Hablar sobre la historia requiere interesarse por que los hechos se expliquen más allá de las imágenes y de las fuentes de información. La historia que puede tener este elemento crítico de reflexión a veces no realiza esta parte se queda en el análisis sin más de sus causas y consecuencias sin atender a esa reflexión necesaria ..
Un recorregut per la memòria i l'oblit , per la història i els seus espais i temps . Biografies, experiències, testimonis, lectures, propostes didàctiques, recursos
diumenge, 2 de febrer del 2014
EL PELIGRO DE LA FRIVOLIZACIÓN DE LA HISTORIA
Hablar sobre la historia requiere interesarse por que los hechos se expliquen más allá de las imágenes y de las fuentes de información. La historia que puede tener este elemento crítico de reflexión a veces no realiza esta parte se queda en el análisis sin más de sus causas y consecuencias sin atender a esa reflexión necesaria ..
dijous, 2 de gener del 2014
Quí són els justos entre les nacions ?
El
terme “Justos entre les Nacions” va ser aprovat pel Parlament
d'Israel amb Ben Gurion el 1953. L'historiador Wolfgaz Benz havia
iniciat una investigació sobre les xifres de victimes jueves
durant la Segona Guerra Mundial i fins i tot abans amb les lleis de
Nuremberg 1935 . La població jueva havia estat exclosa : derogant
la seva ciutadania , separant la seva persona de la realitat social
i segrestant les seves propietats i economia ja l'any 1933. Per això
amb l'afany d'indagar com va estar aquest procés d'anorreament del
poble jueu s'emet per part d'investigadors aquest terme amb el
propòsit de poder internacionalitzar la qüestió jueva. Amb
l'arribada de les tropes americanes i soviètiques l'any 1945 per
alliberar els principals camps de concentració i extermini no es va
pensar mai en termes de genocidi ni holocaust. S'inicia -per
tant - de forma gradual l'any 1953 aquest doble procés sobre
quantificar l'abast del genocidi i d'altra banda identificar les
persones que van participar en la salvació del poble jueu. De fet
més enllà del judici de Nuremberg de l'any 1945-1949 es va
començar a pensar en la lliçó d'Auswitch o en Genocidi contra el
poble jueu com un fet històric de dimensions inusuals.
La
Mishná que recull la tradició oral i el cos jurídic hebreu recull
la frase que Spielberg va fer popular en la seva pel·lícula "La
llista de Schindler" ;"qui salva una sola vida es com si
salvés l'univers sencer". En aquest sentit el terme de “justos
entre les nacions” té com a punt d'origen la decisió del govern
d'Israel d'emprendre una elecció moral davant certa
passivitat mundial per reconèixer el coratge i la generositat que
determinades persones van realitzar durant la segona guerra mundial
salvant vides del poble jueu.
Es
considera jurídicament que el just-salvador és una persona corrent
que al marge de la seva ideologia política, religiosa, humanista
i sense cap voluntat de buscar cap reconeixement social va
decidir actuar en favor de la vida dels jueus.
Yad
Vashem que és l'entitat que ha treballat des de fa molts anys per
recuperar la memòria històrica i el testimoni de les víctimes ha
reconegut fins ara a justos de 44 països i nacionalitats, religions,
homes i dones de totes les edats i condicions.
Un
element comú a aquesta figura del “” és la humanitat que
presenta i el coratge . Hi ha investigadors com Pearl Oliner i
Samuel Oliner que parlen d'una personalitat altruista que actua amb
empatia i un sentit humanitari amb els altres oferint o posant fins i
tot en risc la pròpia vida. Per això sembla que el just és
qui actua més enllà de les seves creences i conviccions. Cal dir
que des d'aleshores les persones considerades “Justes” reben un
certificat després de comprovar amb el testimoniatge de la
veracitat dels fets la condició- per part de Yad Vashem i l'Estat
d'Israel -de la ciutadania honorífica .
Es
cert que existeix un cert debat polític i ideològic per considerar
aquesta figura del just entre les nacions pol·lèmica, en tant que
presenta dubtes com ; els que van també salvar gràcies a la
resistència contra el nazisme , els qui van col·laborar oferint
menjar i ajuda puntual, i fins i tot en algun cas la menció
honorífica ha estat rebutjada. Però en qualsevol cas sempre
presenta un tret prou clar i evident : el compromís i la voluntat
de salvar una vida humana. Per això la noció de Just entre les
nacions es va aplicar després del cas Eichmann el 1963 per Yad
Vashem a grups o intitucions o fins i tot nacions com Dinamarca i la
seva especial sensibilitat en salvar la vida del poble jueu.
Les
formes que el parlament hebreu el 1953 i posteriorment Yad Vashem el
1963 van establir per reconèixer una persona justa són: haver
recollit o bé ocultat dins la llar o llocs privats a jueus, haver
falsificat documentació per canviar identitats de jueus, haver
ajudat a escapar a jueus d'una zona o regió, haver rescatat a nens o
nenes jueves de la mort segura.
Espanya
té reconegudes cuatre persones com a Justos entre les nacions totes
elles vinculades al cos diplomàtic que desobeïnt les ordres del
dictador van contribuir a salvar vides de persones jueves.
Però
la qüestió de rerafons que situa aquest concepte en el debat d'avui
potser gira entorn del judici que la narrativa històrica fa dels
fets i dels seus personatges principals. Hannah Arendt deia que
l'historiador s'asembla més al poeta perquè té més capacitat de
realitzar judicis. I com un narrador pot convertir-se en jutge ? En
qualsevol cas els justos entre les nacions constitueixen un
excel·lent exemple per educar en aquesta lliçó d'Auswitch.
dilluns, 16 de desembre del 2013
diumenge, 15 de desembre del 2013
K.L.REICH . Lectura i treball per aprendre d'una història.
http://www.memoria.cat/amat/ En aquesta web trobem tot els enllaços i material per iniciar el nostre pla lector.
Tal com hem dit a classe es tracta d'anar llegint els capítols establerts segons la planificació que hem donat i fer un resum dels mateixos.
La lectura ha de ser pausada , lenta, anotant les paraules claus que no s'entenen. I identificant les idees principals per diferenciar-les de les secundàries.
Tal com hem dit a classe es tracta d'anar llegint els capítols establerts segons la planificació que hem donat i fer un resum dels mateixos.
La lectura ha de ser pausada , lenta, anotant les paraules claus que no s'entenen. I identificant les idees principals per diferenciar-les de les secundàries.
divendres, 6 de desembre del 2013
amor
Horace Greasley confronta desafiante a Heinrich Himmler durante una inspección al campo donde estaba confinado. Greasley se hizo famoso no sólo por esta foto, sino por escapar exitosamente del campo y regresar a escondidas más de 200 veces para encontrarse en secreto con una chica alemana de la que se había enamorado.
dimarts, 30 d’abril del 2013
FRANQUISME I NAZISME .
Franquisme i Nazisme:Participació?
Derek Van Dam,Juan José Rodríguez,Andreu McGurk
Dimecres,6/3/2013 4t ESO de L'Institut Angeleta Ferrer i Sensat ...
Introducció
Guerra Civil Espanyola, 900.000 morts; Genocidi Armeni, 1.800.000 ; Guerra de Vietnam, 6.000.000; Guerra Civil Russa, 15.000.000; Primera Guerra Mundial, 30.000.000 de morts. Aquests són alguns dels conflictes bèl·lics més sanguinaris i terrorífics de la nostra història.
El S. XX ha sigut escenari d'innombrables avenços científics i malauradament , també dels nefastos usos que nosaltres, com a humans, els hi hem donat. Serà part de la nostra naturalesa tanta violència i odi, que som capaços de tant terribles actes? O serà la bogeria d'uns pocs, la fatalitatat d'un poble, l’ ignorància de molts, i la indiferència d'uns tants, la barreja perfecte per convertir tot el que coneixem i estimem en sofriment? Esperem que no sigui així mai més, i estudiem la història i investiguem per aprendre dels errors, i poder evitar-los per impedir-nos tornar a caure i recaure en una desgràcia bàrbara com va ser l'holocaust nazi de la Segona Guerra Mundial, conflicte principal del nostre treball.
La Segona Guerra Mundial va enfrontar els Aliats contra les potències de l'Eix. Durant 6 anys , va anar cobrant la vida de mil·lers de persones , finalment unes 70 .000.000 de persones van perdre la vida d'una forma cruel , infrahumana, injusta... Nosaltres però, degut a la immensa quantitat d’informació constituïda per documents , llibres, cartes, a la memòria de testimonis, Internet, etc... Hem decidit centrar el nostre treball en un tema relacionat amb Espanya. Per tant , la pregunta era la següent : Franco va col·laborar amb Hitler?
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial l'1 de Setembre de 1939 , a España no feia ni 6 mesos que havia acabat la guerra, i lògicament l'estat no es trobava en condicions de cap de les maneres d'unir-se a un altre conflicte bèl·lic, i menys a aquest. Així dons, la postura que va prendre Franco en primer lloc, va ser de neutralitat. Cal recordar que l'Alemanya de Hitler i l'Itàlia de Mussolini havien participat en la guerra civil a favor de Franco ajudant-lo a guanyar la guerra contra els Republicans. Aquest és un fet important ja que podria haver pressionat a Franco a unir-se a Alemanya i a Itàlia en la Segona Guerra Mundial, tema què seguidament tractarem.
El Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola, un esquadró Alemany. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història que una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. Franco ho va negar fins la seva mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada.
L’Atac al Poble
Guernica, capital cultural i històrica basca, tenia abans de l'atac una població d'unes 3.700 persones, a les quals caldria afegir un gran nombre de tropes que es retiraven per a preparar la defensa de la ciutat de Bilbao i refugiats que fugien de l'avanç nacional. En aquest moment no tenia cap tipus de defensa antiaèria, encara que sí tenia tres fàbriques d'armes, una d'elles de bombes d'aviació.
L'esquadró, al comandament del tinent coronel Wolfram von Richthofen (aquest era cosí del famós aviador de la primera guerra mundial Manfred von Richthofen conegut com el baró roig), estava format per quaranta-dos avions Heinkel He 111, Dornier, Junkers i Messerschmitt. Pel que sembla, també hi havia cert nombre d'avions italians, sent aquesta la seva primera col·laboració bèl·lica amb els alemanys.
L'atac va començar a dos quarts de cinc de la tarda. Era dia de mercat. Encara que posteriorment es va dir que l'objectiu de l'operació, era la simple voladura d'un pont, el fet real és que tant el pont com una fàbrica d'armes, situada als afores de la població, van resultar intactes. No obstant això, l'atac va ser devastador, els bombarders van llançar una gran quantitat de bombes de 550 lb, i més de tres mil projectils incendiaris d'alumini de 2 lb sobre el nucli urbà de la ciutat. Els caces, entretant, disparaven en vol rasant a les tropes que fugien del lloc. Els bombardeigs venien en onades, i la destrucció va ser tan gran que al cap de dues hores els pilots bombardejaven a cegues, en ocultar el fum la ciutat. A dos quarts de vuit de la tarda va acabar l'atac, no podent-se apagar totalment l'incendi fins a l'endemà.
Mai hi ha arribat a haver xifres oficials de víctimes, però donada la magnitud de l'atac, s'estima que els morts van poder ser uns 250. Així, per a alguns, la xifra seria d'uns 120, per no poder provar-se la resta, per a uns altres, seria de deu mil. Tres quartes parts dels edificis de la ciutat van ser totalment destruïts per l'incendi que no es va intentar apagar fins l'endemà, i la resta molt afectats. Només es van salvar la Casa de Juntes de Guernica (històric lloc de reunió de les assemblees que regirien Biscaia i seu del seu arxiu històric) i l'annex Arbre de Guernica, símbol ancestral del poble basc. El pont que es va afirmar després que era l'objectiu va quedar intacte.
La Legió Condor era l'encarregada de portar a terme missions aèries per tota Espanya, com a suport de l'Alemanya nazi a les tropes de Franco i, pel que sembla, l'objectiu del bombardeig va ser aterroritzar la població civil i desmoralitzar el bàndol republicà.
L'exèrcit alemany va utilitzar els efectes del bombardeig com a arma política en la guerra freda que mantenia amb Anglaterra i els va interessar que la premsa mundial exagerés els resultats. Així, Guernica hauria estat una espècie d'assaig del que després seria la Segona Guerra Mundial.
En els judicis de Nüremberg, el llavors mariscal de la Luftwaffe, Hermann Göring va declarar: "La guerra civil espanyola va donar una oportunitat de posar a prova a la meva jove força aèria, així com perquè els meus homes adquirissin experiència".
A més, el bombardeig va ocórrer poc després de l'abatiment i posterior linxament d'un pilot alemany en un bombardeig sobre Bilbao, el que causaria les ires dels pilots. La premsa franquista va afirmar que Guernica, com Irun, havia estat incendiada pels propis republicans en la seva fugida (practicant una política de terra cremada); però diversos corresponsals estrangers, entre ells George Steer, del diari conservador britànic The Times, van tenir ocasió de presenciar l'atac, i ser testimonis de la devastació. També s'ha afirmat que els bombers de Bilbao van arribar-hi molt tard i no hi van intervenir, el que hauria agreujat els danys.
El bombardeig de Guernica és el bombardeig de saturació que més morts va causar en la guerra espanyola, i s'ha convertit en un símbol dels horrors de la guerra per a tot el món. El fet va tenir un gran impacte en la seva època, inspirant a Pablo Ruiz Picasso pel seu quadre més famós, el Guernica. La mera discussió de xifres sobre el bombardeig, des del nombre d'avions que hi van intervenir, la quantitat de bombes que s’hi van llançar i altres aspectes del bombardeig generen polèmica, precisament perquè aquest fet històric va ser utilitzat amb fins propagandístiques per ambdós bàndols des del seu planejament fins a les controvertides, divergents i moltes vegades interessades versions de la seva història que es poden llegir avui dia.
El bombardeig de Guernica no va ser el primer de la història com s'ha dit ja que, almenys l'aviació italiana (Líbia), francesa, espanyola (El Marroc) i nord-americana (Nicaragua) havien bombardejat poblacions civils anteriorment.
Alguns dels avions participants al bombardeig de Guernica:
Bombardier Mig Junkers Ju 52 Bombardier Heinkel He 111
Messerchmitt Bf 109
Heinkel He 51
La Trobada d’Hendaia
Estació d’Hendaia, 23 d’octubre de 1940. Són les 15.18 h. El tren “Erika” d’Adolf Hitler és a punt d’ arribar a l’estació procedent de París. En aquesta estació, tindrà lloc una entrevista molt mítica i de vital importància entre Francisco Franco, cap d’estat Espanyol, i Adolf Hitler, canceller i president d’Alemanya.
A les 15.20 h en punt, l’Erika s’atura a l’andana de l’estació d’Hendaia i un minut més tard Hitler baixa del vagó junt amb Joachim Von Ribbentrop, ministre d’Exteriors Alemany, i Eberhard von Stohrer, ambaixador Alemany a Espanya, que parla desenfrenadament amb el Führer a l’andana esperant l’arribada del general Franco. Segons recull Paul Schmidt, cap de traductors del Ministeri d’Exteriors Alemany, Hitler explica a Ribbentrop el següent:
«No podem donar, ara per ara, garanties escrites als espanyols respecte a la cessió de territoris de possessió colonial francesa. Si els facilitem algun document escrit sobre aquesta qüestió tant delicada, tard o dóra, degut a la loquacitat dels llatins, els francesos se’n adonaran». (traducció per Juan Carlos Laviana)
Amb aquestes paraules, podem determinar que Franco tenia intenció d’entrar a la Segona Guerra Mundial de la mà d’Alemanya, a canvi de la cessió de territoris francesos especialment a l’Àfrica. Amb l’ocupació en poc més d’un any de Polònia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i més de la meitat de França, Hitler pateix per l’equilibri dels seus territoris.
A les 15.28, després d’haver passejat per l’estació d’Hendaia, Hitler i Ribbentrop atenen l’arribada del generalíssim al tren “Break” a l’andana, que arriba amb retràs i preocupat per aquest fet. Al tren viatgen, a banda del General Franco, Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco i recentment anomenat Ministre d’Exteriors; el baró de les Torres, cap de protocol del Ministeri en qualitat de traductor; Enrique Giménez Arnau, director general de Premsa; el general Espinosa de los Monteros, ambaixador espanyol a Berlín ; i José Moscardó, cap de la casa militar del general. L’estació d’Hendaia, profusament engalanada amb banderes d’Espanya i Alemanya, és omplerta per l’ infanteria alemanya, que forma i interpreta marxes militars per rendir els honors.
Franco i Hitler és saluden afectuosament amb la presència de Espinosa de los Monteros, que tradueix.
Finalment, Franco i Hitler és troben cara a cara en aturar-se el tren en un dia en que Hitler espera involucrar España a la Guerra i, així, conquerir el mediterrani. Al seu torn, Franco té la intenció d’unir-se al carro dels vencedors i obtenir un imperi a l’ Àfrica. Després de les salutacions a l’entrada del mateix vagó, és prossegueix a la revista duta a terme per les tropes militars presents amb la salutació dels cap d’estat. Ambdós, junt amb els ambaixadors i acompanyants dels generals, arriben al vagó “Erika”del Führer on tindrà lloc l’entrevista. Solsamènt hi seran presents Franco, Hitler, Serrano Suñer i Von Ribbentrop.
L’entrevista comença finalment a les 15. 40, on Franco comença per elogiar i agrair la feina i dedicació d’Alemanya per Espanya durant la Guerra Civil Española:
«España agradece lo que Alemania ha hecho por nuestro país. España siempre ha estado aliada con el pueblo alemán en espíritu y lealtad, y sin ninguna reserva. España siempre se ha sentido a sí misma como parte del Eje, ya que durante la Guerra Civil los soldados de las tres naciones lucharon codo a codo».
Seguidament, Franco prosseguí:
«En la guerra actual, España gustosamente lucharía al lado de Alemania. No obstante, las dificultades que tienen que ser superadas para ello son de sobra conocidas para el Führer».
Dit això, Franco presenta a Hitler un dibuix del mapa africà en que es mostren les colònies que España hauria de rebre en cas que entrés a l’eix de guerra: Marroc, Argel i Orasenat- la zona d’Oran, en possessió de la França col.laborista-, així com les ampliacions al Sàhara Espanyol, Guinea Equatorial i, per descomptat, Gibraltar, que havia d’ésser desposseïda dels britànics. Hitler i Franco s’entrevisten dins el vagó Erika
Un cop Franco acabà amb la seva breu presentació, Hitler començà a exposar la situació de la guerra amb Gran Bretanya i Estats Units, i defensà que l’exèrcit d’aquests es trobava en pèssima preparació, fet pel qual no suposaven cap risc per a Alemanya. Hitler pretenia que España s’unís i participés a la Segona Guerra Mundial pel simple motiu de voler apoderar-se de Gibraltar, bloquejant així el mediterrani i eliminant la presència britànica a aquesta zona.
Arrel d’això, Hitler s’oposa a la cessió dels territoris reclamats per Espanya, degut a l’aliança de l’Alemanya Nazi amb la França de Vichy, a la qual pertany el Marroc, i considerada un aliat primordial com a garantia de dominació de la situació a l’Àfrica.
Esclata llavors un malentès seguit d’una indignació de Hitler per l’ insistència de Franco en els territoris Africans.
Dins el context d’aquest malentès, esclata la tensió. Hitler amenaça a Espanya amb ser conquerida, i recorda a Franco l’enorme participació d’Alemanya durant la Guerra Civil. Hitler presenta llavors l’esborrany de la denominada “Operació Fèlix”,per la qual Espanya entraria a la guerra quan Alemanya ho requerís, però no incloïa cap pacte respecte a les cessions territorials, només una vaga promesa per part de Hitler de la cessió d’alguns territoris en acabar la guerra. Franco i Serrano Suñer rebutgen el tractat, fet que enfurisma el Führer. Aquest s’aixeca esvalotat i dóna per acabada la reunió a les 18.05 comentant a Von Ribbentrop a la sortida «amb aquests no hi ha res a fer».
Després d’aquest fet, Franco i Serrano Suñer tornaren al Break i Franco, decebut, esclata:
«Es intolerable esta gente, quieren que entremos en Guerra a cambio de nada; no nos podemos fiar de ellos si no contraen compromiso formal, terminante, de cedernos desde ahora los territorios que como les he explicado son nuestro derecho».
No obstant, Serrano Suñer es reuní amb Von Ribbentrop fins les 19.00 h en que, sorprenentment, reberen una invitació per sopar amb el Führer. A banda de Hitler i Franco amb els seus respectius ministres d’exteriors, se’ls hi uneixen els ambaixadors Von Stohrer i Espinosa de los Monteros.
Al llarg del sopar, que va transcórrer amb total normalitat, els allà presents és limitaren a comentar vaguetats sobre la guerra.
No obstant, un cop finalitzat el sopar, les negociacions es varen reprendre amb l’objectiu d’intentar arribar a algun tipus d’acord. No obstant, les postures d’ambdós eren clares i, a les 23.45, les negociacions es dongueren per suspeses.
Conclosa la reunió, Von Ribbentrop anuncià:
«A les vuit del matí, el text de l’acord (presentat a la primera reunió) ha d’ésser aquí. A aquesta hora haig de sortir jo, ja que demà ens reunim amb el Mariscal Pétain».
Dit això, Franco s’enfilà al Break i s’acomiadà cordialment de Hitler, com si res no hagués passat. El tren es dirigí cap a San Sebastian on, arribada ja la matinada, el Generalíssim s’allotjà a una de les dependencies del Palacio de Ayete, on l’esperava el director general de Premsa del règim, Enrique Gimenez Arnau, per ajudar-lo suposadament a redactar un text. Uns instants més tard, un servent entra a l’habitació on es troben i els entrega uns papers a Franco. Franco llegeix els papers i conclou que es tracta d’un Protocol Secret* molt similar al proposat pels Alemanys hores abans. Palacio del Ayete a l’actualitat
Pel que es veu, fou Espinosa de los Monteros, l’ambaixador, qui va dur el Protocol Secret a Franco aquella matinada advertint-lo que si no el signava «qualsevol cosa podia passar». Fou llavors quan es redacta el text de la forma exposada, després del qual s’entrega una copia als nazis duta pel mateix Espinosa de los Monteros.
Entregat aquest text, es considerava que España es marcava neutral dins la guerra però, per a evitar un possible conflicte o atac, Franco envià un equip de voluntaris per a lluitar al costat de l’exèrcit alemany. Aquests, veterans de la Guerra Civil i de carrera falangista, es denominaren “ La División Azul”. Ja a Alemanya, juraren el seu càrrec davant de Hitler, i foren enviats al front a Rússia. Molts d’ells no sobrevisqueren, d’altres ho varen fer i reberen innombrables condecoracions de guerra.
*Un fragment del Protocol Secret s’adjunta en un text annex al final del treball
Conclusions
El Franquisme i el Nazisme són només dos exemples de les dictadures que regnaven a Europa en aquella època, sotmetent-la alhora a una gravíssima Guerra Mundial que dugué milions i milions de morts.
Aquestes dictadures de terror, però, mantenien aliances i enteniments entre elles, ajudant-se quan ho requerissin. Aquest fou el cas indubtable d’Alemanya que participà de la mà dels Nacionalistes Espanyols ( liderats per Francisco Franco) a la Guerra Civil Espanyola, i contribuí inqüestionablement al seu acabament per mitjà de nombrosos bombardejos a poblacions Espanyoles, com Guernica.
La Alemanya i Espanya de 1940 no eren més que dos països amb interessos ben diferents pels quals havien de cooperar. Hitler, pel seu costat, tenia intenció de bloquejar per complet el mediterrani, privant els anglesos d’expandir-se pel mediterrani i crear una resistència. Franco, al seu torn havia tingut, anteriorment, certes ambicions per a unir-se a l’eix, però aquestes ambicions s’havien anat esfumant. No obstant, estava disposat a entrar-hi si obtenia grans extensions colonials a l’Àfrica a canvi, especialment alguns territoris de protectorat francès.
Malgrat que ambdues potències tenien certs interessos, existien per contra pensaments d’oposició a l’entrada d’Espanya a l’eix: L’única ambició de Hitler era l’obtenció de Gibraltar, però no estava gaire interessat en incloure Espanya a l’eix. Però, en comparació, era un preu petit el que havia de pagar.
Per altra banda, Franco s’intentà oposar a Hitler davant la proposta de l’entrada d’Espanya, una Espanya cansada i debilitada pel conflicte bèl·lic de la Guerra Civil.
En una dictadura, tothom hi surt perdent. No obstant, qui més ho pateix és el poble, que viu un dia a dia ple d’opressió i por, creats i promoguts per l’odi que alguns posseeixen. L’ambició, egoisme i ignorància d’alguns dóna lloc, molt sovint, a episodis tant tràgics a la història de l’home com la Segona Guerra Mundial, i cal reflexionar sobre si, en un futur, haurem de lluitar per a evitar que així sigui. Perque com va dir Edmund Burke “L'únic que necessita el mal per triunfar és que els homes bons no facin res".
Bibliografia
1. Llibres
1. RODRÍGUEZ, M.A i ALCOJOR, A.(2006), “Franco-Hitler: diálogo de sordos en Hendaya” Ed. Unidad, S.A. Biblioteca el Mundo, 1ª edició (Madrid)
2. VIÑAS, A.,(2012), “La República en Guerra” Ed. Crítica, S.A. Col. Crítica Contrastes 1ª Edició (Barcelona)
3. ORWELL, G. (1949), “1984” Ed. Grup 62, S.A. Col. La Butxaca 2ª Edició (Barcelona)
2. Internet
MARTÍNEZ, A. El desencuentro entre Hitler y Franco, a "Publico.es"
(03/12/2007) http://www.publico.es/culturas/24212/el-desencuentro-entre-hitler-y-franco
SANZ, J., Un ingeniero escocés nos salvó de la ocupación Nazi a “Historia de la Historia” (20/04/2010) http://historiasdelahistoria.com/2010/04/20/un-ingeniero-escoces-no-salvo-de-la-ocupacion-nazi
RODRIGUEZ, D., Entrevista de Hendaya a “Wikipedia” (4/05/2007)
http://es.wikipedia.org/wiki/Entrevista_de_Hendaya
LARA, J.M, El Protocolo Secreto de Hendaya a “HM Contemporanio” (17/08/2011)
http://hmcontemporaneo.wordpress.com/2011/08/17/el-protocolo-secreto-de-hendaya-1940/
TRUJILLO, G., División Azul a “Wikipedia” (17/10/2007)
Agraïments
· Biblioteca Gabriel Ferrater, Sant Cugat
· Andrew McGurk, per la seva labor com historiador
· Pepa Romero, professora de Socials a l’INS Angeleta Ferrer pel seu suport a resoldre dubtes que se’ns presentaven al llarg del treball
Annex 1: El Protocol Secret
El Protocolo entre los gobiernos de Italia, Alemania y España se decide lo siguiente:
1. La entrevista celebrada entre el Führer del Reich alemán y el jefe del Estado español que siguió a la que sostuvieron el Duce y el Führer, así como el intercambio de pensamientos entre los tres ministros de Asuntos Exteriores de los tres países en Roma y en Berlín, han servido para aclarar las posiciones recíprocas de los tres países a las particulares propias de la conducta de la guerra y a la política en general.
2. España se declara dispuesta a entrar en el Pacto que el 27 de septiembre firmaron Italia, Alemania y Japón y con este objeto firmar el correspondiente Protocolo sobre el ingreso resultante por parte de las cuatro potencias en una fecha determinada.
3. Con el presente Protocolo declara España su ingreso en el Pacto de Alianza y Amistad firmado por Italia y Alemania y el correspondiente agregado secreto del 22 de mayo de 1939.
4. En cumplimiento de sus obligaciones como aliado, España intervendrá en la actual guerra de las potencias del Eje contra Inglaterra, después que éstas hayan otorgado las ayudas militares necesarias para su preparación hasta un punto en el cual, en apreciación conjunta entre las tres potencias, se establezca que se ha alcanzado un punto decisivo en los preparativos. Alemania concederá ayuda económica a España, mediante la entrega de víveres y materias primas, para hacer frente a las necesidades del pueblo español y a las exigencias de la guerra.
5. Además de la incorporación de Gibraltar a España, las potencias del Eje se declaran básicamente dispuestas en relación con un orden conjunto, que deberá establecerse en África y que se fijará en los tratados de paz después de la derrota de Inglaterra a conceder que España reciba en territorio africano en la misma cantidad, en la cual Francia pueda ser compensada, que se le asignen en territorio africano, con lo cual permanecerán en cuenta las pretensiones de Alemania e Italia referentes a Francia.
6. El presente Protocolo tendrá un estricto carácter secreto, y sus participantes se obligan a guardar un estricto secreto sobre él, mientras no se llegue a un acuerdo conjunto de hacerlo público.
dimecres, 24 d’abril del 2013
TREBALLANT SOBRE LES REPERCUSIONS DEL NAZISME
|
L’OPERACIÓ T4
|
1939-1941
|
|
|
|
|
ÍNDEX
p.3
p. 5
p.5
p.6
p.7
p.8
p.8
p.9
p.10
p.11
|
l’eutanasia
d’alemanya nazi, operació t4
karl
brandt
el cas
de martin bader
Espai
i temps de l’operació t4
diversos
plans interiors de centres on es va practicar l’eutanasia nazi
base
legal
-
declaració universal dels drets humans
-
lleis anti drets humans
-
operació t4
webgrafía
L’eutanÀsia de l’AlemanYa nazi, mÉs conEGUDA
com Operació T4
El terme "eutanàsia" (literalment,
"bona mort") es refereix usualment a causar la mort sense dolor d'un individu
amb una malaltia crònica o incurable. En l'ús nazi, però, "eutanàsia"
es referia a la matança sistemàtica dels discapacitats mentals i físics que estaven
internats en institucions, sense el coneixement de les seves famílies. à
Eutanàsia: Assassinat legal.
Amb una carta firmada per Adolf Hitler
el 14 de juliol de 1933, es va començar a materialitzar la bogeria de la
ideologia nazi. Es tractava de la "Llei per la prevenció de la progènie
amb malalties hereditàries" que autoritzava la esterilització dels
casos següents: retràs mental, esquizofrènia, depressió maníaca, epilèpsia,
dança de Sant Vito, ceguera, sordera, deformitat important i alcoholisme sever.
El següent pas, fou l’Eutanasia nazi, més coneguda com el programa Operació T4
(en referència a la direcció del carrer Tiergartenstrasse núm.4 de l’oficina
que coordinava el programa a Berlín) que va començar en el setembre del 1939.
Pels nazis aquesta operació consistia en l’assassinat “compassiu” de centenars
de milers de discapacitats físics i psíquics que enterbolien el predomini de la
raça ària. El procés del que realment va passar és el següent:
Els directors dels hospitals van
fer una llista on escrivien les persones que segons aquest programa no tenien
dret a viure. En aquesta llista hi havia malalts mentals, discapacitats i
qualsevol que no pogués valdre’s per sí mateix.
A la seu central de Berlín
s’analitzaven les dades i decidien quines persones qualificaven com “no
productives” i que per tant haurien d’abandonar l’hospital. Eren tants que va
sorgir un problema logístic i es va crear una empresa de transports amb
vehicles perfectament camuflats. Els considerats incurables eren traslladats a
vells hospitals o presons abandonades que havien estat adaptats per poder fer
experiments amb ells i acabar matant-los.
Es traslladava la gent amb
l’excusa de portar-los a un lloc on podrien se vistos per un especialista, on
podrien tenir un tractament millor. A la família no se’ls comunicava aquest
trasllat. En realitat, a la família només li arribava després un comunicat de
defunció.
Als nous centres, els pacients
eren enganyats i se’ls sotmetia a un suposat reconeixement mèdic. Després
passaven a una altra habitació on els matarien. Van ser els començos de les
cambres de gas, un escàndol que va fer aixecar sospites sobretot quan va
haver-hi un escapament del primer centre. El fum va arribar a l’exterior i les
instal·lacions estaven molt a prop del poble. La gent podia sentir l’olor i van
començar a fer-se preguntes “Què esta
passant allà dins?”
La desconfiança es va
generalitzar. Famílies senceres escrivien als hospitals preguntant pel seu
fill, nebot, amics...
Les protestes i pressió socials
van aconseguir tancar aparentment el programa Operació T4 un any i mig més tard,
després de 70.274 persones exterminades. Encara que es va acabar amb aquest
programa l’agost de 1941, el personal sanitari va seguir practicant aquesta
eutanàsia salvatge.
Un començ del que més tard es va conèixer com holocaust i que avui la gent
recorda per què no torni a passar.
|
||||
|
||||
Unes secretàries
omplien amb noms, direccions i causa de la mort, unes cartes predissenyades que
eren firmades pels metges i remeses als familiars del pacient.
Karl Brandt
Un dels molts membres del personal
implicat en l’eutanàsia nazi
Karl
Brandt (Mulhouse, 8 de gener de 1904 - Landsberg am Lech, 2 de juny de 1948) va
ser un metge i criminal de guerra nazi. Metge personal d'Adolf Hitler,
Gruppenführer en les SS i Tinent General de les Waffen SS, Comissionat del
Reich per a la Salut i Sanejament i membre del Consell d'investigació del Reich.
Brandt era metge especialitzat en
traumatologia, va accedir al cercle íntim de Hitler el 1937. Va dirigir
l'administració del Programa d'Eutanàsia nazi de 1939 i com Comissionat del
Reich per a la Salut i Sanejament va estar involucrat en l'experimentació penal
amb éssers humans juntament amb el seu ajudant Werner Heyde.
Després de la Segona Guerra Mundial, Brandt va ser processat en Nuremberg i declarat culpable de crims contra la humanitat. El seu advocat defensor havia estat Robert Servatius. Va ser executat a la forca a la presó de Landsberg el 2 de juny de 1948.
EL CAS DE MARTIN BADER
Martin Bader era un sabater
alemany de la localitat de Giengen (Alemanya), el 1934 va patir una grip que li
va derivar en una encefalitis amb el resultat de la malaltia de Parkinson.
Va ingressar a l’hospital
de Bad Schussenried i per la seva malaltia de Parkinson va ser inclòs en les
llistes per ser assassinat com a persona no digna de viure. Traslladat al
sanatori mental de Grafeneck va morir gasejat mitjançant la inhalació de monòxid
de carboni el 1940.
La
seva vídua i el seu full només van rebre una breu carta de4 condol a la qual la
direcció mèdica de Grafeneck expressava el seu “dolor” per aquesta mort a causa
d’una malaltia incurable de les que solien inventar, en aquest cas d’un “atac
cerebral”.
La seva afligida esposa va
comentar que Martin sempre a esperar curar-se i seguir el seu treball com
sabater i portar una vida normal.
El seu cas va ser seguit
pel seu únic fill (quan Martin va morir el 1940 tenia una any) que va investigar
anys després tan misteriosa mort arribant a descobrir-ne la realitat.
ESPAI I TEMPS DE L’OPERACIÓ T4
La eutanasia nazi,
anomenada també operació T4, va esdevenir entre l’1 de setembre de 1939 i
l’agost de 1945. Com ja hem explicat previament, aquesta operació tenia
l’objectiu d’exterminar els pacients “incurables” dels hospitals d’Alemanya i
Austria, ja que consideraven que no tenien dret a viure i que eren una carrega
molt pesada que s’havia d’eliminar.
El programa es va realitzar
en sis centres en els quals els metges seleccionaven els pacients i, aquests,
eren transferits desde les clíniques a un centre de gas, on morien assessinats.
Eren els següents:
·
Grafeneck, on van morir
9.839 pacients.
·
Brandeburg, on en van morir
9.772.
·
Bernburg, on en moriren
9.375 pacients.
·
Hartheim, on hi va haver
18.269 morts.
·
Sonnenstein, amb 13.720
morts.
·
Hadamar, on van morir
10.072 pacients.
Centres Alemanys on es va practica l’Eutanasia nazi.
Diversos plans interiors d’alguns dels centres on es va practicar
l’eutanasia nazi
BASE LEGAL
dECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS
El nazisme discriminava,
marginava, empresonava, retenia en camps d’extermini i matava als jueus pel
simple fet de no ser de la mateixa religió que ells. Al fer això el nazisme
incomplia tots els drets humans. Aquí hi ha alguns exemples:
Article 1
Aquesta llei diu que tots
els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats de raó
i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns AMB els altres. Els
nazis creien que els cristians eren superiors als jueus per tant creien que no
eren iguals ni que havien de tindre les mateixes lleis ni drets.
Article 2
1. Tothom té tots els drets
i llibertats proclamats en aquesta declaració, sense cap distinció. Els jueus
no tenien cap d’aquests drets.
Article 3
Tot Individu te dret a la
vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona.
Els nazis mataven als jueus
sense tenir en compte aquesta llei.
Article 9
Ningú no serà detingut,
pres o desterrat. El nazisme prenia i empresonava a camps d’extermini a tots
els jueus.
Article 15
1. Tota persona te Dret a
una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat
arbitràriament de la Seva nacionalitat ni del Dret a canviar de nacionalitat.
Article 16
Els homes i les dones, a
partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restriccions per motius de raça,
nacionalitat o religió, a casar-se i fundar una família. Els nazis no permetien
als jueus casar-se ni mantenir relacions sexuals entre ells.
Article 18
Tota persona te dret a la
llibertat de pensament, de consciència i de religió. Als jueus se’ls matava per
no ser de la mateixa religió que els cristians, per tant no tenien llibertat de
religió,
Article 24
Tota persona te Dret al
descans i al lleure i, particularment, a una limitacions raonable de la jornada
de Treball i a vacances periòdiques pagades.
Els nazis obligaven als
jueus a fer treballs forçosos amb males condicions i sense descans.
LLEIS ANTI DRETS HUMANS
El moviment nazi va dictar
unes lleis per a donar base legal a les seves actuacions. Tot seguit mostro una
llista de algunes de les lleis.
I. - Prohibició del
matrimoni i de les relacions sexuals amb jueus.
Llei per a la protecció de
la sang i l'honor alemanys.
II.- Prohibició que jueus i
cristians mengessin junts. Prohibició de que els jueus entressin en els vagons
restaurant, 30 de desembre de 1939.
III.- Prohibició de que els
jueus tinguessin càrrecs públics. Llei per al restabliment del servei públic
professional, 7 d'abril de 1933.
IV.- Prohibició que els
jueus ocupen cristians o tinguin esclaus cristians. Llei per a la protecció de
la sang i l'honor alemanys, 15 setembre 1935
V.- Prohibició de que els
jueus apareguessin pels carrers durant la Setmana Santa.
Decret autoritzant les
autoritats locals a prohibir als jueus aparèixer pels carrers durant certs dies
de festa, 3 des 1938
VI.- Crema del Talmud i
altres llibres jueus.
Crema de llibres perpetrada
pels nacionalsocialistes alemanys
VII. - Prohibició de
consultar a metges jueus.
Decret de 25 juliol 1938
VIII. - Prohibició de que
els cristians visquessin en llars on hi hagués jueus.
Directiva de Goering
ordenant la concentració de jueus en cases on no hi hagués aris de 28 desembre
1938
IX. - Impost sobre els
jueus per al manteniment de l'església catòlica de la mateixa extensió que el
sufragat pels catòlics.
X. - Prohibició per als
jueus de demanar o testificar contra els cristians.
Proposta de la Cancelleria
del Reich perquè els jueus no poguessin dur a terme accions civils davant els
tribunals, 9 de setembre de 1942.
XI. - Prohibició de que els
jueus rebin herències dels cristians.
Decret permetent al
ministeri de justícia anul · lar els testaments que ofenguin el "judici
sòlid del poble" de 31 de juliol de 1938.
XII. - Ordre perquè els
jueus portessin un signe per identificar-se en la roba.
Decret obligant als jueus a
portar un signe d’identificació en la roba d'1 de setembre de 1941.
XIII. - Prohibició de que
els cristians assisteixin a cerimònies jueves. Prohibició de relacions
amistoses amb els jueus, 24 d'octubre de 1941.
XIV. - Obligació de que els
jueus quedin confinats en guetos.
Ordre de Heydrich establint
la reclusió dels jueus en guetos de 21 de setembre de 1939.
XV. - Prohibició de que els
jueus tinguessin títols acadèmics
OPERACIÓ T4
La Operació T4, és un clar
exemple de l’incompliment dels Drets Humans per part dels nazis, car l’objectiu
d’ells era arribar a la puresa de la ‘’raça” segons els seus criteris. Amb
aquesta operació pretenien evitar, que certes malalties que ells pensaven que
eren hereditàries passessin a generacions futures. Per això van engegar un
procés de esterilització i en molts casos d’extermini.
1933.07.14: Aprovació de la
"Llei per Prevenir la Malaltia hereditària" En la qual s'autoritzava
l'esterilització forçosa dels casos següents:
1. Retard mental.
2. Esquizofrènia.
3. Depressió maníaca.
4. Epilèpsia.
5. Dansa de Sant Vito.
6. Ceguesa.
7. Sordesa.
8. Deformitat física
important.
9. Alcoholisme sever.
Entre 1934 i 1939 unes
400.000 persones van ser esterilitzades.
1935.10.18: Aprovació de la
"Llei per protegir la salut genètica del poble alemany".
1939.09.01: Decret per
posar fi a l'esterilització. Hitler personalment signa el decret per a la
Eutanàsia.
Setembre de 1939: S'ordena
l'assassinat dels pacients de les institucions psiquiàtriques de Polònia.
Entre octubre i desembre de
1939: Començament de la "Aktion T4
Establiment dels mecanismes
de mort en sis hospitals psiquiàtrics.
Fi del 1939 al 1941.08.24:
Ja han estat assassinats més de 70.000 pacients psiquiàtrics en el Reich
alemany.
1940.01.15: Decret pel qual
s'ordena enviar a tots els pacients jueus a institucions psiquiàtriques per al
seu assassinat, principalment a Cholm (prop de Lublin, Polònia).
Durant 1940: al voltant de
10.000 nens i joves han estat assassinats
1941.04.28: Fi de la
"Aktion T4".
1942.11.17: Introducció de
la "Hungerkost" (Mort per dieta de fam) en tots els sanatoris
d'Alemanya. Al voltant de 90.000 persones moren com a resultat d'aquesta ordre.
1944.04.06: Decret per
establir el "Ostarbeiter-Sammelstellen" (unitats de treball forçat
dels països de l'est) en 11 institucions psiquiàtriques. A partir d'aquesta
ordre els malalts mentals moriran mitjançant el treball esclavitzat.
WEBGRAFÍA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
RECORDAR ÉS TORNAR A PASSAR UNA EXPERIÈNCIA PEL COR. Les dues professores i coordinadores del treball dins el Departament DEMD ...
-
Aquest 2021 se celebra el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República. Un canvi que va situar la llibertat, la igualtat, l...
-
L'any 1991 vaig conèixer a la Rosa a l'institut de secundaria que m'havien donat una plaça provisional , en aquella època el S...