Biblioteca Gabriel Ferrater, Sant Cugat
· Andrew McGurk, per la seva labor com historiador
· Pepa Romero, professora de Socials a l’INS Angeleta Ferrer pel seu suport a resoldre dubtes que se’ns presentaven al llarg del treball
Annex 1: El Protocol Secret
El Protocolo entre los gobiernos de Italia, Alemania y España se decide lo siguiente:
1. La entrevista celebrada entre el Führer del Reich alemán y el jefe del Estado español que siguió a la que sostuvieron el Duce y el Führer, así como el intercambio de pensamientos entre los tres ministros de Asuntos Exteriores de los tres países en Roma y en Berlín, han servido para aclarar las posiciones recíprocas de los tres países a las particulares propias de la conducta de la guerra y a la política en general.
2. España se declara dispuesta a entrar en el Pacto que el 27 de septiembre firmaron Italia, Alemania y Japón y con este objeto firmar el correspondiente Protocolo sobre el ingreso resultante por parte de las cuatro potencias en una fecha determinada.
3. Con el presente Protocolo declara España su ingreso en el Pacto de Alianza y Amistad firmado por Italia y Alemania y el correspondiente agregado secreto del 22 de mayo de 1939.
4. En cumplimiento de sus obligaciones como aliado, España intervendrá en la actual guerra de las potencias del Eje contra Inglaterra, después que éstas hayan otorgado las ayudas militares necesarias para su preparación hasta un punto en el cual, en apreciación conjunta entre las tres potencias, se establezca que se ha alcanzado un punto decisivo en los preparativos. Alemania concederá ayuda económica a España, mediante la entrega de víveres y materias primas, para hacer frente a las necesidades del pueblo español y a las exigencias de la guerra.
5. Además de la incorporación de Gibraltar a España, las potencias del Eje se declaran básicamente dispuestas en relación con un orden conjunto, que deberá establecerse en África y que se fijará en los tratados de paz después de la derrota de Inglaterra a conceder que España reciba en territorio africano en la misma cantidad, en la cual Francia pueda ser compensada, que se le asignen en territorio africano, con lo cual permanecerán en cuenta las pretensiones de Alemania e Italia referentes a Francia.
6. El presente Protocolo tendrá un estricto carácter secreto, y sus participantes se obligan a guardar un estricto secreto sobre él, mientras no se llegue a un acuerdo conjunto de hacerlo público.
