Una lectura del llibre de Enrique Javier Díez Gutiérrez , "La asignatura pendiente" ens pot fer entendre el concepte d'AMNESIA DEL MEMORICIDI . El llibre de l'editorial Plaza y Janés presenta de quina forma es pot segrestar una història legítima de la mateixa manera de ho podríem fer amb una part de la personalitat.
La memòria ens dirà l'autor és quelcom compost o format per el nostre espai de record individual i l'espai de memòria col·lectiva . Tenir les dues permet poder preservar la nostra personalitat i legitimar-la .
La transició es va edificar sobre aquesta mena d'oblit o d'amnèsia induïda per donar com resultat una desmemoria de consens que únicament ha donat una idea de falsa equidistància entre els fets i la realitat creada i imaginada avui per la majoria del poble.
L'any 2010 es va realitzar un viatge com cada any al camp de Mauthausen ,darrer camp que va ser alliberat per les tropes americanes . En aquella ocasió el viatge va comptar amb figures polítiques com el polític Saura i la vice presidenta Fernández de la Vega . Un total de més de 240 persones entre familiars de víctimes del camp, deportats que vivien , i un gruix considerable de l'alumnat de molts indrets d'Espanya. Instituts amb nois i noies de Batxillerat de Cádiz, País Basc, Zaragoza, Madrid, Sevilla, Terol, Santa Coloma, Mataró , Barcelona... En aquella ocasió vaig escoltar per primera vegada el nivell de desconeixement de l'alumnat del tema de la deportació i els camps de treball i concentració nazis on els espanyols i catalans havien estat com víctimes. En alguns dels nois i noies es podia observar que parlaven amb por del que els avis i àvies de forma secreta els hi havien transmès. De fet , va ser molt diferent quan a Linz ens vàrem trobar amb un grup de nois i noies austríacs que en l'intercanvi d'idees semblava que ells tenien clara consciència del nazisme a diferència del franquisme que els nois i noies espanyols desconeixien .
La falsa teoria de l'equidistància entre vencedors i vençuts s'ha imposat al llarg dels anys. La llei de l'amnistia com amnèsia va perdonar crims comesos per Franco i el seu règim.
A la pel·lícula d'Eloïna Terrón "Los campos del silencio" es parla dels camps franquista de treball, de concentració i de reinserció política als rojos republicans . A nivell de didàctica doncs és important saber què va passar per saber explicar els fets .
Un dels errors que fa anys ha portat a fins i tot enfrontaments docents ha estat l'ús del cinema i de la literatura concentracionària pels adolescents .
A propòsit d'això cal considerar el següent :
- El cinema històric sobre el genocidi i la deportació republicana i espanyola no pot ser utilitzat com a entreteniment quan es finalitza un trimestre o en festes i celebracions. Requereix un grau de preparació i de context prou important per fer-ne un bon ús i no banalitzar les imatges .
- Cal fer una reflexió prèvia sobre el que volem passar en cinema i seleccionar el tipus de pel·lícula que volem treballar. El cinema com element didàctic té un valor pedagògic que implica una opció per ensenyar a mirar críticament i comprendre educativament.
- Per això els centres han de poder comptar amb una llista de pel·lícules ja treballades i pensades pel professorat i descartar-ne aquelles que poden banalitzar els fets i distorsionar la història de les víctimes .
- El cinema requereix una lectura prèvia , abans de veure que impliqui contextualitzar el fragment de la història que anem a veure , una lectura durant la reproducció i una lectura post visió del film.
- Les lectures prèvies amb la contextualització del film han de poder ubicar i geolocalitzar l'obra, el seus protagonistes, el periode, l'espai i el temps geogràfic per tal de poder situar la història filmada que l'alumnat veurà. En aquest sentit tenir fitxes o elements didàctics preparats resulta bàsic .
- Durant la projecció l'ajuda del professorat és bàsica, no podem gestar espectadors passius amb poca capacitat empàtica ni poca capacitat de voler comprendre , fins i tot es pot girar en contra, i l'alumnat veu el cine al mateix nivell un entreteniment d'oci de violència extrema o de por que una peli sobre el genocidi o la deportació . Per això es recomana que el professorat doni suport amb l'ajuda de la pissarra per anar apuntant , noms dels protagonistes, preguntes que es poden derivar del film, elements escenogràfics importants ,, serà una forma de mantenir l'atenció i la vivesa de la reproducció . L'alumnat ho apunta i després es pot fer una sessió per parlar sobre el que han vist .
- I el post film que podria incloure el que hem dit amb les notes i apunts que el professorat ha ajudat apuntant , ens permetrà anar més enllà del text o peli amb suggeriments de treball i anar més enllà del vist i pensat.
- També amb les novel·les i llibres s'ha d'aplicar els mateixos criteris de lectura . Només es important entendre el valor de comprensió i d'adaptació de l'obra a les edats .
Tot això respòn a l'experiència dels anys . Exemples de bones intencions l'infern està pler. Un profe que vol passar la darrera peli sobre l'holocaust o la guerra que ha vist com "malditos bastardos" o "el niño del pijama de rayas" o "Los ojos de Saul" precisament didàcticament pot generar un efecte perniciós sobre els fets i la banalització de la història. En els casos que estem apuntant destaquem que en el primer de Quentin Tarantino l'excès de violència gratuita converteix els "mata nazis" en una recreació irreal , sense base històrica ni fonament de cap tipus , fora de lloc de la realitat . En el segon cas , la peli per molt bonica que sigui genera una irrealitat dels fets i ensucreix un aspecte molt terrible de la història sense aportar cap element valuòs a la història . I la darrera seria una peli molt crua i dura perquè els adolescents la puguin reflexionar i valorar per si mateixos.
D'altra banda respecte a l'adaptació en literatura i cinema a les edats és bàsic per oferir comprensió i possibilitat d'aprofitament. Per exemple , Amat Piniella i K.L Reich segurament és una bona introducció als republicans espanyols i catalans en el camp de Mauthausen però l'entramat entre comunistes i anarquistes és força complex per seguir la història dels personatges per estudiants de 4 ESO , a diferència del diari d'Anna Frank que és una narració en primera persona d'una adolescent i la vinguda del nazisme a Holanda.
En aquest sentit la comprensió i memorització ha de permetre l'anàlisi d'estratègies crítiques dels fets, valors i actituds d'una història que cal explicar bé i amb preparació . No podem creure com es fa molts cops que tothom és culpable o ho va ser-ho. La radicalització ideològica sembla que permet fer creure falsament que un bandol va donar un cop d'estat i l'altre sostenía un règim d'ordre legítim .
Respecte a les visions del treball amb la memòria podem trobar certs biaxos ideològics com :
A.- REVISIONISME ( neofranquista) es fa una reinterpretació de la història recuperant una ortodoxia clàssica de la dictadura, fa responsable a la República de la Guerra Civil i de les seves conseqüències . El cop militar era necessari pel caos de la lRepública que s'havia imposat i una dictadura bolxevic i comunista . Defensa la victòria dels militars franquistes perquè va salvar Espanya del Terror de la segona guerra mundial , oblida la repressió de l'estat franquista. Combatent el comunisme i la masoneria . Cal tancar ferides del passat, no ser ressentits i s'ha d'oblidar.
B.-VISIÓ CONSERVADORA de la història clàssica : la República va portar a una situació d'ingobernabilitat i anarquía, i això va portar al cop militar. Els dos bandols van actuar de forma similiar de forma equiparable les repressions que van proporcionar a un bàndol i a l'altre. La dictadura va ser un moment sense llibertat però oblidem la repressió sistemàtica i legal, així com el paper del catolicisme en el franquisme i del béns expropiats per l'estat franquista per families franquistes , oblidant aquesta visió la reparació i el qúestionament d'aquestes actituds . Oblidant els judicis ilegals , la responsabilitat oligàrquica , el paper dels maquis i la ressistència davant la dictadura .També ignoren els moviments de recuperació de la memòria històrica.
C.- VISIÓ "POLÍTICAMENT CORRECTE" , considera que tothom va ser responsable de la guerra (golpistes i republicans) això fa parlar de fraticidi o guerra entre germans, i que no convé repetir. Asenyala un ser asepticisme i neutralitat que situa les dades , la descripció dels fets però no arriba la responsabilitat dels crims de la dictadura i del silenci complice en la col·laboració dins el franquisme.
- El professorat que treballa sobre la memòria històrica no necessàriament ha de ser d'història . Aquesta pluridisciplinarietat ha de permetre entendre que aquesta memòria es de tothom i per a tothom i no queda reclosa a una matèria acadèmica. La importància de fer entendre els valors , actituds i fets des d'una mirada diversa és bàsica . D'aquí que el professorat de ciències en especial i tecnologia pugui participar tot incloent en els seus temaris activitats sobre el tema . Per això el treball amb historiadors i historiadores i el professorat ha de permetre el disseny d'activitats dins els currículum. Un exemple seria des de biologia o ciències naturals el concepte que el nazisme va tenir no científic de raça com es pot desmuntar això i com s'apropia aquesta ideologia de l'experimentació médica . Un exemple seria el de Vallejo Najera durant el franquisme amb "divagaciones transcendetales" on aplicava a la psiquiatria paràmetres no científiques per dir que les dones rojes havien de ser esterilitzades per no tenir nous comunistes i rojos ...
- El professorat dels centres ha de tenir una visió valenta , o sigui, crítica davant els temes , per exemple denunciant els crims del franquisme i defensant els responsables .
