EL TRAUMA COM REPARACIÓ DE L'OBLID . CLARA VALVERDE GEFAELL , "DESENTERRAR LAS PALABRAS"

 Quin és el significat d'aquest títol ?  El llibre de Clara Valverde pretén dir-nos que hem de ser conscients de ser conscients.  En el seu análisi de la transmissió de generació a generació del trauma de la violència política del segle XX dins l'Estat Espanyol  ens introdueix el tema de la Guerra d'Espanya com un problema no resolt amb les lleis de Memòria i reparació que fins ara s'han dut a terme. 

Ens podem fer moltes preguntes seguint la lectura com algunes de les següents : 

• Com s'aprèn la condició de víctima ? ( quan es reconeix pel context en el que es troba ) . Les víctimes son o no son reconegudes formant part d'un Pla sistemàtic que les configura. 

PER QUÈ NO ENS INTERESSA LA MEMÒRIA HISTÒRICA ?

 Podem començar dient que el concepte de Memória Històrica potser no és el més adient. Tota memòria forma part del record, de la trobada des del cor novament amb les experiències trobades i viscudes. Avui memoritzar no està de moda, perquè se li atribueix una idea de "repetició" i això és negatiu . 

Per aprendre no cal repetir les coses ens diuen i així la memòria històrica queda més vinculada al present , i a un passat a vegades desvinculat amb el present , i relegat a simples anècdotes que s'exporten per entreteniment dels qui volen fer més una narrativa mítica que una història explicada. 

En docència el treball en memòria històrica no és gens fàcil per molts motius . Entre alguns d'ells trobem el poc coneixement dels fets mateixos que s'expliquen. Està clar que saber algunes coses sobre la Guerra Civil espanyola o la Guerra d'Espanya no és el mateix que conèixer bé els fets . En educació el col·lectiu de professorat , fins i tot el de ciències socials o història , no és molts cops partícep del treball sobre memòria històrica. Malgrat és un treball que permeti les fonts orals, amb els testimonis , la reflexió crítica, les lleis i decrets que permeten parlar de fets subjectius o objectius, les ideologies....  Si ens preguntem el motiu del perquè en una exposició presentada en públic a la part més cèntrica de Barcelona a la seu de Comissions Obreres pel professorat no s'hi presenta en un dia feiner gaire bé ningú , ens poden venir moltes respostes possibles . No interessa, no podem donar a l'abast a totes les demandes socials, no podem gestionar el temps millor... Però en el rerafons si reflexionem el tema no és d'ara o d'una exposició , més aviat resulta endèmic dins la docència. 

Les ofertes de cursos , de jornades, de propostes, de materials , d'entitats que treballen per la memòria no són suficients per atrapar o creure que dins la docència és important el treball amb la memòria històrica. 

En el llibre de Clara Valverde "desenterrar las palabras " ens explica com els traumes generen una violència política que incideix en la vida social dels pobles. Un estat que no fa reparar, ni consolar, ni és compassiu amb les víctimes d'una guerra, d'una dictadura o d'una situació de postfranquisme segurament provoca un dolor enorme a la societat seva. En el cas espanyol és precisament això el que fa que les generacions de forma inconscient segueixin patint els traumes que els avis i àvies van viure en els conflictes amagats, silenciats, encoberts. Això no és cap reconciliació i això genera avui més odi , segregació, rancúnia. 

Per això hauria de ser important explicar la història amb la memòria dels qui volen restituir la veritat per salvar les generacions futures . Si no es fa això dins les aules estem perduts i això no és una qüestió de socials, o de filosofia , més aviat és un tema de tot un centre , d'un projecte en comú que ha de saber disenyar una proposta per combatre el silenci i l'oblid. 

En    qualsevol cas si ús interessa l'exposició realitzada des de l'associació AMICAL MAUTHAUSEN podeu demanar i descarregar en PDF els materials , presentar al vestíbol del vostre centre a color i amb una guia pel professorat i alumnat fer una bona feina educativa . Aquí teniu l'enllaç 

LLEGIR PER APRENDRE DELS NOSTRES ERRORS .LA DESMEMÒRIA DE L'ESTAT.

En aquesta ocasió portem una lectura al club per a docents i obert a tot el públic , amb el suport de Memorial Democràtic la lectura de "El monstre de la memòria" de Yishai Sarid . La professora Ana Maria Bejarano , mare de dos exalumnes del centre ens presenta si és ètic explotar els camps de concentració i d'extermini a Auschwitz ? El protagonista com una mena d'antiheroi es fa preguntes sobre com utilitzem la memòria per les terceres generacions . En el llibre es manifesta si era necessari l'holocaust per la formació d'un Estat d'Israel ?  Està clara la crítica com es planteja a Israel la memòria . Com hereus del temps aristotèlic del passat, present i futur ens diferenciem de la cultura jueva que només veu el present i el temps verbal aquest és el narratiu per excel·lència . 

Quina conclusió es pot treure d'un viatge d'estudis a Auschwitz , a Praga , a Mauthausen ?  En cert moment sembla que per sobreviure hem de ser una mica nazis-  Potser acabem mitificant la realitat històrica i realment silenciem la veritable realitat d'una humanitat bàrbara i deshumanitzada. Així quan anem als camps o als llocs si fem espectacle del que veiem , si el convertim en selfies, en souvenirs , 

 

Què passa amb la Memòria ?

 El propòsit  d'aquest post no serà altre que realitzar un anàlisi sobre el treball relacionat amb la Memòria a les aules en els espais docents . En primer lloc com a recursos didàctics existeixen eines que es troben a l'abast de tot l'alumnat que poden permetre un primer apropament al tema. 

1.- Sempre cal entendre que en especial el tema de la memòria vinculada a l'exili, la deportació, l'holocaust té una especificitat més complexa respecte a la resta de temes . Quina seria la raó ? Doncs que estem parlant del nivell més inhumà on la dignitat ha fet replantejar la condició humana mateixa. O sigui, que en aquest tema la gran pregunta que es va fer Adorno, i que es pot fer extensiva a la de Camus , ens colpeja i ens obliga a donar una resposta sigui quina sigui . 

• Podem seguir creient en la humanitat després d'Auschwitz ?  
• Podem viure en un món pler d'injusticia, fam, guerra ? 

Així doncs la temàtica no ha de ser una més del currìculum de valors o filosofia , pel seu interés hauria de ser un projecte defensat com a Projecte dins el Pla Pedagògic de tot centre educatiu , tal com a l'Arnau Cadell es va defensar . 

Per això cal pensar com arribar a trobar mecanismes i projectes didàctics que implementin una linea d'actuació interdisciplinar perquè el propi alumnat senti que forma part d'un eix sensible humà i col·lectiu. La voluntat des dels distints àmbits hauria de poder identificar els contextos per valorar 

1. què volem que aprenguin del tema, 
2. com ho volem fer en el procés d'aprenentatge ,
3.  Quan ho faràn dins les etapes evolutives ,
4.  Per què ho haurien d'aprendre ? 

Adaptar la història al nivell dels oients així les lectures poden permetre aquest espai de vinculació i compromís. El compromís amb la memòria del Centre Educatiu i de la Comunitat serà bàsic perquè la Memòria sigui un element capdal en la construcció de la identitat de l'alumnat i formació del seu futur. 

Per això serà important : la formació del professorat en la història, en els valors que surten dins els Drets Humans , en la pedagogia que les diferents entitats recomanen perquè porten temps treballant ja aquesta qüestió. 

Sigui amb el cinema o amb la literatura hem de pensar com treballar amb l'alumnat el tema. En les lectures serà indispensable acompanyar l'alumnat , i no deixar simplement que vagin llegint i que finalment reconeixerem amb un treball o prova , per això estaria bé seqüenciar les lectures en : 

• Abans de llegir el llibre , ( cercar informació sobre autoria, any edició , biografia de l'autor, situació o ubicació de la novel·la , temps que passa, gènere..) . Per això proposem que el dia que avancem la lectura sigui el moment de poder començar per aquest apartat , i explicar la importància del que anem a fer , del que anem a llegir , a l'estil del qui es prepara per una cursa abans amb exercicis de calentament , ... 
• Durant la lectura ( proposem tipus de preguntes , unes de més de seguiment , per valorar el nivell d'interès de la lectura, preguntes de coneixement sobre aspectes que no es poden donar per entesos si no es cerquen , preguntes de significat sobre les metàfores o comparacions que s'utilitzen o bé els conceptes que s'introdueixen , preguntes sobre els protagonistes i les seves actituts i sempre podem relacionar la lectura amb una temàtica que ens indicarà on volem possar l'accent sigui la música , l'art, la ciència, la tecnologia , els valors, ...) Aquesta part ens serveix per valorar la feina realitzada 
• Després de la lectura  ( es tracta d'anar més enllà generant aspectes de reflexió que ens permetin aargumentar, raonar, reflexionar, sobre el que s'ha llegit , pot ser una pregunta més creativa i artística , més lúdica.) 

Indicarem alguns exemples en aquest bloc mateix per tal de veure exemples realitzats. 

En el cas del cinema resulta molt important tenir com educadors una actitud activa , o sigui, generar l'espectador actiu , el qui interactua . Per això proposem que valorem la durada del film , i fos molt llarg cal pensar en trobar una diada especial o un espai especial però això d'anar veient no és gaire aconsellable . En segon lloc l'aula ha de ser un espai d'observació de les imatges i de l'ús de les imatges per això cal un professorat que ajudi primerarment a veure i saber mirar . Apuntar sigui en el format que tinguem , pissarra de guix , pissarar veleda, tauleta ordinador els elements que van sortint a la pantalla . Per això cal diferenciar els diàlegs literals dels protagonistes, de les preguntes que ens podem fer amb les imatges, preguntes de descripció , de significació , de conceptualització ..  es tracta doncs que finalment l'alumnat hagi seguit bé les imatges. 

En aquest tema de les imatges hi ha un gran debat que no permet dins el professorat reflexionar amb certa distància , doncs sovint es creu que tota pel·lícula és vàlida o quasi totes elles , però això ens obliga a pensar que Hollywood precisament va servir per magnificar i exagerar o fins i tot dulcificar moltes vegades la veritat veritat històrica , per això cal anar amb compte del que projectem i quan ho fem . No seria bo pensar en fi de trimestre , o dies de pluja , o dies tontos per utlitizar aquest tipus de cinema sense més . 

Una de les meves experiències millors en aquesta línia va ser amb grups d'immigrants d'origen magrebí i religió islàmica amb la lectura del Diari d'Anna Frank  i amb el documental de Claude Lazmman , en els dos casos l'alumnat va intervenir de manera prou activa perquè valorava molt la veracitat del relat i la possibilitat de la lectura mateixa d'un diari personal . 

De les pel·lícules que he treballat no puc dir quina ha estat més interessant per l'alumnat però si les anomenarè perquè es valori si poden ser interessants pel professorat : 

• El reinado del Mal 
• Europa, Europa 
• El Pianista 
• La lista de Schidler 
• La llave de Sarah 
• Sense Destí 
• El timbal de Llauna 
• Zona Gris 
• Los falsificadores 
• El último tren a Auschwitz 
• El hundimiento 

Herència de la memòria : les noves generacions

 

En LLibert Tarragó ha escrit un llibre molt interessant que recull l'autobiografia de Joan Tarragó , el seu pare deportat al camp de Mauthausen , així com un capítol que porta el nom significatiu "Erem dos". 

Llibert Tarragó va nèixer al 1947 a Brive-la-Gaillarde (França)  , fill d'exiliats republicans catalans : Joan i Rosa Esteve. Periodista del 1967 al 1988 al diari francès "Le Monde" , fundador de l'editorial Tinta blava amb la publicació al francès de "Incerta Glòria" de Joan Sales . 

El llibre publilcat "Heretar Mauthausen " publicat a l'editorial Pagès .2022 . estableix un diàleg després del temps entre el seu pare deportat al camp nazi i en Llibert com a fill . En el diàleg es pregunta com rescatar els noms de les víctimes i fer memòria del camp. En la presentació del llibre s'estableix algunes idees molt interessants per incorporar dins la Memòria per les noves generacions : 

• No hi han herois com el cinema i la història  a vegades vol fer creure en l'exili, la deportació i l'alliberament. 
• Millor parlar de revivents , aquells que tornen a una nova vida , no els supervivents que semblen no tenir ja futur 
• La banalització del terme nazi avui 
• L'exili com un anar i venir des de la consciència al cor dels homes i dones. 
• El protagonisme de la nostalgia entesa com una idea progresista a diferència de la melangia que es troba tancada en si mateixa. 
• El present és el passat  del futur que vindrà sempre . 

Està clar que el coneixement com és palès del LLibert sobre els estudis i la història permet insistir en la diferència entre Literatura i Història . Això li permet parlat de com el seu pare va parlar al silenci en els llocs oberts perquè les parets no poguessin escoltar la seva estada al camp de Mauthausen . Quins són aquests elements identitaris dels comunistes o anarquistes sinó el camí iniciat per la República del 1931 i la superació de les adversitats per la gran convicció de les idees que representaven. Fins i tot per sobre de les families les idees eren defensades a vegades . 

En resum una lectura molt recomanable per treballar els testimonis , la memòria i el diàleg entre pares i fills en un tema com aquest de l'exili, la deportació i el franquisme . 

LA MEMÓRIA ÉS UN PROBLEMA REALMENT.

 El professor d'origen holandès Sebastian Hafer acaba de publicar una obra amb el títol Franco Desenterrado. En aquesta obra analitza amb l'ús de les entrevistes que realitza a distintes persones què representa actualment la petjada del franquisme a Espanya. 

En les nombroses entrevistes destaquen els dos pols oposats ; qui explica que el franquisme no és més que franquisme i res més , per tant diríem que no cal recordar i voler destapar ferides, fets, fenòmens a l'estil Xile o Argentina perquè el passat d'Espanya estaria més vinculat a la Restauració del segle XIX, i altre tesi que precisament destapa que el present està mediatitzat per les restes d'una societat que encara no ha superat el franquisme. 

Entre les dues opcions la primera realment interessa perquè en el fons indica que la politització de la història esdevé a vegades una rèmora important per poder analitzar el passat de manera clara i objectiva. De fet està clar que els historiadors que han analitzat la guerra civil com Pierre Vilar o Paul Preston semblen indicar que els estudis no es poden fer de manera que no existeixi certa perspectiva històrica. 

Ara per ara els qui hem treballat la memòria històrica ens trobem en unes terceres generacions que veuen el tema amb una distància gran. En els darrers anys en educació sembla que existeixi un cansament sobre el tema tant per part del professorat _ en les exposicions com la darrera proposada sobre exili, deportació i alliberament per Amical Mauthausen amb guia didàctica - l'assistència a la visita guiada per treballar a l'aula només va ser de 5 persones de tot el col·lectiu de professorat d'història; però també l'alumnat mostra un tema que li resulta incòmode i poc estimulant. Les nombroses lectures, pel·lícules, activitats per treballar el tema evidencien que no és un tema de recursos o de grups per didàcticament incidir-hi sinó més aviat és un problema davant la pròpia realitat del present que molts cops supera el propi passat. 

El tema de la guerra, els exiliats, els refugiats, les institucions polítiques, la geopolítica, els pactes jurídics, etc continuen avui plens d'actualitat i potser no s'enllacen amb el passat o si més no cal ser molt experimentat per fer-ho. 

Hi ha però dos temes importants educativament necessaris : una línia pedagògica i educativa dins el Departament d'ensenyament clara sobre el tema , no és el mateix la república , la guerra , el franquisme, o la transició per les noves generacions. En segon lloc entendre que la memòria no és una matèria de socials , és un projecte que els centres haurien de poder implementar a nivell competencial des de la majoria dels àmbits acudint a una idea que traspassi tot el centre mateix i la memòria. 

CINEMA I EDUCACIÓ . COM MIRAR CINEMA SOBRE MEMÒRIA , HOLOCAUST I GUERRA.

 

Des de fa temps el debat sobre quin és el cinema que permeti fer reflexionar sobre la memòria ha servit per obrir grans diàlegs de detractors o defensors de les imatges i el seu poder davant la voluntat de fer pedagogia. En els primers temps hi havia una reflexió interessant sobre el poder que podria originar la violència i les seves imatges. Pel·lícules com "Malditos bastardos"  de Quentin Tarantino poden ser molt atractives per un públic madur però per uns adolescents amb poca capacitat a vegades de reflexionar poden ocasionar un efecte contrari. Però està clar que la violència té una doble vessant : la implícita que no es veu però que existeix , com podria ser una muntanya de cossos amuntegats i moguts per les pales excavadores de les grans grues ; i la explícita que és la que abans hem comentat. Molts cops la fascinació per la imatge que atrapa juga amb els sentiments i emocions més primàries i acaba impedint que poguem fer una autèntica reflexió. 

El cinema com eina pedagògica no ha de ser un entreteniment o un passatemps per un final de trimestre o un dia de pluja quan els nois i noies es troben avorrits. La memòria i els seus efectes necessiten de la reflexió i del pensament per saber què veuen i com ho han de veure. 

En relació al com ho han de veure , que és d'això del que parlavem , està clar que un professorat no expert pot passar una peli sense cap pretensió , i apagant els llums permetre fins i tot que l'alumnat s'avorreixi pel que veu i acabi fins i tot volent acabar el més aviat possible . Per això la tècnica del cinema com un art ha de poder garantir un espai adient, com un ritual el més adequat perquè sigui una eina educativa útil . Per això cal tenir un paper actiu com educadors en el procés de la filmació . Això vol dir , implicar l'alumnat perquè reculli les lectures possibles del film ( imatges captivadores , frases com sentències que els cridin l'atenció, diàlegs interessants que obliguin a pensar el leiv motiv de la peli ...) .Aquí l'ajuda del professorat apuntant  a l'inici aquestes indicacions que diem permet que l'alumnat segueixi i s'adoni del paper actiu de la lectura de les imatges . 

Per això recomanem que hi hagi un abans de veure , amb la recerca de la informació bàsica com l'any , el director, els protagonistes, l'escena de l'acció,   el que podríem anomenar el context històric i filmic del que anem a veure .  Seguidament la peli convé veure-la d'una tirada , si fos possible amb les hores que durarà la filmació , apuntant com deiem el més significatiu ,  i finalment un després de veure , que ens obligarà a en una sessió posterior obrir un debat entre els que han vist i observat bé , es tracta de generar un diàleg actual, que permeti entendre que la memòria és allò que ens toca el cor, no allò que cal oblidar . 

En els debats o diàlegs sobre el cinema , hi ha professorat que no té en compte les edats per saber entendre i reflexionar els fets,  i aquesta qüestió és bàsica , al museu de Jerusalem de Yad Vashem (Israel) no hi poden entrar els menors de 12 anys , perquè els consideren poc aptes per veure i escoltar o pensar el que veuen. Està clar que les pelis també tenen aquest handicap , les edats resulten importants per veure i pensar sobre el que miren. Voler per exemple passar a classe "La zona gris" a nens i nenes de 13 anys és un disbarat perquè segurament no entenen res del que veuen o si més no ho viuen com un reality show a l'estil de walking dead. 

En aquest video del principi ens presenten algunes pistes per saber què , com i perquè veure el cinema . El llibre que es troba en anglès és la primera gran obra que permet entendre com el cinema avui , quan els testimonis despareixen per l'edat , té una evolució necessàriament positiva si ho sabem utlitzar .