Hem llegit un fragment del llibre
“Volia volar com una papallona” ( reminiscències d’una infantesa durant l’holocaust ) . Yad Vashem . Jerusalen 1998." on es fa un retrat de la infantesa d'una noia jueva que viu a Polònia fins que arriba la guerra i la invasió alemanya.
Seguidament hem realitzat un esquema de l'estructura que s'explica. Aquí tenim el text traduït al català i adaptat :
"Quan era una noia em deien Janchke1. Vaig néixer a Polònia l’any 1935, els meus pares es deien Hershl i Zisl Hershkowitz. Vivíem al poble de Biala Rawska juntament amb altres famílies jueves i poloneses.
Vaig passar els primers anys de la meva infantesa al poble de Biala Rawska a Polónia. Els jueus havien viscut durant molts anys al poble conjuntament amb els polonesos.
Els meus pares i jo vivíem en una llar del carrer principal. Davant de casa nostre vivia un altre família jueva, els Neuman. L’àvia vivia al centre del poble , al costat del mercat i les meves ties en un barri on tothom era jueu.
Els meus millor amics eren els meus veïns polonesos, Marishka , Ianek i Basha. M’agradava molt jugar amb ells a “ fet i amagar” i també a amagar-me entre les branques dels arbres del jardí que hi havia al darrera de casa nostra.
Allí, intentava atrapar saltirons i tota classe d’insectes que portaven el menjar als seus caus i refugis. Tanta era la meva curiositat , que a vegades m’oblidava que estava jugant. Tan sols els crits de Marisha i d’Ianek buscant-me , em tornaven a la realitat.
A un extrem del poble corria el riu. Durant l’hivern , quan l’aigua del riu es trobava glaçada , patinàvem sobre el gel; i a Primavera , quant hi havia el desglaç , fèiem navegar els vaixells de paper i els llençàvem des de la vora fins que desapareixien de la nostra vida.
Tots els habitants del poble m’estimaven molt. Era una nena alegre i somrient , tenia el cabell pler de rínxols i les galtes rosades. Tot aquell que es creuava amb mi em preguntava com estava i seguidament em feia un pessic a les galtes.
Sabia cantar i recitava moltes poesies en polonès ; i quan anava amb els meus pares de visita a casa de la família o amics, la mare em demanava que recités o cantés una cançó davant de tothom. No sempre ho volia jo. Moltes vegades preferia seguir jugant amb els altres nens i nenes.
Va esclatar una guerra terrible i vaig perdre la meva infantesa per sempre.
Es proposen les següents activitats per configurar el que podríem anomenar el procés lector amb la pretensió de oferir dins la lectura un suport contextual i pretextual que permeti viure la lectura com un element ric que ofereix participar i compartir la pròpia experiència. Per això a continuació proposem algunes preguntes i presentem imatges.
Com es descriuen el jueus ? Amb qui convivien ?
Quins eren els jocs de la nostra protagonista ?
Quina edat podia tenir aleshores ?
Què succeeix que s’acaba la seva infantesa ? Et sembla un bon motiu? Per què ?
Semblava feliç en aquells moments ? Què ho fa creure ?
Descriu de forma semblant un relat que expliqui els teus primers anys i records com si fossis allà mateix ? ( redacta en primera persona seguint l’exemple)
L'estructura de la narració proposada és: nom, lloc de naixement, família, veïns, jocs a la infantesa, sentiments en aquesta etapa. L'alumnat seguint aquesta estructura ha de realitzar el seu propi relat en primera persona i així compararem la seva infantesa amb la de la noia jueva. Ens interessa especialment pensar-viure les emocions- abandonar els prejudicis actuals amb el tema .
Narració 1
Hola , em dic I. Sóc un noi que va nèixer el dia 1 de juliol de l'any 1993.Vaig néixer en una clínica de Mataró a les 15.30 del migdia.
La meva mare diu que vaig nèixer amb molt de cabell i negre. Quan era petit i venia la meva família a veure'm amb els oncles i cosins em deien que plorava molt i em posava lleig.
Vaif anar creixent i la meva primera escola va ser l'escola de la Llàntia on m'agradava molt anar fins i tot volia anar el diumenge. A l'escola vaig fer els meus primers amics i amigues i vaig començar a aprendre jocs i a jugar amb tothom. Els meus jocs preferits eren : el fet i amagar, a pica pica la paret, a futbol. A vegades em quedava al menjador de l'escola amb els amics que ens posaven d'acord per fer alguna gamberrada. A casa meva després de l'escola sempre veia a la televisió els dibuixos animats de Bola de Drac Z. Aquesta va ser la meva infantesa primera.....
Narració 2
Quan era una nena em deien S..Vaig nèixer a Barcelona el 12 de desembre de 1994.Els meus pares es diuen Ju... i Ma... i la meva germana Ir. Tots 4 vivim a Cerdanyola just al davant de l'escola a la que vaig.Les meves amigues es diuen Leyre, Cristina, Mireia, Raquel, Iris, Ana Cristina. Ens agrada molt jugar a basquet i altres jocs de pilota i sobretot a jocs de còrrer com el mocador, policies i lladres,...
De petita era una nena molt tímida però quan coneixia a les persones estava sempre molt alegre. Tenia el cabell llis, negre i llarg i els ulls marrons. Anavem molt sovint a casa de la meva tieta perquè ens agradava mot agafar fruits de l'hort i veure les tortugues que tenia i jugar amb els gossos , i banyar-nos a la piscina.
A l'estiu venia cada dia la meva cosina a jugar i per la tarda anàvem juntes a la piscina. Ens ho pasavem molt bé i desitjavem que arribés l'estiu per tornar a anar-hi. El meu esport preferit era el patinatge, feiem molts balls individuals i campionats per tota Catalunya : Vaig arribar a guanyar copes i trofeus ... Però un dia em vaig cansar i em vaig esborrar i ja no hi vaig anar mai més.
La Raquel era una nena que vivia al pis de sobre meu i érem molt amigues.Gairebé cada dia jugàvem juntes a casa seva o meva. També es quedava a menjar perquè li agradava molt el menjar de la meva mare. Però un dia va marxar a viure fora i no ens hem tornat veure mai més.
Narració 3 ( personalitzada i situant-se en la pell d'un possible noi jueu )
Al meu poble em coneixien com "el gros".Vaig nèixer en una familia jueva de Polònia l'any 1927 .Els meus pares es deien Hans, Hannah Sxhwartz. Vivia amb la meva familia en una casa situada gairebé a les afores del poble. Els anys d'infantesa al poble de Biala Rawska van ser els millors de la meva vida.
Com no tenia cap germà ni ningú amb qui poder jugar a casa vaig aprendre a divertir-me tot sol i a ser una persona autodidacta. M'agradava jugar a fer guerres amb uns soldadets de fusta que em va fabricar el meu pare, passava hores i hores simulant batalles amb aquells ninots. També anava de tant en tant a jugar a futbol amb els nens del barri o a veure els peixos del riu que passava pel poble. Recordo que cada dissabte la meva àvia em donava diners per a què anés a comprar dolços i xocolata a la pastisseria.Tot estava boníssim.
La gent del poble, tant els jueus com el polonesos respectaven molt la meva familia. Sobretot al meu pare, ja que era el fuster del poble. A mi també em tractaven amb molta simpatia i consideració pero crec que era només pel sol fet de ser el fill del fuster. Dins el poble mai sorgien conflictes de cap tipus ni tan sols hi havien problemes de discriminació entre jueus i polonesos.
De petit era un noi físicament baixet i una mica grassonet. Tenia uns cabells lleugerament arrinxolats que tothom envejava i uns ulls ben grossos. A mida que vaig anar creixent vaig aficcionar-me a la lectura. Llegia sobretot novel·les d'història. Tot i així , encara m'agradava jugar amb els soldats de fusta.
Creia que continuaria sent feliç tota la vida pero un dia de finals de l'any 1939 uns soldats que no eren pas de fusta van separar-me de la meva familia per sempre més i em van prendre la felicitat que sempre m'havien donat.
Vaig passar els primers anys de la meva infantesa al poble de Biala Rawska a Polónia. Els jueus havien viscut durant molts anys al poble conjuntament amb els polonesos.
Els meus pares i jo vivíem en una llar del carrer principal. Davant de casa nostre vivia un altre família jueva, els Neuman. L’àvia vivia al centre del poble , al costat del mercat i les meves ties en un barri on tothom era jueu.
Els meus millor amics eren els meus veïns polonesos, Marishka , Ianek i Basha. M’agradava molt jugar amb ells a “ fet i amagar” i també a amagar-me entre les branques dels arbres del jardí que hi havia al darrera de casa nostra.
Allí, intentava atrapar saltirons i tota classe d’insectes que portaven el menjar als seus caus i refugis. Tanta era la meva curiositat , que a vegades m’oblidava que estava jugant. Tan sols els crits de Marisha i d’Ianek buscant-me , em tornaven a la realitat.
A un extrem del poble corria el riu. Durant l’hivern , quan l’aigua del riu es trobava glaçada , patinàvem sobre el gel; i a Primavera , quant hi havia el desglaç , fèiem navegar els vaixells de paper i els llençàvem des de la vora fins que desapareixien de la nostra vida.
Tots els habitants del poble m’estimaven molt. Era una nena alegre i somrient , tenia el cabell pler de rínxols i les galtes rosades. Tot aquell que es creuava amb mi em preguntava com estava i seguidament em feia un pessic a les galtes.
Sabia cantar i recitava moltes poesies en polonès ; i quan anava amb els meus pares de visita a casa de la família o amics, la mare em demanava que recités o cantés una cançó davant de tothom. No sempre ho volia jo. Moltes vegades preferia seguir jugant amb els altres nens i nenes.
Va esclatar una guerra terrible i vaig perdre la meva infantesa per sempre.
Es proposen les següents activitats per configurar el que podríem anomenar el procés lector amb la pretensió de oferir dins la lectura un suport contextual i pretextual que permeti viure la lectura com un element ric que ofereix participar i compartir la pròpia experiència. Per això a continuació proposem algunes preguntes i presentem imatges.
Com es descriuen el jueus ? Amb qui convivien ?
Quins eren els jocs de la nostra protagonista ?
Quina edat podia tenir aleshores ?
Què succeeix que s’acaba la seva infantesa ? Et sembla un bon motiu? Per què ?
Semblava feliç en aquells moments ? Què ho fa creure ?
Descriu de forma semblant un relat que expliqui els teus primers anys i records com si fossis allà mateix ? ( redacta en primera persona seguint l’exemple)
L'estructura de la narració proposada és: nom, lloc de naixement, família, veïns, jocs a la infantesa, sentiments en aquesta etapa. L'alumnat seguint aquesta estructura ha de realitzar el seu propi relat en primera persona i així compararem la seva infantesa amb la de la noia jueva. Ens interessa especialment pensar-viure les emocions- abandonar els prejudicis actuals amb el tema .
Narració 1
Hola , em dic I. Sóc un noi que va nèixer el dia 1 de juliol de l'any 1993.Vaig néixer en una clínica de Mataró a les 15.30 del migdia.
La meva mare diu que vaig nèixer amb molt de cabell i negre. Quan era petit i venia la meva família a veure'm amb els oncles i cosins em deien que plorava molt i em posava lleig.
Vaif anar creixent i la meva primera escola va ser l'escola de la Llàntia on m'agradava molt anar fins i tot volia anar el diumenge. A l'escola vaig fer els meus primers amics i amigues i vaig començar a aprendre jocs i a jugar amb tothom. Els meus jocs preferits eren : el fet i amagar, a pica pica la paret, a futbol. A vegades em quedava al menjador de l'escola amb els amics que ens posaven d'acord per fer alguna gamberrada. A casa meva després de l'escola sempre veia a la televisió els dibuixos animats de Bola de Drac Z. Aquesta va ser la meva infantesa primera.....
Narració 2
Quan era una nena em deien S..Vaig nèixer a Barcelona el 12 de desembre de 1994.Els meus pares es diuen Ju... i Ma... i la meva germana Ir. Tots 4 vivim a Cerdanyola just al davant de l'escola a la que vaig.Les meves amigues es diuen Leyre, Cristina, Mireia, Raquel, Iris, Ana Cristina. Ens agrada molt jugar a basquet i altres jocs de pilota i sobretot a jocs de còrrer com el mocador, policies i lladres,...
De petita era una nena molt tímida però quan coneixia a les persones estava sempre molt alegre. Tenia el cabell llis, negre i llarg i els ulls marrons. Anavem molt sovint a casa de la meva tieta perquè ens agradava mot agafar fruits de l'hort i veure les tortugues que tenia i jugar amb els gossos , i banyar-nos a la piscina.
A l'estiu venia cada dia la meva cosina a jugar i per la tarda anàvem juntes a la piscina. Ens ho pasavem molt bé i desitjavem que arribés l'estiu per tornar a anar-hi. El meu esport preferit era el patinatge, feiem molts balls individuals i campionats per tota Catalunya : Vaig arribar a guanyar copes i trofeus ... Però un dia em vaig cansar i em vaig esborrar i ja no hi vaig anar mai més.
La Raquel era una nena que vivia al pis de sobre meu i érem molt amigues.Gairebé cada dia jugàvem juntes a casa seva o meva. També es quedava a menjar perquè li agradava molt el menjar de la meva mare. Però un dia va marxar a viure fora i no ens hem tornat veure mai més.
Narració 3 ( personalitzada i situant-se en la pell d'un possible noi jueu )
Al meu poble em coneixien com "el gros".Vaig nèixer en una familia jueva de Polònia l'any 1927 .Els meus pares es deien Hans, Hannah Sxhwartz. Vivia amb la meva familia en una casa situada gairebé a les afores del poble. Els anys d'infantesa al poble de Biala Rawska van ser els millors de la meva vida.
Com no tenia cap germà ni ningú amb qui poder jugar a casa vaig aprendre a divertir-me tot sol i a ser una persona autodidacta. M'agradava jugar a fer guerres amb uns soldadets de fusta que em va fabricar el meu pare, passava hores i hores simulant batalles amb aquells ninots. També anava de tant en tant a jugar a futbol amb els nens del barri o a veure els peixos del riu que passava pel poble. Recordo que cada dissabte la meva àvia em donava diners per a què anés a comprar dolços i xocolata a la pastisseria.Tot estava boníssim.
La gent del poble, tant els jueus com el polonesos respectaven molt la meva familia. Sobretot al meu pare, ja que era el fuster del poble. A mi també em tractaven amb molta simpatia i consideració pero crec que era només pel sol fet de ser el fill del fuster. Dins el poble mai sorgien conflictes de cap tipus ni tan sols hi havien problemes de discriminació entre jueus i polonesos.
De petit era un noi físicament baixet i una mica grassonet. Tenia uns cabells lleugerament arrinxolats que tothom envejava i uns ulls ben grossos. A mida que vaig anar creixent vaig aficcionar-me a la lectura. Llegia sobretot novel·les d'història. Tot i així , encara m'agradava jugar amb els soldats de fusta.
Creia que continuaria sent feliç tota la vida pero un dia de finals de l'any 1939 uns soldats que no eren pas de fusta van separar-me de la meva familia per sempre més i em van prendre la felicitat que sempre m'havien donat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada