Efectivament el professor va iniciar explicant que el seu interés pel tema de l'holocaust i el genocidi nazi venia per la seva tesi sobre literatura concentracionaria , terme que havia introduït ell mateix dins la literatura en llengua catalana. Destacà les seves produccions com "el llanto de la maleta" "un català a Mauthausen"" Les dones als camps nazis" " l'hora blanca" " Un cadáver en el espejo" .
En la presentació del professor vaig voler destacar la seva coneixença en la lectura i guió de la novel·la catalana de J. Amat-Piniella "K.L.Reich" i la casualitat que ens va fer compartir l'experiència a BERLIN a la formació que oferia Casa Wannsee fa uns anys enrera amb l'excel·lent aportació de Elke Gryglewski . Des d'aleshores he anat seguint el professor David Serrano ,convidat en aquest Institut.
Especialment l'aportació del David representa la voluntat de difondre la memòria en les noves generacions de manera entenedora i clara .
David Serrano de manera clara va iniciar la cronologia dels fets aportant informació precisa sobre els 100 camps de concentració a Espanya , de les 500.000 persones que passen la frontera i el primer exili republicà sotmés a l'abandó internacional. Un mes de febrer amb el confinament de milers de persones en camps improvisats a França i vigilats per senegalesos.
Per això ja al 1939 s'establirà el concepte de GETO, abans havien projectes com enviar a tothom no desitjat a una illa a l'Africa. El geto serà un barri tancat , aillat com el de Varsovia, i serà un pas previ al control de la població no desitjada. Finalment els getos seran deportats en trens a Polonia, Austria, etc... amb la solució final i l'operació HT-4 , que comença eliminant els discapacitats. Els camps es classifiquen i es converteixen de forma sistemàtica, industrialitzada i aseptica en cementiris de cadávers i mort. FIns l'alliberament dels camps per part de les tropes aliades EUA, URSS, Anglaterra ....
Els exiliats republicans seran en camps de refugiats primer com Argelers i Rivesaltes , seguidament passen a formar part dels camps de pressoners en participar en la ressistència francesa i finalment passen a camps de treball co tm Mauthausen per ser considerats apàtrides , o sigui, no reconeguts per l'Estat Espanyol.
Finalment va recomanar cinema i literatura com a lectura com Agustí Bartra "El crist dls 200.000 braços". entre molts altres.
Finalment varem passas el documental de dues dones polonesa , jueva i no jueva , de nacionalitat uruguaia , que després d'anys de silenci es retroben novament .
El debat va permetre en acabar entendre que la història captivaba per la seva emotivitat i sinceritat . Els nois i noies varen interrogar-se per de quina manera els anys no obliden el dolor, l'horror passada i la barbàrie i com això pot inferir en les vides presents dels testimonis i de les noves generacions en asabentar-se del que ha estat la història de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada