Un dels llibres interessants sobre cinema de Alain Bergalà , La hipòtesis del cine , sobre la transmisión del cine en el aula , s'explica que a vegades el cinema resulta un recurs però passiu , un recurs complementari, un recurs lúdic, un recurs on l'alumnat no té consciència que hi ha una lectura visual que ha de comprendre i valorar. Poses com exemples algunes de les pel·lícules històriques , altres podrien ser "Germinal" o " Rojos" i efectivament en les aules quan convertim el cinema en un recurs per les festes , els temps morts . Ben cert en el que dius com veure el cinema que podria ser aquesta pauta .
Per exemple ? la posició a la classe de l'alumnat , es prenent apunts dels elements explícits i dels elements implícits , o sigui, cal preparar abans el context de qui és el director , a quin any , amb quines referències neix per si tenim una novel·la al darrera, el context previ és bàsic per preparar , com qui va a comprar un cotxe i ha de mirar abans el lloc, les marques, els preus , etc I durant la peli és bàsic l'espai , la postura, ensenyar a mirar els nois i noies el cinema de forma activa o sigui, apuntant el que veuen , el diàleg , les idees que surten,
i finalment penso que hi ha un element posterior com tu dius de poder analitzar el que han vist , per què els ha servit , que els ha interessat , etc i permetre utilitzar el cine com un element objectiu de rigor , de mirada crítica per bé o mal , per a prop dels fets o lluny dels fets , i una refer el que han vist i pensat ajudats entre ells en clau de compartir les idees apuntades i el treball posterior , el cinema és narració i si s'ensenya com a forma narrativa té un valor afegit que pot treure com tu dius molt treball.
Hi ha també un ús de fragments de cine que poden ajudar a explicar els fets d'un període , a València hi ha un material sobre Holocaust que fa això molt bé amb un principi i final i amb un treball de respondre l'alumnat a partir de les escenes de distintes pel·lícules ..
ens ajuden a situar.nos dins el teu àmbit . Fa uns anys vàrem llegir una lectura a 2 batxillerat que es va treballar de valent de l'escriptor hongarès Imrerz Kerzec , "Sense Destí " on s'explica la visió d'un adolescent en els camps . La mirada és molt interessant perquè es situa com si fos un espectador més que una víctima i això a l'alumnat recordo que els va copsar moltíssim perquè no podien entendre aquesta descripció de la realitat . En aquesta lectura el més interessant era el llarg camí de la seva vella Hongria al camp i el retorn on es trobava de nou amb la idea d'Adorno : és pot escriure desprès d'Auschwitz ? El que sempre crec que és bo és entendre que les imatges tenen una estètica , que a vegades , és la bellesa de la violència o del terror , per això mai en aquest temes hauriem de separar estètica de la vessant ètica , i això indica que el cinema o la literatura sempre ens compromet en aquests temes no és neutre o no és purament estètica o purament un producte de consum . Per això convé entendre que en la memòria una novel·la com "las llaves de Sarah" que ens parla de la responsabilitat dels francesos en la deportació jueva si que converteix el lector en un espectador que no hauria de restar merament passiu en aquests temes.
És una evidència que el format audiovisual sol ser un gran atractiu per l'alumnat i sabent que serà una activitat per molts esperada cal pensar molt bé quina és la pel·lícula, que ens pot ajudar a reforçar el que estem treballant i quina és la millor opció. Darrerament en el meu centre, durant el confinament hi van haver propostes d'alguns professors (no de Ciències Socials) que van proposar clàssics del cinema amb la bona intenció de divulgar l'holocaust durant la segona guerra mundial. En aquest cas, proposava La vida es bella de Roberto Beningi, que estarem d'acord que és una gran pel·lícula. Agafo aquest exemple perquè penso que ens pot ajudar a entendre que a vegades el format més aplaudit no sol ser el més adequat quan volem que els nostres alumnes arribin a entendre un tema tan important com l'holocaust. Hem de recordar que en aquesta història el protagonista pretén fer creure en el seu fill que es tracta de superar un seguit de proves com si es tractés d'una gimcana ...
Per tant, responent a la pregunta inicial, crec que no s'hi val qualsevol pel·lícula i com a aportació personal, seria del parer de poder escollir algun format que s'allunyés a la visió gastada de Hollywood on el protagonista en qüestió acaba tenint un happy end. Poder sortir d'aquest format, penso que obliga a l'alumnat a ser crític i a pensar perquè passen certes escenes en una pel·lícula, que a vegades cal acompanyar amb algun material concret.
Particularment, com a professora de llengua i literatura, mai he passat cap pel·lícula sobre l'horror de la Shoah a les meves classes. De fet, gairebé mai he passat cap tipus de pel·lícula: ha d'anar lligada a alguna obra llegida prèviament, com és el cas, fa anys, quan impartia literatura universal havia mostrat als alumnes de Batxillerat "Cims borrascosos" o "Ulisses".
Conec molt poques pel·lícules sobre aquest tema: El hundimiento, El pianista, La llista d'Oscar Schidler, El nen amb el pijama de ratlles, La vida es bella... les quals, segons acabo de llegir en alguns articles mostren certa caricatura dels camps de concentració, venen a ser obres de ficció, les quals no caldria pas passar-les a la meva classe.
Com que em coneixia pocs títols de pel·lícules relacionades amb l'Holocaust, (i més que tractin l'horror de manera ètica), he remenat diverses fonts enllaçades ja que considero que sempre és millor deixar-te aconsellar davant d'un tema que no domines:
a) Yad Vashem:
https://www.yadvashem.org/es/education/educational-materials/reviews/boys-in-the-holocaust.html
b) el Banc de Recursos Pedagògics d’Amical Mathausen, ens recomanen novel·les sobre deportació republicana i Holocaust:
https://www.vilanova.cat/doc/doc_26895784_1.pdf
hi trobem recomanacions de llibres ("Las cien mejores películas sobre el nazismo". CARMONA, Luis Miguel. ert alter, "Tractar la memòria a l'aula a través del cinema" de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'enllaç a les sinopsis d'aquestes: http://filmaffiny.com/es) els quals no funcionaven.
De totes les pel·lícules que hi havia al recull d'Amical Mathausen, m'han semblat que les que estan lligades a obres literàries podrien ser una lectura per a Batxillerat (si d'oferís la literatura universal o des d'història) o 4 d'ESO si hi ha molta preparació abans, excepte la primera que podria ser per a cursos inferiors d'ESO:
Aimée y Jaguar
El Diario de Ana Frank
El ejército de las sombras
El lector (The reader)
El nen de Buchenwald
El pianista del Gueto de Varsovia (The pianist)
El viaje de los malditos
En un lugar de África
Odessa
Sin destino (Sorstalanság)
The man in the glass booth
Todo está iluminado
Ara bé, en el meu cas, preferiria projectar un documental en lloc d'una pel·lícula, com aquest:
Mauthausen: Viaje al infierno Directors: Joan Sella i Cesc Tomás, TVE2 “Viaje al infierno”, “El complot de la esperanza” i “El deber de recordar”. El fil conductor del reportatge és la trobada d'un dels exdeportats, Antonio Roig, amb uns escolars als quals explica l'horror que va compartir amb milers de persones al camp d'extermini. L'exdeportat Francesc Comellas va tornar a Mauthausen per relatar sobre el terreny els seus records. Es pot veure a internet: https://www.youtube.com/watch?v=jErJknRXaHw
De la trentena de títols que ofereix el dossier d'Amical, la majoria em semblen interessants per parlar de la Memòria històrica a la classe de 4 ESO (amb molt treball previ de contextualització, si pot ser de forma coordinada amb socials o cultura i valors) / 1r BAT en algunes sessions relacionades amb:
- la literatura d'exili,
- per contextualitzar els viatges culturals que ofereix l'institut
- per lligar-ho amb alguna lectura relacionada com (recomanacions del dossier d'Amical Mathausen):
1.ANGLADA, Mª Angels. El violí d'Auschwitz. Barcelona, Grup 62, 1995
2.MARTÍ, Carme. Un cel de plom. Barcelona, Amsterdam Llibres, 2012
3. UHLMAN, Fred. L'amic retrobat. Barcelona, Grup 62, 1971
4. ULHMAN, Fred. El retorn. Barcelona, Columna, 1997
5. * KRESSMANN, Taylor. Adreça desconeguda. Barcelona, La Magrana, 2000
6. AARON, Soazig. El no de la Klara. Barcelona, Empúries, 2003
Altes recomanacions de lectures obligatòries:
7. Camins de llibertat de Maite Carranza: sobre passadors del Pallars Sobirà, que ajudaven a passar exiliats cap a França, amb una història d’amor.
8. La maternitat d’Elna d'Assumpta Montellà
9.Les set caixes de Dory Sontheimer
10. La vuitena caixa de Dory Sontheimer
11. Avi, et trauré d’aquí de Joan Piñol (BAT)
Remanant el Memorial Democràtic també m'ha semblat interessant projectar aquest curt audiovisual divulgatiu: "Camins" que narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l’Holocaust. Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld, la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf. Eens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments i veurem les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/serveis-educatius/recursos/audiovisuals/
Remenant, he trobat interessant el documental "Camins" (durada 10 minuts) ofert pel Servei Educatiu del Memorial Democràtic. Narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l'Holocaust Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld. De la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf, ens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments, alhora ens expliquen les situacions que van haver d’afrontar i les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.
Nombre de qualificacions: (1) 6
Apte
Enllaç permanent Mostra el missatge original Edita Divideix Suprimeix Respon
Imatge Anna Rialp Cercos
Re: Podem passar qualsevol pel·lícula a classe sobre el tema?
per Anna Rialp Cercos - dilluns, 27 abril 2020, 01:30
Particularment, com a professora de llengua i literatura, mai he passat cap pel·lícula sobre l'horror de la Shoah a les meves classes. De fet, gairebé mai he passat cap tipus de pel·lícula: ha d'anar lligada a alguna obra llegida prèviament, com és el cas, fa anys, quan impartia literatura universal havia mostrat als alumnes de Batxillerat "Cims borrascosos" o "Ulisses".
Conec molt poques pel·lícules sobre aquest tema: El hundimiento, El pianista, La llista d'Oscar Schidler, El nen amb el pijama de ratlles, La vida es bella... les quals, segons acabo de llegir en alguns articles mostren certa caricatura dels camps de concentració, venen a ser obres de ficció, les quals no caldria pas passar-les a la meva classe.
Com que em coneixia pocs títols de pel·lícules relacionades amb l'Holocaust, (i més que tractin l'horror de manera ètica), he remenat diverses fonts enllaçades ja que considero que sempre és millor deixar-te aconsellar davant d'un tema que no domines:
a) Yad Vashem:
https://www.yadvashem.org/es/education/educational-materials/reviews/boys-in-the-holocaust.html
b) el Banc de Recursos Pedagògics d’Amical Mathausen, ens recomanen novel·les sobre deportació republicana i Holocaust:
https://www.vilanova.cat/doc/doc_26895784_1.pdf
hi trobem recomanacions de llibres ("Las cien mejores películas sobre el nazismo". CARMONA, Luis Miguel. ert alter, "Tractar la memòria a l'aula a través del cinema" de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'enllaç a les sinopsis d'aquestes: http://filmaffiny.com/es) els quals no funcionaven.
De totes les pel·lícules que hi havia al recull d'Amical Mathausen, m'han semblat que les que estan lligades a obres literàries podrien ser una lectura per a Batxillerat (si d'oferís la literatura universal o des d'història) o 4 d'ESO si hi ha molta preparació abans, excepte la primera que podria ser per a cursos inferiors d'ESO:
Aimée y Jaguar
El Diario de Ana Frank
El ejército de las sombras
El lector (The reader)
El nen de Buchenwald
El pianista del Gueto de Varsovia (The pianist)
El viaje de los malditos
En un lugar de África
Odessa
Sin destino (Sorstalanság)
The man in the glass booth
Todo está iluminado
Ara bé, en el meu cas, preferiria projectar un documental en lloc d'una pel·lícula, com aquest:
Mauthausen: Viaje al infierno Directors: Joan Sella i Cesc Tomás, TVE2 “Viaje al infierno”, “El complot de la esperanza” i “El deber de recordar”. El fil conductor del reportatge és la trobada d'un dels exdeportats, Antonio Roig, amb uns escolars als quals explica l'horror que va compartir amb milers de persones al camp d'extermini. L'exdeportat Francesc Comellas va tornar a Mauthausen per relatar sobre el terreny els seus records. Es pot veure a internet: https://www.youtube.com/watch?v=jErJknRXaHw
De la trentena de títols que ofereix el dossier d'Amical, la majoria em semblen interessants per parlar de la Memòria històrica a la classe de 4 ESO (amb molt treball previ de contextualització, si pot ser de forma coordinada amb socials o cultura i valors) / 1r BAT en algunes sessions relacionades amb:
- la literatura d'exili,
- per contextualitzar els viatges culturals que ofereix l'institut
- per lligar-ho amb alguna lectura relacionada com (recomanacions del dossier d'Amical Mathausen):
1.ANGLADA, Mª Angels. El violí d'Auschwitz. Barcelona, Grup 62, 1995
2.MARTÍ, Carme. Un cel de plom. Barcelona, Amsterdam Llibres, 2012
3. UHLMAN, Fred. L'amic retrobat. Barcelona, Grup 62, 1971
4. ULHMAN, Fred. El retorn. Barcelona, Columna, 1997
5. * KRESSMANN, Taylor. Adreça desconeguda. Barcelona, La Magrana, 2000
6. AARON, Soazig. El no de la Klara. Barcelona, Empúries, 2003
Altes recomanacions de lectures obligatòries:
7. Camins de llibertat de Maite Carranza: sobre passadors del Pallars Sobirà, que ajudaven a passar exiliats cap a França, amb una història d’amor.
8. La maternitat d’Elna d'Assumpta Montellà
9.Les set caixes de Dory Sontheimer
10. La vuitena caixa de Dory Sontheimer
11. Avi, et trauré d’aquí de Joan Piñol (BAT)
Remanant el Memorial Democràtic també m'ha semblat interessant projectar aquest curt audiovisual divulgatiu: "Camins" que narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l’Holocaust. Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld, la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf. Eens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments i veurem les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/serveis-educatius/recursos/audiovisuals/
Remenant, he trobat interessant el documental "Camins" (durada 10 minuts) ofert pel Servei Educatiu del Memorial Democràtic. Narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l'Holocaust Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld. De la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf, ens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments, alhora ens expliquen les situacions que van haver d’afrontar i les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.
Nombre de qualificacions: (1) 6
Apte
Enllaç permanent Mostra el missatge original Edita Divideix Suprimeix Respon
Imatge Anna Rialp Cercos
Re: Podem passar qualsevol pel·lícula a classe sobre el tema?
per Anna Rialp Cercos - dilluns, 27 abril 2020, 01:30
Particularment, com a professora de llengua i literatura, mai he passat cap pel·lícula sobre l'horror de la Shoah a les meves classes. De fet, gairebé mai he passat cap tipus de pel·lícula: ha d'anar lligada a alguna obra llegida prèviament, com és el cas, fa anys, quan impartia literatura universal havia mostrat als alumnes de Batxillerat "Cims borrascosos" o "Ulisses".
Conec molt poques pel·lícules sobre aquest tema: El hundimiento, El pianista, La llista d'Oscar Schidler, El nen amb el pijama de ratlles, La vida es bella... les quals, segons acabo de llegir en alguns articles mostren certa caricatura dels camps de concentració, venen a ser obres de ficció, les quals no caldria pas passar-les a la meva classe.
Com que em coneixia pocs títols de pel·lícules relacionades amb l'Holocaust, (i més que tractin l'horror de manera ètica), he remenat diverses fonts enllaçades ja que considero que sempre és millor deixar-te aconsellar davant d'un tema que no domines:
a) Yad Vashem:
https://www.yadvashem.org/es/education/educational-materials/reviews/boys-in-the-holocaust.html
b) el Banc de Recursos Pedagògics d’Amical Mathausen, ens recomanen novel·les sobre deportació republicana i Holocaust:
https://www.vilanova.cat/doc/doc_26895784_1.pdf
hi trobem recomanacions de llibres ("Las cien mejores películas sobre el nazismo". CARMONA, Luis Miguel. ert alter, "Tractar la memòria a l'aula a través del cinema" de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'enllaç a les sinopsis d'aquestes: http://filmaffiny.com/es) els quals no funcionaven.
De totes les pel·lícules que hi havia al recull d'Amical Mathausen, m'han semblat que les que estan lligades a obres literàries podrien ser una lectura per a Batxillerat (si d'oferís la literatura universal o des d'història) o 4 d'ESO si hi ha molta preparació abans, excepte la primera que podria ser per a cursos inferiors d'ESO:
Aimée y Jaguar
El Diario de Ana Frank
El ejército de las sombras
El lector (The reader)
El nen de Buchenwald
El pianista del Gueto de Varsovia (The pianist)
El viaje de los malditos
En un lugar de África
Odessa
Sin destino (Sorstalanság)
The man in the glass booth
Todo está iluminado
Ara bé, en el meu cas, preferiria projectar un documental en lloc d'una pel·lícula, com aquest:
Mauthausen: Viaje al infierno Directors: Joan Sella i Cesc Tomás, TVE2 “Viaje al infierno”, “El complot de la esperanza” i “El deber de recordar”. El fil conductor del reportatge és la trobada d'un dels exdeportats, Antonio Roig, amb uns escolars als quals explica l'horror que va compartir amb milers de persones al camp d'extermini. L'exdeportat Francesc Comellas va tornar a Mauthausen per relatar sobre el terreny els seus records. Es pot veure a internet: https://www.youtube.com/watch?v=jErJknRXaHw
De la trentena de títols que ofereix el dossier d'Amical, la majoria em semblen interessants per parlar de la Memòria històrica a la classe de 4 ESO (amb molt treball previ de contextualització, si pot ser de forma coordinada amb socials o cultura i valors) / 1r BAT en algunes sessions relacionades amb:
- la literatura d'exili,
- per contextualitzar els viatges culturals que ofereix l'institut
- per lligar-ho amb alguna lectura relacionada com (recomanacions del dossier d'Amical Mathausen):
1.ANGLADA, Mª Angels. El violí d'Auschwitz. Barcelona, Grup 62, 1995
2.MARTÍ, Carme. Un cel de plom. Barcelona, Amsterdam Llibres, 2012
3. UHLMAN, Fred. L'amic retrobat. Barcelona, Grup 62, 1971
4. ULHMAN, Fred. El retorn. Barcelona, Columna, 1997
5. * KRESSMANN, Taylor. Adreça desconeguda. Barcelona, La Magrana, 2000
6. AARON, Soazig. El no de la Klara. Barcelona, Empúries, 2003
Altes recomanacions de lectures obligatòries:
7. Camins de llibertat de Maite Carranza: sobre passadors del Pallars Sobirà, que ajudaven a passar exiliats cap a França, amb una història d’amor.
8. La maternitat d’Elna d'Assumpta Montellà
9.Les set caixes de Dory Sontheimer
10. La vuitena caixa de Dory Sontheimer
11. Avi, et trauré d’aquí de Joan Piñol (BAT)
Remanant el Memorial Democràtic també m'ha semblat interessant projectar aquest curt audiovisual divulgatiu: "Camins" que narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l’Holocaust. Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld, la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf. Eens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments i veurem les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/serveis-educatius/recursos/audiovisuals/
Remenant, he trobat interessant el documental "Camins" (durada 10 minuts) ofert pel Servei Educatiu del Memorial Democràtic. Narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l'Holocaust Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld. De la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf, ens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments, alhora ens expliquen les situacions que van haver d’afrontar i les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.
Particularment, com a professora de llengua i literatura, mai he passat cap pel·lícula sobre l'horror de la Shoah a les meves classes. De fet, gairebé mai he passat cap tipus de pel·lícula: ha d'anar lligada a alguna obra llegida prèviament, com és el cas, fa anys, quan impartia literatura universal havia mostrat als alumnes de Batxillerat "Cims borrascosos" o "Ulisses".
Conec molt poques pel·lícules sobre aquest tema: El hundimiento, El pianista, La llista d'Oscar Schidler, El nen amb el pijama de ratlles, La vida es bella... les quals, segons acabo de llegir en alguns articles mostren certa caricatura dels camps de concentració, venen a ser obres de ficció, les quals no caldria pas passar-les a la meva classe.
Com que em coneixia pocs títols de pel·lícules relacionades amb l'Holocaust, (i més que tractin l'horror de manera ètica), he remenat diverses fonts enllaçades ja que considero que sempre és millor deixar-te aconsellar davant d'un tema que no domines:
a) Yad Vashem:
b) el Banc de Recursos Pedagògics d’Amical Mathausen, ens recomanen novel·les sobre deportació republicana i Holocaust:
hi trobem recomanacions de llibres ("Las cien mejores películas sobre el nazismo". CARMONA, Luis Miguel. ert alter, "Tractar la memòria a l'aula a través del cinema" de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'enllaç a les sinopsis d'aquestes: http://filmaffiny.com/es) els quals no funcionaven.
De totes les pel·lícules que hi havia al recull d'Amical Mathausen, m'han semblat que les que estan lligades a obres literàries podrien ser una lectura per a Batxillerat (si d'oferís la literatura universal o des d'història) o 4 d'ESO si hi ha molta preparació abans, excepte la primera que podria ser per a cursos inferiors d'ESO:
Aimée y Jaguar
El Diario de Ana Frank
El ejército de las sombras
El lector (The reader)
El nen de Buchenwald
El pianista del Gueto de Varsovia (The pianist)
El viaje de los malditos
En un lugar de África
Odessa
Sin destino (Sorstalanság)
The man in the glass booth
Todo está iluminado
Ara bé, en el meu cas, preferiria projectar un documental en lloc d'una pel·lícula, com aquest:
Mauthausen: Viaje al infierno Directors: Joan Sella i Cesc Tomás, TVE2 “Viaje al infierno”, “El complot de la esperanza” i “El deber de recordar”. El fil conductor del reportatge és la trobada d'un dels exdeportats, Antonio Roig, amb uns escolars als quals explica l'horror que va compartir amb milers de persones al camp d'extermini. L'exdeportat Francesc Comellas va tornar a Mauthausen per relatar sobre el terreny els seus records. Es pot veure a internet: https://www.youtube.com/watch?v=jErJknRXaHw
De la trentena de títols que ofereix el dossier d'Amical, la majoria em semblen interessants per parlar de la Memòria històrica a la classe de 4 ESO (amb molt treball previ de contextualització, si pot ser de forma coordinada amb socials o cultura i valors) / 1r BAT en algunes sessions relacionades amb:
- la literatura d'exili,
- per contextualitzar els viatges culturals que ofereix l'institut
- per lligar-ho amb alguna lectura relacionada com (recomanacions del dossier d'Amical Mathausen):
1.ANGLADA, Mª Angels. El violí d'Auschwitz. Barcelona, Grup 62, 1995
2.MARTÍ, Carme. Un cel de plom. Barcelona, Amsterdam Llibres, 2012
3. UHLMAN, Fred. L'amic retrobat. Barcelona, Grup 62, 1971
4. ULHMAN, Fred. El retorn. Barcelona, Columna, 1997
5. * KRESSMANN, Taylor. Adreça desconeguda. Barcelona, La Magrana, 2000
6. AARON, Soazig. El no de la Klara. Barcelona, Empúries, 2003
Altes recomanacions de lectures obligatòries:
7. Camins de llibertat de Maite Carranza: sobre passadors del Pallars Sobirà, que ajudaven a passar exiliats cap a França, amb una història d’amor.
8. La maternitat d’Elna d'Assumpta Montellà
9.Les set caixes de Dory Sontheimer
10. La vuitena caixa de Dory Sontheimer
11. Avi, et trauré d’aquí de Joan Piñol (BAT)
Remanant el Memorial Democràtic també m'ha semblat interessant projectar aquest curt audiovisual divulgatiu: "Camins" que narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l’Holocaust. Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld, la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf. Eens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments i veurem les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/serveis-educatius/recursos/audiovisuals/
Remenant, he trobat interessant el documental "Camins" (durada 10 minuts) ofert pel Servei Educatiu del Memorial Democràtic. Narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l'Holocaust Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld. De la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf, ens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments, alhora ens expliquen les situacions que van haver d’afrontar i les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.
Particularment, com a professora de llengua i literatura, mai he passat cap pel·lícula sobre l'horror de la Shoah a les meves classes. De fet, gairebé mai he passat cap tipus de pel·lícula: ha d'anar lligada a alguna obra llegida prèviament, com és el cas, fa anys, quan impartia literatura universal havia mostrat als alumnes de Batxillerat "Cims borrascosos" o "Ulisses".
Conec molt poques pel·lícules sobre aquest tema: El hundimiento, El pianista, La llista d'Oscar Schidler, El nen amb el pijama de ratlles, La vida es bella... les quals, segons acabo de llegir en alguns articles mostren certa caricatura dels camps de concentració, venen a ser obres de ficció, les quals no caldria pas passar-les a la meva classe.
Com que em coneixia pocs títols de pel·lícules relacionades amb l'Holocaust, (i més que tractin l'horror de manera ètica), he remenat diverses fonts enllaçades ja que considero que sempre és millor deixar-te aconsellar davant d'un tema que no domines:
a) Yad Vashem:
b) el Banc de Recursos Pedagògics d’Amical Mathausen, ens recomanen novel·les sobre deportació republicana i Holocaust:
hi trobem recomanacions de llibres ("Las cien mejores películas sobre el nazismo". CARMONA, Luis Miguel. ert alter, "Tractar la memòria a l'aula a través del cinema" de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'enllaç a les sinopsis d'aquestes: http://filmaffiny.com/es) els quals no funcionaven.
De totes les pel·lícules que hi havia al recull d'Amical Mathausen, m'han semblat que les que estan lligades a obres literàries podrien ser una lectura per a Batxillerat (si d'oferís la literatura universal o des d'història) o 4 d'ESO si hi ha molta preparació abans, excepte la primera que podria ser per a cursos inferiors d'ESO:
Aimée y Jaguar
El Diario de Ana Frank
El ejército de las sombras
El lector (The reader)
El nen de Buchenwald
El pianista del Gueto de Varsovia (The pianist)
El viaje de los malditos
En un lugar de África
Odessa
Sin destino (Sorstalanság)
The man in the glass booth
Todo está iluminado
Ara bé, en el meu cas, preferiria projectar un documental en lloc d'una pel·lícula, com aquest:
Mauthausen: Viaje al infierno Directors: Joan Sella i Cesc Tomás, TVE2 “Viaje al infierno”, “El complot de la esperanza” i “El deber de recordar”. El fil conductor del reportatge és la trobada d'un dels exdeportats, Antonio Roig, amb uns escolars als quals explica l'horror que va compartir amb milers de persones al camp d'extermini. L'exdeportat Francesc Comellas va tornar a Mauthausen per relatar sobre el terreny els seus records. Es pot veure a internet: https://www.youtube.com/watch?v=jErJknRXaHw
De la trentena de títols que ofereix el dossier d'Amical, la majoria em semblen interessants per parlar de la Memòria històrica a la classe de 4 ESO (amb molt treball previ de contextualització, si pot ser de forma coordinada amb socials o cultura i valors) / 1r BAT en algunes sessions relacionades amb:
- la literatura d'exili,
- per contextualitzar els viatges culturals que ofereix l'institut
- per lligar-ho amb alguna lectura relacionada com (recomanacions del dossier d'Amical Mathausen):
1.ANGLADA, Mª Angels. El violí d'Auschwitz. Barcelona, Grup 62, 1995
2.MARTÍ, Carme. Un cel de plom. Barcelona, Amsterdam Llibres, 2012
3. UHLMAN, Fred. L'amic retrobat. Barcelona, Grup 62, 1971
4. ULHMAN, Fred. El retorn. Barcelona, Columna, 1997
5. * KRESSMANN, Taylor. Adreça desconeguda. Barcelona, La Magrana, 2000
6. AARON, Soazig. El no de la Klara. Barcelona, Empúries, 2003
Altes recomanacions de lectures obligatòries:
7. Camins de llibertat de Maite Carranza: sobre passadors del Pallars Sobirà, que ajudaven a passar exiliats cap a França, amb una història d’amor.
8. La maternitat d’Elna d'Assumpta Montellà
9.Les set caixes de Dory Sontheimer
10. La vuitena caixa de Dory Sontheimer
11. Avi, et trauré d’aquí de Joan Piñol (BAT)
Remanant el Memorial Democràtic també m'ha semblat interessant projectar aquest curt audiovisual divulgatiu: "Camins" que narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l’Holocaust. Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld, la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf. Eens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments i veurem les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/serveis-educatius/recursos/audiovisuals/
Remenant, he trobat interessant el documental "Camins" (durada 10 minuts) ofert pel Servei Educatiu del Memorial Democràtic. Narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l'Holocaust Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld. De la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf, ens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments, alhora ens expliquen les situacions que van haver d’afrontar i les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.
Interessant el fragment d'Ariel Benasayag (2012) “Dos niños, dos relatos y una preocupación. Reflexiones en torno a la representación de la Shoah en el cine” que el podem llegir a
https://www.yadvashem.org/es/education/educational-materials/reviews/boys-in-the-holocaust.html en què s'explica la polèmic debat (obert ja als anys 60 amb crítica especialista i el documental Shoah de Claude Lanzmann que va generar molta polseguera de "La llista de Schindler" de Steven Spielberg-1993-) de dur l'horror de la Shoah al cinema.
Les posicions són antagòniques: unes més estètiques com "El nen amb el pijama de ratlles" o "La vida és bella" i altres amb posicions més ètiques, com "Sin destino". Obre el debat sobre l'ús i l'abús de l'horror, la impossibilitat, la il·legitimitat o l'inevitabilitat de representar el dolor dels camps de concentració.
Segons Jacques Rivette ( “De la abyección”. En Cahiers du Cinéma, N° 120, junio.1960): Hay cosas que no deben abordarse si no es con cierto temor y estremecimiento; la muerte es sin duda una de ellas" . Segons Rivette, la representació cinematogràfica caldria que fos:
- realista
- coherent
- valenta
- tenint en compte l'espectador
- tenint en compte el punt de vista i actitud de l'autor de respecte i ètica amb el que grava i amb el món:
a) els tràvelings
b) la tria de les situacions
c) la construcció de la intriga
d) realitat històrica,
e) la realidad del conflicte,
f) la posada en escena del camp de concentració,
g) la intensidat dramàtica en los diàlegs i actuacions,
h) i l'absència de cops d'efecte baixos
- no pot ser el camp de concentració un simple espai caricaturesc per explicar una moralina.
Daniel De Pablo Aparicio
El cinema és un bon recurs didàctic, però com tot, cal utilitzar-lo en un context i no perquè si. Pot ser una eina molt valuosa per treballar el sentit crític. És pot utilitzar cinema produït a un període històric concret, com ara El cuirassat Potemkin, pel·lícules de gènere històric, com Espartaco, o bèl·líques com Camins de Glòria o Salvar al soldat Ryan. Són bones pel·lícules per treballar la memòria històrica? Què fa que siguin bones? Per exemple jo utilitzo molt Terra i llibertat de Ken Loach per treballar la guerra civil. La pel·lícula és una excusa per poder treballar el tema de l’objectivitat en el relat històric, la idealització d’uns fets concrets, la mirada des d’una ideologia concreta. Una pel·lícula és un magnífic punt de partida per extreure idees, per reconstruir mirades sobre el passat i per treballar la importància de no oblidar però que reconstruir allò que va passar és molt complex i que a les fonts se les ha de respectar i entendre en el seu context. El mateix passa amb les pel·lícules, hem d’entendre que hi ha enrera: el director és objectiu? Banalitza? És una excusa per un simple exercici de diversió? És un homenatge i per tant amb perill de glorificació i idealització? Per mi aquest és el valor del cinema. Una pel·lícula, pot ser un recurs didàctic que ens ajudi a descobrir fets, mancances, censures, idealitzacions, un punt de partida per al debat. Aquest pot ser un criteri de selecció de pel·lícules.
En el que dius Anna està la clau , hi ha dues consideracions que crec que tu fas molt bé : en primer lloc parlem de fets històrics , o sigui, cal un rigor per poder explicar els fets , no to s'hi val , no podem explicar les coses sense objectivitat. en segon lloc , hi ha en joc uns valors importants
. Primerament, “qualsevol pel·lícula” no hauria de ser, ja que hauria d’estar adaptada, la pel·lícula, tant pel que fa al contingut com a la forma al destinatari, en el nostre cas, estudiants d’ESO i BAT. Per tant, no hi valdria “qualsevol”.
quin és el criteri : edat ? continguts ? metodologia ? valors ? Ho comento , Anna perquè en les formacions sobre la memòria no tothom veu de la mateixa manera veure una pel·lícula a determinada edat o visitar un museu a determinada edat , i d'altre banda és molt bàsic el context previ , o sigui, preparar l'alumnat per saber què van a veure . O sigui, no és un tema de recomanar a l'alumnat el que m'agrada personalment . Un exemple que a la formació a YadVashem ens posen sempre és el cinema de Holywood com presenta els fets . El nen del pijama de ratlles pot ser una bona novel·la o la vida es bella pot ser una bona peli però , en la formació a Israel ells son molt crítics en aquesta distorsió del que realment va passar . No va passar en cap camp una aventura com la que presenten . Una cosa diferent es que prèviament el professorat expliqui que no és una peli històrica , sinó és una simple novel·la amb la seva vessant narrativa bona però dins el gènere .
Quines coneixes tu que consideres que podries diferenciar entre ESO I Batxillerat o món adult ?
Qualsevol no. Tot seguit adjunto la meva opinió.
efectivament una de les idees que des de entitats com YAD VASHEM a Jerusalem ens expliquen en la formació i comparteixo totalment és la possible banalització a través de les imatges.
En les trobades a nivell espanyol i català molt professorat que es dedica a treballar el cinema i l'holocaust o l'exili explica com en la imatge s'exerceix una violència , un cert plaer de recrear-se en la morbositat de la imatge, en els cossos apilats de les víctimes, I molts cops sovint s'oblida que totes , absolutament totes tenen noms i cognoms.
De fet l'altre dia amb una professora del centre discutíem això mateix , doncs pel·lícules com "El nen del pijama de ratlles " o "La vida es bella" un adolescent de 14 anys és complicat que valori amb cert ulls crítics i una reflexió madura com succeeix la història realment.
En l'aportació que dones com exemple conec la primera , que hem analitzat a 4 ESO, i precisament és una idea valuosa aquesta de poder fer que valorin els nois i noies una història on és clar que el relat va del passat nazi de 1944 al París del 2016. Els relats que s'expliquen divulguen les idees d'una manera o altre i no es pot mirar sense veure , observar sense entendre, contemplar passivament el que les imatges exposen
Aquest seria un dels perills de la relativització en lús de fer-ne espectacle de les imatges sense una mirada crítica. Tornant als materials de Yad Vashem a Jerusalem ells tenen molt clar que un tema com aquest un noi que no tingui 16 anys és molt complicat que comprengui de forma critica , reflexiva, valorativa, i que el seu aprenentatge sigui significatiu ...
Tornant al que dius la culpa per les noves generacions avui és un tema a vegades distant , un tema de responsabilitat i els hi costa situar-se davant aquest tema .
Fixa't que hi ha una pel·lícula francesa "La llave de Sarah" , també en novel·la que entra en el tema i potser resulta més clar situant la responsabilitat del poble francès en el tema de la deportació jueva .. Vull dir que així com la primera crec que és adient a nois adolescents de 14-16 , fixa`t que no hi ha imatges crues, hi ha un treball de consciència sobre el tema des de l'educació , ; en la segona penso que potser s'hauria de pensar molt bé a qui es passa la peli , com deia el pensament moral -segons les teories de L.Kohlberg diuen que l'autonomia moral arriba en la maduresa , abans funciona una heteronomia moral social de premi /càstig o valors comuns però no assimilats .Per això penso que en aquest tema els educadors i educadores hem d'estar molt atentes a què ensenyem i com ho fem , perquè consumir en el mercat de la imatge com tu bé dius no pot servir per passar qualsevol film sobre el tema .
per descobrir-me la segona peli que no coneixia ... Sobre el segon tema recorda que Rossellini en té una trilogia excepcional com Europa, Alemanya any 0 , i un altre que no recordo que parla del tema aquest de la responsabilitat i com expiar la culpa ...
Les pel·lícules no són totes iguals. Posaré dos exemples:
- "La profesora de historia" de Marie-Castille Mention-Schaar, 2015.
Play Video
- "1945" de Ferenc Török, 2017
Play Video
La primera aborda un discurs crític al nou feixisme mentre que la segona, en blanc i negre, amb unes imatges poètiques a la par que estressants en altres moments, aborda el tema de la culpa, l'avarícia, el remordiment, individuals i col·lectives.
Tot depèn del que es vulgui treballar i de les característiques de l'alumnat.
Rosa Sánchez
Treballant el tema de la memòria ; com a èxili , deportació o bé la shoah ; podríem dir que tot s'hi val ?
L'investigador i historiador A.Lazaro en el seu llibre " Holywod y el Holocausto" ens planteja la idea de si el cinema dels directors com Speelberg o R. Polanski han presentat un cinema apte i didàctic per entendre millor les experiències de la barbàrie nazi . Altres pel·lícules com "La vida es bella" o "El niño del pijama de rallas" poden tenir crítiques perquè no ajuden a entendre el fet d'Auschwitz, I podria ser com a conseqüència que han banalitzat per l'estètica de les imatges un context i luna història crua i molt inexpressable .
Hi ha l'institucions que treballen la memòria des del genocidi de la Shoah per exemple a Israel ( Jerusalem)com Yad Vashem que sostenen i ensenyen que hi ha una estètica en el plaer de la violència , de la crueltat de forma conscient o insconscient i que potser descontextualitzada no permet comperndre bé els fets i l'horror de les víctimes .
Si , per un moment fem memòria i recordem les imatges del nen mort a les costes de Turquia estesa per les xarxes socials amb una fotografia sense nom. No ens podem preguntar si en aquest ús que fem de les imatges tot s'hi val ? I que banalitzem fàcilment quan convertim una experiència tan dramàtica com la mort d'un nen refugiat en un fotografia exposada públicament ? .
Un altre possible exemple podria ser el premi pulitzer 2003 que va guanyar-se amb la fotografia d'un noi al Senegal desnutrit amb un voltor que l'esperava . El fotògraf va patir personalment un allau de critiques per si el seu periodisme era ètic o no fent una fotografia .
Yad Vashem creu que no poden narrar el mal fent un cinema que no sigui neutre o que no sigui un espectacle com fa el cinema i per tant , únicament la visió documentalista de Claude Lazman amb les hores de filmació testimonial sobre Shoah si ens aporta algun element amb una mirada que no està plena de judicis o condicionants .
Considereu que podem fer servir pel·lícules com "El pianista" o " La lista de Schilder " o bé penseu que per exemple una de les darreres que segueix l'escola de Lazman "los ojos de Saul " ajudarien millor a entendre la memòria ?
