Potser ja fa més de 20 anys que vaig realitzar un viatge al camp de Mauthausen. en aquella ocasió anava acompanyat de 5 alumnes . Ara que els anys permeten tenir un record més difuminat pensó com va influenciar el viatge en aquelles vides dels adolescents. Però no tan sols va ser això , abans d'anar de viatge el treball per poder ser representatius de tota la comunitat educativa de l'Institut Josep Puig i Cadafalch de Mataró .
Per això el treball de centre va incloure des de primer d'ESO fins a cicles formatius mitjàns i superiors de la familia sociosanitària i de llars d'infants , així com el Batxillerat. La font de finançament va comportar una coordinació i una proposta de subvenció amb l'ajuntament de MATARÓ i la regidoria d'educació , que la Sra Conxita Calvo tenia al seu càrrec . Així l'alumnat i les seves families van haver de pagar només una 25% part del viatge. La feina però dins el centre va representar en primer lloc :
- preparar les intervencions musicals en els espais de memòria que l'alumnat presentaria com el castell de Hartmein, les coves d'Ebensen , el camp de Mautauthen i Gusen . Això implicava cantar la Marsellesa conjuntament amb l'alumnat francès desplaçat al camp i gràcies al professor de Música que es va dedicar en cos i ànima a conseguir aquesta fita ho vàrem fer .
- També la música de la llista de Schlinder va ser motiu amb flauta i guitarres de preparació .
- D'altra banda cada curs va participar en fer alguna activitat concreta com coloms de paper , poemes escrits, i una mena de mur pet amb maons amb una frase de Primo Levi que vàrem deixar dins els tunels d'Ebensen.
L'experiència va canviar com deia la vida d'aquells adolescents : una noia va fer una novel·la periodística de treball de recerca i posteriorment s'ha dedicat a periodisme, un altre en aquell moment la seva germana s'estava morint d'una malaltia degenerativa i això li va permetre afrontar millor el que va viure, un tercer es va fer pilot d'avió per viatjar participant en política social més tard, altre alumne va dedicar-se a disseny gràfic amb una proposta audiovisual de construcció d'una petita pel·lícula i finalment una cinquena va obrir el tema a la seva familia que va fer un discurs posteriorment en un casal i centre cívic per honorar la memòria i el passat.
Tot això fa que el valor dels testimonis com la fotografia inicial indica de Jose Manuel Alcubierre i Eduard Gimeno de forma punyent van oferir uns relats biogràfics colpidors. Un noi de 16 anys que rep la notícia de la mort del seu pare a cops de pala al camp annex de Gusen és esferidor. La seva feina era reparar fora del camps les llambordes dels carrers de Mauthausen. En aquesta ocasió més de 200 persones amb 2 vols i amb un volcà islandès fent la guitsa va fer que el retorn s'allargues més d'un dia. Gràcies a el conseller Antoni Saura, a Memorial Democràtic amb Míriam... i a Amical amb Rosa Toran i Isidoro Teruel així com Llibert Ferri els entrebancs van estar minsos. La presència de Margarida Colomer historiadora local d'Argentona a qui Ester Una alumna va entrevistar, aixi com les fotos de Carles Rincón, o les enregistrada videos de Anna Pulido van fer creure que erem allí per honorar la memòria. Ara que la Rosa Toran va morir el passat 30 dez Juny sentim una pèrdua grandiosa per l'acompanyament que ens va fer amb xerrades amb la visita de E. Gimeno a la seu així com els actes posteriors a casals i centres cívics de Mataró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada