Què passa amb la Memòria ?

 El propòsit  d'aquest post no serà altre que realitzar un anàlisi sobre el treball relacionat amb la Memòria a les aules en els espais docents . En primer lloc com a recursos didàctics existeixen eines que es troben a l'abast de tot l'alumnat que poden permetre un primer apropament al tema. 

1.- Sempre cal entendre que en especial el tema de la memòria vinculada a l'exili, la deportació, l'holocaust té una especificitat més complexa respecte a la resta de temes . Quina seria la raó ? Doncs que estem parlant del nivell més inhumà on la dignitat ha fet replantejar la condició humana mateixa. O sigui, que en aquest tema la gran pregunta que es va fer Adorno, i que es pot fer extensiva a la de Camus , ens colpeja i ens obliga a donar una resposta sigui quina sigui . 

• Podem seguir creient en la humanitat després d'Auschwitz ?  
• Podem viure en un món pler d'injusticia, fam, guerra ? 

Així doncs la temàtica no ha de ser una més del currìculum de valors o filosofia , pel seu interés hauria de ser un projecte defensat com a Projecte dins el Pla Pedagògic de tot centre educatiu , tal com a l'Arnau Cadell es va defensar . 

Per això cal pensar com arribar a trobar mecanismes i projectes didàctics que implementin una linea d'actuació interdisciplinar perquè el propi alumnat senti que forma part d'un eix sensible humà i col·lectiu. La voluntat des dels distints àmbits hauria de poder identificar els contextos per valorar 

1. què volem que aprenguin del tema, 
2. com ho volem fer en el procés d'aprenentatge ,
3.  Quan ho faràn dins les etapes evolutives ,
4.  Per què ho haurien d'aprendre ? 

Adaptar la història al nivell dels oients així les lectures poden permetre aquest espai de vinculació i compromís. El compromís amb la memòria del Centre Educatiu i de la Comunitat serà bàsic perquè la Memòria sigui un element capdal en la construcció de la identitat de l'alumnat i formació del seu futur. 

Per això serà important : la formació del professorat en la història, en els valors que surten dins els Drets Humans , en la pedagogia que les diferents entitats recomanen perquè porten temps treballant ja aquesta qüestió. 

Sigui amb el cinema o amb la literatura hem de pensar com treballar amb l'alumnat el tema. En les lectures serà indispensable acompanyar l'alumnat , i no deixar simplement que vagin llegint i que finalment reconeixerem amb un treball o prova , per això estaria bé seqüenciar les lectures en : 

• Abans de llegir el llibre , ( cercar informació sobre autoria, any edició , biografia de l'autor, situació o ubicació de la novel·la , temps que passa, gènere..) . Per això proposem que el dia que avancem la lectura sigui el moment de poder començar per aquest apartat , i explicar la importància del que anem a fer , del que anem a llegir , a l'estil del qui es prepara per una cursa abans amb exercicis de calentament , ... 
• Durant la lectura ( proposem tipus de preguntes , unes de més de seguiment , per valorar el nivell d'interès de la lectura, preguntes de coneixement sobre aspectes que no es poden donar per entesos si no es cerquen , preguntes de significat sobre les metàfores o comparacions que s'utilitzen o bé els conceptes que s'introdueixen , preguntes sobre els protagonistes i les seves actituts i sempre podem relacionar la lectura amb una temàtica que ens indicarà on volem possar l'accent sigui la música , l'art, la ciència, la tecnologia , els valors, ...) Aquesta part ens serveix per valorar la feina realitzada 
• Després de la lectura  ( es tracta d'anar més enllà generant aspectes de reflexió que ens permetin aargumentar, raonar, reflexionar, sobre el que s'ha llegit , pot ser una pregunta més creativa i artística , més lúdica.) 

Indicarem alguns exemples en aquest bloc mateix per tal de veure exemples realitzats. 

En el cas del cinema resulta molt important tenir com educadors una actitud activa , o sigui, generar l'espectador actiu , el qui interactua . Per això proposem que valorem la durada del film , i fos molt llarg cal pensar en trobar una diada especial o un espai especial però això d'anar veient no és gaire aconsellable . En segon lloc l'aula ha de ser un espai d'observació de les imatges i de l'ús de les imatges per això cal un professorat que ajudi primerarment a veure i saber mirar . Apuntar sigui en el format que tinguem , pissarra de guix , pissarar veleda, tauleta ordinador els elements que van sortint a la pantalla . Per això cal diferenciar els diàlegs literals dels protagonistes, de les preguntes que ens podem fer amb les imatges, preguntes de descripció , de significació , de conceptualització ..  es tracta doncs que finalment l'alumnat hagi seguit bé les imatges. 

En aquest tema de les imatges hi ha un gran debat que no permet dins el professorat reflexionar amb certa distància , doncs sovint es creu que tota pel·lícula és vàlida o quasi totes elles , però això ens obliga a pensar que Hollywood precisament va servir per magnificar i exagerar o fins i tot dulcificar moltes vegades la veritat veritat històrica , per això cal anar amb compte del que projectem i quan ho fem . No seria bo pensar en fi de trimestre , o dies de pluja , o dies tontos per utlitizar aquest tipus de cinema sense més . 

Una de les meves experiències millors en aquesta línia va ser amb grups d'immigrants d'origen magrebí i religió islàmica amb la lectura del Diari d'Anna Frank  i amb el documental de Claude Lazmman , en els dos casos l'alumnat va intervenir de manera prou activa perquè valorava molt la veracitat del relat i la possibilitat de la lectura mateixa d'un diari personal . 

De les pel·lícules que he treballat no puc dir quina ha estat més interessant per l'alumnat però si les anomenarè perquè es valori si poden ser interessants pel professorat : 

• El reinado del Mal 
• Europa, Europa 
• El Pianista 
• La lista de Schidler 
• La llave de Sarah 
• Sense Destí 
• El timbal de Llauna 
• Zona Gris 
• Los falsificadores 
• El último tren a Auschwitz 
• El hundimiento 

👇

Respecte a altres metodologies que puc aportar com experiència vull parlar dels viatges per treballar la memòria . Vaig començar amb la ruta de l'exili , amb un treball conjunt entre el professorat de ciències, llatí, català, socials, castellà . Es va fer un itinerari on l'alumant era el protagonista , o sigui, eren ells i elles mateixes que en el lloc que hi havia l'aturada dins la ruta explicaven a la resta de companys la informació que havien trobat. Aixó va permetre un grau d'implicació més gran. En aquesta ocasió era un Novembre i ens va nevar fent els 4 quilómetres que anaven des del Port de Prades Partús fins a la primera població francesa , on amb les botes plenes de neu i el fred al cos vàrem experimentar com podria haver estat aquest exili de més de 100.000 persones . A la Vajòl en el monument sobre els exiliats els nois i noies van ser rebuts per part de la població francesa per escoltar alguns dels darrers membres de la quintà del biberò i sentir les explicacions del guia catala francès sobre la importància dels pobles en la distinta acollida dels exiliats . A la tomba de Machado amb les paraules d'un fill nascut a la Maternitat d'Elna l'emoció va estar molt gran i els nois i noies van sentir en la poesia i l'exili la miseria i a la vegada el valor dels qui havien defensat fins al final la República Espanyola . En aquest temps la Maternitat d'Elna era tancada i no es podia visitar per dins. La conclusió va ser molt positiva per la interrelació professorat i distintes àrees i per l'alumnat i les vivències. Posteriorment es va fer un acte a les principals entitats de Mataró , com centres cívics, o casals d'avis i àvies per explicar aquesta experiència . 

Aquesta ruta anys més tard la vàrem tornar a fer sense pernoctar amb visita al camp de Rivesaltes , molt bén documentat i preparat per les visites , amb un encert per preparar el viatge a Auschwitz posterior , una visita guiada a la Maternitat d'Elna amb una perfomance amb complicitat de l'alumnat que va tocar música sobre l'exili i va actuar portant sorra de la platja i de la població on venien . En aquesta ocasió la vivència va ser diferent , amb un nivell d'implicació important del professorat de socials . 

El viatge que va canviar la meva prespectiva sobre el tema va ser el que Amical Mauthausen proposa cada curs escolar pels centres . Cal treballar molt la possibilitat de rebre subvencions per part de l'ajuntament i d'implicar la comuntat en general . En el meu cas estic parlant del viatge a Mauthausen acompanyat del Conseller d'interior Saura, i de la vicepresidenta Maria Teresa Ferández de la Vega , en aquesta ocasió per preparar l'acte vàrem comptar amb el suport de tot l'equip directiu del centre amb implicació de tota la Comunitat sencera, de primer d'ESO a Cicles de grau Superior . EL treball previ va consistir en prepara tothom petxades de memòria , o sigui, elements que els fessin sentir que viatjavem tots i totes junts a Mauthausen . Per això es va construir un mur de maons de polispan pintats amb una frase de Primo Levi del seu relat SI així és un home. Aquest treball conjunt el vàrem portar a les Mines de Ebenssèè  i el vàrem deixar amb els 5 nois que anava dins aquest espai. En aquesta ocasió malgrat certes adversitats inicials que va al darrer moment fer que la regidora d'educació no puguis afegir-se al gruix del grup , erem unes 250 persones , de tota Espanya . Els 7 dies de viatge intens va permetre entendre el testimoni de Jose María ALcubierre, el de Edmón Gimeno prèviament abans de marxar , el dels contactes amb nois i noies de la resta del país per valorar què en sabien de la memòria, el contacte intercanvi amb un grup de nois i noies austriacs per parlar de com vivien i coneixien el tema, les actuacions musicals que vàrem preparar amb el professor de Música amb especial implicació amb la cançò de la Marsellesa, amb la música de la Lista de Schlider , .. i les lectures de J.Semprun ,  cal dir que en aquesta ocasió els propis nois i noies van decidir no fer turisme , cap fotografia, cap frivolitat i una total implicació , parlant amb la Margarida Colomer en una entrevista enregistrada , i posteriorment van molts d'ells fer treballs de recerca sobre el tema : La llibertat negra , una novel·la en format periodístic que va guanyar el premi de la Pau a la UB , i un treball videografiat sobre el viatge amb posterior difussió dins els cursos del MEM a l'estiu del Maresme.  Realment el viatge va marcar a tothom quie hi ha va anar en un abans i després . 

En els darrers anys el viatge a la memòria va servir per anar a visitar Polònia , en concret Varsòvia i Cracòvia , i el camp d'Auschwitz. Per això es va preparar abans una sèrie de xerrades amb el professor de sociologia i filologia eslava  Pau   que ens va parlar de Tadeus ...  un autor molt poc conegut i que va complementar la xerrada de David Serrano sobre la literatura concentracionària , i la xerrada sobre Reisilència en els supervivent de l'Holocaust per part de Guila Fidel Kinori una experta en el tema, també es va fer la lectura de Sense Destí de Imre Kersek , i la visió de la pel·licula . En aquest sentit amb el professorat de Socials que havia viatjat abans a Polònia i coneixia la ruta vàrem poder gaudir del nivell d'explicacions més proper per l'alumnat i va generar un fort interès , la promoció era però molt inquieta intel·lectualment i va sortir amb força capacitat de pensar, reflexionar i de dir que això , viure en primera persona una visita a Birkenau o a els guetos de Varòvia o Cracòvia hauria de ser màteria oblidatòria. EL resum va ser que el viatge va servir per aprofundir , reflexionar, aprendre i saber que ara la tasca de seguir a les altres generacions era d'ells i elles , de fet es va fer posteriorment un treball d'exposició fotogràfica, de difusió a la resta de grups .  En els anys següents la cosa també va anar molt bé potser però ens vàrem trobar més en el debat sobre si era obligatori anar a Auschwitz i fer viatges pel seu compte a altres indrets i no a aquests que ens fan patir una mica , com deien . El viatge va ser aquest segon curs diferent en reflexió prèvia i post . 

Finalment es va optar per crear un Grup de Memòria i Treball amb el suport del Centre de Recursos de Sant Cugat amb l'ajuda enorme de la regidoria de memòria de l'AJuntament de Sant CUgat amb Loreley Beltran i Pilar Gorina . El primer curs vàrem tenir unes 18 persones inscrites presencialment que ens va permetre difondre experiències conegudes de la formació que havia fet prèviament , el seguiment de les activitats i la valoració del curs va ser molt positiva. La resta dels cursos amb la Pandèmia va obligar a el format On line i això va complicar una mica més la difusió , però el suport de la directora del CRP del Vallès de Sant CUgat va donar moltes facilitats . El curs anterior el grup es va consolidar i així va nèixer el GRUP DEMD ( exili,deportació, holocaust, ) .