dissabte, 11 de gener del 2020

Curs sobre La memòria històrica a Sant Cugat

                 


Gràcies a la voluntat i coordinació amb Memorial Democràtic i el Departament d'Ensenyament aquest curs iniciem un treball ambiciós dins el Municipi. Fa ja alguns cursos va nèixer dins el Departament d'Ensenyament un grup de professorat interessat en treballar la memòria en la seva vesssant de l'exili, la deportació i el genocidi o holocaust . 
El grup va fer una formació a Berlin amb la col·laboració amb la Casa Waansee i d'aquesta iniciativa primera va voler formar-se aquest grup de treball i formació. 
El grup ha anat extenent-se en les distintes comarques i ara volem que sigui el Vallès Occidental el que inicii una nova etapa de formació i de creació d'un satèlit del grup mare a Barcelona. 

Amb la inauguració de l'arbre de la memòria creat per les artistes Ariadna Diaz i Mireia Oliva del grup Oxydum que treballa amb el ferro i la forja . L'arbre explica com cada filament representa la memòria viva de les persones que han lluitat , han estat ressistents i que han mort en alguns casos en l'exili, la deportació o l'holocaust. El projecte s'insereix amb la voluntat de continuar la feina i el treball que el centre ve oferint amb ; 

els testimonis a l'aula com l'Abel Moreno i el seu reportatge sobre en Pitu , mort recentment 
la Doris Somertheimer amb les set caixes trobades on ens retroba amb el seu passat 

el treball amb ciències socials i les lectures com la de K.L Reich de Joaquim Amat Piniella al curs de 4 ESO . 
El treball amb cultura i valors vinculat amb serveis comunitaris per parlar de la memòria del passat , present i futur , amb els temes de la història com la intervenció del colonialisme a Guinea , antiga possessió de la Espanya de Franco, així com personatges de la història del Sant Cugat que han viscut durant el franquisme i la transició espanyola anys foscos i  terbols ; així com el futur d'una memòria que continua volent trobar els seus morts i recuperar la història dels seus avantpassats. 

a Primer de Batxillerat amb la visita a refugis antia aeris com el de Poble Nou i els bunquers del Carmel amb els canons apuntant per la defensa de Barcelona contra els avions italians . 

a Segon de Batxillerat amb la visita i preparació prèvia del viatge a Polònia en concret al camp d'extermini d'Auschwitz Birkenau a Cracóvia i el gueto , així com les principals sinagogues de l'època , i Varsovia amb la visita al museu jueu de Polin , on s'explica la vida de la Polònia que parlava hebreu, yiddish, polonès, alemany, ...i que era rica en política social, en cultura i en tot fins la destrucció i ressistència de la població amb la invasió dels nazis alemanys durant la segona guerra mundial ... 

Però anant més enllà enguany com deiem hem volgut fer un curs per oferir materials, eines, recursos i metodologies i didàctiques per aplicar a les aules com l'artistica amb el còmic Maus que la professora porta enguany  a terme o a la ràdio amb la presentació del treball amb Memorial Democràtic . 

El curs es fa dimecres primer de cada mes de 17.45 a 19.15 i portarà experts en els temes i memòria per incentivar i formar si és possible un grup de treball al Vallès Occidental sobre la Memòria històrica. 

En la segona sessió , doncs la primera es va inaugurar l'arbre amb un espectacle de poesia per part del cantautor Joan Artigas amb poemes de l'exili , un ball coreografia dels germans Sunyol i els parlaments de les distintes autoritats , amb la col·laboració de les professores Violant Gonzàlez i Esther Puigmartí , així com la especial ajuda del Carles Ribalta amb la creació del video que ús presentem de l'acte . Doncs a la segona sessió va venir l'escriptor català Joan Pinyol a parlar de la feina i treball sobre el seu avi secretament enterrat al Valle de los Caidos i amb la voluntat de poder recuperar les seves despulles que fins ara no han estat possible . 

Tot això preveu una gran feina i una tasca engrescadora que ens motiva a seguir endavant . 





dimecres, 12 de setembre del 2018

ELS VALORS DE LA MEMÒRIA ; PER QUÈ RECORDAR ?




  1. Què és la memòria ? sessió 1 
  2. Quin és el seu significat històric i origen dins la mitologia ? sessió 2 El mite de Taut i Tamus ( el el diàleg de Plató) . 
      En les dues primeres sessions fem un tast a la memòria personal : què recordes de l'estiu ?  Quin fet sents com més impactant ?  Fes un guió i redacta la narració del record  més important viscut . 

     En comú com s'estableix el relat sobre la memòria ?   Hi ha memòria col·lectiva ? Tan sols pot ser individual i per tant no es pot transmetre de persona a persona ? 

La  construcció del relat:  Què recordem, Com ho recordem, Quan ho recordem, On ho recordem, Per què recordem . Exemples de memòria i desmemòria en història , literatura, art, ciència, llenguatge , filosofia , política, ...  
Documents i Documentals sobre les memòries . Un poble, una ciutat, una província, una cultura, un país, un Estat, un Continent, una espècie ...

3.-Hi ha una memòria escrita , una memòria oral , .. les formes de la memòria
 diferències entre les fonts orals i escrites, secundàries i primàries , què ens permet recordar el paper, els objectes, les fotografies ...  exemples 

4.-Preparar un guió per saber entrevistar i saber valorar (inici guió ) 

5.- Preparar l'entrevista i grabar l'entrevista sobre la memòria ... Abans - durant -després ( fitxa biogràfica de la persona- preparar les preguntes- signar permís d'enregistrament- demanar documents, fotos, objectes per fer una caixa sobre la memòria biogràfica de la persona - A continuació enregistrar entrevista audio o video i trascriure literalment el que succeeix , ús dels parèntesi per indicar escenari per exemple tos seca, plor, nerviosisme, mossegar-se ungles, o sigui la comunicació no verbal i resum idees de l'entrevista  - finalment després presentar un document on s'inclogui fitxa biogràfica dades , permís, fotos de la persona , trascripció entrevista, resum, i caixa documental de la persona) .


Una vegada hem après a saber entrevistar ara aterrarem en el context històric : perióde del franquisme i transcisió democràtica o sigui ( 1939- 1975) . Triem en primer lloc un tema i subtemàtica en concret : l'alimentació , l'educació, la sanitat, les institucions com l'alcaldia, els llibres escolars, la llibertat i la tolerància dins la dictadura , la repressió , i busquem informació en les fonts fiables dins internet i en els llibres d'història de la Biblioteca , cal saber trobar les fonts vàlides i indicar la procedència , fent un resum del que ens servirà per aquest apropament al context. 
Una vegada triat el tema ara ens cal fer un guió del treball cooperatiu per analitzar causes, conseqüències, conclusions sobre el tema i subtema estudiat . En format treball escrit per equip de treball de 3 persones . 
Es presentarà oralment les valoracions i síntesi del que hem estudiat . 






dimarts, 15 de maig del 2018

VISITA AL CAMPO DE AUSCHWITZ ( POLONIA) . EL DOLOR DE LA EXPERIENCIA

Ciertos viajes nacen de la voluntad de encontrarse con el infierno. En las nuevas generaciones cuando existen estas oportunidades de una voz colectiva que repite que le gustaría experimentar la relación que los supervivientes relataron al final del proceso de la Shoah , no debemos dudar en coger esa voluntad generacional para ir a la búsqueda . 
En Marzo de 2018 después de un camino recorrido el año anterior aproximándonos a la ruta que el exiliio republicano realizó tras la guerra civil como perdedores relatado en el museo de La Junquera sobre el Exilio , con la visita al campo de Rivesaltes para decubrir que los campos se reinventan incluso en el siglo XXI pasando a ser campos de prisioneros, a campos de refugiados, a campo de reinserción social , así como la maternidad de Elna como ejemplo de el testimonio de quien pertenece al patrimonio de los justos de las naciones . 
Y así el recorrido por charlas donde se presentan las lecturas más interesantes sobre el tema, las películas mejores, los testimonios actuales cercanos hasta la participación como colectivo en el dia de la memoria de las víctimas en Enero . 

Luego el viaje a Cracovia y Varsovia. A la llegada a Auschwitz la guia da pie a ofrecer un recorrido inicial con un campo casi vacío. Y entonces llegan las preguntas, las lágrimas de algunos de ellos y ellas, entonces alguien se atreve a verbalizar que todos deberíamos venir alguna vez en la vida a visitar un campo como este porque situa el ser humano en un contexto y situación .






No es solo eso es la recomendación del libro sobre una vigilante del campo es la visita a los restos del gueto de Varsovia, a la fábrica de Oskar Schlinder , a la plaza de la resistencia en la farmacia 

dijous, 12 d’octubre del 2017

Exaltar , Enaltecer , las ideas

Algo no funciona si se trata de utilizar verbos que contienen las primarias banderas de las ideas. Sorprende el comercio de un espectáculo que irracionaliza el griterio , la falsa nada que humilla alecciona y etiqueta lo diferente.Porque en el fondo es mas fácil señalar lo diferente que entender la diversidad de lo humano.La tendencia actual del pensar único del producto consumido diseñado no ofrece ninguna oportunidad de encontrarse de hablar y escuchar de comunicarse. Los verbos de moda profanan de forma hostil la tierra de los seres humanos . Engañar es fácil para la masa adoctrinada y convertida en miedo e inseguridad. El maniqueismo evangélico senta las bases de odiar , reprimir, golpear y escupir. Nunca los poderes politicos juridicos mediaticos habían dirigido claramente la rebelión de las masas hacia los abismos. No hay voces silenciadas porque el silencio de muchas nunca ha querido tener voz ..

dijous, 31 d’agost del 2017

FUGIR DE L'OBLIT , UN DOCUMENTAL D'ABEL





A la II  trobada de experiències didàctiques en Memòria històrica, celebrada el curs 2015-2016, es va presentar el documental “Fugir de l’oblit” d’Abel Moreno, i  vaig descobrir que era un documental  molt didàctic i impactant, ja  que a través de les vivències personals d’en Josep Busó, hom podia acostar-se a alguns dels fets històrics i humans de les generacions que van viure i patir la nostra guerra civil, i també del que hauria suposat una Europa feixista, si les forces de l’eix haguessin guanyat la segona guerra mundial.
Vaig considerar que l’empatia que generava el documental era un element essencial per transferir al nostre alumnat la importància dels fets històrics que sovint semblen molt allunyats de les seves vides, però que estan encara molt vius en el nostre present i que formen un substrat humà i familiar oblidat en molts casos. Un passat que cal tenir present , per comprendre la necessitat de recordar per construir un futur més just, on es superi la divisió que va obrir la guerra civil en el nostre país. 

                  MANOLI NARVAEZ , CATEDRÀTICA D'HISTÒRIA . 

COMENTARI AL LLIBRE D'AGUSTI BARTRA , EL CRIST DELS 200.00 BRAÇOS



L’oficial Pere Vives, personatge central de la novel·la Crist de 200.000 braços i alter ego del propi autor, es pregunta “¿com avançar quan s’ignoren tots els camins i llur destí? i es planteja la qüestió en un camp de reclusió francès on cent mil homes malviuen i moren. En aquesta peculiar presó feta de mar i murs de filferro, en Vives i els seus tres companys de “xabola” descobreixen que l’única manera de no enfonsar-se en la bogeria o en l’egoisme més embrutidor és “cercar l’Altre, sigui com sigui”. I gràcies a l’amistat, a l’ efecte i als records compartits, el quatre amics aconsegueixen salvaguardar la seva humanitat

També el meu avi, com Agustí Bartra, va estar tancat al camp d’Argelers durant uns mesos i també, com ell, va fugir-ne. Però ell, a diferència de l’autor, no va explicar la seva experiència a ningú. Potser va escollir el mutisme perquè lo viscut allà l’aterria o potser perquè s’avergonyia del seu comportament. Sigui com sigui, llegir el Crist de 200,000 braços ha estat com permetre que el meu avi s’expliqui i alhora es desfogui, perquè segons afirma el protagonista de la història donar testimoni és no oblidar i “ (...) no oblidar és la central militància de la seva ànima”  

             MARIA ANGELS MUÑOZ , PROFESSORA DE LLENGUA CASTELLANA.

PARLAR DE LA HISTÒRIA . LA HISTÒRIA DE LA MALETA.




El professor David Serrano , doctor en filología catalana i professor de la Universitat Ramón Llull , Blanquerna va participar en una xerrada-debat amb tot l'alumnat de primer i segon batxillerat. L'aforament era pler de gom a gom , amb més de 130 persones i això va ser suficient per escalfat motors i preveure que aquesta xerrada despertaria un gran interés. 

Efectivament el professor va iniciar explicant que el seu interés pel tema de l'holocaust i el genocidi nazi venia per la seva tesi sobre literatura concentracionaria , terme que havia introduït ell mateix dins la literatura en llengua catalana. Destacà les seves produccions com "el llanto de la maleta" "un català a Mauthausen"" Les dones als camps nazis" " l'hora blanca" " Un cadáver en el espejo" . 

En la presentació del professor vaig voler destacar la seva coneixença en la lectura i guió de la novel·la catalana de J. Amat-Piniella "K.L.Reich" i la casualitat que ens va fer compartir l'experiència a BERLIN a la formació que oferia Casa Wannsee fa uns anys enrera amb l'excel·lent aportació de Elke Gryglewski . Des d'aleshores he anat seguint el professor David Serrano ,convidat en aquest Institut. 
Especialment l'aportació del David representa la voluntat de difondre la memòria en les noves generacions de manera entenedora i clara . 

David Serrano de manera clara va iniciar la cronologia dels fets aportant informació precisa sobre els 100 camps de concentració a Espanya , de les 500.000 persones que passen la frontera i el primer exili republicà sotmés a l'abandó internacional. Un mes de febrer amb el confinament de milers de persones en camps improvisats a França i vigilats per senegalesos. 

Per això ja al 1939 s'establirà el concepte de GETO, abans havien projectes com enviar a tothom no desitjat a una illa a l'Africa. El geto serà un barri tancat , aillat com el de Varsovia, i serà un pas previ al control de la població no desitjada. Finalment els getos seran deportats en trens a Polonia, Austria, etc... amb la solució final i l'operació HT-4 , que comença eliminant els discapacitats. Els camps es classifiquen i es converteixen de forma sistemàtica, industrialitzada i aseptica en cementiris de cadávers i mort. FIns l'alliberament dels camps per part de les tropes aliades EUA, URSS, Anglaterra .... 

Els exiliats republicans seran en camps de refugiats primer com Argelers i Rivesaltes , seguidament passen a formar part dels camps de pressoners en participar en la ressistència francesa i finalment passen a camps de treball co tm Mauthausen per ser considerats apàtrides , o sigui, no reconeguts per l'Estat Espanyol. 

Finalment va recomanar cinema i literatura com a lectura com Agustí Bartra "El crist dls 200.000 braços". entre molts altres. 

Finalment varem passas el documental de dues dones polonesa , jueva i no jueva , de nacionalitat uruguaia , que després d'anys de silenci es retroben novament . 

El debat va permetre en acabar entendre que la història captivaba per la seva emotivitat i sinceritat . Els nois i noies varen interrogar-se per de quina manera els anys no obliden el dolor, l'horror passada i la barbàrie i com això pot inferir en les vides presents dels testimonis i de les noves generacions en asabentar-se del que ha estat la història de la humanitat. 




dissabte, 13 de maig del 2017

OLOR DE COLOMS ..TEATRE DE MERCÉ RODOREDA


Matar els fills amb salfuman en les dures condicions de la guerra per no tenir menjar, ni futur, ni res a esperar  porta a Natalia (la Colometa) de Rodoreda al límit de l'existència humana. 
Ahir al teatre del Sol vàrem gaudir de tres interpretacions grans i intenses d'aquest text sobre l'obra de Rodoreda, a Sabadell. El text d'actrius desperta la consciència des del primer moment. 

Dura vida i existència d'una dona que perd en Quimet, perd en Mateu i acaba visquent amb l'esgarradet . Una època de fam i de formes , de dones submisses i homes de poques paraules...i els coloms i els nius i els ous ... 

L'escenari amb un joc de cadires sembla construir aquesta levetat o fortalesa de la protagonista . Tres veus que semblen representar tres moments d'aquesta Colometa... Com la veu d'una d'elles que senyala que el dolor  més gran a la guerra va estar quan va assabentar-se de l'afussellament a la plaça del poble del Mateu. 

Els mecanismes per l'espectador de captar l'atenció es troben presents de forma senzilla llums i sons apareixen com per no destorbar. L'escenari va agafant tot el protagonisme i d'questa manera sembla que adquireix força el text per si sol. 

L'escena dels coloms condueix al climax de l'obra amb una mena de drama intens entre les paraules de la protagonista i les sensacions que l'espectador experimenta quan pensa en la penúria de la guerra. 

Una obra que fa pensar sobre les dures conseqüències de la guerra civil espanyola , aquesta escriptora Rodoreda sembla explicar i retratar l'escenari a la perfecció. 


dilluns, 6 de març del 2017

ANTISEMITISMO EN LA ESCUELA



Pasó hace unos días que de nuevo el odio sembró de cruces gamadas la escuela hebrea de la localidad nuestra ...pero hoy aparecieron cruces gamadas en nuestro instituto ...

¿Cómo puede ser que el odio y el racismo sean ese fruto que alimenta los adolescentes ?

Curs 2023.Lectures sobre el Mal