El professor d'origen holandès Sebastian Hafer acaba de publicar una obra amb el títol Franco Desenterrado. En aquesta obra analitza amb l'ús de les entrevistes que realitza a distintes persones què representa actualment la petjada del franquisme a Espanya.
En les nombroses entrevistes destaquen els dos pols oposats ; qui explica que el franquisme no és més que franquisme i res més , per tant diríem que no cal recordar i voler destapar ferides, fets, fenòmens a l'estil Xile o Argentina perquè el passat d'Espanya estaria més vinculat a la Restauració del segle XIX, i altre tesi que precisament destapa que el present està mediatitzat per les restes d'una societat que encara no ha superat el franquisme.
Entre les dues opcions la primera realment interessa perquè en el fons indica que la politització de la història esdevé a vegades una rèmora important per poder analitzar el passat de manera clara i objectiva. De fet està clar que els historiadors que han analitzat la guerra civil com Pierre Vilar o Paul Preston semblen indicar que els estudis no es poden fer de manera que no existeixi certa perspectiva històrica.
Ara per ara els qui hem treballat la memòria històrica ens trobem en unes terceres generacions que veuen el tema amb una distància gran. En els darrers anys en educació sembla que existeixi un cansament sobre el tema tant per part del professorat _ en les exposicions com la darrera proposada sobre exili, deportació i alliberament per Amical Mauthausen amb guia didàctica - l'assistència a la visita guiada per treballar a l'aula només va ser de 5 persones de tot el col·lectiu de professorat d'història; però també l'alumnat mostra un tema que li resulta incòmode i poc estimulant. Les nombroses lectures, pel·lícules, activitats per treballar el tema evidencien que no és un tema de recursos o de grups per didàcticament incidir-hi sinó més aviat és un problema davant la pròpia realitat del present que molts cops supera el propi passat.
El tema de la guerra, els exiliats, els refugiats, les institucions polítiques, la geopolítica, els pactes jurídics, etc continuen avui plens d'actualitat i potser no s'enllacen amb el passat o si més no cal ser molt experimentat per fer-ho.
Hi ha però dos temes importants educativament necessaris : una línia pedagògica i educativa dins el Departament d'ensenyament clara sobre el tema , no és el mateix la república , la guerra , el franquisme, o la transició per les noves generacions. En segon lloc entendre que la memòria no és una matèria de socials , és un projecte que els centres haurien de poder implementar a nivell competencial des de la majoria dels àmbits acudint a una idea que traspassi tot el centre mateix i la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada