El propòsit d'aquest post no serà altre que realitzar un anàlisi sobre el treball relacionat amb la Memòria a les aules en els espais docents . En primer lloc com a recursos didàctics existeixen eines que es troben a l'abast de tot l'alumnat que poden permetre un primer apropament al tema.
1.- Sempre cal entendre que en especial el tema de la memòria vinculada a l'exili, la deportació, l'holocaust té una especificitat més complexa respecte a la resta de temes . Quina seria la raó ? Doncs que estem parlant del nivell més inhumà on la dignitat ha fet replantejar la condició humana mateixa. O sigui, que en aquest tema la gran pregunta que es va fer Adorno, i que es pot fer extensiva a la de Camus , ens colpeja i ens obliga a donar una resposta sigui quina sigui .
- Podem seguir creient en la humanitat després d'Auschwitz ?
- Podem viure en un món pler d'injusticia, fam, guerra ?
Així doncs la temàtica no ha de ser una més del currìculum de valors o filosofia , pel seu interés hauria de ser un projecte defensat com a Projecte dins el Pla Pedagògic de tot centre educatiu , tal com a l'Arnau Cadell es va defensar .
Per això cal pensar com arribar a trobar mecanismes i projectes didàctics que implementin una linea d'actuació interdisciplinar perquè el propi alumnat senti que forma part d'un eix sensible humà i col·lectiu. La voluntat des dels distints àmbits hauria de poder identificar els contextos per valorar
- què volem que aprenguin del tema,
- com ho volem fer en el procés d'aprenentatge ,
- Quan ho faràn dins les etapes evolutives ,
- Per què ho haurien d'aprendre ?
Adaptar la història al nivell dels oients així les lectures poden permetre aquest espai de vinculació i compromís. El compromís amb la memòria del Centre Educatiu i de la Comunitat serà bàsic perquè la Memòria sigui un element capdal en la construcció de la identitat de l'alumnat i formació del seu futur.
Per això serà important : la formació del professorat en la història, en els valors que surten dins els Drets Humans , en la pedagogia que les diferents entitats recomanen perquè porten temps treballant ja aquesta qüestió.
Sigui amb el cinema o amb la literatura hem de pensar com treballar amb l'alumnat el tema. En les lectures serà indispensable acompanyar l'alumnat , i no deixar simplement que vagin llegint i que finalment reconeixerem amb un treball o prova , per això estaria bé seqüenciar les lectures en :
- Abans de llegir el llibre , ( cercar informació sobre autoria, any edició , biografia de l'autor, situació o ubicació de la novel·la , temps que passa, gènere..) . Per això proposem que el dia que avancem la lectura sigui el moment de poder començar per aquest apartat , i explicar la importància del que anem a fer , del que anem a llegir , a l'estil del qui es prepara per una cursa abans amb exercicis de calentament , ...
- Durant la lectura ( proposem tipus de preguntes , unes de més de seguiment , per valorar el nivell d'interès de la lectura, preguntes de coneixement sobre aspectes que no es poden donar per entesos si no es cerquen , preguntes de significat sobre les metàfores o comparacions que s'utilitzen o bé els conceptes que s'introdueixen , preguntes sobre els protagonistes i les seves actituts i sempre podem relacionar la lectura amb una temàtica que ens indicarà on volem possar l'accent sigui la música , l'art, la ciència, la tecnologia , els valors, ...) Aquesta part ens serveix per valorar la feina realitzada
- Després de la lectura ( es tracta d'anar més enllà generant aspectes de reflexió que ens permetin aargumentar, raonar, reflexionar, sobre el que s'ha llegit , pot ser una pregunta més creativa i artística , més lúdica.)
Indicarem alguns exemples en aquest bloc mateix per tal de veure exemples realitzats.
En el cas del cinema resulta molt important tenir com educadors una actitud activa , o sigui, generar l'espectador actiu , el qui interactua . Per això proposem que valorem la durada del film , i fos molt llarg cal pensar en trobar una diada especial o un espai especial però això d'anar veient no és gaire aconsellable . En segon lloc l'aula ha de ser un espai d'observació de les imatges i de l'ús de les imatges per això cal un professorat que ajudi primerarment a veure i saber mirar . Apuntar sigui en el format que tinguem , pissarra de guix , pissarar veleda, tauleta ordinador els elements que van sortint a la pantalla . Per això cal diferenciar els diàlegs literals dels protagonistes, de les preguntes que ens podem fer amb les imatges, preguntes de descripció , de significació , de conceptualització .. es tracta doncs que finalment l'alumnat hagi seguit bé les imatges.
En aquest tema de les imatges hi ha un gran debat que no permet dins el professorat reflexionar amb certa distància , doncs sovint es creu que tota pel·lícula és vàlida o quasi totes elles , però això ens obliga a pensar que Hollywood precisament va servir per magnificar i exagerar o fins i tot dulcificar moltes vegades la veritat veritat històrica , per això cal anar amb compte del que projectem i quan ho fem . No seria bo pensar en fi de trimestre , o dies de pluja , o dies tontos per utlitizar aquest tipus de cinema sense més .
Una de les meves experiències millors en aquesta línia va ser amb grups d'immigrants d'origen magrebí i religió islàmica amb la lectura del Diari d'Anna Frank i amb el documental de Claude Lazmman , en els dos casos l'alumnat va intervenir de manera prou activa perquè valorava molt la veracitat del relat i la possibilitat de la lectura mateixa d'un diari personal .
De les pel·lícules que he treballat no puc dir quina ha estat més interessant per l'alumnat però si les anomenarè perquè es valori si poden ser interessants pel professorat :
- El reinado del Mal
- Europa, Europa
- El Pianista
- La lista de Schidler
- La llave de Sarah
- Sense Destí
- El timbal de Llauna
- Zona Gris
- Los falsificadores
- El último tren a Auschwitz
- El hundimiento