L’oficial Pere Vives, personatge central de la novel·la Crist de 200.000 braços i alter ego del propi autor, es pregunta “¿com avançar quan s’ignoren tots els camins i llur destí? i es planteja la qüestió en un camp de reclusió francès on cent mil homes malviuen i moren. En aquesta peculiar presó feta de mar i murs de filferro, en Vives i els seus tres companys de “xabola” descobreixen que l’única manera de no enfonsar-se en la bogeria o en l’egoisme més embrutidor és “cercar l’Altre, sigui com sigui”. I gràcies a l’amistat, a l’ efecte i als records compartits, el quatre amics aconsegueixen salvaguardar la seva humanitat
També el meu avi, com Agustí Bartra, va estar tancat al camp d’Argelers durant uns mesos i també, com ell, va fugir-ne. Però ell, a diferència de l’autor, no va explicar la seva experiència a ningú. Potser va escollir el mutisme perquè lo viscut allà l’aterria o potser perquè s’avergonyia del seu comportament. Sigui com sigui, llegir el Crist de 200,000 braços ha estat com permetre que el meu avi s’expliqui i alhora es desfogui, perquè segons afirma el protagonista de la història donar testimoni és no oblidar i “ (...) no oblidar és la central militància de la seva ànima”
MARIA ANGELS MUÑOZ , PROFESSORA DE LLENGUA CASTELLANA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada