ROSA TORAN UNA COMBATENT !!

 L'any 1991 vaig conèixer a la Rosa a l'institut de secundaria que m'havien donat una plaça provisional , en aquella època el Sant Adrià de Besòs. Tot just amb poc temps vàrem fer un petit homenatge en el "Quinto centenario" sobre les relacions colonials entre Espanya i Amèrica Llatina. En aquell temps no era cap forma d'adoctrinament sinó més aviat era una forma de poder evidenciar el greuja e històric del passat històric . Música, Poesia, exposicions, en el gran vestíbul del centre va fer que inicies una gran amistat entre tots aquells que ens sentíem vinculats amb aquestes idees. Va ser a l'any següent quan amb el Quim, la Teresa, la Montse i la Rosa vàrem voler formar un Equip Directiu per canviar les coses i resoldre el món. Ens entusiasmaven en les moltes hores que parlàvem d'idees i de defenses de llibertats, igualtats .. Mesures com exposar tots els horaris a la sala de professorat de forma pública per ser transparents xocaren amb altres persones i professorat. Però ens sentíem  vius i contents .. i després les vagues per educació que com  a Junta directiva volíem fer i novament ens qüestionava un model impositiu que venia de fora i que volíem de forma assembleària canviar. 

En el primer any de direcció la biblioteca va recuperar els llibres, les estanteries per omplir de coneixement i saber les moltes idees que anàvem incloent. La Rosa sempre preocupada per tots nosaltres ens cuidava i a ens compartía escenes a vegades encara divertides que ara recordo . La complicitat ens va permetre anar a casa seva al Masnou en aquell pati davant casa seva per menjar cus cus fet per la seva amiga Fatima del Marroc. Amb els anys la majoria de nosaltres vàrem trobar altres centres amb destí definitiu com la Rosa a Vilasar . Però continuarem vinculats amb les trobades per fer arròs o el que fos. 

Aleshores quan a l' Institut de Mataró , el Josep Puig i Cadafalch , començarem a treballar la Memòria Històrica amb la ruta de l'exili per Argeles, Sant LLorenç de Morunys, Ceret, Prats de Motllò, , la Rosa es va posar en contacte amb mi novament. Era un any important per fer un homenatge a Mauthausen amb la vicepresidenta Maria Teresa Fernandez de la Vega, així com el Conseller A.Saura. Aquell curs des de Mataró amb la regidora Conxita Calvo vàrem poder viajar a Mauthausen amb 5 alumnes per escoltar els testimonis i recorre tot allò que ens permetia descobrir aquell horror que el nazisme havia fet . La delegación aquell any era enorme més de 200 persones amb molts instituts de molts indrets d'Espanya : Andalusia, País Basc, Asturies, Valencia, Zaragoza, Catalunya ... i acompanyants de familiars i deportats com A.Gimeno, Jose M Alcubierre... La Rosa era presidenta d'Amical i juntament amb Memorial Democràtic ens transmetia entusiasme i defensa de valors democràtics . Al castell de Hartmein amb un Institut d'Astúries record com va quedar bocabadada per un logo que representava una cadira de rodes amb l'esvàstica nazi com a simbol de l'espai i del moment. De fet va ser guanyador del premi que Amical va donar a l'Institut en aquella ocasió. El volcà Islandès ens va fer la guitza en el retorn a Munich i de forma inusual vàrem restar un dia més en hotel gràcies entre altres a la seva gestió i a la d'Isidoro Teruel. EL viatge va acabar amb la meva incorporació per el dèficit que hi havia a l'associació d'Amical com a soci i membre 1427 signat per la Rosa com a presidenta.  Els detalls que sempre compartia amb els seus amics i amigues sorprenia per com s'encarregava d'oferir el que un necessitava sentir o escoltar. En el meu cas semblava a vegades que ella confiés més en mi que jo mateix en projectes, escrits, consultes de filosofia. Guardo especialment objectes que em va regalar , entre alguns dels seus llibres d'història que de forma rigorosa ens donava. Una Kepa feta de ganxet del seu viatge a Marroc que conservo o el darrer drap de cuina que ella mateixa ens va fer als qui col·laboraven a l'associació. Sorprenia que descobria quan algú de nosaltres participàvem en algún acte de memòria per venir i presentar-se a escoltar la nostra xerrada al Palau Robert o a les carpes de les entitats de l'ajuntament al setembre en el projecte de memòria. Així com les passejades per la via laietana per parlar dels espais de lluita contra el franquisme. Va ser precisament aquí quan en la trobada a causa de la meva jubilació ella em va proposar de venir com a voluntari a Amical per treballar doncs era plena de projectes. En aquest espai de l'associació hem seguit amb altres companys i companyes , amics i amigues compartint amb ella els seus projectes, les seves decisions, les inquietuds , les preocupacions, les trobades amb el Ministerio de Memòria quan ens van visitar o el treball sobre l'exposició sobre  Victimas del nazismo" exposició amb la seva amiga Concha va treballar hores i hores amb el rigor i la crítica que ella mateixa s'imposava. Sempre amb la lluita com al mes d'Abril que preparava el viatge i ens demanava referències sobre la incorporació dins els Drets Humans per part del pensador de l'indigneu-vos ,S. Hessel de les seves idees. 

Més enllà de la seva figura política, social , el seu caràcter i tarannà sempre combatent ens donava a tothom una enorme força  per saber que el compromís amb la Memòria ha de ser constant . 

I SI PERDEM LA MEMÒRIA QUÈ ENS QUEDA AVUI ?

 Potser ja fa més de 20 anys que vaig realitzar un viatge al camp de Mauthausen. en aquella ocasió anava acompanyat de 5 alumnes . Ara que els anys permeten tenir un record més difuminat pensó com va influenciar el viatge en aquelles vides dels adolescents. Però no tan sols va ser això , abans d'anar de viatge el treball per poder ser representatius de tota la comunitat educativa de l'Institut Josep Puig i Cadafalch de Mataró . 

Per això el treball de centre va incloure des de primer d'ESO  fins a cicles formatius mitjàns i superiors de la familia sociosanitària i de llars d'infants , així com el Batxillerat. La font de finançament va comportar una coordinació i una proposta de subvenció amb l'ajuntament de MATARÓ i la regidoria d'educació , que la Sra Conxita Calvo tenia al seu càrrec . Així l'alumnat i les seves families van haver de pagar només una 25% part del viatge. La feina però dins el centre va representar en primer lloc : 

• preparar les intervencions musicals en els espais de memòria que l'alumnat presentaria com el castell de Hartmein, les coves d'Ebensen , el camp de Mautauthen i Gusen . Això implicava cantar la Marsellesa conjuntament amb l'alumnat francès desplaçat al camp i gràcies al professor de Música que es va dedicar en cos i ànima a conseguir aquesta fita ho vàrem fer . 
  
  
• També la música de la llista de Schlinder va ser motiu amb flauta i guitarres de preparació . 

  
  
• D'altra banda cada curs va participar en fer alguna activitat concreta com coloms de paper , poemes escrits, i una mena de mur pet amb maons amb una frase de Primo Levi que vàrem deixar dins els tunels d'Ebensen. 

L'experiència va canviar com deia la vida d'aquells adolescents : una noia va fer una novel·la periodística de treball de recerca i posteriorment s'ha dedicat a periodisme, un altre en aquell moment la seva germana s'estava morint d'una malaltia degenerativa i això li va permetre afrontar millor el que va viure, un tercer es va fer pilot d'avió per viatjar participant en política social més tard, altre alumne va dedicar-se a disseny gràfic amb una proposta audiovisual de construcció d'una petita pel·lícula i finalment una cinquena va obrir el tema a la seva familia que va fer un discurs posteriorment en un casal i centre cívic per honorar la memòria i el passat. 

Tot això fa que el valor dels testimonis com la fotografia inicial indica de Jose Manuel Alcubierre i Eduard  Gimeno de forma punyent van oferir uns relats biogràfics colpidors. Un noi de 16 anys que rep la notícia de la mort del seu pare a cops de pala al camp annex de Gusen és esferidor. La seva feina era reparar fora del camps les llambordes dels carrers de Mauthausen. En aquesta ocasió més de 200 persones amb 2 vols i amb un volcà islandès fent la guitsa va fer que el retorn s'allargues més d'un dia. Gràcies a el conseller Antoni Saura, a Memorial Democràtic amb Míriam... i a Amical amb Rosa Toran i Isidoro Teruel així com Llibert Ferri els entrebancs van estar minsos. La presència de Margarida Colomer historiadora local d'Argentona a qui Ester Una alumna va entrevistar, aixi com les fotos de Carles Rincón, o les enregistrada videos de Anna Pulido van fer creure que erem allí per honorar la memòria. Ara que la Rosa Toran va morir el passat 30 dez Juny sentim una pèrdua grandiosa per l'acompanyament que ens va fer amb xerrades amb la visita de E. Gimeno a la seu així com els actes posteriors a casals i centres cívics de Mataró. 

EL MAL ESTÀ DE MODA ? DINS EL CLUB DE LECTURA DE MEMORIAL , PROPOSTA DE TREBALL I ESTUDI

Justificació del títol ( el nom "decir el mal " què significarà ?

i la cosa o l’objecte ( en què consisteix com objecte el Mal ? Fer mal, patir el mal, originar el mal,

. El mal es pot dir i cal fer-ho perquè forma part d’aquests éssers racionals que som  

Comprendre concepte de H.Arendt , significa ser-ne conscients per suportar la càrrega dels fets o aconteixements

EL TRAUMA COM REPARACIÓ DE L'OBLID . CLARA VALVERDE GEFAELL , "DESENTERRAR LAS PALABRAS"

 Quin és el significat d'aquest títol ?  El llibre de Clara Valverde pretén dir-nos que hem de ser conscients de ser conscients.  En el seu análisi de la transmissió de generació a generació del trauma de la violència política del segle XX dins l'Estat Espanyol  ens introdueix el tema de la Guerra d'Espanya com un problema no resolt amb les lleis de Memòria i reparació que fins ara s'han dut a terme. 

Ens podem fer moltes preguntes seguint la lectura com algunes de les següents : 

• Com s'aprèn la condició de víctima ? ( quan es reconeix pel context en el que es troba ) . Les víctimes son o no son reconegudes formant part d'un Pla sistemàtic que les configura. 

PER QUÈ NO ENS INTERESSA LA MEMÒRIA HISTÒRICA ?

 Podem començar dient que el concepte de Memória Històrica potser no és el més adient. Tota memòria forma part del record, de la trobada des del cor novament amb les experiències trobades i viscudes. Avui memoritzar no està de moda, perquè se li atribueix una idea de "repetició" i això és negatiu . 

Per aprendre no cal repetir les coses ens diuen i així la memòria històrica queda més vinculada al present , i a un passat a vegades desvinculat amb el present , i relegat a simples anècdotes que s'exporten per entreteniment dels qui volen fer més una narrativa mítica que una història explicada. 

En docència el treball en memòria històrica no és gens fàcil per molts motius . Entre alguns d'ells trobem el poc coneixement dels fets mateixos que s'expliquen. Està clar que saber algunes coses sobre la Guerra Civil espanyola o la Guerra d'Espanya no és el mateix que conèixer bé els fets . En educació el col·lectiu de professorat , fins i tot el de ciències socials o història , no és molts cops partícep del treball sobre memòria històrica. Malgrat és un treball que permeti les fonts orals, amb els testimonis , la reflexió crítica, les lleis i decrets que permeten parlar de fets subjectius o objectius, les ideologies....  Si ens preguntem el motiu del perquè en una exposició presentada en públic a la part més cèntrica de Barcelona a la seu de Comissions Obreres pel professorat no s'hi presenta en un dia feiner gaire bé ningú , ens poden venir moltes respostes possibles . No interessa, no podem donar a l'abast a totes les demandes socials, no podem gestionar el temps millor... Però en el rerafons si reflexionem el tema no és d'ara o d'una exposició , més aviat resulta endèmic dins la docència. 

Les ofertes de cursos , de jornades, de propostes, de materials , d'entitats que treballen per la memòria no són suficients per atrapar o creure que dins la docència és important el treball amb la memòria històrica. 

En el llibre de Clara Valverde "desenterrar las palabras " ens explica com els traumes generen una violència política que incideix en la vida social dels pobles. Un estat que no fa reparar, ni consolar, ni és compassiu amb les víctimes d'una guerra, d'una dictadura o d'una situació de postfranquisme segurament provoca un dolor enorme a la societat seva. En el cas espanyol és precisament això el que fa que les generacions de forma inconscient segueixin patint els traumes que els avis i àvies van viure en els conflictes amagats, silenciats, encoberts. Això no és cap reconciliació i això genera avui més odi , segregació, rancúnia. 

Per això hauria de ser important explicar la història amb la memòria dels qui volen restituir la veritat per salvar les generacions futures . Si no es fa això dins les aules estem perduts i això no és una qüestió de socials, o de filosofia , més aviat és un tema de tot un centre , d'un projecte en comú que ha de saber disenyar una proposta per combatre el silenci i l'oblid. 

En    qualsevol cas si ús interessa l'exposició realitzada des de l'associació AMICAL MAUTHAUSEN podeu demanar i descarregar en PDF els materials , presentar al vestíbol del vostre centre a color i amb una guia pel professorat i alumnat fer una bona feina educativa . Aquí teniu l'enllaç 

LLEGIR PER APRENDRE DELS NOSTRES ERRORS .LA DESMEMÒRIA DE L'ESTAT.

En aquesta ocasió portem una lectura al club per a docents i obert a tot el públic , amb el suport de Memorial Democràtic la lectura de "El monstre de la memòria" de Yishai Sarid . La professora Ana Maria Bejarano , mare de dos exalumnes del centre ens presenta si és ètic explotar els camps de concentració i d'extermini a Auschwitz ? El protagonista com una mena d'antiheroi es fa preguntes sobre com utilitzem la memòria per les terceres generacions . En el llibre es manifesta si era necessari l'holocaust per la formació d'un Estat d'Israel ?  Està clara la crítica com es planteja a Israel la memòria . Com hereus del temps aristotèlic del passat, present i futur ens diferenciem de la cultura jueva que només veu el present i el temps verbal aquest és el narratiu per excel·lència . 

Quina conclusió es pot treure d'un viatge d'estudis a Auschwitz , a Praga , a Mauthausen ?  En cert moment sembla que per sobreviure hem de ser una mica nazis-  Potser acabem mitificant la realitat històrica i realment silenciem la veritable realitat d'una humanitat bàrbara i deshumanitzada. Així quan anem als camps o als llocs si fem espectacle del que veiem , si el convertim en selfies, en souvenirs , 

 

Què passa amb la Memòria ?

 El propòsit  d'aquest post no serà altre que realitzar un anàlisi sobre el treball relacionat amb la Memòria a les aules en els espais docents . En primer lloc com a recursos didàctics existeixen eines que es troben a l'abast de tot l'alumnat que poden permetre un primer apropament al tema. 

1.- Sempre cal entendre que en especial el tema de la memòria vinculada a l'exili, la deportació, l'holocaust té una especificitat més complexa respecte a la resta de temes . Quina seria la raó ? Doncs que estem parlant del nivell més inhumà on la dignitat ha fet replantejar la condició humana mateixa. O sigui, que en aquest tema la gran pregunta que es va fer Adorno, i que es pot fer extensiva a la de Camus , ens colpeja i ens obliga a donar una resposta sigui quina sigui . 

• Podem seguir creient en la humanitat després d'Auschwitz ?  
• Podem viure en un món pler d'injusticia, fam, guerra ? 

Així doncs la temàtica no ha de ser una més del currìculum de valors o filosofia , pel seu interés hauria de ser un projecte defensat com a Projecte dins el Pla Pedagògic de tot centre educatiu , tal com a l'Arnau Cadell es va defensar . 

Per això cal pensar com arribar a trobar mecanismes i projectes didàctics que implementin una linea d'actuació interdisciplinar perquè el propi alumnat senti que forma part d'un eix sensible humà i col·lectiu. La voluntat des dels distints àmbits hauria de poder identificar els contextos per valorar 

1. què volem que aprenguin del tema, 
2. com ho volem fer en el procés d'aprenentatge ,
3.  Quan ho faràn dins les etapes evolutives ,
4.  Per què ho haurien d'aprendre ? 

Adaptar la història al nivell dels oients així les lectures poden permetre aquest espai de vinculació i compromís. El compromís amb la memòria del Centre Educatiu i de la Comunitat serà bàsic perquè la Memòria sigui un element capdal en la construcció de la identitat de l'alumnat i formació del seu futur. 

Per això serà important : la formació del professorat en la història, en els valors que surten dins els Drets Humans , en la pedagogia que les diferents entitats recomanen perquè porten temps treballant ja aquesta qüestió. 

Sigui amb el cinema o amb la literatura hem de pensar com treballar amb l'alumnat el tema. En les lectures serà indispensable acompanyar l'alumnat , i no deixar simplement que vagin llegint i que finalment reconeixerem amb un treball o prova , per això estaria bé seqüenciar les lectures en : 

• Abans de llegir el llibre , ( cercar informació sobre autoria, any edició , biografia de l'autor, situació o ubicació de la novel·la , temps que passa, gènere..) . Per això proposem que el dia que avancem la lectura sigui el moment de poder començar per aquest apartat , i explicar la importància del que anem a fer , del que anem a llegir , a l'estil del qui es prepara per una cursa abans amb exercicis de calentament , ... 
• Durant la lectura ( proposem tipus de preguntes , unes de més de seguiment , per valorar el nivell d'interès de la lectura, preguntes de coneixement sobre aspectes que no es poden donar per entesos si no es cerquen , preguntes de significat sobre les metàfores o comparacions que s'utilitzen o bé els conceptes que s'introdueixen , preguntes sobre els protagonistes i les seves actituts i sempre podem relacionar la lectura amb una temàtica que ens indicarà on volem possar l'accent sigui la música , l'art, la ciència, la tecnologia , els valors, ...) Aquesta part ens serveix per valorar la feina realitzada 
• Després de la lectura  ( es tracta d'anar més enllà generant aspectes de reflexió que ens permetin aargumentar, raonar, reflexionar, sobre el que s'ha llegit , pot ser una pregunta més creativa i artística , més lúdica.) 

Indicarem alguns exemples en aquest bloc mateix per tal de veure exemples realitzats. 

En el cas del cinema resulta molt important tenir com educadors una actitud activa , o sigui, generar l'espectador actiu , el qui interactua . Per això proposem que valorem la durada del film , i fos molt llarg cal pensar en trobar una diada especial o un espai especial però això d'anar veient no és gaire aconsellable . En segon lloc l'aula ha de ser un espai d'observació de les imatges i de l'ús de les imatges per això cal un professorat que ajudi primerarment a veure i saber mirar . Apuntar sigui en el format que tinguem , pissarra de guix , pissarar veleda, tauleta ordinador els elements que van sortint a la pantalla . Per això cal diferenciar els diàlegs literals dels protagonistes, de les preguntes que ens podem fer amb les imatges, preguntes de descripció , de significació , de conceptualització ..  es tracta doncs que finalment l'alumnat hagi seguit bé les imatges. 

En aquest tema de les imatges hi ha un gran debat que no permet dins el professorat reflexionar amb certa distància , doncs sovint es creu que tota pel·lícula és vàlida o quasi totes elles , però això ens obliga a pensar que Hollywood precisament va servir per magnificar i exagerar o fins i tot dulcificar moltes vegades la veritat veritat històrica , per això cal anar amb compte del que projectem i quan ho fem . No seria bo pensar en fi de trimestre , o dies de pluja , o dies tontos per utlitizar aquest tipus de cinema sense més . 

Una de les meves experiències millors en aquesta línia va ser amb grups d'immigrants d'origen magrebí i religió islàmica amb la lectura del Diari d'Anna Frank  i amb el documental de Claude Lazmman , en els dos casos l'alumnat va intervenir de manera prou activa perquè valorava molt la veracitat del relat i la possibilitat de la lectura mateixa d'un diari personal . 

De les pel·lícules que he treballat no puc dir quina ha estat més interessant per l'alumnat però si les anomenarè perquè es valori si poden ser interessants pel professorat : 

• El reinado del Mal 
• Europa, Europa 
• El Pianista 
• La lista de Schidler 
• La llave de Sarah 
• Sense Destí 
• El timbal de Llauna 
• Zona Gris 
• Los falsificadores 
• El último tren a Auschwitz 
• El hundimiento