Matar els fills amb salfuman en les dures condicions de la guerra per no tenir menjar, ni futur, ni res a esperar porta a Natalia (la Colometa) de Rodoreda al límit de l'existència humana.
Ahir al teatre del Sol vàrem gaudir de tres interpretacions grans i intenses d'aquest text sobre l'obra de Rodoreda, a Sabadell. El text d'actrius desperta la consciència des del primer moment.
Dura vida i existència d'una dona que perd en Quimet, perd en Mateu i acaba visquent amb l'esgarradet . Una època de fam i de formes , de dones submisses i homes de poques paraules...i els coloms i els nius i els ous ...
L'escenari amb un joc de cadires sembla construir aquesta levetat o fortalesa de la protagonista . Tres veus que semblen representar tres moments d'aquesta Colometa... Com la veu d'una d'elles que senyala que el dolor més gran a la guerra va estar quan va assabentar-se de l'afussellament a la plaça del poble del Mateu.
Els mecanismes per l'espectador de captar l'atenció es troben presents de forma senzilla llums i sons apareixen com per no destorbar. L'escenari va agafant tot el protagonisme i d'questa manera sembla que adquireix força el text per si sol.
L'escena dels coloms condueix al climax de l'obra amb una mena de drama intens entre les paraules de la protagonista i les sensacions que l'espectador experimenta quan pensa en la penúria de la guerra.
Una obra que fa pensar sobre les dures conseqüències de la guerra civil espanyola , aquesta escriptora Rodoreda sembla explicar i retratar l'escenari a la perfecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada