viernes, 9 de octubre de 2020

SEMINARI DE COORDINACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA I BATXILLERAT

 https://serveiseducatius.xtec.cat/vallesoccidental4/formacio/activitats/



 
4040161404  La memòria històrica
2020-2021  Seminari de coordinació. Secundària Obligatòria i batxillerat
  
  6/11/2020 - 30/6/2021 (15 hores) de h a h
  INS Arnau Cadell
  av. Villadelprat, 91-93 (Sant Cugat del Vallès) 
  
  
Inscripció  14/09/2020 - 04/10/2020
  
Requisits de certificació  80% de l'assistència i presentació de treball acordat.
  
Descripció  La memòria històrica es una activitat que es desenvolupa conjuntament amb Memorial Democràtic, en xarxa amb altres territoris (Lleida, Baix Ebre, Tarragona, Alt Empordà...), la col·laboració del Museu i biblioteques de Sant Cugat i amb el suport del CRP.
  
Objectius  Desenvolupar experiències didàctiques al voltant de la Memòrica Històrica.
  
Continguts  Elaboració d'eines didàctiques i recursos al voltant de l'exili republicà i la deportació amb l'holocaust.
  
Formador/a  Xavier Alsina
  
Organització  Servei Educatiu Vallès Occidental IV
  
E-mail  a8930040@xtec.cat







  

miércoles, 1 de julio de 2020

MÉS ENLLÀ DE LES AULES : INSTITUCIONS, MUSEUS , ENTITATS , PATRIMONI SOBRE LA MEMÒRIA


MÉS ENLLÀ DE LES AULES : INSTITUCIONS, MUSEUS , ENTITATS , PATRIMONI SOBRE LA MEMÒRIA



El treball fora de les aules permet conèixer espais, entitats, museus, i en general tot el patrimoni que tenim sobre la memòria històrica. Un exemple concret són les llambordes anomenades Stolpersteine que a l'Institut Agustí Serra i Fontanet va estendre per Sabadell .


 Per això amb les entitats locals de Sant Cugat i rodalies es pot fer un treball en conjunt amb Memorial Democràtic i Amical de Mauthausen per reconèixer la gent que com a Sabadell van estar dins la repressió, i la mort en els camps nazis. Oblidar aquest fet dins la nostra història és un greuge important. 



Per això la localització de les víctimes dins l'escenari MHM (Mobile Histori Maps) on es poden localitzar les contribucions amb la creació d'itineraris , la visita virtual als punts localitzats en georeferéncies .Per això es pot utilitzar nigma

  https://i-nigma.softonic.com/android aplicació mòbil , i play with us ( codi CQR ) així com participar en el entorn de mobile history maps https://mhm.mobileworldcapital.com/.







D'altra banda les entitats que a nivell local podem comptar de referència són l'Arxiu Nacional de Catalunya ANC , el Museu del Monestir de Sant Cugat , http://museu.santcugat.cat/






on podem trobar la història que dóna nom a l'institut Arnau Cadell https://www.visitsantcugat.cat/monestir-de-sant-cugat/ o el patrimoni de la zona https://www.visitsantcugat.cat/que-veure/patrimoni/ Cal dir que hi ha un vincle amb educació ( oferta educativa ) sigui amb l'ALTAVEU DE LA MEMÒRIA ( que condueix totes les activitats que es fan en referència dins les escoles a nivell d'aprenentatge educatiu ) com el taller artístic REVIVIM per unir relat i art en un mateix punt...http://museu.santcugat.cat/14363/ofertaEducativa/

1. Gènere i Didàctica de la Memòria

1. Gènere i Didàctica de la Memòria

 Per què s'ha tractat poc la perspectiva de gènere en  la memòria històrica? 
Molts dels analistes són homes; tant ells com analistes dones no tenen informació per analitzar la societat des de la categoria del gènere i es reprodueixen els prejudicis inherents a la ciència androcèntrica , que tendeix a no considerar les dones com a subjectes polítics  i a situar-les en un espai de subordinació , discriminació i dependència. En els discursos , si apareixen les dones sovint són " en funció de"  ; mullers de, filles de , o bé hi ha un tractament com a dones singulars, que les mostren aïllades d'un context polític en què els protagonistes són ells. 

Hi ha poca recerca que tingui en compte les dones com a col·lectiu ( per tant , la perspectiva de gènere). Això fa que molt dels fets i lluites protagonitzades per les dones es consideren com a fets aïllats , com a consecucions individuals , i no com a part d'una lluita col·lectiva. Si les dones no són tractades com a subjectes polítics , no poden ser models o referents de lluita col·lectiva feminista perquè les generacions posteriors aconseguim una societat més justa i igualitària. Un tractament col·lectiu dels fets protagonitzats per les dones ens ajuda a entendre que els que experimenten com a dones no és una cosa individual , sinó compartida, i que no té a veure amb una condició natural , sinó social i, com a tal, pot ser transformada. És fonamental ampliar, doncs , el marc de recerca , també a l'escola , per estudiar els fets protagonitzats per dones com a part de les lluites col·lectives ; dones de diferents àmbits professionals , intel·lectuals , sindicalistes , milicianes , feministes , anarquistes , socialistes, comunistes , artistes ... 
És imprescindible fer visible quin ha estat el paper de les dones en la lluita per les llibertats i els drets civils i resituar-les en l'espai que els pertoca , ja que durant la guerra i la postguerra la dona va per la seva doble condició ; per ser dona i per motius ideològics . Només visibilitzant aquesta doble condició farem un relat més inclusiu de la lluita dels drets humans i fer justícia amb les víctimes. Però fins i tot en un context de repressió (franquisme , transició..)  , s'ha de transcendir d'analitzar les dones només com a víctimes , sinó també des de la seva capacitat de decidir , resistir , resistir i lluitar i de la seva contribució a la construcció de la democràcia . 
Per què fer una comissió de gènere al DEMD ?   

Cita de Simone de Beauvoir :  

"La representació del món , com el món mateix , és operació dels homes ; ells el descriuen des del punt de vista que els és propi, i que confonen amb la veritat absoluta" (1949) 

Per què el gènere?  El gènere i la memòria com a objecte didàctic 
En aquesta jornada hem vist la necessitat d'incorporar explícitament aquesta reflexió sobre el gènere i la memòria com a objecte didàctic . Són dos grans conceptes i dos grans absents sovint en els llibres de text i en les nostres aules.És per això que cal parlar-ne i visibilitzar-los, pensant en com s'articulen i quines propostes poden sortir cap a les nostres aules. 
AIxò no són més que unes pinzellades per animar-vos a apuntar-vos a una comissió de gènere i memòria dins del grup DEDM ( Departament Ensenyament Memorial Democràtic )   .
Tan els conceptes de "gènere"  com "memòria "  són categories molt àmplies i , per tant , m'agradaria precisar-ne la utilització i l'articulació . Aquí es parlarà més sobre les possibilitats del gènere com a categoria analítica i algunes línies de treball que se'n podrien desprendre. 

què és el gènere ? 

El gènere és una construcció social que es desprèn de la diferència sexual , es a dir, d'allò masclí i femení . Va nèixer com a concepte per diferenciar-lo del fet biològic , i serveix com a categoria d'anàlisi en les ciències socials primer , després en els moviments socials. No obstant , el concepte és ampli i ha utilitzat des de diferents perspectives:  

+  identitats de gènere : LGTBIQ  , contra binarismes dones, homes, queers, trans ...té a veure amb la construcció social a partir de la diferència sexual , o la percepció que la persona té del seu propi gènere , sense que hi tingui a veure l'orientació sexual ni el sexe assignat al néixer . Les societats han categoritzat els gèneres de forma diversa , binària o no. 

+ El gènere com a categoria històrica o social . Segons Judith Butler, Joan Scott i altres. Per Judith Butler : cal parlar de la construcció del gènere com a fet social , però també el sexe i la sexualitat són construccions socials , i tenir una opció sexual no heteronormativa provoca traumes. És important pel tema que ens ocupa que en tant que construcció social , la sexualitat i el sexe tenen història. 
Per John Soctt el gènere és una categoria psicosocial dinàmica que ens permet interrogar sobre la construcció històrica , política i social les diferències sexuals , i cal articular-les amb altres categories com la classe social , l'etnicitat, etc 

+ Gender studies  : són estudis interdisciplinars que estudien la identitat de gènere. Inclouen estudis de dones, feministes , d'homes i queer. Van nèixer a partir dels moviments feministes dels anys 70 .Van ser els primers en abordar la relació entre memòria col·lectiva i el gènere per visibilitzar les dones i altres relats silenciats per les versions hegemòniques de la història i que van defensar fer història de les dones i les seves lluites. 

Alguns temes claus dins de la categoria gènere com a construcció històrica , i que ens permet endegar linies de treball que proposo serien : la memòria de les dones , i les relacions de gènere. 

1.- La memòria de les dones. Algunes linies de treball 

Hi ha una memòria específica de les dones ?  Tenint en compte la invisibilització de les dones en el moment en que no es parla explicitament  de "temes de gènere"  o d'història de les dones, cal específicament obrir aquest interrogant i restaurar la memòria de les dones que han estat víctimes dels processos històrics , sigui des de dins o des de fora del sistema de gèneres . 
Existeix la necessitat de sanació , recuperació , i reparació de les dones com a protagonistes de la memòria . 
Des perspectiva on son les dones ?  En qualsevol relat de memòria caldrà la recerca de la presència de les dones visibiiltzació . Si no hi són, el relat , no és complet . 
Enumero aquí , algunes idees de treball per cercar els protagonistes de les dones :  

* cercar biografies de dones especials , heroïnes 
* cercar del saber de les dones des d'una perspectiva de gènere : els treballs de cura sovint duent les dones a la revolta al protagonisme en moviments socials , en el moment en que l'escassetat o la repressió afecten la supervivència dels membres de la familia , les dones s'organitzen en xarxa per lluitar o intentar garantir la supervivència Temma Kaplan parlava del concepte "consciència femenina"  , que podia arribar a ser revolucionària . Un exemple seria les madres de la plaza de mayo.   
* Dones i repressió  : la reparació i visibilització de les dones que han estat víctimes directes . Sovint la repressió contra les dones ha tingut una clau de gènere , de càstig específic , de violència sexual i d'utilització del cos de les dones com a arma de guerra . Suggeriments de treball amb l'alumnat 

camps de concentració i holocaust : ravensbruck 
les heroïnes dels guetos ( material de Yad Vashem ) 
les prostitutes dels camps ( Buchenwalt i altres ) doble humiliació . 
Dones represaliades públicament en el bàndol franquista durant la Guerra Civil , oli de rici, . Altres exemples de la 2a Guerra Mundial . 
Dones preses en l'Espanya franquista . 
Violència sexual sitemàtica com a arma de guerra .Necessitat de reparació . 
Violència també contra LGTBIQ 

Les relacions de gènere : història i memòria 

L'àmbit de gènere és més ampli que les dones com a objecte d'estudi .Inclou també les relacions de gènere i , com bé s'ha esmentat, el paper de les dones com a cuidadores i garants de la supervivència dels membres de la familia .Els treballs de la cura. 
Es podria dividir en l'esfera privada , entenent com a tal la vida dins la familia , i l'esfera pública , on estarien les relacions de gènere i el poder. 

Esfera privada 

Repartiment de responsabilitats i treballs dins la família, es a dir, els treballs reproductius ( o de la cura)  , dins del gènere , poden generar moviments molt importants .Alguns exemples 

- Dins el gènere : el suport de les dones als homes presos antifranquistes ( rol de cura) . 
- Madres de la Plaza de Mayo 
- Dones a la rereguarda ( Guerra Civil espanyola , Catalunya )  treball voluntari de dones que s'incorporen massivament a un treball productiu fins al moment reservat als homes. 
- Dones mares i la cura dels infants : la maternitat d'Elna , el refugi d'infants de Sigean i Ruth von WIld ( investigació Maria Ojuel ) 

Esfera pública : gènere i poder .Trencant el gènere 

Aquí sobre un ampli ventall de treball de visibililtzació de dones que han estat fora del sistema de gèneres , transgressores i militants .També , en aquest cas, es poden recuperar biografies o espais de memòria significatius .Algunes claus : 

* dones lluitadores 
* Lluita per l'alliberament sexual (sobretot memòria de les dones dels anys 30 i les feministes dels 70) . 
* Protagonistes femenines en moviments d'esquerra : agrupación de Mujeres antifascistas . 
* Moviment llibertarai i Mujeres libres 
* Milicianes 
* Trencar el gènere . 

Com a conclusions , creiem que hi ha la necessitat urgent d'incorporar la categoria de gènere en la didàctica de la memòria , i treballar des d'aquesta perspectiva per restaurar minimament la presència i el protagonisme de les dones en la història . 
Hi ha molts temes suggerents , i incorporar la categoria de gènere serveix per visibilitzar les dones en la didàctica de la memòria , i  es necessària per començar part del procés de reparació i restauració d'un col·lectiu sotmès a una doble invisibilitat com a  subjectes històrics i com a gènere. 
Un altre tema important és que treballar des de la perspectiva de gènere inclou tota la humanitat i és un deute pendent de la societat en els valors desl drets humans . 

Recursos i autors i autores ( no exhaustiu ) 


Fuente  Maria de la ( 2017)  Polítiques de memòria , gènere i ciutat . Barcelona : institut de ciències polítiques i socials , 2017. 

Daniel Vallés , Perspectiva feminista 
Lucas Platero : contraarxius .Allò que es desprèn com a no significatiu 
Luz Maceira ( 2017)  madres de mayo , Género y memòria en las ciudades 
Maria Roson , Taxonomia del pensament 
Exposició sobre antifranquisme  a Ca la Dona 
Jornada Barcelona , gènere , memòria i espai públic 
Marita Blancas La importància de la memòria històrica feminista 
Butller, Judith , El gènero en disputa 
Kaplan, Temma , Conciencia femenina y acción colectiva in Amelang i Nash ( 1990) 
Yad Vashem , Heroïnas cotidianas , mújeres judias en tiempos del Holocausto 
Scott , John  Género , ¿todavía una categoria útil para el anàlisi a la manzana de la discordia ? 
Cárceles de mujeres : la prisión femenina y acción colectiva /Angeles Egido Leon 
Duch i Plana , Montserrat    De súbdites i ciutadanes ; dones a Tarragona 
Vega ; Eulalia , Pioneras y revolucionarias : mujeres libertarias durante la república , la guerra civil y el franquismo , 




RECORDAR ÉS TORNAR A PASSAR UNA EXPERIÈNCIA PEL COR.


RECORDAR ÉS TORNAR A PASSAR UNA EXPERIÈNCIA PEL COR.

Les dues professores i coordinadores del treball dins el Departament DEMD ,  treballen amb la voluntat de poder configurar un grup que faci visible les dones com les grans oblidades ;  dins l'exili i dins l'holocaust , fins i tot dins els genocidis actuals . 
Àngels Candela i Maria Ojuel  son coordinadores d'aquest grup amb la voluntat de formar i treballar aquest fet que la història en aquest tema potser ha amagat o silenciat . Ens presenten els seus materials i propostes de treball . https://sites.google.com/a/xtec.cat/gtexilideportacioholocaust/genere-i-memoria
Abans però volem posar en coneixement alguns dels materials que tenim sobre el tema que ens venen de Yad Vashem 

En aquesta ocasió la trobada està plantejada de manera més amplia : en primer lloc participant el grup de dones de sant cugat que el proper 9 d'Abril posen la primera Stolpersteine a la ciutat . En segon lloc també obrint el curs al grup del DEMD del Departament amb professorat interessat en el treball Dóna i Gènere . D'aquesta manera la sessió està pensada per oferir-nos una visió diferent amb el tema de la dona i la memòria històrica ..parlant de les altres dones no visualitzades . 

https://elpais.com/cultura/2020/01/23/babelia/1579802847_193795.html  si esto es una mujer :article del Pais cultura 2020  molt interessant per assistit a la sessió 

https://www.ara.cat/opinio/Tania-Verge-perque-perspectiva-genere_0_2397960344.html  aquest és un material documental sobre la perspectiva de gènere molt bo . per la sessió.


https://elcultural.com/Una-historia-de-amor-y-oscuridad  sobre una lectura d'Amo Oz interessant pel tema . Visió de la dona (mare) dins la història . 

La sessió té una part més pràctica de participar per entendre el tema del gènere dins el sistema educatiu actual parlant de la coeducació i el seu paper ..  



PETIT DICCIONARI DE CONCEPTES SOBRE MEMÒRIA HISTÒRICA

Avancem que fins a finals de Juny la proposta pràctica del curs serà : poder el·laborar una activitat pràctica d'aplicació directa i avaluació posterior de la mateixa . 
Caldrà pensar en una proposta concreta , de nivell, curs, i tipus d'activitat vinculada amb el treball de la memòria històrica . Seria interessant poder aportar alguns de les consideracions que s'hagin fet en el curs entre les diferents persones que han intervingut . 
Estaria bé poder arribar a un disseny de la pràctica per sessió o sessions . 
Per això si us sembla proposarem el forum de l'odissea perquè aneu pensant i així oferir materials, recursos més específics per la vostra pràctica 

GLOSSARI
Cal afegir dos conceptes que considereu importants per treballar l'aprenentatge de la memòria històrica . Estaria bé identificar el concepte de la següent manera :
etimologia
definició
antònim /sinònims
camp semàntic del concepte
imatge de referència



Coacció
Segons diccionari.cat (Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana).
Etimologia: 1803; del ll. coactio, -ōnis, íd.
Definició:
f 1 Acció de constrènyer la voluntat d'algú a dir o a fer alguna cosa.
2 1 DR Força legítima vinculada al dret que permet el seu exercici contra l'oposició injusta o permet d'exigir el compliment de les obligacions.
2 DR PEN Delicte contra la llibertat de la persona, que consisteix a emprar, sense estar-hi legítimament autoritzat, violència material o moral sobre un altre per a obligar-lo a fer el que no vol o impedir-li el que la llei no prohibeix.
3 ECOL Interacció establerta entre dos organismes dins un ecosistema.
4 SOCIOL Influència que un grup exerceix sobre els membres del seu àmbit social, i també sobre els del propi grup, per tal que se sotmetin a les lleis i les normes del grup i per impedir que vagin contra la moral, els interessos o la manera de viure d'aquest.
Sinònims de coaccionar: forçar, imposar, obligar, complel·lir, constrènyer.


D
Deportació
Acció d’expulsar a una persona del seu propi país.


Exili
Comentaris (0)
Nombre de qualificacions: -
Puntua...
E
Eutanàsia
Etimologia: és una paraula d'origen grec «ευθανασια» formada per ef (bé) i thanatos (mort) i que significa el bon morir. El significat d'aquesta paraula a la Grècia antiga va ser de una mort honorable i sense dolor, suau, que el propi Homer descriu a la seva Odissea com: i llavors t'arribarà la mort fora del mar, una mort molt suau que consumeix esgotat sota la sueu vellesa (Odissea, cant XI, vers 134)
Significat: segons el l'Enciclopèdia “ Mort provocada amb mitjans adequats en un malalt terminal per tal d’evitar-li sofriments o una qualitat de vida considerada degradant". No obstant, dins de la terminologia del III Reich, es va referir en la matança sistemàtica dels discapacitats mentals i físics a partir del 1939 sota el nom d'operació Aktion T4 (dins d'un context de guerra). Des de Berlín es van coordinar sis instal·lacions per gassejar la selecció de les víctimes: Bernburg, Brandenburg, Grafeneck, Hadamar, Hartheim, i Sonnenstein. Finalment, el programa va sortir a la llum i va haver de ser desarticulat a l'agost del 1941 però tot i així va servir per aplicar el sistema de la càmera de gas i del crematori en els camps d'extermini amb la Solució Final del 1942. Es calcula que van morir un total de 275.000 persones sota aquest sistema.

Moltes de les seves preocupacions sobre l'eugenèsia i la higiene racial van estar també presents en el seu extermini sistemàtic de milions de persones «indesitjables», incloent jueus, gitanos, testimonis de Jehovà i homosexuals durant l'Holocaust (bona part de l'equip i els mètodes d'extermini usats en els camps van ser desenvolupats inicialment en un programa d'eutanàsia).
Actualment, la podem entendre com l'acció o inacció feta per evitar patiments a persones properes a la seva mort, accelerant-ja sigui sabent de la persona o sense la seva aprovació. En algunes legislacions d’estats desenvolupats, la pressió d’una part creixent de l’opinió pública n'ha comportat una certa tolerància, amb una regulació més o menys restrictiva segons els casos. Així, a Suïssa, l'eutanàsia activa és tolerada des dels anys quaranta en bona part a causa de la menció expressa del suïcidi assistit en el codi penal.
Els Països Baixos foren els primers a legalitzat l’eutanàsia activa (2000). Intents anteriors com els del Territori del Nord d’Austràlia (1995) i l’estat nord-america d’Oregon (1997) foren revocats per les legislacions estatals respectives. Posteriorment, han aprovat l’eutanàsia activa Bègica (2002) i Luxemburg (2008), i el 2014 el Parlament belga aprovà l'eutanàsia per a menors sense restriccions d'edat. Hi fou aplicada per primer cop a un menor l'any 2016.
Sinònim: Mort asistida, mort sense dolor, mort dolça, immolació
Antònim: Ressuscitar, reviure
Camps semàntics: extermini, jurisdicció, codi penal, suïcidi, mort
Imatges de referència:
Eutanasia en el mundo – La gota derramada

Paraula o paraules clau:
Eutanàsia, mort, Aktion T4, nazisme
Comentaris (0)
Nombre de qualificacions: -
J
Justícia
1, Etimologia: Del llatí iustitia
2.Definició: Principi moral que porta a donar a cadascú allò que li correspon o li pertany.
3.Sinònims: rectitud, dret, imparcialitat...
Antònims: injustícia, parcialitat
4. Camp semàntic: el dels valors
5. Imatge de referència: L'equilibri de la balança, que es remunta a l'antic Egipte.
P
Perdó
1. Etimologia: prové del llatí perdonare. Del prefix per (a través de) i donare, que vol dir donar.
2. Definició: Acció de perdonar,l'efecte.Fet d'oblidar, una persona, la falta que ha comès algú contra ella o contra altres persones o fet de no tenir en compte un deute o una obligació que una altra persona té amb ella.
3. Sinònims: absolució, oblit, gràcia...
Antònims: comdemnar, inculpar...
4. Camp semàntic: de la culpa davant la responsabilitat.


-
Porraimos
Intent d'extermini del poble gitano durant la Segona Guerra Mundial



Gitano
R
Resistència
Etimologia: paraula d'origen llatí (resistentia), nom del verb (resistere) que pren forma de (re) en el sentit de repetició i del verb (sistere format del verg stare) que significa estar dempeus.
Significat: Acció de resistir o de resistir-se. Oposar resistència.
En dret: Delicte consistent en l’oposició o rebel·lia, manifestada amb actes externs, a un agent de l’autoritat en el compliment de les seves obligacions.
En ciències polítiques: Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
Durant la Segona Guerra Mundial: Van ser els qui es van oposar a l'ocupació de la Wehrmacht en el conjunt d'Europa en formes que anaven des de la no cooperació, la desinformació i la propaganda fins l'ocultació de pilots i fins i tot la lluita directa i la reprèn de posicions. En ocasions es van formar grups numerosos i organitzats que es van dedicar a la guerra de guerrilles, aprofitant el coneixment del territori i que va ser clau per la victòria dels Aliats. Fou també molt important la difusió de premsa clandestina i la propaganda oral i escrita contra les doctrines nazis i feixistes que els ocupants i col·laboracionistes intentaven d'imposar. Els resistents col·laboraren eficaçment amb els aliats en serveis d'informació i espionatge i en el salvament de pilots aliats abatuts en territoris ocupats o de presoners de guerra evadits, i, en general, dificultaren els moviments de les tropes alemanyes i, sobretot, l'avituallament i les comunicacions. La intensitat de la lluita violenta anà augmentant al llarg del conflicte, sobretot a l'Europa oriental Dels referents més rellavants trobem el moviment de iugoslau amb el lideratge de Josip Broz Tito (Stjepan Filipović), partisans de Bielski (jueus polacs), Armia Krajowa (principal movimient de resistència polac), la Resistència francesa amb el Conseil National de Résistence (1943) i les Forces Françaises Libres, la Resistència partisana italiana, els soviètics, els grecs (EDES i EAM) o els noruecs. En alguns casos cal remarcar el paper de la dona.

Sinònim: maqui, partisà, antifeixista, milicià
Antònim: col·laborador, delator, traïdor, feixista
Camps semàntics: Lluita antifeixista, esquerra europea, democràcia
Imatges de referència:
La célebre partisana Rosy Romelly, entre compañeros, verano del 44
La partisana Rosy Romelly, entre companys, a l'estiu del 1944

La bicicleta, el vehículo en el cual las "staffette" partisanas transportaban armas de la montaña a la ciudad.
La bicicleta, el vehicle amb la qual les"staffette" partisanes transportaven armas de la montanya a la ciutat
Paraula o paraules clau:
maquis, partisans,
Comentaris (0)
Nombre de qualificacions: -
S
Salt vers el desconegut
Del ll. exsilium, der. de exsilīre 'saltar a fora', i aquest, de salīre 'saltar']

m HIST/POLÍT 1 Allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics.

2 Sojorn obligat fora de la pàtria.

3 Lloc on viu la persona exiliada.


Imatge (JPEG) 220px-Col-des-Balistres_nov_2005_hommage.jpg
Paraula o paraules clau:
Exili


Resistència
Etimologia: paraula d'origen llatí (resistentia), nom del verb (resistere) que pren forma de (re) en el sentit de repetició i del verb (sistere format del verg stare) que significa estar dempeus.
Significat: Acció de resistir o de resistir-se. Oposar resistència.
En dret: Delicte consistent en l’oposició o rebel·lia, manifestada amb actes externs, a un agent de l’autoritat en el compliment de les seves obligacions.
En ciències polítiques: Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
Durant la Segona Guerra Mundial: Van ser els qui es van oposar a l'ocupació de la Wehrmacht en el conjunt d'Europa en formes que anaven des de la no cooperació, la desinformació i la propaganda fins l'ocultació de pilots i fins i tot la lluita directa i la reprèn de posicions. En ocasions es van formar grups numerosos i organitzats que es van dedicar a la guerra de guerrilles, aprofitant el coneixment del territori i que va ser clau per la victòria dels Aliats. Fou també molt important la difusió de premsa clandestina i la propaganda oral i escrita contra les doctrines nazis i feixistes que els ocupants i col·laboracionistes intentaven d'imposar. Els resistents col·laboraren eficaçment amb els aliats en serveis d'informació i espionatge i en el salvament de pilots aliats abatuts en territoris ocupats o de presoners de guerra evadits, i, en general, dificultaren els moviments de les tropes alemanyes i, sobretot, l'avituallament i les comunicacions. La intensitat de la lluita violenta anà augmentant al llarg del conflicte, sobretot a l'Europa oriental Dels referents més rellavants trobem el moviment de iugoslau amb el lideratge de Josip Broz Tito (Stjepan Filipović), partisans de Bielski (jueus polacs), Armia Krajowa (principal movimient de resistència polac), la Resistència francesa amb el Conseil National de Résistence (1943) i les Forces Françaises Libres, la Resistència partisana italiana, els soviètics, els grecs (EDES i EAM) o els noruecs. En alguns casos cal remarcar el paper de la dona.

Sinònim: maqui, partisà, antifeixista, milicià
Antònim: col·laborador, delator, traïdor, feixista
Camps semàntics: Lluita antifeixista, esquerra europea, democràcia
Imatges de referència:
La célebre partisana Rosy Romelly, entre compañeros, verano del 44
La partisana Rosy Romelly, entre companys, a l'estiu del 1944

La bicicleta, el vehículo en el cual las "staffette" partisanas transportaban armas de la montaña a la ciudad.
La bicicleta, el vehicle amb la qual les"staffette" partisanes transportaven armas de la montanya a la ciutat
Paraula o paraules clau:
maquis, partisans,
Comentaris (0)
Nombre de qualificacions: -
S
Salt vers el desconegut
Del ll. exsilium, der. de exsilīre 'saltar a fora', i aquest, de salīre 'saltar']

m HIST/POLÍT 1 Allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics.

2 Sojorn obligat fora de la pàtria.

3 Lloc on viu la persona exiliada.


Imatge (JPEG) 220px-Col-des-Balistres_nov_2005_hommage.jpg
Paraula o paraules clau:
Exili
Comentaris (0)
Nombre de qualificacions: -
V
Violència
Segons diccionari.cat (Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana)
- Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d'obligar-la a una determinada acció o omissió.
- fer violència (a algú) Fer-li fer alguna cosa per força.
Segons Laura Boggon (citant a altres autors) en Violencia, agresividad y agresión: una diferencia necesaria. Universidad de Buenos Aires, 2006.
La violència (...) és una forma d'exercici de poder mitjançant l'ús de la força (ja sigui física, psicològica, econòmica, política ...) i implica l'existència d'un a dalt i un a baix, reals o simbòlics, que adopten habitualment la forma de rols complementaris: pare-fill, home-dona, mestre-alumne (...) [iv] la violència sempre és utilitzada per dominar a un altre. ...


Si bé amb els actes violents es pot fer mal, aquest és només un mitjà per aconseguir un determinat fi, no és pres com un fi en si mateix, com sí ho és en les conductes agressives. S'entén per dany qualsevol tipus i grau de menyscabament a la integritat de l'altre. ...


La violència és un resultat de l'evolució de la cultura. Per aquest motiu, s'ha d'interpretar a la violència dins del marc social, apresa en aquest àmbit, i no buscar determinants en la composició biològica i / o hereditària de cada subjecte.

Comentaris (0)
Nombre de qualificacions: -
R
resiliència
Segons el Termcat: capacitat de l'individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
Document Word 2007 resiliència.docx
Paraula o paraules clau:





shoah



Terme lletrejat com Shoa o Sho’ah amb què es fa referència a l’extermini del poble jueu durant la Segona Guerra Mundial pels nazis.




Violència


Segons diccionari.cat (Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana)


- Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d'obligar-la a una determinada acció o omissió.


- fer violència (a algú) Fer-li fer alguna cosa per força.


Segons Laura Boggon (citant a altres autors) en Violencia, agresividad y agresión: una diferencia necesaria. Universidad de Buenos Aires, 2006.



La violència (...) és una forma d'exercici de poder mitjançant l'ús de la força (ja sigui física, psicològica, econòmica, política ...) i implica l'existència d'un a dalt i un a baix, reals o simbòlics, que adopten habitualment la forma de rols complementaris: pare-fill, home-dona, mestre-alumne (...) [iv] la violència sempre és utilitzada per dominar a un altre. ...






Si bé amb els actes violents es pot fer mal, aquest és només un mitjà per aconseguir un determinat fi, no és pres com un fi en si mateix, com sí ho és en les conductes agressives. S'entén per dany qualsevol tipus i grau de menyscabament a la integritat de l'altre. ...






La violència és un resultat de l'evolució de la cultura. Per aquest motiu, s'ha d'interpretar a la violència dins del marc social, apresa en aquest àmbit, i no buscar determinants en la composició biològica i / o hereditària de cada subjecte.






Ústaixa


Etimologia: del verb ustati (aixecar-se). Ústaixa significaria insurgent o rebel.




Definició: Segons l'Enciclopèdia Catalana:

-POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent als ústaixes.

-2 m i f Membre d'un moviment nacionalista croat d'extrema dreta.




Els ústaixes van ser un moviment polític fundat pel nacionalista croat Ante Pavelíc a la Iugoslàvia d'entreguerres (1929). Va evolucionar cap al feixisme i l'antisemitisme, i va aplicar un programa d'extermini durant l'Estat Independent de Croàcia nascut arran de l'ocupació nazi. El símbol més ignominiós els ústaixes va ser el camp de concentració de Jasenovac, el camp més gran fora de Polònia, on es van assassinar milers de jueus, gitanos, musulmans, serbis, bosnians, eslovens i opositors polítics.




camp semàntic del concepte: col·laboracionisme, nacionalsocialisme, holocaust, camps de concentració, feixisme, antisemitisme, genocidi, 2ª Guerra mundial.


Imatges de referència: El símbol dels Ústaixes i memorial del Camp de concentració de Jasenovac.














EINES I RECURSOS PER TREBALLAR EL CONCEPTE DE GENOCIDI , SHOAH , HOLOCAUST

EINES I RECURSOS PER TREBALLAR EL CONCEPTE DE GENOCIDI , SHOAH , HOLOCAUST
La genealogia del passat : un recurs bàsic ( testimonis a l'aula)





Camp Auschwitz-Birkenau

Dory Sontheimer, autora del  llibre autobiogràfic  “Les set caixes”. ens descobrirà el secret d'una història familiar. Resulta interessant com el franquisme va integrar jueus que arribaren al catolicisme silenciaren la identitat en molts casos com el de l'autora i protagonista de la seva pròpia història. De pares jueus que van arribar a Barcelona fugint del nazisme . Sota una nova identitat a l'Espanya de Franco , Dory i la seva familia van restar molts anys entre la població com uns més. Amb un record in extremis en els darrers moments de Rosa Sontheimer es recuperaran 7 caixes que contenen informació epistolar i documents sobre aquest passat. D'aquesta manera l'assassinat de 36 familiars jueus pel nazisme , la deportació dels avis materns fins la deportació a Auschwitz un septembre de 1942 on van ser exterminats. Així com els avis paterns que van patir les lleis antisemites europees

Una bona eina didàctica per copsar i entendre com la història és viva i cal resseguir les pistes per saber trobar aquest passat per dolorós que sigui. En el cas de la Dory ha permès escriure un llibre i programar un segon llibre entenent que recuperar la memòria és indispensable per entendre qui som i on som avui . De la ,mateixa manera que en Joan Pinyol ens va parlar d'un passat franquista amb els seu avi i ens evidenciava com el règim franquista va amagar, manipular la memòria , amb el testimoni de Dory Sontheimer trobem com el fet de ser jueu a l'Europa de Hitler va originar tot tipus de respostes com refugiar-se en una Espanya franquista en el silenci i l'ostracisme . El més interessant és aquestes identitats del silenci i silenciades que poc a poc a Europa han sortit a la llum en els darrers anys . EL silenci com un escut vital per sobreviure.

http://blogs.ccma.cat/senseficcio.php?itemid=58625

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/les-7-caixes/video/5723447/

https://elpais.com/politica/2015/05/15/actualidad/1431691616_600695.html

set caixes com aquesta

Didàctica en el treball de la Memòria: el què i el com


Didàctica en el treball de la Memòria: el què i el com
Com iniciar una recerca en memòria ? Quines són les maneres de definir la memòria ? Podem parlar d'espais i temps de memòria ?

En aquesta unitat investigarem com iniciar-nos en la recerca . Quina pot ser una bona ajuda per investigar a l'aula , On podem trobar els documents i les fonts per investigar ,

L'experiència viscuda de forma vivencial moltes vegades permet entendre el valor mateix dels records i la dignitat que requereix poder guardar com un tresor aquesta vàlua important. L'escriptor Joan Pinyol ens explica com la casualitat pot iniciar una recerca familiar i com descobrir aleshores els secrets ben guardats d'una voluntat de no voler que es recordin fets no gaire honorables . Però tota recerca i tot procés requereix d'una voluntat molts cops que entra en conflicte amb els fets explícits i descobreix la crua realitat d'una història interessada . La lectura de la seva primera obra de no ficció "Avi, et trauré d'aquì" explica com el seu avi que sempre havia  cregut la famllia que era enterrat al cementiri en la fossa comuna dels republicans a Lleida  després d'haver mort a en el camp de presoners de Lleida i de contraure el tifus per les males condicions que hi havien en aquest , havia estat traslladat al Valle de los Caídos . Aquesta investigació portarà a una intensa recerca amb la voluntat de saber la veritat i recuperar la dignitat del cos de l'avi enterrat en aquest indret del Valle de los Caidos construit pel dictador Francisco Franco.

Però la voluntat de l'escriptor no serà tan sols parlar de la memòria del passat ( l'avi Joan Colomer) sinó del present per retornar les restes al lloc de naixement Capellades ( LLeida)  i amb una voluntat de futur de poder explicar als seus fills i a la joventut aquesta història que podria estar la de qualsevol home que va haver de lluitar per que la llibertat d'una República no els hi fos pressa.



El valor del llibre que pot servir a una doble intencionalitat : la de saber com es realitza una investigació amb les cartes que l'avi enviava a la seva dona des del camp d'aviació com a lleva del sac ( els més grans amb més de 40 anys )  i la de poder explicar la història del Valle de los Caídos , monument com una enorme Basílica que el dictador va fer construir adhuc més gran que el Vaticà de Roma per convertir la ilegalitat del cop d'estat en un conflicte entre la catolicitat romana i apostólica i la república legítima del País .



Té sentit visitar espais de memòria?






Té sentit i molt sentit des del meu punt de vista. Penso que és necessari visitar-los, ja que són espais que ens apropen a un escenari d'un període de la història determinat. Aquests espais són vius ja que s'hi van produir uns fets, i hi podem reflexionar  i valorar-los in situ. Serveixen per conscienciar-nos i aprendre de manera més vivencial allò que hi va succeir.









Imatge Ignasi Bea Seguí





Sense més preàmbuls:

Penso que visitar espais de memòria no tan sols té sentit, sinó que cada cop és més necessari. Aviat, esdevindrà imprescindible. Per què? doncs perquè cada any que passa els alumnes estan més distanciats de molts dels fets que expliquem a classe i els espais de memòria, quasi sempre vinculats a fets especialment tràgics, acostumen a ser espais colpidors que poden generar un interès en l'alumnat que, d'una altra manera, és més difícil. El tema de la Guerra Civil i l'exili em sembla paradigmàtic. Els que a dia d'avui fem de professors, tenim, com a molt lluny, algun avi que ha viscut aquests fets, però els nostres alumnes cada dia estan més lluny.



Aquest mateix curs m'he trobat, a 4rt d'ESO, amb una majoria aclaparadora d'alumnes que a casa mai han sentit històries d'aquest període. Això, naturalment, anirà a més.

Els espais de memòria, que proliferen arreu del país, juguen un paper important a l'hora de mantenir el vincle amb l'alumnat. No és res de nou: allò que toques, allò que vius, allò que "passeges", t'arriba més que allò que simplement llegeixes o t'explica un professor, per bo que sigui.



Com veieu, un Sí rotund als espais de memòria.





Rosa precisament a les terres de l'Ebre va ser un lloc on la classe obrera va perdre tot ,un lloc de resistència molt diferent a la Barcelona que no va resistir res a l'entrada de les tropes de Franco , a diferència de Madrid o Bilbao o Terol que si van lluitar contra el franquisme i el cop militar . Això explica molt la Guerra civil i les diferències socials i com la memòria acaba sent dels més desvalguts , llegeix si pots "Els impostors " de Pilar Romera  , una novel·la que ben documentada ens parla dels enganys per totes bandes .




És sorprenent Xavi que hi hagi famílies que s’oposin a fer aquest tipus de propostes i que pretenguin que el temari que s’imparteix a l’escola publica es converteixi en una carta a escollir què ens ve de gust i què no. Crear tabús a la història pot encaminar-nos a oferir la part més amable i oblidar-nos que cal recuperar aquelles vides i relats que costen de trobar en els llibres d’història. Des de les ciències socials sempre he pensat que treballar l’holocaust és una gran oportunitat per descobrir el que va passar i el perquè amb la principal finalitat de que no es torni a repetir. Evidentment no pots obligar a les famílies, però amb una bona feina prèvia i posant en context que a part de jueus, hi van anar catalans i espanyols en aquests camps, crec que aquest tipus d’experiències  difícilment es poden considerar una més de la seva formació com alumnes i persones.






Efectivament, i d'altres que van" morir" a Sant Sebastián, i d'altres a qui van "matar per dins" amb violacions multitudinàries de soldats del nord d'Àfrica, amb "presó venjativa" quan van tornar de França, amb "expropiacions" d'algunes hisendes mentre estaven a l'exili i anys havent d'exiliar-se i buscar-se la vida... i va quedar tot amb un no-res.


Efectivament ,  la memòria que segons el mite platònic sobre la invenció de l'escriptura per part del déu egipci Theut  i Thamus , es parla que aquesta és un instrument de rememoració però extrínsec , o sigui , que fins i tot pot resultar perjudicial respecte a la memòria , entesa com a capacitat interior. De fet la discussió gira entorn a si la memòria oral és la mateixa que l'escrita i si les dues tenen validesa , així com la memòria possible dels vençuts i la dels vencedors ... A diferència del nostre país a Alemanya la revisió de la memòria ha estat molt treballada o a França per part de molts experts siguin historiadors , antropòlegs, sociòlegs , polítics, etc ... Clar com tu dius la revisió històrica exigeix el reconeixement de les víctimes de totes dues parts però humanament potser resulta difícil justificar les víctimes de segons quin bàndol o quina opció política . Aquí és quan entra en conflicte la memòria perquè la gent no es capaç de superar segons quines idees . Gràcies per la teva aportació , i molt encertada com tu dius ... no és el mateix , recorda en Joan Pinyol que encara no té el cos del seu avi ...




Apropar els estudiants en els espais de memòria és una gran oportunitat per reviure en primera persona els fets que han estudiat a classe. Avui en dia disposem de molts recursos com per poder fer un recorregut a mida a la recerca de trobar aquells espais que donen sentit la temàtica treballada. Per posar un exemple d'aquest any, amb els alumnes de 1er de batxillerat, vam començar visitant el refugi 307 del Poble Nou i vam acabar visitant el refugis antiaeris del Carmel. Entre un punt i l'altre, vam recórrer part del centre de la ciutat per explicar espais que poden passar desapercebuts i que com a estudiants d'història és molt important que els coneguin i entenguin què va passar-hi. Els alumnes van veure com els edificis tenen una història i com alguns d'ells encara la tenen gravada, tot i el pas del temps. En aquest cas la temàtica de la ruta va estar orientada a la Guerra Civil i els fets que van tenir lloc a Barcelona com noms de personatges històrics (carrers i places), els bombardejos del març del 1937, els Fets de Maig, cop d'estat del juliol del 1936,...

Una de les conclusions que en vaig treure és la valoració positiva de l'alumnat, que afirmava que per primera vegada s'ho havien passat bé en una sortida de ciències socials. Estic segur que es pot millorar encara més aquest tipus de propostes i fer-les encara més vivencials,  com per exemple la possibilitat de fer els camins de l'exili (llibertat) o la visita als camps de concentració / extermini del III Reich, amb un alumnat que treballa la memòria de manera gradual i escalonada.




Pel que tinc entès, els represaliats i, en certa manera menyspreats, van ser els republicans: alguns amb exili forçat, violacions, béns requisats, presó, afusellaments... A alguns dels quals mai s'ha fet justícia ni s'ha demanat perdó. Simplement, van passar, injnustament, a l'anonimat.






La meva pregunta Anna seria per si consideres que és bo preparar abans la sortida , si cal que qui viatgi a aquest espais no sigui tothom potser perquè no volen o no estan preparats o preparades . Ho comento pel fet que el curs anterior ens hi vàrem trobar en la trobada amb famílies a Polònia que no volien que els seus fills anessin : en un cas era una família jueva , en l'altre era un tema de considerar que el lloc no era agradable per veure i en altre que l'escola no havia de promoure aquest tipus de viatges o sortides . No és el mateix que la Maternitat d'Elna està clar però  si que es pot presentar aquestes situacions , potser cal fer molta pedagogia prèvia a families i alumnat abans de la sortida i el viatge ...Què en penses ?



Sí, tot seguit us adjunto els meus arguments.




El tema dels espais : museus, entitats , testimonis , etc com tu senyales Rosa són bàsics , molt i molt important . De fet el projecte de visitar camps com Auschwitz -Birkenau o fer la ruta de l'exili tenen aquest sentit . I la prova com tu bé dius en el teu cas personal , resulta evident quan els nois i noies més adults es troben directament amb un camp que en aparença sembla no tocar-los però en entrar en ell les llàgrimes avancen , els cors s'encongeixen i  la maduresa que adquireixen és enorme . Els hi fem un exercici bonic dient al final que posin tres indicadors de que han viscuts en l'experiència : un color  com emoció primera que els hi ve al cor , una part del cos que senyalin el que han experimentat , i una idea que resumeixi des del pensament el que han viscut . Molt sorprenent com recorden i com agraeixen el que han vist i sentit ... això dóna moltes esperances ...

Hi ha molts espais per visitar per exemple els bunquers a Barcelona, o els de Martinet de la Cerdanya, o bé el refugi antiaeri de Poble Nou , o el MUME sobre l'exili , o els propis Memorials i recorreguts com a Portbou arribant en tren i visitant la tomba i el monument preciós a W.Benjamin.  Un recorregut també bonic és el seguiment de les llambordes dels deportats o morts als camps com Mauthausen , Auschwitz,Gusen, Buchenwald , ...

..




Jo encara recordo vívament el testimoni del guia de la visita a poble antic de Corbera d'Ebre: "Quan la meva mare, a la nit, venia a tapar-me amb la flassada jo aprofitava per tornar a fer-li les preguntes que no m'havia deixat fer-li i ella em deia en veu molt baixa:
- Shhhh!! Calla! D'això no s'en parla! Que les parets escolten!"

Aquest senyor, fill del poble, per explicar-nos això es va plantar davant d'una de les moltes intervencions artístiques exposades, un mural de mans petites de diferents colors. Em va portar a connectar amb la meva infància, amb tot allò que jo tampoc no vaig saber fins molt més tard. Però també vaig sentir la fragilitat de la situació, el desig de protecció dels adults cap els infants i el preu que van pagar. Ho vaig sentir, no només ho vaig pensar.

Per això crec que sí que té sentit visitar espais de memòria, a més de llegir llibres.

Rosa Sánchez Cerro




Un dels darrers documentals que han generat una certa discussió ha estat la rehabilitació de l'espai sobre la memòria com el camp de Sorvirbor , actualment no hi queda cap resta , va ser uns dels camps d'extermini no de treball ni de concentració . El bosc on es troba aquest espai ha generat una discussió important doncs hi ha qui ha estat rescatant restes de tot tipus i no vol que es faci un museu , volen deixar el bosc com un espai on la pau interior ens permet sentir el silenci dels morts com Birkenau  a Polònia .

Per això hi ha un llibre que acaba de sortir molt recomanable anomenatscripo els Monstres de la memòria de l'escriptor jueu https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/la-novella-el-monstre-de-la-memoria-de-yish



https://blocs.mesvilaweb.cat/vicentmontesinos/?p=270744



Què penseu ?  Ara a Sant Cugat s'està restituint les plaques i les llambordes històriques dels represaliats però s'ha de fer dels dos bàndols ?   Republicans i franquistes ? 

Podem passar qualsevol pel·lícula a classe sobre el tema?

Podem passar qualsevol pel·lícula a classe sobre el tema?



 Un  dels llibres interessants sobre cinema de Alain Bergalà , La hipòtesis del cine , sobre la transmisión del cine en el aula , s'explica que a vegades el cinema resulta un recurs però passiu , un recurs complementari, un recurs lúdic, un recurs on l'alumnat no té consciència que hi ha una lectura visual que ha de comprendre i valorar. Poses com exemples algunes de les pel·lícules històriques , altres podrien ser "Germinal"  o " Rojos" i efectivament en les aules quan convertim el cinema en un recurs per les festes , els temps morts . Ben cert en el que dius com veure el cinema que podria ser aquesta pauta . 

Per exemple ?  la posició a la classe de l'alumnat ,  es prenent apunts dels elements explícits i dels elements implícits , o sigui, cal preparar abans el context de qui és el director , a quin any , amb quines referències neix per si tenim una novel·la al darrera,  el context previ és bàsic per preparar , com qui va a comprar un cotxe i ha de mirar abans el lloc, les marques, els preus , etc    I durant la peli és bàsic l'espai , la postura, ensenyar a mirar els nois i noies el cinema de forma activa o sigui, apuntant el que veuen , el diàleg , les idees que surten,  

i finalment penso que hi ha un element posterior com tu dius de poder analitzar el que han vist , per què els ha servit , que els ha interessat , etc i permetre utilitzar el cine com un element objectiu de rigor , de mirada crítica per bé o mal , per a prop dels fets o lluny dels fets , i una refer el que han vist i pensat ajudats entre ells en clau de compartir les idees apuntades i el treball posterior ,   el cinema és narració i si s'ensenya com a forma narrativa té un valor afegit que pot treure com tu dius molt treball. 

Hi ha també un ús de fragments de cine que poden ajudar a explicar els fets d'un període , a València hi ha un material sobre Holocaust que fa això molt bé amb un principi i final i amb un treball de respondre l'alumnat a partir de les escenes de distintes pel·lícules ..




 ens ajuden a situar.nos dins el teu àmbit . Fa uns anys vàrem llegir una lectura a 2 batxillerat que es va treballar de valent de l'escriptor hongarès Imrerz Kerzec , "Sense Destí " on s'explica la visió d'un adolescent en els camps . La mirada és molt interessant perquè es situa com si fos un espectador més que una víctima i això a l'alumnat recordo que els va copsar moltíssim perquè no podien entendre aquesta descripció de la realitat . En aquesta lectura el més interessant era el llarg camí de la seva vella Hongria al camp i el retorn on es trobava de nou amb la idea d'Adorno : és pot escriure desprès d'Auschwitz ?   El que sempre crec que és bo és entendre que les imatges tenen una estètica , que a vegades , és la bellesa de la violència o del terror , per això mai en aquest temes hauriem de separar estètica de la vessant ètica , i això indica que el cinema o la literatura sempre ens compromet en aquests temes no és neutre o no és purament estètica o purament un producte de consum . Per això convé entendre que en la memòria una novel·la com "las llaves de Sarah" que ens parla de la responsabilitat dels francesos en  la deportació jueva si que converteix el lector en un espectador que no hauria de restar merament passiu en aquests temes. 








És una evidència que el format audiovisual sol ser un gran atractiu per l'alumnat i sabent que serà una activitat per molts esperada cal pensar molt bé quina és la pel·lícula, que ens pot ajudar a reforçar el que estem treballant i quina és la millor opció. Darrerament en el meu centre, durant el confinament hi van  haver propostes d'alguns professors (no de Ciències Socials) que van proposar clàssics del cinema amb la bona intenció de divulgar l'holocaust durant la segona guerra mundial. En aquest cas, proposava La vida es bella de Roberto Beningi, que estarem d'acord que és una gran pel·lícula. Agafo aquest exemple perquè penso que ens pot ajudar a entendre que a vegades el format més aplaudit no sol ser el més adequat quan volem que els nostres alumnes arribin a entendre un tema tan important com l'holocaust. Hem de recordar que en aquesta història el protagonista pretén fer creure en el seu fill que es tracta de superar un seguit de proves com si es tractés d'una gimcana ...

Per tant, responent a la pregunta inicial, crec que no s'hi val qualsevol pel·lícula i com a aportació personal, seria del parer de poder escollir algun format que s'allunyés a la visió gastada de Hollywood on el protagonista en qüestió acaba tenint un happy end. Poder sortir d'aquest format, penso que obliga a l'alumnat a ser crític i a pensar perquè passen certes escenes en una pel·lícula, que a vegades cal acompanyar amb algun material concret. 








Particularment, com a professora de llengua i literatura, mai he passat cap pel·lícula sobre l'horror de la Shoah a les meves classes. De fet, gairebé mai he passat cap tipus de pel·lícula: ha d'anar lligada a alguna obra llegida prèviament, com és el cas, fa anys, quan impartia literatura universal havia mostrat als alumnes de Batxillerat "Cims borrascosos" o "Ulisses".
Conec molt poques pel·lícules sobre aquest tema: El hundimiento, El pianista, La llista d'Oscar Schidler, El nen amb el pijama de ratlles, La vida es bella... les quals, segons acabo de llegir en alguns articles mostren certa caricatura dels camps de concentració, venen a ser obres de ficció, les quals no caldria pas passar-les a la meva classe.

Com que em coneixia pocs títols de pel·lícules relacionades amb l'Holocaust, (i més que tractin l'horror de manera ètica), he remenat diverses fonts enllaçades ja que considero que sempre és millor deixar-te aconsellar davant d'un tema que no domines:

a) Yad Vashem:

https://www.yadvashem.org/es/education/educational-materials/reviews/boys-in-the-holocaust.html

b) el Banc de Recursos Pedagògics d’Amical Mathausen, ens recomanen novel·les sobre deportació republicana i Holocaust:

https://www.vilanova.cat/doc/doc_26895784_1.pdf

hi trobem recomanacions de llibres ("Las cien mejores películas sobre el nazismo". CARMONA, Luis Miguel. ert alter,  "Tractar la memòria a l'aula a través del cinema" de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'enllaç a les sinopsis d'aquestes: http://filmaffiny.com/es) els quals no funcionaven.

De totes les pel·lícules que hi havia al recull d'Amical Mathausen, m'han semblat que les que estan lligades a obres literàries podrien ser una lectura per a Batxillerat (si d'oferís la literatura universal o des d'història) o 4 d'ESO si hi ha molta preparació abans, excepte la primera que podria ser per a cursos inferiors d'ESO:

Aimée y Jaguar

El Diario de Ana Frank

El ejército de las sombras

El lector (The reader)


El nen de Buchenwald


El pianista del Gueto de Varsovia (The pianist)


El viaje de los malditos

En un lugar de África


Odessa


Sin destino (Sorstalanság)


The man in the glass booth


Todo está iluminado



Ara bé, en el meu cas, preferiria projectar un documental en lloc d'una pel·lícula, com aquest:


Mauthausen: Viaje al infierno Directors: Joan Sella i Cesc Tomás, TVE2 “Viaje al infierno”, “El complot de la esperanza” i “El deber de recordar”. El fil conductor del reportatge és la trobada d'un dels exdeportats, Antonio Roig, amb uns escolars als quals explica l'horror que va compartir amb milers de persones al camp d'extermini. L'exdeportat Francesc Comellas va tornar a Mauthausen per relatar sobre el terreny els seus records. Es pot veure a internet: https://www.youtube.com/watch?v=jErJknRXaHw


De la trentena  de títols que ofereix el dossier d'Amical, la majoria em semblen interessants per parlar de la Memòria històrica a la classe de 4 ESO (amb molt treball previ de contextualització, si pot ser de forma coordinada amb socials o cultura i valors) / 1r BAT en algunes sessions relacionades amb:

- la literatura d'exili, 

- per contextualitzar els viatges culturals que ofereix l'institut

- per lligar-ho amb alguna lectura relacionada com (recomanacions del dossier d'Amical Mathausen):

1.ANGLADA, Mª Angels. El violí d'Auschwitz. Barcelona, Grup 62, 1995

2.MARTÍ, Carme. Un cel de plom. Barcelona, Amsterdam Llibres, 2012

3. UHLMAN, Fred. L'amic retrobat. Barcelona, Grup 62, 1971

4. ULHMAN, Fred. El retorn. Barcelona, Columna, 1997

5. * KRESSMANN, Taylor. Adreça desconeguda. Barcelona, La Magrana, 2000

6. AARON, Soazig. El no de la Klara. Barcelona, Empúries, 2003


 Altes recomanacions de lectures obligatòries:

7. Camins de llibertat de Maite Carranza: sobre passadors del Pallars Sobirà, que ajudaven a passar exiliats cap a França, amb una història d’amor.

8. La maternitat d’Elna d'Assumpta Montellà

9.Les set caixes de Dory Sontheimer

10. La vuitena caixa de Dory Sontheimer


11. Avi, et trauré d’aquí de Joan Piñol (BAT)



Remanant el Memorial Democràtic també m'ha semblat interessant projectar aquest curt audiovisual divulgatiu: "Camins" que narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l’Holocaust. Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld,  la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf. Eens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments i veurem les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/serveis-educatius/recursos/audiovisuals/









Remenant, he trobat interessant el documental "Camins" (durada 10 minuts) ofert pel Servei Educatiu del Memorial Democràtic. Narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l'Holocaust Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld. De la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf, ens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments, alhora ens expliquen les situacions que van haver d’afrontar i les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.








Nombre de qualificacions: (1) 6
Apte
Enllaç permanent Mostra el missatge original Edita Divideix Suprimeix Respon
Imatge Anna Rialp Cercos
Re: Podem passar qualsevol pel·lícula a classe sobre el tema?
per Anna Rialp Cercos - dilluns, 27 abril 2020, 01:30

Particularment, com a professora de llengua i literatura, mai he passat cap pel·lícula sobre l'horror de la Shoah a les meves classes. De fet, gairebé mai he passat cap tipus de pel·lícula: ha d'anar lligada a alguna obra llegida prèviament, com és el cas, fa anys, quan impartia literatura universal havia mostrat als alumnes de Batxillerat "Cims borrascosos" o "Ulisses".
Conec molt poques pel·lícules sobre aquest tema: El hundimiento, El pianista, La llista d'Oscar Schidler, El nen amb el pijama de ratlles, La vida es bella... les quals, segons acabo de llegir en alguns articles mostren certa caricatura dels camps de concentració, venen a ser obres de ficció, les quals no caldria pas passar-les a la meva classe.

Com que em coneixia pocs títols de pel·lícules relacionades amb l'Holocaust, (i més que tractin l'horror de manera ètica), he remenat diverses fonts enllaçades ja que considero que sempre és millor deixar-te aconsellar davant d'un tema que no domines:

a) Yad Vashem:

https://www.yadvashem.org/es/education/educational-materials/reviews/boys-in-the-holocaust.html

b) el Banc de Recursos Pedagògics d’Amical Mathausen, ens recomanen novel·les sobre deportació republicana i Holocaust:

https://www.vilanova.cat/doc/doc_26895784_1.pdf

hi trobem recomanacions de llibres ("Las cien mejores películas sobre el nazismo". CARMONA, Luis Miguel. ert alter,  "Tractar la memòria a l'aula a través del cinema" de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'enllaç a les sinopsis d'aquestes: http://filmaffiny.com/es) els quals no funcionaven.

De totes les pel·lícules que hi havia al recull d'Amical Mathausen, m'han semblat que les que estan lligades a obres literàries podrien ser una lectura per a Batxillerat (si d'oferís la literatura universal o des d'història) o 4 d'ESO si hi ha molta preparació abans, excepte la primera que podria ser per a cursos inferiors d'ESO:

Aimée y Jaguar

El Diario de Ana Frank

El ejército de las sombras

El lector (The reader)


El nen de Buchenwald


El pianista del Gueto de Varsovia (The pianist)


El viaje de los malditos

En un lugar de África


Odessa


Sin destino (Sorstalanság)


The man in the glass booth


Todo está iluminado



Ara bé, en el meu cas, preferiria projectar un documental en lloc d'una pel·lícula, com aquest:


Mauthausen: Viaje al infierno Directors: Joan Sella i Cesc Tomás, TVE2 “Viaje al infierno”, “El complot de la esperanza” i “El deber de recordar”. El fil conductor del reportatge és la trobada d'un dels exdeportats, Antonio Roig, amb uns escolars als quals explica l'horror que va compartir amb milers de persones al camp d'extermini. L'exdeportat Francesc Comellas va tornar a Mauthausen per relatar sobre el terreny els seus records. Es pot veure a internet: https://www.youtube.com/watch?v=jErJknRXaHw


De la trentena  de títols que ofereix el dossier d'Amical, la majoria em semblen interessants per parlar de la Memòria històrica a la classe de 4 ESO (amb molt treball previ de contextualització, si pot ser de forma coordinada amb socials o cultura i valors) / 1r BAT en algunes sessions relacionades amb:

- la literatura d'exili, 

- per contextualitzar els viatges culturals que ofereix l'institut

- per lligar-ho amb alguna lectura relacionada com (recomanacions del dossier d'Amical Mathausen):

1.ANGLADA, Mª Angels. El violí d'Auschwitz. Barcelona, Grup 62, 1995

2.MARTÍ, Carme. Un cel de plom. Barcelona, Amsterdam Llibres, 2012

3. UHLMAN, Fred. L'amic retrobat. Barcelona, Grup 62, 1971

4. ULHMAN, Fred. El retorn. Barcelona, Columna, 1997

5. * KRESSMANN, Taylor. Adreça desconeguda. Barcelona, La Magrana, 2000

6. AARON, Soazig. El no de la Klara. Barcelona, Empúries, 2003


 Altes recomanacions de lectures obligatòries:

7. Camins de llibertat de Maite Carranza: sobre passadors del Pallars Sobirà, que ajudaven a passar exiliats cap a França, amb una història d’amor.

8. La maternitat d’Elna d'Assumpta Montellà

9.Les set caixes de Dory Sontheimer

10. La vuitena caixa de Dory Sontheimer


11. Avi, et trauré d’aquí de Joan Piñol (BAT)



Remanant el Memorial Democràtic també m'ha semblat interessant projectar aquest curt audiovisual divulgatiu: "Camins" que narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l’Holocaust. Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld,  la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf. Eens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments i veurem les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/serveis-educatius/recursos/audiovisuals/









Remenant, he trobat interessant el documental "Camins" (durada 10 minuts) ofert pel Servei Educatiu del Memorial Democràtic. Narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l'Holocaust Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld. De la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf, ens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments, alhora ens expliquen les situacions que van haver d’afrontar i les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.








Nombre de qualificacions: (1) 6
Apte
Enllaç permanent Mostra el missatge original Edita Divideix Suprimeix Respon
Imatge Anna Rialp Cercos
Re: Podem passar qualsevol pel·lícula a classe sobre el tema?
per Anna Rialp Cercos - dilluns, 27 abril 2020, 01:30

Particularment, com a professora de llengua i literatura, mai he passat cap pel·lícula sobre l'horror de la Shoah a les meves classes. De fet, gairebé mai he passat cap tipus de pel·lícula: ha d'anar lligada a alguna obra llegida prèviament, com és el cas, fa anys, quan impartia literatura universal havia mostrat als alumnes de Batxillerat "Cims borrascosos" o "Ulisses".
Conec molt poques pel·lícules sobre aquest tema: El hundimiento, El pianista, La llista d'Oscar Schidler, El nen amb el pijama de ratlles, La vida es bella... les quals, segons acabo de llegir en alguns articles mostren certa caricatura dels camps de concentració, venen a ser obres de ficció, les quals no caldria pas passar-les a la meva classe.

Com que em coneixia pocs títols de pel·lícules relacionades amb l'Holocaust, (i més que tractin l'horror de manera ètica), he remenat diverses fonts enllaçades ja que considero que sempre és millor deixar-te aconsellar davant d'un tema que no domines:

a) Yad Vashem:

https://www.yadvashem.org/es/education/educational-materials/reviews/boys-in-the-holocaust.html

b) el Banc de Recursos Pedagògics d’Amical Mathausen, ens recomanen novel·les sobre deportació republicana i Holocaust:

https://www.vilanova.cat/doc/doc_26895784_1.pdf

hi trobem recomanacions de llibres ("Las cien mejores películas sobre el nazismo". CARMONA, Luis Miguel. ert alter,  "Tractar la memòria a l'aula a través del cinema" de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'enllaç a les sinopsis d'aquestes: http://filmaffiny.com/es) els quals no funcionaven.

De totes les pel·lícules que hi havia al recull d'Amical Mathausen, m'han semblat que les que estan lligades a obres literàries podrien ser una lectura per a Batxillerat (si d'oferís la literatura universal o des d'història) o 4 d'ESO si hi ha molta preparació abans, excepte la primera que podria ser per a cursos inferiors d'ESO:

Aimée y Jaguar

El Diario de Ana Frank

El ejército de las sombras

El lector (The reader)


El nen de Buchenwald


El pianista del Gueto de Varsovia (The pianist)


El viaje de los malditos

En un lugar de África


Odessa


Sin destino (Sorstalanság)


The man in the glass booth


Todo está iluminado



Ara bé, en el meu cas, preferiria projectar un documental en lloc d'una pel·lícula, com aquest:


Mauthausen: Viaje al infierno Directors: Joan Sella i Cesc Tomás, TVE2 “Viaje al infierno”, “El complot de la esperanza” i “El deber de recordar”. El fil conductor del reportatge és la trobada d'un dels exdeportats, Antonio Roig, amb uns escolars als quals explica l'horror que va compartir amb milers de persones al camp d'extermini. L'exdeportat Francesc Comellas va tornar a Mauthausen per relatar sobre el terreny els seus records. Es pot veure a internet: https://www.youtube.com/watch?v=jErJknRXaHw


De la trentena  de títols que ofereix el dossier d'Amical, la majoria em semblen interessants per parlar de la Memòria històrica a la classe de 4 ESO (amb molt treball previ de contextualització, si pot ser de forma coordinada amb socials o cultura i valors) / 1r BAT en algunes sessions relacionades amb:

- la literatura d'exili, 

- per contextualitzar els viatges culturals que ofereix l'institut

- per lligar-ho amb alguna lectura relacionada com (recomanacions del dossier d'Amical Mathausen):

1.ANGLADA, Mª Angels. El violí d'Auschwitz. Barcelona, Grup 62, 1995

2.MARTÍ, Carme. Un cel de plom. Barcelona, Amsterdam Llibres, 2012

3. UHLMAN, Fred. L'amic retrobat. Barcelona, Grup 62, 1971

4. ULHMAN, Fred. El retorn. Barcelona, Columna, 1997

5. * KRESSMANN, Taylor. Adreça desconeguda. Barcelona, La Magrana, 2000

6. AARON, Soazig. El no de la Klara. Barcelona, Empúries, 2003


 Altes recomanacions de lectures obligatòries:

7. Camins de llibertat de Maite Carranza: sobre passadors del Pallars Sobirà, que ajudaven a passar exiliats cap a França, amb una història d’amor.

8. La maternitat d’Elna d'Assumpta Montellà

9.Les set caixes de Dory Sontheimer

10. La vuitena caixa de Dory Sontheimer


11. Avi, et trauré d’aquí de Joan Piñol (BAT)



Remanant el Memorial Democràtic també m'ha semblat interessant projectar aquest curt audiovisual divulgatiu: "Camins" que narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l’Holocaust. Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld,  la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf. Eens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments i veurem les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/serveis-educatius/recursos/audiovisuals/









Remenant, he trobat interessant el documental "Camins" (durada 10 minuts) ofert pel Servei Educatiu del Memorial Democràtic. Narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l'Holocaust Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld. De la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf, ens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments, alhora ens expliquen les situacions que van haver d’afrontar i les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.









Particularment, com a professora de llengua i literatura, mai he passat cap pel·lícula sobre l'horror de la Shoah a les meves classes. De fet, gairebé mai he passat cap tipus de pel·lícula: ha d'anar lligada a alguna obra llegida prèviament, com és el cas, fa anys, quan impartia literatura universal havia mostrat als alumnes de Batxillerat "Cims borrascosos" o "Ulisses".
Conec molt poques pel·lícules sobre aquest tema: El hundimiento, El pianista, La llista d'Oscar Schidler, El nen amb el pijama de ratlles, La vida es bella... les quals, segons acabo de llegir en alguns articles mostren certa caricatura dels camps de concentració, venen a ser obres de ficció, les quals no caldria pas passar-les a la meva classe.

Com que em coneixia pocs títols de pel·lícules relacionades amb l'Holocaust, (i més que tractin l'horror de manera ètica), he remenat diverses fonts enllaçades ja que considero que sempre és millor deixar-te aconsellar davant d'un tema que no domines:

a) Yad Vashem:


b) el Banc de Recursos Pedagògics d’Amical Mathausen, ens recomanen novel·les sobre deportació republicana i Holocaust:


hi trobem recomanacions de llibres ("Las cien mejores películas sobre el nazismo". CARMONA, Luis Miguel. ert alter,  "Tractar la memòria a l'aula a través del cinema" de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'enllaç a les sinopsis d'aquestes: http://filmaffiny.com/es) els quals no funcionaven.

De totes les pel·lícules que hi havia al recull d'Amical Mathausen, m'han semblat que les que estan lligades a obres literàries podrien ser una lectura per a Batxillerat (si d'oferís la literatura universal o des d'història) o 4 d'ESO si hi ha molta preparació abans, excepte la primera que podria ser per a cursos inferiors d'ESO:

Aimée y Jaguar

El Diario de Ana Frank

El ejército de las sombras

El lector (The reader)


El nen de Buchenwald


El pianista del Gueto de Varsovia (The pianist)


El viaje de los malditos

En un lugar de África


Odessa


Sin destino (Sorstalanság)


The man in the glass booth


Todo está iluminado



Ara bé, en el meu cas, preferiria projectar un documental en lloc d'una pel·lícula, com aquest:


Mauthausen: Viaje al infierno Directors: Joan Sella i Cesc Tomás, TVE2 “Viaje al infierno”, “El complot de la esperanza” i “El deber de recordar”. El fil conductor del reportatge és la trobada d'un dels exdeportats, Antonio Roig, amb uns escolars als quals explica l'horror que va compartir amb milers de persones al camp d'extermini. L'exdeportat Francesc Comellas va tornar a Mauthausen per relatar sobre el terreny els seus records. Es pot veure a internet: https://www.youtube.com/watch?v=jErJknRXaHw


De la trentena  de títols que ofereix el dossier d'Amical, la majoria em semblen interessants per parlar de la Memòria històrica a la classe de 4 ESO (amb molt treball previ de contextualització, si pot ser de forma coordinada amb socials o cultura i valors) / 1r BAT en algunes sessions relacionades amb:

- la literatura d'exili, 

- per contextualitzar els viatges culturals que ofereix l'institut

- per lligar-ho amb alguna lectura relacionada com (recomanacions del dossier d'Amical Mathausen):

1.ANGLADA, Mª Angels. El violí d'Auschwitz. Barcelona, Grup 62, 1995

2.MARTÍ, Carme. Un cel de plom. Barcelona, Amsterdam Llibres, 2012

3. UHLMAN, Fred. L'amic retrobat. Barcelona, Grup 62, 1971

4. ULHMAN, Fred. El retorn. Barcelona, Columna, 1997

5. * KRESSMANN, Taylor. Adreça desconeguda. Barcelona, La Magrana, 2000

6. AARON, Soazig. El no de la Klara. Barcelona, Empúries, 2003


 Altes recomanacions de lectures obligatòries:

7. Camins de llibertat de Maite Carranza: sobre passadors del Pallars Sobirà, que ajudaven a passar exiliats cap a França, amb una història d’amor.

8. La maternitat d’Elna d'Assumpta Montellà

9.Les set caixes de Dory Sontheimer

10. La vuitena caixa de Dory Sontheimer


11. Avi, et trauré d’aquí de Joan Piñol (BAT)



Remanant el Memorial Democràtic també m'ha semblat interessant projectar aquest curt audiovisual divulgatiu: "Camins" que narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l’Holocaust. Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld,  la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf. Eens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments i veurem les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/serveis-educatius/recursos/audiovisuals/









Remenant, he trobat interessant el documental "Camins" (durada 10 minuts) ofert pel Servei Educatiu del Memorial Democràtic. Narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l'Holocaust Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld. De la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf, ens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments, alhora ens expliquen les situacions que van haver d’afrontar i les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.










Particularment, com a professora de llengua i literatura, mai he passat cap pel·lícula sobre l'horror de la Shoah a les meves classes. De fet, gairebé mai he passat cap tipus de pel·lícula: ha d'anar lligada a alguna obra llegida prèviament, com és el cas, fa anys, quan impartia literatura universal havia mostrat als alumnes de Batxillerat "Cims borrascosos" o "Ulisses".
Conec molt poques pel·lícules sobre aquest tema: El hundimiento, El pianista, La llista d'Oscar Schidler, El nen amb el pijama de ratlles, La vida es bella... les quals, segons acabo de llegir en alguns articles mostren certa caricatura dels camps de concentració, venen a ser obres de ficció, les quals no caldria pas passar-les a la meva classe.

Com que em coneixia pocs títols de pel·lícules relacionades amb l'Holocaust, (i més que tractin l'horror de manera ètica), he remenat diverses fonts enllaçades ja que considero que sempre és millor deixar-te aconsellar davant d'un tema que no domines:

a) Yad Vashem:


b) el Banc de Recursos Pedagògics d’Amical Mathausen, ens recomanen novel·les sobre deportació republicana i Holocaust:


hi trobem recomanacions de llibres ("Las cien mejores películas sobre el nazismo". CARMONA, Luis Miguel. ert alter,  "Tractar la memòria a l'aula a través del cinema" de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'enllaç a les sinopsis d'aquestes: http://filmaffiny.com/es) els quals no funcionaven.

De totes les pel·lícules que hi havia al recull d'Amical Mathausen, m'han semblat que les que estan lligades a obres literàries podrien ser una lectura per a Batxillerat (si d'oferís la literatura universal o des d'història) o 4 d'ESO si hi ha molta preparació abans, excepte la primera que podria ser per a cursos inferiors d'ESO:

Aimée y Jaguar

El Diario de Ana Frank

El ejército de las sombras

El lector (The reader)


El nen de Buchenwald


El pianista del Gueto de Varsovia (The pianist)


El viaje de los malditos

En un lugar de África


Odessa


Sin destino (Sorstalanság)


The man in the glass booth


Todo está iluminado



Ara bé, en el meu cas, preferiria projectar un documental en lloc d'una pel·lícula, com aquest:


Mauthausen: Viaje al infierno Directors: Joan Sella i Cesc Tomás, TVE2 “Viaje al infierno”, “El complot de la esperanza” i “El deber de recordar”. El fil conductor del reportatge és la trobada d'un dels exdeportats, Antonio Roig, amb uns escolars als quals explica l'horror que va compartir amb milers de persones al camp d'extermini. L'exdeportat Francesc Comellas va tornar a Mauthausen per relatar sobre el terreny els seus records. Es pot veure a internet: https://www.youtube.com/watch?v=jErJknRXaHw


De la trentena  de títols que ofereix el dossier d'Amical, la majoria em semblen interessants per parlar de la Memòria històrica a la classe de 4 ESO (amb molt treball previ de contextualització, si pot ser de forma coordinada amb socials o cultura i valors) / 1r BAT en algunes sessions relacionades amb:

- la literatura d'exili, 

- per contextualitzar els viatges culturals que ofereix l'institut

- per lligar-ho amb alguna lectura relacionada com (recomanacions del dossier d'Amical Mathausen):

1.ANGLADA, Mª Angels. El violí d'Auschwitz. Barcelona, Grup 62, 1995

2.MARTÍ, Carme. Un cel de plom. Barcelona, Amsterdam Llibres, 2012

3. UHLMAN, Fred. L'amic retrobat. Barcelona, Grup 62, 1971

4. ULHMAN, Fred. El retorn. Barcelona, Columna, 1997

5. * KRESSMANN, Taylor. Adreça desconeguda. Barcelona, La Magrana, 2000

6. AARON, Soazig. El no de la Klara. Barcelona, Empúries, 2003


 Altes recomanacions de lectures obligatòries:

7. Camins de llibertat de Maite Carranza: sobre passadors del Pallars Sobirà, que ajudaven a passar exiliats cap a França, amb una història d’amor.

8. La maternitat d’Elna d'Assumpta Montellà

9.Les set caixes de Dory Sontheimer

10. La vuitena caixa de Dory Sontheimer


11. Avi, et trauré d’aquí de Joan Piñol (BAT)



Remanant el Memorial Democràtic també m'ha semblat interessant projectar aquest curt audiovisual divulgatiu: "Camins" que narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l’Holocaust. Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld,  la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf. Eens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments i veurem les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/serveis-educatius/recursos/audiovisuals/









Remenant, he trobat interessant el documental "Camins" (durada 10 minuts) ofert pel Servei Educatiu del Memorial Democràtic. Narra històries de vida de persones que es van veure afectades per l'Holocaust Ens explica el cas de dues famílies europees: els Friemel i els Hoenigsfeld. De la mà dels seus protagonistes, la Margarita i el Rudolf, ens endinsarem en la convulsa Europa d’aquells moments, alhora ens expliquen les situacions que van haver d’afrontar i les decisions que van haver de prendre davant l’amenaça del feixisme.










Interessant el fragment d'Ariel Benasayag (2012) “Dos niños, dos relatos y una preocupación. Reflexiones en torno a la representación de la Shoah en el cine” que el podem llegir a 

https://www.yadvashem.org/es/education/educational-materials/reviews/boys-in-the-holocaust.html en què s'explica la polèmic debat (obert ja als anys 60 amb crítica especialista i el documental Shoah de Claude Lanzmann que va generar molta polseguera de "La llista de Schindler" de Steven Spielberg-1993-) de dur l'horror de la Shoah al cinema.

Les posicions són antagòniques: unes més estètiques com "El nen amb el pijama de ratlles" o "La vida és bella" i altres amb posicions més ètiques, com "Sin destino". Obre el debat sobre l'ús i l'abús de l'horror, la impossibilitat, la il·legitimitat o l'inevitabilitat de representar el dolor dels camps de concentració.

Segons Jacques Rivette ( “De la abyección”. En Cahiers du Cinéma, N° 120, junio.1960): Hay cosas que no deben abordarse si no es con cierto temor y estremecimiento; la muerte es sin duda una de ellas" . Segons Rivette, la representació cinematogràfica caldria que fos:

- realista

- coherent

- valenta

- tenint en compte l'espectador

- tenint en compte el punt de vista i actitud de l'autor de respecte i ètica amb el que grava i amb el món: 

a) els tràvelings  

b) la tria de les situacions

c) la construcció de la intriga

d) realitat històrica, 

e) la realidad del conflicte, 

f) la posada en escena del camp de concentració,

g) la intensidat dramàtica en los diàlegs i actuacions, 

h) i l'absència de cops d'efecte baixos

- no pot ser el camp de concentració un simple espai caricaturesc per explicar una moralina.





Daniel De Pablo Aparicio


El cinema és un bon recurs didàctic, però com tot, cal utilitzar-lo en un context i no perquè si. Pot ser una eina molt valuosa per treballar el sentit crític. És pot utilitzar cinema produït a un període històric concret, com ara El cuirassat Potemkin, pel·lícules de gènere històric, com Espartaco, o bèl·líques com Camins de Glòria o Salvar al soldat Ryan. Són bones pel·lícules per treballar la memòria històrica? Què fa que siguin bones? Per exemple jo utilitzo molt Terra i llibertat de Ken Loach per treballar la guerra civil. La pel·lícula és una excusa per poder treballar el tema de l’objectivitat en el relat històric, la idealització  d’uns fets concrets, la mirada des d’una ideologia concreta. Una pel·lícula és un magnífic punt de partida per extreure idees, per reconstruir mirades sobre el passat i per treballar la importància de no oblidar però que reconstruir allò que va passar és molt complex i que a les fonts se les ha de respectar i entendre en el seu context. El mateix passa amb les pel·lícules, hem d’entendre que hi ha enrera: el director és objectiu? Banalitza? És una excusa per un simple exercici de diversió? És un homenatge i per tant amb perill de glorificació i idealització? Per mi aquest és el valor del cinema. Una pel·lícula, pot ser un recurs didàctic que ens ajudi a descobrir fets, mancances, censures, idealitzacions, un punt de partida per al debat. Aquest pot ser un criteri de selecció de pel·lícules.





En el que dius Anna està la clau , hi ha dues consideracions que crec que tu fas molt bé : en primer lloc parlem de fets històrics , o sigui, cal un rigor per poder explicar els fets , no to s'hi val , no podem explicar les coses sense objectivitat. en segon lloc , hi ha en joc uns valors importants


. Primerament, “qualsevol pel·lícula” no hauria de ser, ja que hauria d’estar adaptada, la pel·lícula,  tant pel que fa al contingut com a la forma al destinatari, en el nostre cas, estudiants d’ESO i BAT. Per tant, no hi valdria “qualsevol”.



quin és el criteri : edat ? continguts ?  metodologia ?  valors ?  Ho comento , Anna perquè en les formacions sobre la memòria no tothom veu de la mateixa manera veure una pel·lícula a determinada edat o visitar un museu a determinada edat , i d'altre banda és molt bàsic el context previ , o sigui, preparar l'alumnat per saber què van a veure . O sigui, no és un tema de recomanar a l'alumnat el que m'agrada personalment . Un exemple que a la formació a YadVashem ens posen sempre és el cinema de Holywood com presenta els fets . El nen del pijama de ratlles pot ser una bona novel·la o la vida es bella pot ser una bona peli però , en la formació a Israel ells son molt crítics en aquesta distorsió del que realment va passar . No va passar en cap camp una aventura com la que presenten . Una cosa diferent es que prèviament el professorat expliqui que no és una peli històrica , sinó és una simple novel·la amb la seva vessant narrativa bona però dins el gènere . 












Quines coneixes tu que consideres que podries diferenciar entre ESO I Batxillerat  o món adult ?    




Qualsevol no. Tot seguit adjunto la meva opinió.






efectivament  una de les idees que des de entitats com YAD VASHEM a Jerusalem ens expliquen en la formació  i comparteixo totalment és  la possible banalització  a través de les imatges.

En les trobades a nivell espanyol i català molt professorat que es dedica a treballar el cinema i l'holocaust o l'exili explica com en la imatge s'exerceix una violència , un cert plaer de recrear-se en la morbositat de la imatge, en els cossos apilats de les víctimes, I molts cops sovint s'oblida  que totes , absolutament totes tenen noms i cognoms.

 De fet l'altre dia amb una professora del centre discutíem això mateix , doncs pel·lícules com "El nen del pijama de ratlles " o "La vida es bella" un adolescent de 14 anys és complicat que valori amb cert ulls crítics i  una reflexió madura com succeeix la història realment. 

En l'aportació que dones com exemple conec la primera , que hem  analitzat a 4 ESO, i precisament és una idea valuosa aquesta de poder fer que valorin  els nois i noies  una història on és clar que el relat va del passat nazi de 1944 al París del 2016. Els relats que s'expliquen divulguen les idees d'una manera o altre i no es pot mirar sense veure , observar sense entendre, contemplar passivament el que les imatges exposen 

Aquest seria un dels perills de  la relativització en lús de fer-ne  espectacle de les imatges sense una mirada crítica. Tornant als materials de Yad Vashem a Jerusalem ells tenen molt clar que un tema com aquest un noi que no tingui 16 anys és molt complicat que comprengui de forma critica , reflexiva, valorativa, i que el seu aprenentatge sigui significatiu ...  



Tornant al que dius la culpa per les noves generacions avui és un tema  a vegades distant , un tema de responsabilitat i els hi costa situar-se davant aquest tema .

 Fixa't que hi ha una pel·lícula francesa "La llave de Sarah" , també en novel·la que entra en el tema i potser resulta més clar situant la responsabilitat del poble francès en el tema de la deportació jueva .. Vull dir que així com la primera crec que és adient a nois adolescents de 14-16  , fixa`t que no hi ha imatges crues, hi ha un treball de consciència sobre el tema des de l'educació , ; en la segona  penso que potser s'hauria de pensar molt bé a qui es passa la peli , com deia el pensament moral -segons les teories de L.Kohlberg  diuen que l'autonomia moral arriba en la maduresa , abans funciona una heteronomia moral social de premi /càstig  o valors comuns però no assimilats  .Per això penso que  en aquest tema els educadors i educadores hem d'estar molt atentes a què ensenyem i com ho fem , perquè consumir en el mercat de la imatge com tu bé dius no pot servir per passar qualsevol film sobre el tema . 

 per descobrir-me la segona peli que no coneixia ... Sobre el segon tema recorda que Rossellini en té una trilogia excepcional com Europa, Alemanya  any  0 , i un altre que no recordo que parla del tema aquest de la responsabilitat i com expiar la culpa ...  




Les pel·lícules no són totes iguals. Posaré dos exemples:
- "La profesora de historia" de Marie-Castille Mention-Schaar, 2015. 



Play Video

- "1945" de Ferenc Török, 2017


Play Video
La primera aborda un discurs crític al nou feixisme mentre que la segona, en blanc i negre, amb unes imatges poètiques a la par que estressants en altres moments, aborda el tema de la culpa, l'avarícia, el remordiment, individuals i col·lectives.

Tot depèn del que es vulgui treballar i de les característiques de l'alumnat.



Rosa Sánchez







                                Treballant el tema  de la memòria ; com a èxili , deportació  o bé la shoah ; podríem dir que tot s'hi val ? 

 L'investigador i historiador  A.Lazaro  en  el seu llibre "  Holywod y el Holocausto"   ens planteja la idea de si el cinema dels directors  com Speelberg o R. Polanski  han presentat un cinema apte i didàctic per entendre millor les experiències de la barbàrie nazi . Altres pel·lícules  com "La vida es bella" o "El niño del pijama de rallas"  poden tenir crítiques perquè no ajuden a  entendre el fet d'Auschwitz, I podria ser com a conseqüència que  han banalitzat per l'estètica de les imatges   un context i luna història crua i molt inexpressable . 


Hi ha  l'institucions  que treballen  la memòria des del genocidi de la Shoah per exemple a  Israel ( Jerusalem)com Yad Vashem  que sostenen i ensenyen  que hi ha una estètica en el  plaer de la violència , de la crueltat de forma conscient o  insconscient  i que potser descontextualitzada no permet comperndre bé els fets i l'horror de les víctimes . 

 Si , per un moment fem memòria i recordem  les imatges del nen mort a les costes de Turquia estesa per  les xarxes socials amb  una fotografia sense nom. No ens podem preguntar si en aquest ús que fem de les imatges tot s'hi val ?  I que banalitzem fàcilment quan  convertim  una experiència tan dramàtica com la mort d'un nen  refugiat en un fotografia exposada públicament ?  . 

 Un altre possible  exemple podria ser  el premi pulitzer 2003 que va guanyar-se amb la fotografia d'un noi al Senegal desnutrit amb un voltor que l'esperava . El fotògraf va patir personalment un allau de critiques per si el seu periodisme era ètic o no fent una fotografia  . 



Yad Vashem creu que no poden narrar el mal fent un cinema que no sigui neutre o que no sigui un espectacle com fa el cinema  i per tant , únicament la visió documentalista de Claude Lazman  amb les hores de filmació testimonial sobre Shoah si ens aporta algun element amb una mirada que no està plena de judicis o condicionants . 



Considereu que podem fer servir pel·lícules com "El pianista"  o " La lista de Schilder " o bé penseu que per exemple una de les darreres que segueix l'escola de Lazman "los ojos de Saul " ajudarien millor a entendre la memòria ? 



SEMINARI DE COORDINACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA I BATXILLERAT

  https://serveiseducatius.xtec.cat/vallesoccidental4/formacio/activitats/   4040161404   La memòria històrica 2020-2021   Seminari de coord...